Dissabte, maig 18, 2024
spot_img

L’Estela d’Arbolí

Ja en aquestes pàgines hem parlat sobre els menhirs i les seves tradicions, ara volem parlar d’un monument similar: Les estàtues-menhirs. Aquest article a més a més cobra rellevància perquè ens centrarem en un exemplar trobat quasi al nostre terme i amb la implicació de dos dels nostres convilatans:  Josep Rull i Miquel Jassans. Parlarem de l’estela d’Arbolí un altre dels grans misteris que ens envolten.

Les estàtues-menhirs són escultures fixades al terra que, per la seva forma, recorden a un menhir, però la seva superfície està tallada amb figures humanes

Les estàtues-menhirs són escultures fixades al terra que, per la seva forma, recorden a un menhir, però la seva superfície està tallada amb figures humanes femenines i masculines. El gravat sol incloure part de les vestidures, adorns, ornaments i armes. Les cares se simplifiquen i es representen els ulls i el nas i, a vegades, la boca. La datació és complicada i s’ha fet en funció dels objectes trobats en les excavacions realitzades. La que coneixem com l’estela d’Arbolí és en realitat un conjunt de tres fragments de pedra calcària decorats segons una tècnica d’incisió, les quals podrien formar part d’una mateixa estàtua-menhir de caràcter antropomorf.

La troballa d’aquestes peces podia haver estat una de tantes. No obstant això, el descobriment en el 2007 de Les estàtues-menhirs i el megàlit dels Reguers de Seró va obligar la comunitat científica catalana a revisar una sèrie de troballes decorades amb els mateixos motius i fetes amb la mateixa tècnica. En l’actualitat a aquest conjunt d’unes 20 peces megalítiques localitzades en diferents punts de la geografia catalana se’l coneix com el grup de Seró.

Les estàtues-menhirs i el megàlit dels Reguers de Seró va obligar la comunitat científica catalana a revisar una sèrie de troballes decorades amb els mateixos motius i fetes amb la mateixa tècnica.

La troballa de l’estela d’Arbolí

La troballa de l’estela d’Arbolí va tenir lloc molt prop del Coll de Vintibriga en el municipi d’Arbolí. Però té una especial significació per a la nostra comunitat d’Alforja perquè va ser un dels nostres convilatans el seu descobridor:  Josep Rull, pagès i escultor, mort el 2014. El Pep no estava en la zona per casualitat, buscava bones pedres per a esculpir i treballar en la seva nova vocació d’escultor. Els recents  moviments de terra en aquella zona, amb motiu de la construcció de grans naus per a la criança d’aus, li va fer suposar que trobaria bon material. I així va ser com casualment descobrir quatre fragments de roca, en els quals, amb claredat apareixien senyals d’haver estat treballats per l’home.

El Pep no estava en la zona per casualitat, buscava bones pedres per a esculpir i treballar en la seva nova vocació d’escultor.

Aquest mateix dia el Pep va transmetre la seva troballa al Miquel Jassans, el nostre arqueòleg local. Tots dos van decidir pujar lo més aviat possible amb un vehicle apropiat per a poder transportar-les fins a Alforja. Però això va prolongar-se més del que calia per causes alienes, i quan finalment tornaren foren conscients del seu error. El fragment més gran d’aquests i el que més detall podia aportar sobre el significat del conjunt havia desaparegut sense deixar rastre i sense que fins al dia d’avui es conegui el seu destí. Per descomptat no existeixen fotos ni apunts d’aquest fragment.

Aquest mateix dia el Pep va transmetre la seva troballa al Miquel Jassans, el nostre arqueòleg local. Tots dos van decidir pujar lo més aviat possible …

En la versió oficial, recollida en un documento que firmen Andreu Moya i Garra, Pablo Martínez Rodríguez i Joan B. López Melción es relata una història bastant diferent del descobriment de l’estela d’Arbolí. En ella no es menciona al Pep i se li atribueix únicament el mèrit del descobriment al Miquel Jassans. Actualment, les tres peces formen part de la seva col·lecció particular.

Actualment, les peces formen part de la col·lecció particular del Miquel Jassans.

Sobre els fragments que es conserven, fins al moment els investigadors no es posen d’acord, ja que: “Si bé els motius ornamentals d’aquests tres suports són reiteratius, la variabilitat de combinacions podria fer pensar que corresponguessin a una única estela amb una decoració rica i complexa, si bé no pot descartar-se que aquests suports pertanyessin a diverses esteles amb representacions diferenciades”. Encara que coincideixen en afirmar que la nostra estela d’Arbolí, com la majoria d’escultures que conformen el grup, és de caràcter antropomorf. I pot representar tant a una Deià com a un personatge o cabdill de gran importància del període neolític.

Estudi de l’Estela d’Arbolí

Les conclusions de l’estudi i una anàlisi de cadascuna de les peces que conformen el grup apareixen recollides en el document: ÉSSERS DE PEDRA. LES ESTÀTUES-MENHIRS I ESTELES ANTROPOMORFES DE L’ART MEGALÍTIC DE CATALUNYA. Dels seus tres autors fou l’arqueòleg  Pablo Martínez Rodríguez qui conjuntament amb Miquel Jassans van estudiar els 3 fragments que es conserven de l’Estela d’Arbolí.

– Origen: Coll de Vintibriga (Arbolí, Baix Camp, Tarragona).

– Dimensions: Les restes de l’estela d’Arbolí corresponen a 3 fragments trencats que podrien provenir d’un únic suport escultòric, les mesures d’aquestes peces són les següents: Fragment 1: 34 x 55 x 40 cm; Fragment 2: 15 x 48 x 30 cm; Fragment 3: 33 x 38 x 20 cm.

– Suport: Calcària

– Descripció de la troballa:

– Context arqueològic: No es té constància que la troballa estigués associada a altres restes arqueològiques. Tanmateix, l’emplaçament de la troballa es troba a només 500 metres de les coves d’Arbolí, conegudes pels treballs de Salvador Vilaseca on va recollir multitud de ceràmiques campaniformes Salomó i del grup del nord-est.

– Datació: Neolític final. – Estat de conservació: Tot i provenir d’un suport trencat, els fragments es conserven perfectament. Algun dels fragments mostra líquens en alguna de les superfícies, evidència d’haver estat exposat parcialment a la intempèrie.

– Descripció de la peça: Els tres fragments ens remeten a una figura molt similar a les grans esteles decorades del megàlit dels Reguers de Seró. A diferència d’aquestes i de la resta d’esteles decorades en baix relleu del Solsonès, la tècnica emprada en els fragments d’Arbolí és la incisió. Les decoracions consisteixen en uns motius verticals i horitzontals en forma de xebró flanquejats per línies rectes que es disposen de forma paral·lela. Per les similituds amb la resta d’escultures del grup de Seró pensem que aquestes decoracions també definirien el frontal d’una estela antropomorfa. Així mateix, aquestes representacions a voltes es combinen, com en el cas dels fragments de Gangonells, amb bandes llises sense decorar. És així com el fragment núm. 2 presenta almenys tres bandes de xebrons –creiem que verticals– que s’alternen amb sengles bandes llises (fig. 16.2); en el cas del fragment núm. 3 els xebrons es reprodueixen verticalment dues vegades i de forma contigua, seguits per una banda llisa (fig. 16.3). És, però, el fragment núm. 1 el que presenta més variacions (fig. 16.1). En aquest cas, una banda llisa separa una franja de xebrons horitzontals d’un fris de xebrons en vertical. Si bé els xebrons en vertical els tenim testimoniats en les grans esteles de Seró, al Roc de la Mare de Déu i als fragments de Gangonells, trobem xebrons en horitzontal associats, per exemple, a les representacions de cinturons d’algunes estàtues-menhir del Roergue com ara les de Malvielle, Lacoste Bon Espoir i Col des Saints (Jarry 1998; Philippon 2002).

Els tres fragments ens remeten a una figura molt similar a les grans esteles decorades del megàlit dels Reguers de Seró. A diferència d’aquestes i de la resta d’esteles decorades en baix relleu del Solsonès, la tècnica emprada en els fragments d’Arbolí és la incisió.

Val a dir que només el fragment núm. 1 conserva una part del dors de la figura que deixa entreveure dues línies o solcs rectilinis. Aquests elements bé podrien formar un motiu rectangular a l’estil de les grans esteles decorades de Seró i del suport de la Bassa del Boix. Si bé els motius ornamentals d’aquests tres suports són reiteratius, la variabilitat de combinacions podria fer pensar que corresponguessin a una única estela amb una decoració rica i complexa, si bé no pot descartar-se que aquests suports pertanyessin a diverses esteles amb representacions diferenciades. Pel que fa a la interpretació de les decoracions, creiem que com en les esteles anteriorment descrites del grup de Seró, corresponen a figuracions d’elements d’abillament dels personatges representats. A més dels paral·lels ja esmentats, provinents de la gran estatuària antropomorfa, cal fer especial esment a les plaquetes d’esquist de l’Alentejo on, associades a representacions de vestimentes, trobem combinacions de bandes llises i de xebrons, retícules, ziga-zagues… (Gonçalves 2004; Lillios 2002; 2004). En aquest sentit és de referència obligada la plaqueta gravada de la cova del Bosquet (Mont-ral, Alt Camp) (Vilaseca/Prunera 1956; Vilaseca 1973, 189-190).

L’estudi conclou afirmant que tant l’estela d’Arbolí com les troballes recents: “han aportat novetats rellevants pel que fa al fenomen europeu de l’estatuària antropomorfa del Neolític Final situant a Catalunya en la primera línia de la investigació sobre l’art megalític produït entre finals del 4t mil·lenni i el 3r mil·lenni. Les representacions antropomorfes catalanes es revelen com unes manifestacions amb caràcter propi i singular que, no obstant això, comparteixen trets i vincles amb altres grups figuratius pròxims, cas del de Rouergue o el del Languedoc”.

On És el 4t fragment?

Trobar el fragment misteriosament desaparegut seria l’única possibilitat de saber què o qui apareix representat en l’estela d’Arbolí. Per aquesta raó hem inspeccionat diverses vegades el lloc on van ser trobats els quatre fragments en companyia del Joan Portal Salvat, besnet del Pep. En primer lloc, per si la connexió sanguínia ajudava d’alguna manera i en segon per rendir homenatge a l’autèntic descobridor de l’estela d’Arbolí, al que per qüestions que desconeixem no se’l menciona oficialment en cap document ni se’l reconeix com a descobridor. Però de moment la cerca no ha donat cap resultat, descomptant el descobriment, per part del besnet del descobridor, d’un aixopluc on només cabia ell.

joan portal
Les nostres recents inspeccions pel lloc on van ser trobats els 4 fragments en companyia de l’Hilari Aragonès i el Joan Portal Salvat, besnet del Pep un dels descobridors, de moment no ha donat cap resultat.

No ens queda més que exhortem humilment al fet que si algú sap alguna cosa sobre el parador de la quarta peça, ens el comuniqui per a revelar definitivament qui era, si es pot, aquell misteriós personatge a qui fa més de 4000 anys se li va erigir tan colossal monument.

Rogelio Portal Tejo

alforjastark
alforjastark
Alforja Stark és una plataforma digital col·laborativa per a la difusió d’informació relacionada amb el municipi d’Alforja, el seu entorn i els seus habitants, que manté un especial interès en promoure l’art, la cultura, el turisme, el desenvolupament econòmic sostenible i el respecte a la natura en aquesta zona.
RELATED ARTICLES

ÚLTIMES NOTÍCIES

DESTACADES

Uso de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de nostra política de cookies, Fes clic a l'enllaç per a major informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies