Bruixes a Alforja?

Bruixes a Alforja?

by -
0 217
 

Normalment l’afegit “de la bruixa” es va emprar durant molt de temps per a denominar llocs dels quals és millor mantenir-se allunyats. En aquestes pàgines ja parlarem fa algun temps sobre “la roca de la bruixa de Vinebre”. A Alforja, tradicions i llocs amb aquesta denominació n’hi ha, però molt poques. En el document firmat per Albert Manent i Segismon “Toponimia i història al camp de Tarragona” s’expressa lo següent: “La referència a la bruixa es dóna en quatre pobles de Muntanya i dos del Pla: la Font de les Bruixes, a Alforja, la Pedra de la Bruixa a Arbolí, la Cova de les Bruixes a Capafons i el Serret de les Bruixes a Castellvell.”

Pel que he pogut comprovar a Alforja ningú recorda haver sentit parlar mai sobre “la Font de la Bruixa”

Pel que he pogut comprovar a Alforja ningú recorda haver sentit parlar mai sobre “la Font de la Bruixa” ni existeix cap referència escrita que la mencioni. Parlant amb l’Àngel Martorell vam considerar la possibilitat que fossin els nostres veïns de l’Aleixar els qui anomenessin així alguna font d’aigua situada al nostre terme però molt pròxima al seu. Una font d’aigua que podia haver desaparegut fa temps a causa de les noves urbanitzacions o els moviments de terra necessaris per a la construcció del nou traçat de la carretera a Vilaplana. Haver estat usat únicament pels nostres veïns explica el nostre desconeixement i al seu torn que aparegués recollit en el document de tan ingent investigador del qual no dubtem en l’absolut.

Mas den Baget-10
Actualment el mas del Baget està molt ben reformat i funciona com una granja escola i el seu propietari fidel a la llegenda ha col·locat una ceràmica en honor de la seva antiga habitant.

El Mas d’en Baget al racó de les Guilletes és un dels masos amb més caràcter del terme. També se’l coneix com el mas de la Torre, possiblement perquè està edificat aprofitant una antiga torre de vigilància. Encara que la seva actual aparença defensiva tingui més relació amb la seva utilització durant les guerres carlistes en la que es va guanyar l’apel·latiu de “Cuartel del Norte”. A partir d’aquí sobrevingué un prolongat període d’abandó que s’estengué fins ben entrat el segle XX.

… durant un temps, el Mas d’en Baget va ser habitat per una bruixa o almenys això asseguraven els primers “parcel·leros” de Portugal…

Mas den Baget-05
Per la seva aparença defensiva i per la seva utilització durant les guerres carlistes es va guanyar l’apel·latiu de “Cuartel del Norte”.

Durant aquest temps, segons expliquen va ser habitat per una bruixa o almenys això asseguraven els primers “parcel·leros” de Portugal qui tenien prohibit a la canalla apropar-se a la masia. Per aquesta raó molts es referien a ell com el Mas de la bruixa. Actualment el mas del Baget està molt ben reformat i funciona com una granja escola i el seu propietari fidel a la llegenda ha col·locat una ceràmica en honor de la seva antiga habitant.  Existeix cap relació entre la bruixa del mas d’en Baget i la font de la Bruixa citada per Albert Manet? Doncs no ho sabem.

El pont de les Bruixes

 

El segon ús de l’afegit “de la bruixa” que coneixem es va emprar en el passat per al referir-se a un petit pont a la carretera C-242 a uns 200 metres de la creueta en direcció a Reus. D’aquest trobem una referència en el llibre “Nom de llocs i de persona d’Alforja i Cortiella” de Miquel Salvador Jassans: El pont de les Bruixes: Mitjançat un llarg pont la carretera de Reus-Alforja pot travessar el barranc de la Guineu. Ho fa en diagonal i el seu interior és fosc i llòbrec. Hi ha qui li diu la “Cantarilla”.

El segon ús de l’afegit “de la bruixa”  es va emprar en el passat per a referir-se a un petit pont a la carretera C-242 …

La seva inusual llargada es deu al fet que travessa la carretera en diagonal lo qual fa que abasti uns 15 metres de longitud. El seu actual estat es deu a una reconstrucció de 1940 un cop acabada la Guerra Civil. Ja que uns dies abans de finalitzar el conflicte, el 1939 i sabent propera l’arribada dels nacionals, es va dinamitar com a mesura per a endarrerir la seva entrada a la vila, un fet que es repetí en molts pobles i ciutats. Posteriorment ha rebut noves reformes per a esmenar els desperfectes ocasionats per les notables aiguades que ha patit el nostre municipi.

pont de la bruixa-0002
La seva inusual llargada es deu al fet que travessa la carretera en diagonal lo qual fa que abasti uns 15 metres de longitud.

En l’actualitat ningú és capaç d’oferir una explicació que justifiqui perquè algunes persones (i sobretot molt grans) el recorden com “el pont de la bruixa”. Pel Quimet Bernat això “de la bruixa” no són més que coses de canalla, ningú gran el citava per aquest nom. Com a part d’un joc de nens també ho recorda Miquel Vilella “…aquest i altres ponts en direcció al coll eren llocs (refugis) molt freqüentats quan era petit.” Uns nens que sentien a més a més una irrefrenable curiositat davant l’arribada dels primers cotxes de motor: “Després de classes  anàvem a la creueta a esperar el cotxe de línia perquè a principis de segle era tot un esdeveniment. Si el conductor es descuidava, ens agafàvem darrere i així caminàvem fins a gairebé la mina dels corsos o fins que ens fessin baixar, et parlo de temps en què la carretera era de pedra i grava”.

pont de la bruixa-0000
Posteriorment ha rebut noves reformes per a esmenar els desperfectes ocasionats per les notables aiguades que ha patit el nostre municipi.

Es comprensible que moltes mares sentissin pànic a que els seus fills anessin a la creueta a veure passar el cotxe de línia l’únic que per aquella època pujava cada dia des de Reus direcció a Cornudella. Moltes mares, davant el perill de veure als seus fills atropellats per un vehicle de tal magnitud prohibiren terminantment als seus fills acudir a la creueta.

És possible que fossin les mares les que s’inventaren el mite d’una bruixa amagada sota el pont per a espantar els seus fills

És possible que fossin les mateixes, sabedores del poc cas que causaven les seves reprimendes, les que s’inventaren el mite d’una bruixa amagada sota el pont per a espantar els seus fills. Les mateixes que segurament  es van inventar també això del cotxe de la sang, un cotxe que pujava des de Reus a la recerca de la sang dels nens per a transferir-la a l’hemofílic rei. Amb el pas del temps el cotxe de la sang, el pont de la bruixa, fins i tot l’hemofília real amb prou feines sobreviuen en el record de ben pocs. Malgrat això es possible que en l’actualitat s’hagi instal·lat alguna bruixa bona entre nosoltres, referint-me a dones a les que el poder i el saber els hi arriba del coneixement  i el bon us de les forces de la naturalesa.

Rogelio Portal