És el nostre valuós poble muntanyès i de secà, sòlid i resistent, gris i descuidat nucli urbà de convilatans industrials en l’actualitat, un poble seriós i bastant silenciós. Mai va ser Riudecols un poble ric de classe sinó, bàsicament de treballadors, jornalers i artesans explotats a la mercè de terratinents o empresaris, però amb ganes i alegria d’ésser i de conviure amb identitat pròpia, amb el caràcter, potser sí, que li donen els vents freds que tallen i faceten.
Entrat el segle XX, al voltant dels bojos anys vint fins arribada la trista Guerra Civil espanyola, va existir, al nostre poble, desconeguda Societat, com la cridaven per abreujar, ubicada on és l’Ajuntament actual. La Societat d’Agricultors de Riudecols, creada per algunes persones brillants i amb empenta del poble i per al poble, com a recurs cultural, social, i espai de xerrades polítiques, es va autogestionar a través de l’intercanvi desinteressat de les persones entre elles.
És el nostre valuós poble muntanyès i de secà, sòlid i resistent … en l’actualitat, un poble seriós i bastant silenciós
No deixava de tractar-se, majoritàriament, de persones econòmicament pobres i esgotades després de jornades de treball, però plenes de ganes de viure i ésser ells mateixos amb seves senzilles i dignes vides agrícoles o d’oficis rurals. Fonamentalment, La Societat va néixer per la necessitat de cobrir mancances d’alfabetització de les persones del camp, per la defensa de la seva sobirania, de sentir-se amos de la pròpia vida i no enganyats. I eren de classe pobra o de classe mitjana, però eren plens de vida, amb alegria, responsables i amb sentit de comunitat.
La vida al camp sempre ens ha donat quelcom que no té res a veure amb obtindre béns. No es pot explicar amb paraules. M’agradaria saber que vosaltres també sabeu que som natura i estar amb contacte freqüent amb ella ens connecta amb la riquesa vertadera partir de potenciar les ganes de descobrir, de pensar, de crear, créixer i compartir. I es perd la por.
Veritablement, la major riquesa del nostre terme no són les quatre velles cases o noves urbanitzacions sinó la immensa extensió forestal que no és ni infinita ni indestructible si no la veiem com el nostre tresor intern que no es pot perdre. Quedar-nos a viure en un terme malversat contaminat, energèticament apagat, reduït, etc., serà molt més trist que ara i no haurem respectat ni el planeta ni a nosaltres mateixos doncs, segur, hi haurem perdut l’ànima i la nostra millor herència.
… la major riquesa del nostre terme no són les quatre velles cases o noves urbanitzacions sinó la immensa extensió forestal que no és ni infinita …
Els nostres avantpassats Iluitaren pel seu poble i per no ser gent ignorant. No eren barats. Estimaven la terra, les terres del seu poble que eren de l’amo i que els donaven la vida i el seu sentit de pertinença, però la vida del poble era del poble perquè la vida que hi havia era rica. L’intercanvi, era saludable i mutu, i donava per ser feliç.
Pregunto:
Us heu plantejat el futur del poble quan siguin els seus boscos venuts per la seva destrucció i la qualitat de vida no es trobi?
Quin poder de decisió tindrà el poble si hi és venut per ignorància a oportunistes sense escrúpols?
Quin futur tindrà la nostra descendència?
CADA TROS DELS NOSTRES BOSCOS FORESTALS VENUTS Hl SERÀ VENUDA L’ÀNIMA.
Xavier Nogués i Torrents
(Publicada a “El Lledoner” Riudecols Any 2020)
Demanem que s’aturin immediatament les obres de LA CENTRAL EÒLICA LO VEDAT DEL PANY i que s’anulin totes les autoritzacions relacionades amb aquest projecte. Estem totalment a favor amb la transició energètica a base d’energies renovables tot i que no de qualsevol manera i a qualsevol preu. Us convidem a posicionar-vos, adherint-vos de manera individual o agrupada a aquest manifest, per a què entre totes tinguem més veu i que la voluntat i el benestar de la comunitat per fi sigui més important que els beneficis especulatius d’una empresa.
