Dissabte, maig 18, 2024
spot_img

Descobrir paisatges fets de pedra seca a Tarragona

Les construccions fetes mitjançant la tècnica de la pedra seca que esquitxen Catalunya tenen un gran valor històric i són un autèntic referent identitari a molts territoris on són un patrimoni habitual. Amb el pas dels anys, aquestes construccions han ajudat a configurar uns paisatges agrícoles i ramaders de gran valor dominats sobretot pels cultius de l’olivera, la vinya, l’ametller i els cereals, conreus plenament adaptats als sòls i al clima del país.

Jordi Grau, tècnic de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, és també el coordinador de la Wikipedra, un inventari col·laboratiu de la pedra seca “que té com a objectiu inventariar el màxim de construccions possibles per posar-les en valor, donar-les a conèixer i garantir-ne la preservació”, explica. Grau afegeix que es tracta d’una iniciativa que “es nodreix de les aportacions que fa la gent, que hi pot participar través del web i l’aplicació Pedra Seca, unes aportacions que, posteriorment, són validades per experts en pedra seca”.

L’origen de la iniciativa el trobem en els estudis dels catàlegs dels paisatges de Catalunya que feien des de l’Observatori, on van constatar que la majoria de paisatges rurals estan formats per construccions de pedra seca. Per aquest motiu, explica Jordi Grau, “es va buscar impulsar alguna actuació per posar en valor aquest patrimoni i els paisatges rurals de Catalunya. En aquest sentit, l’any 2011 vam tenir l’oportunitat, a través del grup Drac Verd de Sitges, de crear aquesta enciclopèdia oberta de la pedra seca, recollint i ampliant el magnífic inventari que ells ja estaven fent des de fa anys a mà”.

Aquest inventari recull exemples de les diverses tipologies constructives que trobem arreu del país, com barraques, construccions per acumular aigua, murs i forns, entre d’altres, “i de cadascuna d’aquestes en recollim dades bàsiques d’ubicació i algunes característiques constructives, amb una part més tècnica i un apartat de descripció i de comentaris on la gent aporta informació sobre el nom de la construcció, si l’entorn està conservat o no, etc. A banda, hi ha fotografies i hi ha qui s’anima i fa fins i tot un croquis de la construcció”.

El tècnic de l’Observatori del Paisatge de Catalunya recorda que “aquest patrimoni no està protegit per llei i el fet d’inventariar-lo permet que en quedi constància. A més, hem vist que cada vegada hi ha més entitats –i la mateixa administració– que fan servir la Wikipedra. Pensem que si els tècnics disposen d’informació que els pot fer servei, això facilitarà que es puguin fer recomanacions per preservar-ho”.

Jordi Grau enumera algun dels elements patrimonials més singulars que trobem al país, com a la zona de la Garrotxa, on hi ha construccions fetes amb pedra volcànica. “Una altra zona interessant és al Bages, on la coloració rogenca de la pedra la fa singular i on hi ha una gran densitat de barraques, a banda de l’espectacular zona de tines de les Valls del Montcau. De la zona del sud destacaria el Pla de Santa Maria, amb barraques molt grans, fins i tot amb doble porta i amb habitacles per a animals, o els peculiars forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre”. Afegeix altres punts interessants en zones d’alta muntanya, “on la pedra seca està lligada a la ramaderia, per la construcció de tancats per al bestiar (pletes)”, o la zona del Cap de Creus, “on es genera un paisatge molt particular amb construccions com els albellons”, construccions fetes amb pedres i relacionades amb l’aigua, però, en aquest cas, per evacuar-la i no per aprofitar-la.

La Barraca del Nan del Pont és una de les construccions que trobarem fent ruta pel Pla de Santa Maria, a l’Alt Camp. APSAT

Tot i que en alguns indrets hi ha una evident concentració d’aquestes construccions, en trobem de sud a nord del país. A Amposta (Montsià), per exemple, hi trobem la Barraca de l’Ametller, una de les construccions de pedra en sec més ben conservades i de dimensions més grans de la zona. El seu interior conserva restes d’una menjadora i diversos prestatges construïts amb la mateixa pedra de l’estructura. Té dues obertures de ventilació i evacuació de fums. A L’Estany, al Moianès, hi ha la Mina d’aigua, una obra d’enginyeria en pedra seca única a Catalunya. El traçat de la galeria configura un recorregut d’uns 425 m de longitud cobert amb volta de mig punt. A Madremanya, al Gironès, hi ha la Barraca de Pedra Mas Saló, ubicada al massís de les Gavarres i que va ser documentada el 2012, després d’un incendi forestal. La planta circular que presenta, juntament amb el seu coronament amb merlets, la converteixen en un exemplar ben singular. Finalment, a Lladorre, al Pallars Sobirà, hi trobem la Llobatera de Lladorre, exemple d’aquesta mena de corrals de caça que acostumaven a estar prop dels pobles o de les bordes. Es construïen a tocar d’una penya alta, des d’on el llop saltava a l’interior per agafar una presa col·locada prèviament. El mur de pedra seca, sense cap obertura d’accés, fa una baixada lleugera cap a l’interior, fet que impedia que el llop en pogués sortir.

Si teniu ganes de descobrir alguns elements significatius d’aquest patrimoni reconegut per la Unesco, us proposem diverses rutes per alguns dels espais on trobareu edificacions de pedra seca molt interessants.

Pla de Santa Maria (Alt Camp)

Aquesta ruta, també anomenada de la Capona, permet descobrir, al llarg de poc més d’un quilòmetre i mig, en un camí planer, barraques, cossiols, arneres, marges i amagatalls.

La Fatarella (Terra Alta)

Fent ruta per la Fatarella hi trobarem marges, camins o pous, però, sobretot, bons exemples de cabanes de volta. Hi ha murs de 4 i 5 metres, estructures cilíndriques, com les cabanes, i pous de formes també cilíndriques com les sínies, molt presents en aquesta zona.

Mont-roig del Camp (Baix Camp)

Les barraques de Mont-roig del Camp tenen una notable diversitat d’estils i formes. Se n’han catalogat 141 en prou bon estat de conservació i algunes són monumentals.

Una imatge de la Barraca dels lliris, que és a Mont-roig del Camp, al Baix Camp. APSAT

El Masroig (Priorat)

Al llarg de l’antic camí ral del Masroig a Falset es poden contemplar magnífics exemples de barraques construïdes pels pagesos per refugiar-se de les tronades, el fred i la calor, com la del Jaume el Xalet, les del Joan de cal Quimet, la de cal Josepó o la del Coll de la Falsetana.

Torrebesses (Segrià)

A Torrebesses hi podeu visitar el Centre d’Interpretació de la Pedra Seca, un equipament destinat a difondre la tècnica constructiva de la pedra seca. També és el punt d’inici de visites guiades per conèixer el patrimoni de la vila i, especialment, les construccions de pedra seca del terme, construccions vinculades, en molts casos, a l’explotació de l’aigua.

Valls del Montcau (Bages)

Al Bages podeu visitar diverses construccions de pedra seca conegudes com les tines de les Valls del Montcau. Unes construccions insòlites i úniques que es troben als municipis de Mura, el Pont de Vilomara i Rocafort, i Talamanca. Les vinyes estaven plantades sobre terrasses amb marges de pedra seca i en llocs molt poc accessibles. Això feia que el vi s’elaborés allà mateix, en tines fetes de pedra seca, morter i ceràmica, amb un sostre de terra. El grup de tines més espectacular és el de l’Escudelleta.

Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre)

Aquí hi ha unes construccions molt peculiars, els forns d’oli de ginebre, unes construccions en pedra seca de gran valor patrimonial destinades a la producció d’aquest oli de propietats terapèutiques. Fins ara ja s’han localitzat i inventariat una vintena de forns, dels quals la meitat han estat qualificats de béns culturals d’interès nacional en la categoria de zona d’interès etnològic.

Alforja (Baix Camp)

Alforja  no destaca per posseir un gran nombre de barraques de pedra seca; així i tot, n’existeixen algunes de petites i modestes que són un plaer contemplar-les. Totes aprofiten totalment o parcialment un marge per a la seva construcció i no superen els 2 m de diàmetre, són conegudes com a barraques de marge. Han sigut descrites anteriorment per diverses autores com: “un aixopluc endinsat en un marge amb una porta de pedra de la mateixa paret acabat amb rodó o llinda plana molt baixa. Present des d’antany en tota aquesta zona vinculades al cultiu de la vinya en feixes o marjades, des de les Borges del Camp fins cap la collada d’Alforja on acaba el camp i dona inici el Priorat“. L’abandó dels cultius i el creixement de la vegetació ha fet que es perdi la seva ubicació, però es creu que n’hi ha més del que puguem imaginar. Alforja Stark conjuntament amb l’associació  Drac Verd i la Wikipedra ha emprès un projecte per a localitzar-les, donar-les a conèixer i reparar-les en alguns casos. Així mateix, s’està coordinant la possibilitat de mostrar-les al públic mitjançant visites guiades.

barraques de marge: un aixopluc endinsat en un marge amb una porta de pedra de la mateixa paret acabat amb rodó o llinda plana molt baixa …

Wikipedra o com dur el patrimoni de la pedra a la butxaca

Actualment hi ha unes 600 persones que col·laboren activament amb el projecte de la Wikipedra, molts d’ells de manera regular, que introdueixen nous elements d’aquest patrimoni a través de la pàgina web o de l’aplicació. Fins ara hi ha unes trenta-tres mil construccions inventariades, i els marges i murs és la tipologia més gran, ja que és fàcil trobar-ne per tot arreu. Un 60% dels elements que recull aquesta peculiar enciclopèdia estan situats en espais forestals que antigament devien ser agrícoles i s’han anat emboscant, fet que en dificulta la visibilització. En aquest sentit, Jordi Grau posa en valor que “aquest tipus de construccions ens ensenyen una manera de construir basada en l’aprofitament i amb l’ús de materials de proximitat i reutilitzables. A més, el resultat s’integra fàcilment al lloc, precisament per haver fet servir elements del mateix paisatge”.

Aure Farran

https://interactius.ara.cat/patrimoni-unesco-catala/rutes-per-descobrir-paisatges-fets-de-pedra-seca

alforjastark
alforjastark
Alforja Stark és una plataforma digital col·laborativa per a la difusió d’informació relacionada amb el municipi d’Alforja, el seu entorn i els seus habitants, que manté un especial interès en promoure l’art, la cultura, el turisme, el desenvolupament econòmic sostenible i el respecte a la natura en aquesta zona.
RELATED ARTICLES

ÚLTIMES NOTÍCIES

DESTACADES

Uso de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de nostra política de cookies, Fes clic a l'enllaç per a major informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies