El transvasament del riu Siurana: un assumpte molt relacionat amb Alforja (i...

El transvasament del riu Siurana: un assumpte molt relacionat amb Alforja (i del qual també som víctimes)

by -
0 828
 

Si parlem de túnels a Alforja, potser a tothom li ve al cap la imatge del Barranc de les Creus al seu pas pel nucli antic ensostrat als noranta i condicionat de nou per a permetre a més el pas de vehicles. O l’entramat de túnels miners, ja en desús que van permetre l’extracció de diferents recursos minerals. No obstant això, el veritable i “gran túnel” d’Alforja, jeu amagat i gairebé oblidat fins i tot per als mateixos Alforgencs al punt més llunyà del terme. Tocant Porrera al final de la vall de Cortiella.

La funció d’aquest conducte subterrani és transvasar aigua des del pantà de Siurana fins al de Riudecanyes. I encara que molts desconeguem la seva existència o que travessa pel nostre municipi, està més actiu que mai i és part d’un espoli d’aigua que afecta en l’actualitat l’existència del riu Siurana (Conca de l’Ebre) i la vida lligada a aquest de molts pobles de la comarca veïna del Priorat. Segons evidències publicades recentment nosaltres els Alforgencs també som víctimes (fortuïtes o no) d’aquest espoli com veurem més endavant.

Els antecedents de tota aquesta problemàtica es remunten a principis de segle XX i te en el seu origen les necessitats de proveïment d’aigua de Reus i part de la comarca del Baix Camp. En un context marcat per la puixança comercial de Reus en contraposició d’una reculada econòmica del Priorat ocasionat per la irrupció i propagació de la fil·loxera. L’any 1918, la Comunitat de Regants de Riudecanyes (impulsada per l’ajuntament de Reus) construeix el pantà de Riudecanyes per aconseguir i regular els seus recursos hídrics. A causa del creixement de la zona i la necessitat de tenir més aigua, es demana una concessió a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre sobre l’aigua del Riu Siurana. El primer document que es coneix al respecte data de 1928, la primera concessió es registra en el 1930, i la segona en el 1935. En aquesta última s’especifica que se  li dóna una concessió de les “aigües sobrants” després de respectar sempre els primers 200 litres per segon riu avall.

És aquesta la raó per la qual es construeix aquest túnel-canal de transvasament des de l’assut de la Venta d’en Pubill a uns 350 m d’altitud fins a Riudecanyes a uns 210 m. Les obres del canal van ser projectades per diversos enginyers entre els quals destaca Joaquín Blasco i es van concloure l’any 1947. El projecte inicial preveia dues rescloses, una al riu Arbolí i una altra al barranc de la Febró, i uns onze quilòmetres de túnels i canals. Finalment es trasllada l’assut a la confluència amb el riu Arbolí, estalviant-se la resclosa del barranc de la Febró i reduint el transvasament als nou quilòmetres.

Microsoft PowerPoint - Taula SR - 2a sessió.pptx
Finalment es trasllada l’assut a la confluència amb el riu Arbolí, estalviant-se la resclosa del barranc de la Febró.

Gran part d’aquest en un principi era tan sols un canal de formigó que el dia d’avui ha estat totalment ensostrat. Altres trams van ser construïts obrint camí a través de diferents massissos rocosos. En la RUTA 3: Els camins de l’aigua del mas del Licor, la Final i la Garranxa ja explicàvem alguns detalls d’aquesta obra que en el seu trajecte passa pel mas d’en Pubill. Un majestuós edifici, la seva construcció actual data de mitjans de segle XIX, però la seva història es remunta a temps en els quals es coneixia com a mas d’en Simó.  Per apreciar l’envergadura de l’obra cal pujar fins al mas, encara que seguint el camí veurem un canal emprat possiblement com sobreeixidor.  A partir d’aquí hi ha un sifó que travessa el Barranc de la Garranxa. Després el traçat contínua envoltant la muntanya (Els Lims) i s’endinsa en el nostre terme municipal en lo que es coneix com Les comes d’en Lluís lo més enllà de la Vall de Cortiella.

Recorrent el camí de Porrera és possible veure al nostre costat el canal que en aquest sector surt de la muntanya i circula aixecant-se uns 20 centímetres sobre el nivell del camí dins d’una estructura de formigó. Una mica més endavant el veurem com un aqüeducte superant el desnivell d’un barranc. Continuarà un tram a la nostra dreta i més endavant s’endinsarà novament a la muntanya. Si continuem el nostre recorregut cap al Celler Mas del Botó, veurem al costat del camí un estrany edifici alt i amb aparença de torre utilitzat per a emmagatzemar l’explosiu que s’utilitzava en la perforació del túnel.

tunel-acueducto-siurana-riudecanyes
… el traçat contínua envoltant la muntanya (Els Lims) i s’endinsa en el nostre terme municipal en lo que es coneix com Les comes d’en Lluís lo més enllà de la Vall de Cortiella.

La necessitat d’emmagatzemar i regular l’aigua que es transvasa per aquest aqüeducte són els motius pels quals es construeix el Pantà de Siurana, encara que és ingenu pensar que tot no formi part d’un gran pla desenvolupat pas a pas. L’obra comença a projectar-se als anys 50 per la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental (actual Agència Catalana de l’Aigua ACA) i s’inaugura el 1974. Un dels damnificats d’aquesta decisió va ser el molí d’en Salvat (Ja expliquem en aquestes pàgines que la Victòria i el seu marit van ser els últims masovers i que el 1969 davant la imminent construcció del pantà, es varen veure obligats a desallotjar la finca, establint-se definitivament a Alforja).

 

A partir de la construcció el Pantà de Siurana deixa de complir-se la condició dels 200 litres/s, fet que dóna lloc a  problemes d’abastament d’aigua durant els mesos d’estiu en els pobles de la conca. Aquesta situació es recull en un requeriment de 1983, però es resol en un recurs favorable a Comunitat de Regants de Riudecanyes el 1985. El 2001 el TOPOGRAPO (mancomunitat de Torroja, Poboleda, Gratallops i Porrera) firma un conveni amb la Comunitat de Regants de Riudecanyes, amb la connivència de l’ACA, que els dóna dret a 200.000 m³ l’any subministrats a través d’una canonada amb la condició de renunciar als 200 litres per segon pactats l’any 1935. Així la Comunitat de Regants de Riudecanyes no té l’obligació de deixar anar aigua riu avall; tan sols el cabal mínim de manteniment, 20 litres per segon que determina l’Agència Catalana de l’Aigua.

…el  riu está gran part de l’any, completament sec, amb la corresponent afectació a la fauna, la flora i el paisatge …

Està comprovat que els 20 l/s són totalment insuficients per mantenir la vida del riu. Per veure’n les conseqüències només cal mirar l’estat del riu gran part de l’any, completament sec, amb la corresponent afectació a la fauna, la flora i el paisatge i la disminució alarmant del nivell dels aqüífers, que condiciona greument el desenvolupament de la comarca. Actualment diverses associacions mediambientals encapçalen la lluita per revertir o detenir l’espoli d’aquestes aigües i la mort del riu i la vida. L’objectiu d’aquesta lluita és:

– La revocació de la concessió i la nul•litat del TOPOGRAPO.
– El manteniment d’un cabal que mantingui els aqüífers i permeti abastir als pobles i als regants i que asseguri la vida al riu.
– Una gestió pública, justa i transparent de l’aigua del Pantà de Siurana; actualment en mans d’una entitat privada que mira únicament pels seus interessos.
– El dret dels pobles de la Conca del Riu Siurana a participar en la presa de decisions sobre l’ús de l’aigua.
– Una gestió sostenible de l’aigua que garanteixi l’aprofitament dels recursos sense malbaratar-los.

Perquè efectivament l’espoli actual d’aigua és una cosa tan confusa i espinosa (encara que documentada cada any) que es desconeix amb exactitud quina és la seva veritable magnitud. Hi ha proves i evidències que demostren que les cotes de transvasament reals d’aigua són desmesurades i poden arribar a nivells que ningú imagina. Només fa falta observar el volum d’aigua que entra a l’assut i comparar-la amb la que s’aboca al pantà de Riudecanyes per a adonar-nos que el que està passant no és normal.

Recentment unes imatges publicades al Twitter mostren com es transfereix l’aigua del nostre insignificant riu Cortiella a l’interior del canal de transvasament en el moment que tots dos es creuen en la vall del mateix nom. Intencionat o no això ens fa víctimes a nosaltres també d’un espoli, les imatges parlen per si soles.

Les filtracions del Cortiella al canal ja han estat denunciats pel GEPEC. Aquests fets i molts més poden formar part de lo que La Plataforma pel riu Siurana qualifica com un “transvasament encobert” a la riera de Riudecanyes?,  denunciat reiteradament per La Plataforma pel riu Siurana.

És obvi que els dos pantans i el transvasament necessaris per portar l’aigua del Siurana al Baix Camp demostren que s’està «espoliant» aquest recurs natural, però així i tot hi ha forts interessos que s’obstinen a negar-ho. Jurídicament el Pantà de Siurana és de l’Estat però la Comunitat de Regants (i els Ajuntaments) afirmen que van ser ells els qui van posar la major part dels diners. Consideren també al pantà de Siurana com una eina que permet que el riu no baixi sec durant determinades èpoques de l’any. Contràriament els pobles i regants del Priorat, afirmen que el riu baixa sec precisament per culpa de l’embassament i reclamen els 200 litres per segon que establia el primer projecte de transvasament del Siurana.

Per intentar-ho resoldre, la Generalitat va constituir la Taula del Siurana, on participen tots els actors implicats. En el 2019 el president de la Comunitat de Regants de Riudecanyes, Joan Llaberia no assistí a la cinquena sessió de la Taula de Siurana al·legant «reiterats incompliments amb els terminis d’entrega de la documentació» per part de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Així i tot sí que van estar presents en la sisena reunió de la Taula on s’evidenciaren les Discrepàncies entre regants i ecologistes pel cabal ecològic del riu Siurana proposat per la Confederació hidrogràfica de l’Ebre (CHE). De moment no hi ha data per a la pròxima trobada de la Taula del Siurana, i tampoc hi ha senyals que anuncien que es pugui trobar una proposta que satisfaci totes les parts sobre el futur del riu i dels usos de l’aigua. L’ACA ha demanat reiteradament a la Comunitat de Regants de Riudecanyes la informació de les finques (polígons, parcel·les, tipus de conreu, etc.) on es fa ús de l’aigua, i no se’ls ha facilitat. Possiblement la Taula està encallada per aquesta qüestió.

Una d’aquestes últimes accions ha estat denunciada per la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes. I a conseqüència d’això dues persones van ser citades a declarar …

Els  últims esdeveniments així ho demostren. Recentment la “lluita” mitjançant accions, simbòliques pacífiques i reivindicatives amb l’objectiu de visualitzar el problema ha demostrat fins on tots dos bàndols estan disposats a arribar. Una d’aquestes últimes accions ha estat denunciada per la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes. I a conseqüència d’això dues persones van ser citades a declarar el passat dimecres 17 de març a un jutjat de Falset com a presumptes instigadors del “segrest” puntual de 14.000 m³ cúbics d’aigua. Una d’elles Anaïs Estrems portaveu de la Plataforma Volem lo riu Siurana Viu i un altre Andreu Escolà expresident del GEPEC.  Els fets es remunten al 2017 quan, en el marc d’una acció reivindicativa, van aconseguir, per unes hores, barrar el pas de l’aigua l’assut i desviar-la cap al riu. Un altre persona: Jordi Aixalà, ex-alcalde de Torroja, delegat al Priorat en temes d’aigua d’Unió de Pagesos, i membre de la Taula del Siurana  haurà de declarar com a testimoni el proper abril acusat per fer difusió a les xarxes socials.

A l’any següent (2018)  una palanganada festivo-reivindicativa en la que van participar unes 50 persones també ha derivat en una denúncia per part de la societat titular del pantà de Riudecanyes. En aquest cas es va denuciar a una quarta persona: Santi Borràs delegat del GEPEC a les Comissions de Desembassament i a la Taula del Siurana i a Canal ReusTV que va gravar i difondre les imatges de l’acte.

Tal com ho explica Joan Ramon Mendoes tracta d’unes accions reivindicatives, pacífiques i participatives, que pretenen justament denunciar un segrest de dimensions gegantines: el transvasament anual mínim de 3.000.000 m³ d’aigua de la conca del riu Siurana a l’embassament de Riudecanyes. La pregunta és: Són compatibles aquestes denúncies amb la voluntat de negociar? De qualsevol forma el suport rebut i la difusió mediàtica d’aquests últims episodis almenys han servit per a difondre  la problemàtica i donar veu als afectats i això cal aprofitar-ho.

Rogelio Portal Tejo

 
Rogelio Portal
Llicenciat en Disseny Gràfic en 1996 en l'Institut Superior de Disseny de l'Havana (ISDI). Desenvolupa la seva labor per a multitud de clients, tant en l'àmbit de la fotografia com en el del disseny a través del seu estudi Assumptes de Disseny. Des del 2006 viu a Alforja.