RUTA 9: Un passeig pels Miraltos i els molins de la riera...

RUTA 9: Un passeig pels Miraltos i els molins de la riera d’Alforja

by -
0 219

RUTA FORA DE SERVEI – TANCADA TEMPORALMENT

Antigament amb una economia basada en la producció agrícola, l’aigua era indispensable per a la nostra subsistència quotidiana. La riera d’Alforja i el seu cabalós mantell aqüífer subterrani també van condicionar el desenvolupament d’una puixant indústria molinera. Part del que queda d’aquests, a més a més d’altres obres relacionades amb l’aigua, són apreciables en aquest recorregut. El camí primerament ens porta al coll dels Banys pel camí de les costetes una antiga carrerada. Pujarem després als Miraltos i baixarem fins a la font de Ferro i l’impressionant mas d’en Comte. La tornada la farem per la riera d’Alforja.

DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT:

Com sempre el Parc dels Amics d’Alforja (00) és el millor lloc per deixar el cotxe i els restaurants que l’envolten són també el millor entorn on finalitzar l’excursió. En el cas de no trobar-hi places lliures pots dirigir-te a la nova àrea d’aparcament propera a la rotonda. Creua a l’altre costat de la carretera i endinsat al nucli antic per l’avinguda de Catalunya fins al carrer del Mercadal. Dirigeix-te per aquest fins a la plaça del mateix nom (01), famosa pels seus porxos i arcades de pedra roja, creua-la en diagonal fins al començament del carrer Major. Al final d’aquest, un cop travessat el Portal (02) dirigeix-te a la dreta, i descendeix per una suau baixada coneguda antigament com l’Empedrat. Al final de la baixada veuràs a la dreta el lloc on estava l’antiga font de St. Jaume i creuant el barranc el bassot de més Avall (03) uns rentadors públics utilitzats fins als anys 80 i conformats per dues basses; una per a rentar i l’altre més petita per esbandir la roba. Aquí segons sembla antigament hi havia el Molí de Dalt, la primera de diverses obres d’enginyeria, que veurem durant aquest recorregut, vinculades a l’aigua. Si això fos cert, ocuparia l’espai on encara ara és possible veure una portalada de mig punt amb dovelles de calcària que ara roman tapiada.

Bassot Més-Avall / Bassa del Molí. (19)
Bassot Més-Avall / Bassa del Molí. (19)

Al damunt hi ha la bassa del Molí (03) adaptada a la forma del ribàs on està encimbellada. És molt anomenada doncs la immortalitzà Joaquim Mir en el seu famós quadre El Mirall de l’Església, avui al museu de Montserrat. Encara que la seva verdadera importància resideix en haver estat on es recollia l’abundant aigua de la “mina dels Molins” de la qual s’abastien els tres molins fariners (del comú) que posseïa Alforja durant els segles XVII, XVIII i XIX. Són el molí de Dalt (on estàs ara), el del Mig i el Nou, pels altres dos passarem més endavant. Per conduir aquestes aigües a la seva destinació es va construir una grandiosa obra d’enginyeria de la qual en part explicarem en aquesta ruta. El primer vestigi el pots observar aquí mateix si mires cap al curs dels barrancs de les Creus i del Rave, veuràs dos arcs de mig punt que els travessen, per sobre d’aquests passava el conducte que portava l’aigua de la bassa als altres dos molins. En el camí de retorn al nostre pas per “els Molinasos” veuràs novament aquesta conducció.

L’abundant aigua de la “mina dels Molins” abastien els tres molins fariners (del comú) que posseïa Alforja durant els segles XVII, XVIII i XIX, el molí de Dalt, el del Mig i el Nou.

Uns metres més enllà trobarem l’indret que es coneix com “el Salt”(04) per un desnivell on salten les aigües del barranc del Rave i el de les Creus després de confluir i abans de desembocar junts a la riera. En realitat el que aquí ens importa és la boca d’un túnel que s’obre al marge de l’esquerra. Forma part d’una gran canalització d’aigua en aquest cas fins a terres de cultiu com la del mas Perdiueta i altres membres de la comunitat de regants de la bassa del Molí. Per aquest tipus de túnel només s’hi podia caminar encorbats com podeu apreciar. Actualment s’utilitzen conduccions més modernes encara que fa algun temps que l’aigua de la mina del Molí no arriba a la bassa amb tant de vigor com antany a causa d’un enfonsament de la mina, pendent d’arreglar. Abans d’arribar a la riera veurem també a la nostra esquerra el que queda d’una sòlida construcció de pedra adossada al ribàs. Actualment net de vegetació ens fa possible advertir la seva magnitud lo que ens fa pensar que va ser quelcom més que una obra de contenció d’aiguats. Hi ha qui afirma, i no va molt desencaminat, que aquest és el lloc on estaria situat el molí de Dalt. Un símbol de temps molt llunyans i d’una vigorosa economia local que ens recorda una frase: “Vila sense molí, defuig el camí”.

riera alforja004
Hi ha qui afirma, i no va molt desencaminat, que aquest és el lloc on estaria situat el molí de Dalt.

Just al costat trobaràs la riera d’Alforja (05), un curs d’aigua intermitent que té el seu origen sota el coll de Cortiella, a la font de la Canaleta. La longitud total de la riera d’Alforja és de 22 km, als que podríem sumar les longituds dels onze barrancs i rieres que hi desemboquen. Encara que l’aigua per descomptat brilla per la seva absència no és correcte suposar que sempre va ser així, sinó totalment al contrari. I és per aquesta raó que els seus vorals estan fortament humanitzats i plegats d’estructures relacionades amb l’aigua: aqüeductes, contraforts, assuts, mines, pous de gel, molins, etc. Per descomptat de tots aquests només és possible trobar vestigis que fan de testimoni de la importància d’aquest recurs en el passat.

La longitud total de la riera d’Alforja és de 22 km, als que podríem sumar les longituds dels onze barrancs i rieres que hi desemboquen.

Després de travessar la riera ens dirigirem cap a la dreta uns 30 m per a trobar  el inici del camí de les costetes(06). Aquest antic camí va ser, fa molts anys enrere, una carrerada que segurament continuava amb la ja més coneguda a l’altra banda del poble (ruta 6). Com tota carrerada avançarem flanquejats per marges de pedra seca que ajudaven a conduir el ramat amb més facilitat. Tot i això lo important d’aquest recorregut el trobarem una mica més endavant just quan comença a ascendir amb rapidesa. Ens trobarem per les raons que siguin amb uns dels empedrats millor conservats de la nostra antiga xarxa de camins. A més a més pugen fent ziga-zaga per vèncer el fort desnivell la qual cosa converteixen aquest primer tram en una de les nostres millors escales (07) antigues i a molt poca distància del poble. És un privilegi comptar amb aquests trams tan ben conservats i netejats no fa molt per l’Ajuntament d’Alforja.

cami de les costetes -00
Ens trobarem per les raons que siguin amb uns dels empedrats millor conservats de la nostra antiga xarxa de camins.

Durant quasi tot el recorregut anirem protegits per pins i alzines, el camí és ben visible i continuarem trobant evidències del seu antic empedrat fins a arribar a una pista forestal (08). Si continuéssim fins a la dreta quasi al final de la pista, trobarem un senderó  que ens connectaria resseguint la carena amb el coll del Mort (ruta 1). El nostre recorregut continua fins a l’esquerra per la pista. Després d’una corba a la dreta davant nostre i en el costat oposat d’una barrancada veurem uns marges de pedra seca (09). Convé examinar-los de prop perquè són un testimoni que ens parla de la importància que abans tenia cada metre de terra per treure’n tot el profit possible. No són uns marges qualsevol si els observes detingudament, podràs observar que tens davant l’obra d’un expert en l’art de la pedra seca. Una mica més endavant a l’esquerra i a uns metres del camí hi ha una antiga caseta de tros que ja no conserva la seva teulada.

cami de les costetes -16
…són un testimoni que ens parla de la importància que abans tenia cada metre de terra per treure’n tot el profit possible.

Després d’un tomb a l’esquerra tindrem a la vista el pic dels Agres (622M) El camí gira bruscament per sortejar una barrancada. Uns metres abans veurem una caseta de tros abandonada (10) a la dreta del camí i ja en el tomb les restes d’una petita bassa que recollia l’aigua d’alguna mina. A partir d’aquí el camí continua descendint suaument i comencem a envoltar-nos de terres de conreu d’avellaners i ametllers. Arribarem a una cruïlla en la que girarem a la dreta, és l’antic camí de Riudecols (11) que ens portarà al coll dels Banys. El camí a partir d’aquí ascendeix contínuament dividint “els Agres” la serra alta i boscosa de la dreta de “les Tallades o Estallades” a l’esquerra, terres que com indica el seu nom van ser talades i dedicades al cultiu. A uns 50 metres en un tomb, veurem una voluminosa roca arrodonida (12) d’on s’ha “tallat” un fragment com si fos una llesca de pa, no passa desapercebuda a la dreta del camí.

El bany o la banya (segons el nostre historiador Miquel Jassans) era un impost que es pagava al baró

Al final del nostre ascens haurem arribat al coll dels Banys (13). El bany o la banya (segons el nostre historiador Miquel Jassans) era un impost que es pagava al baró, totes les terres d’aquesta zona pagaven el bany i d’aquí segurament el nom. A partir d’aquí el nostre recorregut continua per un camí que surt a l’esquerra i discórrer per la carena entre pins. Després d’una baixada molt pronunciada i maltractada pel pas de les motos arribarem a una cruïlla (14) on toparem novament amb el camí de Riudecols. Girarem a l’esquerra per avançar per un tros de pista que ens portarà després d’una curta pujada fins a una torre metàl·lica (15) de la línia elèctrica d’alta tensió. És un bon lloc per observar el què ens rodeja.

coll dels banys

A partir d’aquí continuarem per un senderó que ens portarà seguint la carena a una seria de pics, sis per a ser exactes, que van des dels 513 m altitud (16) fins als 480 m altitud l’últim (17). Ens mourem per la demarcació entre els termes d’Alforja i Riudecols, per la nostra part primer “la sagristia Fosca” i després el “bosc del Quel” en terme veí “les Valls” i el “bosc de mas d’en Comte”. Caminarem així fins a una petita esplanada (18) després d’una abrupta baixada, on abandonarem la carena i agafarem una pista a la nostra esquerra. Ens endinsarem en els Miraltos (19) encara que per algun temps aquí hi havia “el vedat” un bocí de bosc encerclat amb una malla metàl·lica per caçar. És una propietat privada la qual cosa implica que siguem respectuosos o ens atinguem a les conseqüències.

… la font del ferro (22) una de les raconades més acollidores del nostre terme. És un lloc privat, insisteixo en això perquè té un encant especial i mereix gaudir cada detall …

La pista descendeix zigzaguejant suaument enmig del bosc fins a una pintoresca caseta (20) abandonada per l’home, on si entres amb sigil, potser  seràs capaç de comptar, com va ser el nostre cas fins a un total de 13 dragonets. Continuarem el nostre camí seguint la mateixa pista fins a un clar en el bosc (21) enmig del qual hi ha un solitari lledoner on girarem a l’esquerra. A molt poca distància d’aquí, a l’altra banda d’una gran tanca metàl·lica, trobarem la font del ferro (22) una de les raconades més acollidores del nostre terme. És un lloc privat, insisteixo en això perquè té un encant especial i mereix gaudir cada detall, hi ha aigua fresca, ombra, bancs, una caseta amb barbacoes semi abandonades (obra del nostre constructor Lucena) i una pintoresca taula de trencadís que convida a provar-la amb el que sigui que t’hagis portat per a esmorzar. El nom de font de Ferro podria ser per l’origen de la seva aigua, però el seu gust no ho testimonia.

font de ferro -00
… hi ha aigua fresca, ombra, bancs, una caseta amb barbacoes semi abandonades (obra del nostre constructor Lucena) i una pintoresca taula de trencadís que convida a provar-la amb el que sigui que t’hagis portat…

Una pista recta ens conduirà novament fins a la riera però just abans de desembocar en aquesta, a la nostra esquerra hi ha una construcció amb perímetre circular que ens crida l’atenció. Encara que no ho podem assegurar té tota la pinta de ser una era de trill. Geogràficament estem en el límit amb les Borges del Camp a la partida de l’Estret (23), on el serret de la Podadora o Codolars, per una banda, i els Miraltos per l’altra formen un petit congost per on s’enfila la riera d’Alforja a 280 metres d’altitud. Avançarem posteriorment uns metres a la dreta per contemplar, sense traspassar la tanca, l’espectacular mas d’en Comte (24). El llinatge Comte apareix documentat el 1532, no obstant  el 1800 apareix com a propietari Franco Comte, veí d’Alforja. A principis del segle XX el mas passa a ser propietat d’una família de Reus de cognom Terrats que el reformà exteriorment i interiorment amb un cert regust entre modernista i noucentista, donant-li l’aspecte actual amb acabats de rajola esmaltada i pintura de color blau. D’aquí el nom amb el qual el coneixem els alforgencs: mas Blau.

Mas den Comte-10
El llinatge Comte apareix documentat el 1532, no obstant el 1800 apareix com a propietari Franco Comte, veí d’Alforja. A principis del segle XX el mas passa a ser propietat d’una família de Reus de cognom Terrats que el reformà exteriorment i interiorment amb un cert regust entre modernist …

Els pintors Joaquim Mir, Jaume Queralt i Miquel S. Jassans han quedat gratament impressionats de la seva esplendor i l’han reflectit en la seva obra. Hi ha documentació que parla sobre l’existència d’almenys dos molins al mas d’en Comte. Si aguaites per sobre la tanca que el separa de la riera podràs veure a la part baixa del mas el lloc on estava emplaçat un d’aquests molins. No us confongueu, les moles que es veuen a l’exterior són d’un molí d’oli, les del molí fariner eren planes. La bassa on s’emmagatzemava l’aigua, avui està reconvertida en llac visible per la part del davant.

Els pintors Joaquim Mir, Jaume Queralt i Miquel S. Jassans han quedat gratament impressionats del  esplendor del mas Blau i l’han reflectit en la seva obra.

Un segon molí fariner, del que encara en queden restes visibles, estava emplaçat en l’edifici del costat de la carretera i la seva bassa excavada a la carena del Codolar. Tots dos reaprofitaven la mateixa aigua i el desnivell del terreny per augmentar la pressió. Pel que sembla ambdós molins són de mitjans del segle XVIII. La mina del mas d’en Comte, també coneguda com la mina del Menestral, surt al subsòl de la riera prop de les Barqueres fins al mas del Mingatxo i després continua per canonada. Aquesta mina està actualment explotada per la societat de regants de la mata de l’estret, quasi tots de les Borges, on també hi havia un molí fariner que es nodria d’aquestes aigües.

el estret
… veurem uns 50 metres a la dreta l’enorme fumera de totxanes (26) d’un enginy de vapor emprat per extreure aigua del subsòl.

Continuant direcció a Alforja el primer que trobem al nostre pas és el mas de la Mata (25) on va viure com a masover, durant 25 anys, l’escultor Josep Rull també conegut com “el Pep de la Mata”. No gaire lluny d’aquí veurem uns 50 metres a la dreta l’enorme fumera de totxanes (26) d’un enginy de vapor emprat per extreure aigua del subsòl. Darrere a l’altre costat de la carretera destaca la silueta del mas del Botó i a la seva esquerra el del Mingatxo antigament denominat mas del Rixixiu.

“Del Pi de la riera” (28) els vells van sentir dir que, quan el van tallar, de les brancades van sortir setanta feixos de llenya per als forns de pa” … fins a on es va portar l’any 1936 el retaule i les imatges de l’església d’Alforja per acabar sent “pasto de las llamas”.

El nostre camí ens portarà posteriorment seguint sempre el sorrenc camí del llit de la riera “als Lavaderos”(27) unes edificacions, ara semi abandonades, on anys enrere es processava el mineral provinent de les extraccions mineres dels “Crosos”, (separaven el coure de la pedra). Just a continuació hi ha una pineda encara que des de sempre el lloc es coneix com “el Pi de la riera” (28) per l’existència d’un enorme exemplar: “Els vells van sentir dir que, quan el van tallar, de les brancades van sortir setanta feixos de llenya per als forns de pa”. Al lloc també se’l recorda per ser aquí, fins a on es va portar l’any 1936 el retaule i les imatges de l’església d’Alforja per acabar sent “pasto de las llamas”.

riera alforja -24
fins a on es va portar l’any 1936 el retaule i les imatges de l’església d’Alforja per acabar sent “pasto de las llamas”

El pas per la riera es fa pesat i lent per un jaç de sorra, sediments i altres arrossegats per l’aigua. Un pal de senyalització (29) ens indica a la dreta l’antic camí de l’Aleixar (ruta 8) i a l’esquerra el mas de l’Aleu. La nostra propera parada el mas Perdiueta (30) on existeix un centre d’hípica on t’ofereixen entre altres serveis passejos a cavall per la riera. Just aquí creuarem la riera per caminar a continuació pel costat oposat. Uns metres més endavant tres sòlides estructures de contenció d’aigües a la nostra dreta, afegides al marge, ens assenyalen la presència del molí Nou o molí més-Avall (31) un altre molí fariner de mitjans del segle XVIII. Desgraciadament no podrem accedir a la resta del que queda d’aquest antic molí en ser part d’un habitatge familiar.

moli d'alforja
tres sòlides estructures de contenció d’aigües a la nostra dreta, afegides al marge, ens assenyalen la presència del molí Nou o molí més-Avall (31)

Uns 100 metres endavant després d’un revolt on hi ha uns grans Àlbers veuràs a la dreta una entrada (32). Et convidem a endinsar-te respectuosament en aquesta propietat particular, per conèixer una altra de les sorpreses que ens ofereix aquesta ruta. Ens referim al pont del Moreral (33). Té 7 ulls, tots cecs menys el menor i el major que sobrepassa els 5 m d’altura. En realitat era una sèquia o aqüeducte i formava part d’aquesta grandiosa obra d’enginyeria de la que ja et parlem en el punt (5) per a conduir les aigües des de la bassa del Molí fins “los molinassos”, nom amb el qual antigament es coneixia aquesta zona. Les aigües s’utilitzaven primer al moli de Dalt, després continuaven fins al molí del Mig (34) aproximadament a uns 100 metres d’aquí en direcció a Alforja. Les restes d’aquest molí estan integrades avui a la nova estructura d’un mas particular. A partir d’aquí les aigües continuaven fins al molí Nou (31) passant per aquest pont.

 Desgraciadament no podrem accedir aels restes del que queda d’aquest antics molí en ser part d’un habitatge familiar.

Uns metres a la nostra dreta, cap al començament del pont, veurem la boca de la mina del Moreral que aboca les seves aigües en una vella bassa. De l’altre costat del pont hi ha una partida coneguda com, els forns, per la presència d’aquests. Al final d’aquest tros, tocant a la carretera, hi ha els ponts de l’adoberia i el de les bruixes (39). Un pont molt llarg, aquest últim, ja que travessa la carretera en diagonal. Ambdós van ser reconstruïts el 1940, ja que un any abans van ser dinamitats per impedir l’entrada dels nacionals (que en el cas del nostre poble van arribar des de Cornudella). També molt prop d’aquí ens queda el restaurant Rixixiu (40) a la dreta i l’enruna’t hostal de l’Amàlia a l’esquerra (38) però és impossible continuar per aquí.

font del moreral
Ens referim al pont del Moreral (33). Té 7 ulls, tots cecs menys el menor i el major que sobrepassa els 5 m d’altura. En realitat era una sèquia o aqüeducte…

La nostra ruta de retorn a Alforja ens obliga a fer-ho per la riera i girar a la dreta (32). No gaire lluny d’aquí però, aquesta vegada a l’esquerra, veurem una sòlida construcció de pedra camuflada entre canyar (35). És una altra estructura de contenció d’aigües i antierosió, encara que la veritat és que molt poc poden fer davant les riuades que encara avui es recorden, si ets bon observador, veuràs que n’hi ha moltes i de diferents grandàries. Els terrenys que es queden a l’esquerra van ser adquirits recentment per l’Institut Pere Mata de Reus encara que en realitat l’explotació de les seves aigües freàtiques es produeix des de fa uns 100 anys. Ja a ningú sembla importar-li, però antigament quan l’agricultura era el nostre “modus vivendi”, les protestes de veïns per aquest espoli eren sonades.

… el bosc de les Forques (37) un petit turonet cobert de pins conegut així per haver estat aquí penjats el capità Joan Conangles i dos líders més de la resistència d’Alforja a les tropes de l’arquebisbe  …

Arribarem a una cruïlla (36) on comença a l’esquerra el camí de Riudecols. Seguint aquest camí a menys de 300 m trobarem el bosc de les Forques (37) un petit turonet cobert de pins conegut així per haver estat aquí penjats, a la cima del monticle, el capità Joan Conangles i dos líders més de la resistència d’Alforja a les tropes de l’arquebisbe, en el marc la Guerra de Successió o guerra Civil de Catalunya (1462–1472). Encara són visibles les restes de dos dels basaments de les forques, col·locades aquí perquè fossin visibles des del camí cap a Reus. Si t’apropes fins allí, fes-ho amb respecte a aquests herois, doncs gent així ja no és fàcil de trobar-la.

bosc-de-les-forques-30
Encara són visibles les restes de dos dels basaments de les forques, col·locades aquí perquè fossin visibles des del camí cap a Reus.

Si a partir de la Cruïlla (36) continuem el recorregut a la dreta, en un moment arribarem novament al Salt (04) A partir d’aquí travessant novament el poble tornarem al punt d’origen (00) “La creueta” dit així per l’existència d’una creu que marcava l’entrada a la vila.

 

 

LA RUTA AMB L’APP DE WIKILOC

Powered by Wikiloc

FITXA TÈCNICA:

 

Lloc d’inici: Parc Amics d’Alforja

Durada aproximada: 3 h

Recorregut total: 12 km
Desnivell aproximat: 370 m

Altitud: mínima 270 m màxima: 530 m

Tipus de camí: trams de pista, senderons, carena i llit de la riera

Antics camins: antic camí de les Costetes (Carrerada), antic camí de Riudecols

Passos perillosos: no

Punts d’interès: camí de les Costetes, coll dels Banys, font de Ferro, mas d’en Compte, molins de la riera d’Alforja, aqüeducte/ pont del Moreral (veure waypoints)

Cobertura GPS i mòbil: GPS tota la ruta – cobertura Movistar

Aigua: font de Ferro (veure waypoints)

Opcions:

Observacions: aquesta ruta connecta amb la Ruta 8 al punt 29

 

Rogelio Portal amb la col·laboració del Centre d’Estudis Ramon de Ganagot
Patrocinat per l’Ajuntament d’Alforja – Rutes i camins d’Alforja

alforjastark
Alforja Stark és una plataforma digital col·laborativa per a la difusió d’informació relacionada amb el municipi d’Alforja, el seu entorn i els seus habitants, que manté un especial interès a a promoure l’art, la cultura, el turisme i el desenvolupament econòmic en aquesta zona.