Dissabte, maig 18, 2024
spot_img

Construcció dels pous de gel del Camp de Tarragona

Catalunya va iniciar el procés econòmic de la Revolució Industrial al segle XVIII on els canvis socials, el desenvolupament rural, les manufactures tradicionals, la nova indústria del cotó i l’exportació de productes van consolidar l’economia comercial. Aquest procés va ser estimulat per Carles III, que, gràcies al suport de la independència dels Estats Units, va establir un fort vincle basat en l’economia incipient. La guerra de 1793- 1795 va provocar la comercialització de productes estrangers a Catalunya; la independència colonial va induir la indústria catalana al comerç espanyol. Fins a principis del segle XIX, Espanya va iniciar canvis significatius per reestructurar la situació social i industrial. Els productes de la terra com el vi, els licors o els fruits secs es van comercialitzar al costat dels productes industrials catalans. La indústria catalana va iniciar la revolució de la terra.

El comerç a Catalunya està condicionat per l’orografia muntanyosa. Aquest fet complica les connexions terrestres com els trens. El port de Tarragona va facilitar l’exportació de productes terrestres i, en particular, la de vi al segle XIX. La comercialització de productes terrestres va desenvolupar un comerç secundari com el comerç de gel, considerat un producte de luxe que podia ajudar en la teràpia mèdica. El comerç de gel es pot estudiar a través de l’acord municipal i les restes arqueològiques1. L’estudi d’acords mostra que la ciutat de Reus té gel d’edificis frigorífics naturals de Prades i Vimbodí; La ciutat de Tarragona era propietària de dos edificis de gel2, i va rebre gel de Montblanc, Vilaverd, Estret edifici de gel, Batlle Vell, Vall de Lladrons, i La Pascuala. La ciutat de Cambrils va rebre gel de Mussara, Arbolí, La Febró, Sussagna, Guixeres i Mas dels Frares.

Els únics pous que estan en bones condicions per poder-se estudiar són els de La Ginoteta d’Alforja, el de Santa Coloma de Queralt, Batller Vello de Vilaverd i l’edifici de gel del Catllar. El pou de gel de La Ginoteta es troba a la comarca del Baix Camp i està situat a 393 metres d’altitud. Es localitza a la part ombrívola de la muntanya. Els documents consultats ens mostren que hi ha edificis de gel en aquesta ubicació des de 1619. L’estructura està semi-enterrada i té una coberta circular de planta amb volta. La porta d’accés està orientada al sud-oest precedida d’una habitació.

El pou de gel de Santa Coloma de Queralt està situat a la comarca de la Conca de Barberà, a l’ombra de la carretera de Molins i datat entre 1707 i 1710. La porta d’accés està orientada al nord i l’edifici va ser restaurat el 1979. Tota l’estructura de l’edifici està completament enterrada. El pou de gel Batlle Vell està situat a la comarca de la Conca de Barberà, la construcció va ser ordenada el 1616 per Joan Batlle i està situada a la part ombrívola de la muntanya. La porta d’accés està orientada al sud. L’edifici està semisoterrat, de manera que aproximadament el 50% de l’edifici està en contacte amb l’exterior.

El pou de gel del Catllar va ser construït al costat nord, fora de les muralles del castell, el 1687. Va ser excavat en roca natural i es va cobrir amb una cúpula de pedra. Es pot deduir de l’estudi geomètric, que el pou de gel Batlle Vell i el del Catllar mantenen una relació quadrada entre el diàmetre i l’alçada. En el cas de la Ginoteta té una ràtio d’1,37 i en el cas de l’edifici de Santa Coloma té una ràtio d’1,5. A més, l’edifici de gel del Catllar té una relació quadrada també amb l’altura de la volta.

D’altra banda, a l’edifici de gel La Ginoteta i Batlle Vell, s’interpreta que la volta va ser construïda en una altra fase de construcció ja que les voltes són rebaixades. La volta del pou de Santa Coloma s’ha d’entendre per separat ja que es tracta d’una falsa cúpula, de manera que a causa del sistema constructiu està més estilitzada, mantenint una proporció d’1,13 entre l’alçada de la volta i la del cilindre (TR Patrimoni (@psr) – Sketchfab)

Sergio Coll Pla, Agustí Costa Jover
Personal docent i investigador de la URV

alforjastark
alforjastark
Alforja Stark és una plataforma digital col·laborativa per a la difusió d’informació relacionada amb el municipi d’Alforja, el seu entorn i els seus habitants, que manté un especial interès en promoure l’art, la cultura, el turisme, el desenvolupament econòmic sostenible i el respecte a la natura en aquesta zona.
RELATED ARTICLES

ÚLTIMES NOTÍCIES

DESTACADES

Uso de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de nostra política de cookies, Fes clic a l'enllaç per a major informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies