RUTA 7:“El racó de les Guilletes i el camí dels masos i...

RUTA 7:“El racó de les Guilletes i el camí dels masos i de la Mussara”

by -
0 160

En aquest recorregut et proposem endinsar-te en el Racó de les Guilletes, un espai recòndit i deshabitat que amaga vestigis de la seva antiga activitat econòmica, on s’imposa el bosc amb pas lleuger. La ruta aprofita un antic camí recentment recuperat que connecta amb el camí dels masos a través del qual s’arriba fins a la Mussara. Una llegendària via que unia en el passat grans masades avui completament enrunades.

DESCRIPCIÓ

Es recomana deixar el cotxe al Parc d’Alforja (00) o bé en el nou aparcament del costat de la rotonda. Comencem la caminada agafant des d’aquí mateix l’antic camí de les Planes, fins a la carretera a Vilaplana (01), per on es recorren uns 250 metres més, fins a un pal indicador (02). Uns metres més endavant hi ha una bifurcació (03) on agafarem el camí de l’esquerra conegut antigament com el camí de les mines. Ascendirem suaument rodejats per ametllers i olivers fins que el trajecte gira bruscament a la dreta i entrem en un espès bosc.  Molt aviat, en un descampat a la dreta trobem una de les entrades de les antigues mines de Barita (04) la qual passa per sota del camí i s’endinsa uns 200 m a la muntanya. Aquesta i altres, no molt llunyanes, van ser molt importants per l’economia local fins al seu tancament l’any 1953. És desaconsellat aventurar-se al seu interior sense anar acompanyat d’algú que les conegui i sense prendre les mesures necessàries. Una mica més enllà de la mina encara hi ha les restes d’una caseta que pertanyia a IRIS, l’empresa que l’explotava. Sota l’esplanada que hi ha davant, podràs entreveure enmig de la vegetació unes instal·lacions on es practica l’airsoft.

mines-alforja-01
Molt aviat, en un descampat a la dreta trobem una de les entrades de les antigues mines de Barita

Si continuem caminant, arribarem a una cruïlla on una creu senyala el  coll del Peiró o de la Salve (05) a 526 m d’altitud. Antigament seguint la tradició alforgenca es col·locaven creus als punts del terme des d’on es podia veure el santuari de Puigcerver, encara que ara el bosc ja no ho permet. Va ser col·locada pel Josep Fusté i un grup de joves als anys seixanta. Recentment en aquest coll han construït un curiós banc fet de pedres. En aquest punt el nostre recorregut connecta amb la rutes 5 i la 6 que pugen seguint un senderó fins al balcó del Peiró. En aquest cas continuarem recte pel camí de les Guilletes (06) a travessant primer “la vinya del Frare”, un erm que fins a l’arribada de la fil·loxera havia estat conreu.

cingle-roig-alforja-01
Antigament seguint la tradició alforgenca es col·locaven creus als punts del terme des d’on es podia veure el santuari de Puigcerver, encara que ara el bosc ja no ho permet.

El Racó de les Guilletes, dit així per la seva configuració geogràfica, és una extensa partida de terme encerclada pel cingle d’Arbolí i pel de la Mussara que ocupa tota la capçalera “del Riu del bosc de la vila”(07). antigament també anomenaven riu del mas d’en Fort, en referència a un mas impossible d’identificar en l’actualitat. Anys enrere per la seva capçalera sempre corria aigua i hi havia tolls on s’hi podia pescar. Antigament va ser un lloc de masades, terres de conreu i boscos per fer llenya, però en l’actualitat és un lloc desolat on a poc a poc s’imposa el boscatge. Al mas del Jordi un dels primers masos que hi ha a la seva riba s’hi va refugiar el reconegut fotògraf i músic Jordi Olivé durant la Guerra Civil. Segons em va comentar alimentant-se sobretot del que pescava copejant les pedres del riu.

Cami de les Guilletes-00
El camí de les Guilletes (06) circula planer pel vessant obaga del riu i creua tres barrancs fins a arribar molt a prop del mas de la Roja

El camí de les Guilletes (06) circula planer pel vessant obaga del riu i creua tres barrancs fins a arribar molt a prop del mas de la Roja, segurament deu la seva construcció a l’explotació de la pedrera del Xato activa fins a meitats del segle passat. A més a més també hi havia aquí la pedrera del mas d’en Brunet. El primer barranc que veurem al nostre pas és el del bosc de la Vila també conegut a com a barranc del Sano just en un revolt on avui s’hi poden veure semi abandonades les obres de l’últim que es va aventurar a colonitzar aquestes terres. Uns 20 metres després del tomb deixarem el camí per agafar un senderó a l’esquerra (07) que puja vertiginosament cap amunt del cingle Roig. L’altura ens proporcionarà unes bones vistes del bosc de la Vila, i en el vessant contrari: el balcó del Peiró, i una curiosa formació coneguda com l’orgue. També és possible descobrir entre la vegetació lo que queda de la Caseta de l’Evarist carboneret, en la que també s’hi va refugiar durant la guerra amb tota la seva família. Molt a prop de la seva caseta existeix un dels pocs boscos de Teixos del nostre terme, una espècie protegida per la Unió Europea, ja que està en perill d’extinció.

Cul de la veja-07
Més endavant el senderó passa a pocs metres d’una altra curiosa formació rocosa que rep el nom de: el Cul de la Vella (08)

Si caminem atents, veurem a la nostra dreta a prop del camí una cavitat: és un “cross” de la qual en el seu moment s’hi va extraure Barita. Més endavant el senderó passa a pocs metres d’una altra curiosa formació rocosa que rep el nom de: el Cul de la Vella (08). Una mola arrodonida i arrugada que sobresurt en el cingle Roig. Superada aquesta formació girarem a la dreta (09) passant primerament vorejant un barranc i ascendint després per un altre pas (10) que ens portarà, aquesta vegada, al capdamunt del cingle Blanc: la mola de mas d’en Rei. Aquí el senderó que ens ha dut fins aquí no tardarà a convertir-se en pista de carro (11) i d’aquesta forma desembocar en una extensa esplanada (12) on veurem unes arnes d’abelles. Una mica més endavant connectarem amb el camí dels masos (14) que transcórrer des del mas d’en Bruno fins a quasi tocar a la Mussara.

Mas d'en Rei-05
… et recomanem visitar les runes del mas d’en Rei (13) La seva silueta s’alça molt a la vora del cingle al costat del saltador del Bosc de la Vila que dóna origen al barranc homònim.

Però abans et recomanem visitar les runes del mas d’en Rei (13) les quals des d’aquest punt ja s’albiren a la nostra esquerra. La seva silueta s’alça molt a la vora del cingle al costat del saltador del Bosc de la Vila que dóna origen al barranc homònim. Són les més grans i ben conservades de la zona, cal fixar-se en els contraforts de les cantonades i els tres arcs interiors de mig punt. Actualment, en ser propietat de la Generalitat, la protegeix una tanca amb la qual cosa si et decideixes a traspassar aquests límits, ho fas sota la teva responsabilitat. Al costat del mas del Rei hi ha una construcció molt més moderna, utilitzada com a refugi d’ovelles. Tot el conjunt formava part dels Castillejos, l’antic campament militar abandonat, situat a dalt de tot del cingle. Des del mas de Rei són visibles els murs que encara resisteixen del mas de l’Escolà. Explica’t a la ruta número 6.

Aixoplus-04
et convidem a desplaçar-te 50 m a la dreta, per veure un aixopluc molt interessant, en realitat una balma murada (15):

Continuant pel camí dels masos en direcció nord, en sentit contrari al que veníem passarem primer per una cruïlla (14) on deixarem a l’esquerra un camí que ascendeix fins als Castillejos. Després d’avançar 500 m trobaràs un jove pi, aquí et convidem a desplaçar-te 50 m a la dreta, per veure un aixopluc molt interessant, en realitat una balma murada (15): unes cavitats naturals habilitades com estança amb l’aixecament d’una paret de pedra seca per la part exterior i amb un accés, en aquest cas és en forma d’arc, un detall poc comú. Torna novament al camí per abandonar-ho just en direcció de les runes del mas del Blai (16) una altra de les grans masades connectades mitjançant el camí dels masos. No queda cap mur que sobrepassi els dos metres però val la pena que et fixis en una cosa molt important; el basament del que sembla va ser una primitiva torre de planta circular i que posteriorment va ser aprofitada pel mas. Una espècie de Talaia d’època sarraïna (16) des d’on es poden observar amplies zones de terreny i donar avís d’allò que és albirat.

Mas d'en Blai-07
les runes del mas del Blai (16) val la pena que et fixis en una cosa molt important; el basament del que sembla va ser una primitiva torre de planta circular i que posteriorment va ser aprofitada pel mas. Una espècie de Talaia d’època sarraïna des d’on es poden observar amplies zones de terreny i donar avís d’allò que és albirat.

Baixarem als bancals per uns graons a la roca just al costat de la torre i continuarem pel pla per un senderó entre els arbustos fins a una cruïlla on girarem a la dreta i entrarem en un antic camí. Pels alforgencs aquest era el camí dels masos que baixava de dalt de tot del cingle passant per la font del bosc i el mas d’en Baget fins a arribar al camí de Vilaplana, amb el que enllaçarem més endavant. Passarem pel costat d’un corral que aprofita la paret d’un cinglet (17). Uns metres més endavant a la paret del cinglet hi ha un pessebre, sembla que excursionisme i religiositat van agafats de la mà. A partir d’aquí el senderó baixa travessant el bosc, zigzaguejant contínuament i deixant-nos entreveure esplèndids trams d’empedrat (18) perfectament conservats, tot un delit pels nostres ulls. En l’arribar a baix ens trobarem un primer barranc i una mica més lluny el segon, el de l’Esquerrer (19) d’on parteix a l’esquerra un senderó que ens porta fins al mas d’en Roig i el d’en Voltes encara que difícilment aconseguirem distingir-lo.

Mas d'en Blai-15
Uns metres més endavant a la paret del cinglet hi ha un pessebre, sembla que excursionisme i religiositat van agafats de la mà.

Nosaltres continuarem a la dreta pla i de cara al mar fins a arribar a un aiguamoll. Aquí, a l’esquerra i amunt, hi ha lo Toll (o bassa) del Joan Josep (20), i uns metres més amunt, la font de la que sempre mana un rajolí. Passada la punta del Cingle el camí baixa zigzaguejant per unes escales (21) esculpides en la pedra roja, amb bocins empedrats i, canaletes per enretirar l’aigua de la pluja. Sense dubtes un altre dels trams més interessants d’aquest recorregut que per sí sol ja justifica aquesta excursió. El senderó continua resseguint el cingle fins a arribar a una cruïlla al costat d’un arboç (22) d’on parteix un senderó a la dreta. Si ho desitges, pots tirar avall i arribar a la Creu de la Salve (05) descendint per una altra escala bastant danyada pel pas de les motos fins al Mas de La Roja (erròniament identificat com mas d’en Fort). Habitat potser fins a l’any 1994 quan l’intens aiguat de Sant Tomàs va afectar dràsticament aquesta geografia per sempre. Creuant el barranc, pel que queda d’un pont, entroncaràs amb la pista de les Guilletes. Passaràs per l’antiga pedrera de Xato on fins a la postguerra s’hi van fer llambordes de granit i de la que encara en queda una caseta i altres vestigis. No molt lluny d’aquí connectaràs amb el punt (05).

Escales del cingle del Agustec-02
Passada la punta del Cingle el camí baixa zigzaguejant per unes escales (21) esculpides en la pedra roja, amb bocins empedrats i, canaletes per enretirar l’aigua de la pluja.

Però et convidem a continuar tot recte perquè encara ens queden algunes sorpreses. Caminarem pla sota el cingle Roig sortejant grans blocs de pedra despresos de la paret que al caure formen petites i curioses cavitats. Just en el revolt a un costat del camí trobarem la font del bosc (23) encara que en algunes cartografies apareix identificada com Font de la Pedrola. Pel que sembla ara l’aigua s’escapa per sota del dipòsit metàl·lic del que ara se’n serveixen les bèsties. També es parla de la Font del Conill un mica més avall, però segurament són les mateixes aigües.

Font del Bosc-00
Just en el revolt a un costat del camí trobarem la font del bosc (23) encara que en algunes cartografies apareix identificada com Font de la Pedrola.

A partir d’aquí es fa més visible el camí i s’observen marges de pedra als costats que donen testimoni de que antigament eren zones d’intens conreu. Ara tot ho cobreix un espès i ombrívol bosc majoritàriament format d’alzines que ens alegren al nostre pas. L’antic camí dels masos de la Mussara (24) ha estat recuperat recentment i encara es poden apreciar els monticles de llenya a banda i banda. En sortir del bosc arribem a un collet on val la pena aturar-se per a contemplar un moment l’extens panorama (25) Després el camí davalla suaument pels vessants del cingle de la Mussara passant pel bosc de la Balcella i el bosc de la Torre. La vegetació ha anat envaint el que antigament també eren zones d’intens conreu, del qual donen testimoniatge únicament els marges de pedra al costat del camí. Hi ha trams en els quals encara es poden apreciar restes de l’antic empedrat (26) senyal de la importància d’aquesta via en l’antiguitat. El primer signe d’ocupació i activitat actualment, el trobarem a les antigues terres de cultiu del mas Manou o mas Nou (28) al que s’accedeix deixant el camí a l’esquerra (27). Aquesta propietat, en total abandó durant gairebé 40 anys, està sent aprofitada per una prolífera comunitat de neopagesos els quals duen a terme un projecte de rescat de diverses activitats vinculades al camp: com el pasturatge, fer formatge, pa, carbó, etc. Hi seràs ben rebut si desitges donar un cop d’ull. La idea inicial de l’“Associació el Manou” contempla també la construcció d’una casa rural però el projecte avança lentament. Una mica més endavant toparem amb el mas d’en Cama (29) també conegut com “El Palacio” segurament per les seves generoses proporcions o perquè aquí segons s’explica s’hi amagava el general Prim.

Mas den Cama-02
Una mica més endavant toparem amb el mas d’en Cama (29) també conegut com “El Palacio” segurament per les seves generoses proporcions o perquè aquí segons s’explica s’hi amagava el general Prim.

El camí continua fent un gir a l’esquerra i superant després el barranc de la Monja fins a un pal indicador (30) que ens indica girar a dreta. A menys de 200 metres s’alça la imponent silueta del mas d’en Baget (31) de planta quadrada, conformat per uns grossos murs i rematat amb taulada a quatre vessants. De factura noble és un dels masos amb més caràcter del terme. També se’l coneix com el mas de la Torre, possiblement perquè està edificat aprofitant una antiga torre de vigilància. Probablement ens trobem davant del que abans va ser el mas d’en Fort (família la qual pertanyia a la baixa noblesa) i de més antic, fou el mas dels Tuixans. L’aparença que ambdós tenen de construcció defensiva, es deu segons Miquel Jassans a què es van fer per a protegir la zona anomenada les Benes, avui les Guilletes, en ser un indret on els moriscos podien davallar amb facilitat de les cingleres i per estar allunyat de la protecció del castell d’Alforja. Encara que segurament la seva actual aparença defensiva tingui més relació amb la seva utilització durant les guerres carlistes en la que es va guanyar l’apel·latiu de “Cuartel del Norte” essent  veí de la torre Regina (ruta-8) al terme de l’Aleixar el “Cuartel de Ponent”. Per rematar es comenta que a principis del s. XIX durant un prolongat període d’abandó va ser habitat per una bruixa o almenys això asseguraven els primers “parcel·leros” de Portugal qui tenien prohibit a la canalla apropar-se a la masia. Actualment el mas del Baget està molt ben reformat i funciona com una granja escola. El traçat de la ruta ens obliga a donar un tomb, ja que és propietat privada, però l’antic camí, com tots, passa pel costat de mas. El propietari assegura que si es passa respectuosament, no hi ha inconvenient. Tant si travesses el mas com si ho fas pel perímetre arribaràs a l’entrada principal de la finca del mas (32).

Mas den Baget-05
Mas d’en Baget la seva actual aparença defensiva tingui més relació amb la seva utilització durant les guerres carlistes en la que es va guanyar l’apel·latiu de “Cuartel del Norte” essent veí de la torre Regina (ruta-8) al terme de l’Aleixar el “Cuartel de Ponent”.

En aquest punt deixarem la pista i agafarem un senderó que neix al costat del pilar que sosté la figura d’un gall. S’endinsa amb un suau pendent en un petit bosc i després ho fa més abruptament fins a arribar al llit del Riu de la Vila. En l’últim tram queda un dels empedrats (33) millor conservats de tot el terme aportant una clara idea de la importància d’aquest traçat en l’antiguitat. Cal donar les gràcies per com s’ha conservat aquest tram d’uns 20 metres, potser perquè les motos aquí no tenen per on sortir. Una vegada travessat el curs del riu s’ha de pujar per l’altre vessant del barranc fins a incorporar-se al carrer de les Flors (34). Ja estàs a la urbanització de Portugal que conserva el nom d’una finca i una gran masada propietat del Sr. Sebastià, qui tenia el costum d’anomenar a les seves propietats amb el nom de l’últim país que havia visitat. Després d’un gir a la dreta trobaràs el carrer de la Mussara (35) Si les teves forces no et permeten continuar sense un descans un punt on poder recuperar forces és el bar de Portugal (36). Si desitges continuar fins a Alforja, al final del carrer de la Mussara comença el camí de les Planes de Dalt (36)

Antic empedrat del Riu-00
En l’últim tram queda un dels empedrats (33) millor conservats de tot el terme aportant una clara idea de la importància d’aquest traçat en l’antiguitat.

A la banda dreta del camí, a uns 300 m i en mig d’una plantació d’eucaliptus hi ha el mas del Navas (37) mostrant la mateixa esplendor que antany. Fa algun temps que aquest mas va estar habitat per una família de 7 germans, que per aquesta raó van rebre el sobrenom dels navassos. Per aquest camí arribaràs a la carretera de Vilaplana (02) completant aquí la ruta circular.

LA RUTA AMB L’APP DE WIKILOC

Powered by Wikiloc

 

FITXA TÈCNICA:

Lloc d’inici: Parc Amics d’Alforja

Durada aproximada: 4 h

Recorregut total: 13,3 km

Desnivell aproximat: 450 m

Altitud: mínima 370 m màxima: 810 m

Tipus de camí: trams de pista i antic camins de ferradura, senderons recuperats

Antics camins: antic camí de la Mussara – antic camí de les Mines

Passos perillosos: no

Punts d’interès: mina de Barita – racó de les Guilletes – masos de la Mussara – mas d’en Baget, Associació cingle Vermell (veure waypoints)

Cobertura GPS i mòbil: GPS tota la ruta – cobertura Movistar

Aigua: font del Bosc (veure waypoints)

Opcions: antiga pedrera de Xato

Observacions: aquesta ruta connecta amb la Ruta  5 i 6 al punt 05

On menjar: bar Portugal – tel. 642 328 130

On dormir: allotjament rural mas Fullat

 

Rogelio Portal amb la col·laboració del Centre d’Estudis Ramon de Ganagot
Patrocinat per l’Ajuntament d’Alforja – Rutes i camins d’Alforja

alforjastark
Alforja Stark és una plataforma digital col·laborativa per a la difusió d’informació relacionada amb el municipi d’Alforja, el seu entorn i els seus habitants, que manté un especial interès a a promoure l’art, la cultura, el turisme i el desenvolupament econòmic en aquesta zona.