RUTA 3: Els camins de l’aigua del mas del Licor, la Final...

RUTA 3: Els camins de l’aigua del mas del Licor, la Final i la Garranxa

by -
0 240

Partint des de Puigcerver visitarem tres obres d’enginyeria que fan de testimoni d’un passat lligat a l’aigua. La canonada del mas del Licor, que tot i estar ubicat en el terme de Porrera sempre ha tingut molta anomenada a Alforja, la sínia del llogaret deshabitat de la Garranxa, i el transvasament d’aigua del pantà de Siurana. Recorrerem tota la vall de la Garranxa o “la final”, anomenat així perquè ens trobem al final dels dominis dels cartoixans d’Escaladei. Tornarem per la vall del riu Cortiella i el celler mas del Botó.

DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT:

Des de l’ermita de Puigcerver (00) iniciarem el camí per entremig d’un bosc d’alzines dirigint-nos a la Miranda (01) on hi ha un punt de servei de vigilància forestal i una creu d’uns 2 m d’alçada. Es diu així per la magnífica panoràmica que hi ha, és costum de tothom que arriba en peregrinació al Santuari pujar-hi per a gaudir de les vistes. Partint d’aquí descendim suaument seguint un senderó que neix just darrere del pessebre, que van posar els excursionistes de Reus, fins a arribar al coll de les Teles (02), on antigament es col·locaven unes enormes teles subjectes amb uns troncs per atrapar a les aus que volaven baixes pel fort vent.

coll-de-les-teles-05
coll de les Teles (02), on antigament es col·locaven unes enormes teles subjectes amb uns troncs per atrapar a les aus que volaven baixes pel fort vent.

Una mica més endavant hi ha una zona rocosa per la qual cal caminar amb cura. Arribarem al coll de Cortiella (03), just on el vell camí de Porrera travessa la carretera de Puigcerver, una vegada aquí buscarem un senderó que parteix a l’esquerra de la carretera i el seguirem fins que a pocs metres es bifurca. El camí de la dreta ens conduiria al Mirador, el de l’esquerra (el que seguirem) ens portarà fins als nostres destins.

La primera part del camí és pla i a cel obert, passarem per la vora d’una gran pendent des de la qual tenim unes vistes impressionants de la vall de Cortiella i les vinyes del Celler de Mas del Botó per on passarem de tornada. Anirem girant cap a la dreta, en direcció a uns alts pins fins a ascendir a la cresta de la muntanya, ens trobaríem a cruïlla de la carena (04).

mas-del-licor-04
La primera part del camí és pla i a cel obert, passarem per la vora d’una gran pendent des de la qual tenim unes vistes impressionants de la vall de Cortiella

A partir d’aquí ens endinsarem a l’interior del bosc, per un senderó que mostra notables rastres d’un ús intensiu. Molt hi té a veure el pas dels motoristes, ja que van ser ells qui, ja fa algun temps, el netejaren les botges i arbustos, sobretot al final quasi tocant al barranc. Immediatament després d’un tomb a l’esquerra hi ha una entrada a la dreta que et condueix a una mina gratada a la roca, coneguda des de sempre coml’aigua del mas del licor” (05).

Des d’aquí fins al mas del Licor l’aigua es conduïa a través d’una singular obra d’enginyeria: un atanor, la canonada del mas del Licor (06) del que encara se’n conserven alguns trams intactes. Els atanors, alguns dels quals els trobaràs despresos, tenen uns 40 centímetres de llarg per 8 cm de diàmetre exterior, normalment no sobrepassaven aquesta llargada perquè estaven fabricats a mà. De la mateixa manera que s’anava fent des de l’antiguitat, estan empalmats amb la tècnica del maxambrat i reforçats amb argamassa per evitar fugues.

El camí va descendint amb un fort pendent entre pins i alzines a partir d’aquí al nostre costat ens acompanyarà el que queda de l’antiga canonada de ceràmica fins al fons de la vall. En l’actualitat falten molts trams i els atanors es van perdent i fragmentant inexorablement. Tot i així lo que resta d’aquesta petita infraestructura ens dóna una idea de la importància d’aquest aprovisionament d’aigua pels antics propietaris del Mas, per això demanem un total respecte.

A l’arribar al fons del barranc, l’aigua s’acumulava en un aljub o cisterna (07) la qual veuràs al costat del camí. Uns 30 metres més enllà veurem les parets del mas del Licor (08) a punt de desaparèixer completament sota una capa de vegetació. No sembla gens petit, més aviat tot lo contrari, encara ens dóna una idea i ens trasllada a una època de gran esplendor i frenètica activitat econòmica que incloïa la fabricació d’aiguardent, d’aquí el seu nom. En l’actualitat hi reïna únicament un estrany silenci.

Els restes del mas del Licor ens traslladan a una època de gran esplendor i frenètica activitat econòmica que incloïa la fabricació d’aiguardent, d’aquí el seu nom.

Si seguim caminant, ens trobarem un tram on es conserven restes de l’empedrat antic del camí (09) en l’actualitat bastant danyat. Ara el barranc transcórrer a la nostra dreta encaixonat entre el senderó i la falda de la muntanya fins que uns metres més endavant s’interposa en el nostre pas el gual del riu (10), tot i que l’aigua brilla per la seva absència. Els antics conreus han desaparegut i ara el bosc creix a pas de gegant. A partir d’aquí el paisatge canvia completament, i ens rodegen marges de pedra seca fets amb molt d’encant.

Una mica més endavant toparem amb les restes d’un molí (11) construït a la vessant de la muntanya. I a continuació el mas de la Pastoreta (12) també conegut com el mas de la final, tot i que sembla abandonat no em vaig atrevir a arribar pels lladrucs d’uns gossos. La vall va agafant forma, estem en “la final”, anomenat així precisament perque ens trobem al final dels dominis dels cartoixans d’Escaladei, segons els frares, era el final d’on es produïa bon vi.

antic-moli-_06
Una mica més endavant toparem amb les restes d’un molí (11) construït a la vessant de la muntanya.

No tardarem a arribar a la caseta de l’Amador (13) també abandonada, a la que si pot arribar per un mur de contenció d’aigües que s’interposa al curs del barranc. A partir d’aquí el camí deixa de ser un senderó per a convertir-se en una pista de carro, encara que continua envoltat de vegetació i sense senyals de la presència de l’home. Després d’una bifurcació que deixarem a la dreta arribarem al mas d’en Fermí o cal Figuerola (14) que ens indica haver arribat a la Garranxa (15) un dels indrets més interessants d’aquesta caminada.

mas den fermi-_04
Després d’una bifurcació que deixarem a la dreta arribarem al mas d’en Fermí o cal Figuerola (14) que ens indica haver arribat a la Garranxa

De l’antiguitat del lloc, en tenim constància quan ja apareix documentat en el Manual Notarial de Cornudella de l’any 1378. Durant el segle XVII encara va estar habitat però a partir de 1920 tan sols ho estava durant la temporada de recol·lecció. A mitjans de segle, la construcció de la nova pista va permetre el desplaçament diari des de Porrera.

La Garranxa és avui un poble fantasma, en el qual únicament una de les seves vuit cases mostra signes d’ocupació.

La Garranxa és des de fa molt temps i continua sent-ho, un lloc vinculat al cultiu de les vinyes les quals ens alegren la vista en qualsevol direcció. Però al contrari que segles enrere és avui un poble fantasma, en el qual únicament una de les seves vuit cases mostra signes d’ocupació. Ens referim a cal Vall la primera amb la qual toparem i rematada en el seu pis superior per uns amplis finestrals que indiquen la funció d’assecador.

la-garranxa-_18
La Garranxa és des de fa molt temps i continua sent-ho, un lloc vinculat al cultiu de les vinyes

El “caserío” dóna la impressió de ser un clos emmurallat encaixonat entre dos barrancs. El conformaven únicament dos carrers, el de les Afores pel qual avançarem i el carrer Major, en el qual destaca cal Ros amb la seva impressionant portalada. De la resta d’habitatges les quals s’apinyaven unes amb les altres, algunes sobreviuen i moltes estan completament enrunades. Al final del poble i en una mena de terrassa del terreny destaca una era de trill enrajolada (16).

… el més sorprenent del conjunt el trobem en una caseta situada una mica més avall al costat d’una bassa. Es tracta d’una sínia …

Però el més sorprenent del conjunt el trobem en una caseta situada una mica més avall al costat d’una bassa. Es tracta d’una sínia (17), que manté les seves rodes, l’arbre i el penjador en el qual antigament es col·locava una mula, encara avui és possible fer-la girar. Podem veure també la cadena amb els recipients que pujaven l’aigua, molt oxidats, en un racó de l’edifici.

era-enlosada-_00
Al final del poble i en una mena de terrassa del terreny destaca una era de trill enrajolada (16).

Amb no poca tristesa deixarem enrere el pintoresc llogaret avançant ara si, entre vinyes a cada costat de l’ampli camí. Passarem molt prop del mas de cal Peyrí (18) en el qual s’aprecia, a la façana que dóna al camí, un bonic rellotge de sol que data de 1890. Cal recordar que Porrera és famosa pels seus rellotges de sol de gran bellesa i dissenys variats resultat de l’auge econòmic lligat a l’elaboració del vi. Just al costat del mas també trobaràs una mina i un antic forn que porta la data de 1855, durant períodes de sequera és difícil trobar aigua a la mina.

Després d’un recolze però una mica allunyat i per la banda esquerra albirarem el mas dels Rocals (19) un altre dels masos que antigament van donar vida a la vall. En aquesta ocasió ens acontentarem apreciant les seves generoses dimensions des de la distància, ja que la vegetació fa impossible qualsevol inspecció propera.

cal-peyri-_09
Passarem molt prop del mas de cal Peyrí (18) en el qual s’aprecia, a la façana que dóna al camí, un bonic rellotge de sol que data de 1890.

No gaire lluny d’aquí i coronant el cim d’un turó veurem la majestuosa silueta del mas d’en Pubill (20). La seva construcció actual data de mitjans de segle XIX però la seva història es remunta a temps en els quals es coneixia com a mas d’en Simó. Era considerat per l’extensió de la seva hisenda, avui totalment plantada de ceps, com un dels 15 grans masos en què va ser repartit el terme durant la repoblació. Posseeix entre d’altres un forn de pa i una capella pròpia. Gairebé integrada al mas es troba la tercera obra d’enginyeria dedicada a la conducció d’aigua, ens referim al canal soterrat de transvasament d’aigua entre els pantans de Siurana i Riudecanyes (21) construït a la dècada del 70.

 El mas d’en Pubill o d’en Simó era considerat per l’extensió de la seva hisenda com un dels 15 grans masos en què va ser repartit el terme durant la repoblació.

El beneficiari de les aigües i a la vegada promotor de l’obra és la Comunitat de regants del pantá de Riudecanyes, que les destina al reg, i al proveïment de Reus, Riudoms i Vila-seca, Salou, etc. Per apreciar l’envergadura de l’obra cal pujar fins al mas, encara que seguint el camí veurem un canal emprat possiblement com sobreeixidor. En aquest lloc l’aqüeducte travessa la muntanya, i en sortir el veurem ben a prop. S’explica que durant la construcció d’aquest, diversos camions carregats de material van caure al barranc. Per a beneplàcit dels nens que hi anaven des de Porrera atrets per l’espectacle del succés.

mas-den-pubill-_07
No gaire lluny d’aquí i coronant el cim d’un turó veurem la majestuosa silueta del mas d’en Pubill (20).

Si seguim avançant, arribarem a una bifurcació que connecta amb el GR 174 (22). Si continuem a la dreta en menys d’una hora serem a Porrera, si agafem el de l’esquerra entrarem en territori d’Alforja. Al lloc també se’l coneix com “els dos camins” i és a més la confluència del riu Cortiella amb el barranc de la Garranxa que ens ha portat fins a aquí. Com que anem en direcció a Alforja el primer que trobarem són les Comes d’en Lluís (23) on veurem una altra petita obra hidràulica, en aquest cas un primer mur per la represa de l’aigua del riu Cortiella. Una mica més endavant hi ha una gran bassa metàl·lica i al seu costat l’aqüeducte del transvasament (24) que en aquest sector surt de la muntanya i circula aixecant-se uns 20 centímetres sobre el nivell del camí dins d’una estructura de formigó.

canal-trasvassament-_01
Una mica més endavant hi ha una gran bassa metàl·lica i al seu costat l’aqüeducte del transvasament (24)

Continuarà un tram a la nostra dreta i més endavant s’endinsarà novament a la muntanya. Un camí que parteix a l’esquerra ens condueix al mas d’en Manyà pràcticament dalt de tot de la muntanya quasi tocant els llims. El camí serpenteja resseguint el curs del riu amb prou feines visible a causa de l’espessa vegetació de ribera. Estem a la partida dels masets i efectivament deixarem a un costat i a l’altre petits masets, alguns completament enrunats i altres utilitzats com a casetes de tros.

A la nostra dreta veurem una torre (25) que s’emprà com a polvorí durant la construcció de les obres del transvasament. A l’esquerra hi ha les runes del mas d’en Roca i una mica més enllà però a la dreta ens crida l’atenció un altre gruixut mur, segurament també relacionat amb la contenció de l’aigua, evidentment obra d’uns altres temps. Aquest camí la gent de Porrera el denomina com el del mas del Vicari (27), i ens condueix a aquesta grandiosa masada. No trigarem molt a albirar, damunt d’un turó, les restes dels seus murs sobresortint entre la vegetació.

mas-del-vicari-10
Aquest camí la gent de Porrera el denomina com el del mas del Vicari (27), i ens condueix a aquesta grandiosa masada.

En la RUTA 2 proposem una visita a aquesta important edificació de la qual es diu que amaga un tresor. Si les forces t’ho permeten, et recomanem una visita seguint un senderó que puja fins dalt del turó que surt una mica més endavant de la bassa (26). Si continues el camí, trobaràs el riu Cortiella (28) que dóna nom tant a l’antic poblat com a la vall. Uns 100 metres després d’un revolt i just davant d’un petit xalet, i a l’ombra d’uns plataners trobaràs la font del Ferro (29) on podràs reomplir d’aigua fresca i mineralitzada. Continuant el camí, arribarem a una cruïlla amb el camí del mas del Botó on deixem el GR 174 (30). Una mica més endavant en una altra bifurcació (31) deixarem a l’esquerra el camí que condueix a les antigues mines de Cortiella explicades en la RUTA 2.

font-de-ferro-02
Uns 100 metres després d’un revolt i just davant d’un petit xalet, i a l’ombra d’uns plataners trobaràs la font del Ferro (29)

Pocs minuts després arribarem a una bifurcació (32) on continuarem recte, al cap d’uns 200 m trobarem a l’esquerra el celler mas del Botó (33). La vall de Cortiella malgrat pertànyer administrativament al municipi d’Alforja, presenta unes condicions climatològiques i geogràfiques pròpies del Priorat. Aprofitant aquestes condicions, es produeix aquí l’únic vi fet a Alforja.

L’explotació vitivinícola, mas del Botó, està situada a 600 m d’altitud on les vinyes (34) s’esglaonen fins als 700 m a la part solana de la vall de Cortiella. Petits bancals, fets amb marges de pedra seca, vencen els desnivells. És possible realitzar una visita a les instal·lacions del celler per la qual cosa cal reservar prèviament trucant al tel. 630 982 747, la visita inclou el tast dels dos vins elaborats al celler Mas del Botó i Ganagot i la degustació de productes locals.

vinyes-1
L’explotació vitivinícola, mas del Botó, està situada a 600 m d’altitud on les vinyes (34) s’esglaonen fins als 700 m a la part solana de la vall de Cortiella.

L’antic camí de Porrera es troba actualment perdut entre una frondosa vegetació, en el seu lloc s’empra una pista de carro, que retrobarem tornant a la bifurcació anterior (32). Per aquí ascendirem fins al coll de Cortiella (03) passant per la font Cervera (35), de la que veurem un toll d’aigua del que se’n serveixen les bèsties i la caseta del Ronda (36) on algú deixà per sempre un Simca 1200 a un costat del camí. Per tornar a Puigcerver una vegada havent arribat al coll de Cortiella és recomanable el GR-7 (37) molt més planer.

FITXA TÈCNICA:

LLOC D’INICI: Ermita de Puigcerver
TIPUS DE RUTA: circular
DIFICULTAT: mitjana
DURADA APROXIMADA: 5 h
RECORREGUT TOTAL: 16,9 km
DESNIVELL APROXIMAT: 510 m
ALTITUD: mínima 346 m, màxima 818 m
TIPUS DE CAMÍ: senderons i trams de pista que coincideixen amb el GR-174 i el GR-7
ANTICS CAMINS: antic camí de Porrera, antic camí del mas del Licor, antic camí del mas del Vicari.
PASSOS PERILLOSOS: no
PUNTS D’INTERÈS: Puigcerver – Mas del Licor – Antic Molí- la Garranxa – Mas d’en Pubill – Mas del Vicari- Mas del Botó (vegeu waypoints)
COBERTURA GPS I MÒBIL: GPS en part de la ruta – cobertura Movistar
AIGUA: Font del Ferro – Ermita de Puigcerver (vegeu waypoints)
OBSERVACIONS: Et recomanem completar l’experiència amb una visita al celler Mas del Botó (amb reserva).
ON MENJAR: menjador de l’ermita de Puigcerver – tel. 696 464 990
ON DORMIR: ermita de Puigcerver – tel. 696 464 990

LA RUTA AMB L’APP DE WIKILOC

Powered by Wikiloc

 

Rogelio Portal amb la col·laboració del Centre d’Estudis Ramon de Ganagot
Patrocinat per l’Ajuntament d’Alforja – Rutes i camins d’Alforja

Rogelio Portal
Llicenciat en Disseny Gràfic en 1996 en l'Institut Superior de Disseny de l'Havana (ISDI). Desenvolupa la seva labor per a multitud de clients, tant en l'àmbit de la fotografia com en el del disseny a través del seu estudi Assumptes de Disseny. Des del 2006 viu a Alforja.

NO COMMENTS

Leave a Reply