Va per tu, Guillem: guillemhortoneda.cat

Va per tu, Guillem: guillemhortoneda.cat

by -
1 11482

Guillem Hortoneda Pujals (Barcelona 1980 – Vilanova de Meià 2012)

Ens agradaria que tots aquells que vau conèixer el Guillem, i també els que no tant, entréssiu al web que hem anat elaborant i que ha dissenyat un amic seu, en Jaume Jumbert, de les Borges Blanques. Que hi copseu la seva empremta personal. És una selecció d’alguns dels seus projectes, a través dels quals podreu entendre la gran passió, sensibilitat i creativitat que aportava en tot allò que feia i recordar-lo en aquesta feina que ell tant estimava. Esperem que us agradi i que gaudiu de les obres que el transcendeixen i ens el fan present.

El 23 de setembre de 2012 un gir inesperat de la vida va precipitar-nos al buit

Avui ja fa tres anys d’aquell 23 de setembre de 2012. Un gir inesperat de la vida va precipitar-nos al buit. El Guillem havia mort en un accident de trànsit. Van ser dies amargs plens de confusió i, sobretot, de molta tristesa. Ens va ser impossible poder escriure res per al dia del seu enterrament, cosa que posteriorment sempre ens ha sabut greu, però en aquell moment estàvem buits, abatuts, en estat de xoc. Les paraules no sorgiren. Un poema de Miquel Martí i Pol i l’harmonia de la Coral Floc van acompanyar-nos en aquell adéu sobtat. Començava el dol: l’absència, el dolor intens dels dies que passaven, copsant profundament el sentit del “mai més”. El Guillem es feia estimar. Era una persona amb molta energia, molt vitalista. El disseny, la música, el bon menjar, viatjar, el cinema, el Barça, l’Estelada, esquiar, barranquisme, submarinisme…Totes aquestes paraules formaven part del seu llenguatge personal. Era un amant de la vida i gaudia amb tot allò que feia.

 

Els amics, la seva núvia, els seus padrins, la seva cunyada, el seu germà, els seus nebodets, els pares…Tots formàvem part del seu cercle. El Guillem estimava i cuidava amb delicadesa aquest cercle i, amb la seva mort, aquest es va trencar. La seva pèrdua inesperada va suposar un xoc brutal per a tota la seva xarxa d’amics i família.

La forma que hem cregut més oportuna i adient amb la seva personalitat ha sigut dissenyar una pàgina web.

guillem-hortoneda-pujals-07
Logo de l’estació d’autobusos de Tarragona

Durant aquests tres anys l’hem trobat a faltar moltíssim. Qualsevol petit detall ens el fa recordar i el portem a dintre en tot allò que fem. La seva energia i força vital, el seu ampli somriure, són sovint motors per continuar caminant amb fermesa. La seva empremta resta en nosaltres. Tot aquest temps hem sentit la necessitat de deixar constància d’aquesta empremta per a la resta de persones que no formaven part del seu cercle més íntim. No sabíem com ni què. Un llibre? Un recull d’escrits? Un web? I la forma que hem cregut més oportuna i adient amb la seva personalitat ha sigut dissenyar una pàgina web. La pàgina que ell havia iniciat en el seu portàtil de treball i que va quedar a mig fer. Una pàgina web on tothom que no coneixés el Guillem se’n fes una idea. Un web dels seus projectes.

ho ju 2
Logo del seu estudi

Dissenyar era la seva professió i també una passió que l’omplia i amb la que traspuava genialitat. La seva trajectòria va ser curta però molt productiva i amb reconeixements. Amb la societat PRO Design Solutions va guanyar el premi Joves Emprenedors 2010 (Consell Comarcal de les Garigues) per l’Agrobotiga de la Cooperativa Sant Isidre de les Borges Blanques i el Premio Letra Roland 2011 (Premios Nacionales de Comunicación Visual y Gráfica de Entorno) pel logotip i senyalització de l’estació d’autobusos de Tarragona, de la qual també en va fer la remodelació interior.

La revista PROYECTO CONTRACT va publicar en el número 66 l’Agrobotiga de la Cooperativa de l’Espluga de Francolí i, en el número 87, la sabateria Centpeus de Reus, publicació –aquesta darrera- que ja no va veure. La gran vitalitat que tenia en la seva vida personal també es feia present en la seva vida professional. Treballava moltes hores i era molt creatiu, extremadament perfeccionista, constant, tenaç, impecable. No deixava res a l’atzar, controlava intensament des del primer esbós fins al darrer detall de l’obra.

En el moment de la seva mort, el seu professor a la universitat i amic Ignasi Bonjoch va escriure unes paraules que reflecteixen molt bé el seu caràcter. Les transcrivim perquè és una manera de conèixer la seva persona:

“La mort d’un amic. Mal matí aquest dilluns de la Mercè. De bon matí una trucada m’ha donat la pitjor notícia: en Guillem Hortoneda, l’Horto, ha mort en accident de trànsit. Alumne meu d’Elisava, va fer un dels Projectes Fi de Carrera més brillants, i va començar a treballar al nostre despatx. Projectes, viatges, hotels, visites d’obra, inclús amb un cop de cotxe vam anar a València a visitar una exposició d’en Pawson. Era passió pel disseny.

Sempre xerrava i tenia coses per explicar. De les persones que quan no hi són es nota molt.

Al cap d’uns anys va marxar del despatx, -vull veure món deia-. I també va anar a treballar a Troyes (França) amb uns arquitectes que van saber veure el seu talent. I un cop de tornada, va ser emprenedor i va muntar el propi estudi. Encara em trucava per demanar-me industrials i proveïdors.

Però el més destacat no era el seu perfil professional, era el perfil humà: allà on hi havia l’Horto era festa, sempre xerrava i tenia coses per explicar. De les persones que quan no hi són es nota molt. Era així a la classe, al despatx i de festa. I no us podeu imaginar com estimava els amics. Qualsevol cosa que feia cobrava importància per a ell quan la podia compartir amb els amics. Aquell revolt de carretera se l’ha endut, però jo el veig com si fos ara. En Guillem es feia estimar.”

La creació d’aquest web és el nostre regal: www.guillemhortoneda.cat

Va per tu, Guillem.

La teva família

 

1 COMMENT

  1. Guillem, desde l’escala, sabem que ens veus i ens sents, nomes dir-te que quan ens en vam enterar, no vam saber que dir, nosaltres pensavem que a la bona gent no li podiem passar aquestes coses, formaves i formes oart de les nostres vides, desde el dia que et varem coneixer, passant per el nostre casament i l’ajuda que ens vares donar al fer les reformes de la casa, eres una persona que et feies estimar i et fas recordar, mai et vam poder donar tots les gracies que voliem per tot el que ens vas ajudar. Des de l’escala, et demanem que no ens deixis esborrar de la nostra ment el teu record i ens guardis un lloc al teu costat, per quan ens toqui pujar, volem estar al costat de la bona gent!!!. Marc, anna i eloi.

Leave a Reply