Vitrum: la Fira del Vidre de Vimbodí

Vitrum: la Fira del Vidre de Vimbodí

Vimbodí és un de tants pobles petits que mereix una visita independentment de la seva proximitat a Poblet (situat dins del propi terme un dels centres religiosos més importants de la província de Tarragona . Els seus estrets carrers, o amb forta pendent, i alguns recons d’un encant especial no et defraudaran.

Si aprofites per aquesta visita la celebració de la Fira del Vidre de Vimbodí: Vitrum a la que denominen la festa per excel·lència del vidre artesà a Catalunya” tens l’avantatge d’heure la mare i els pardalets. Vitrum és un esdeveniment jove, és normal que no es pugui parlar d’un èxit consolidat, així i tot és fàcil intuir un ascens segur en la corba de resultats. Li sobren recursos propis i compten amb moltes ganes dels seus organitzadors i de les entitats participants. Que així sigui!

Arribarem una mica aviat a Vimbodí (10:30h) potser per això la cosa es veia poc animada. Però no volíem desaprofitar  l’esmorzar popular, bo, però un pèl car (4 €) per ser popular, si ho comparem amb similars tenint en compte que són activitats que haurien de ser més assequibles per atreure públic des de molt de matí a la fira.

En aquesta segona ocasió la Fira passà d’un dia a dos per incentivar la pernocta

vitrum-vimbodi-42
Carrer de les abraçades

En aquesta segona ocasió la Fira passà d’un dia a dos, això amb el propòsit d’incentivar la pernocta en les instal·lacions que disposen i ampliar el nombre de activitats. És potser per això que es noten molts espais morts entre les activitats i que en principi esdeveniments molt interessants com: Abraçat 2.0 (Una proba que consisteix en determinar quantes persones abraçades passen en 2 minuts pel carrer de les abraçades) pensat pel diumenge no ho puguin gaudir els qui visitin el dissabte la fira.

En canvi vam ser afortunats de gaudir d’un molt concorregut concurs de beure en porró, en el qual a més a més d’homes i dones també van participar nens i nenes, en aquest cas amb aigua. Una idea genial de fomentar des d’aviat la cultura del vi.

Encara li falta recorregut per aconseguir un ple complet, com he dit abans no dubtem que ho aconseguiran. Si el mercat de productes estigués distribuït als carrerons del nucli històric o al carrer Major en comptes de desplaçar-lo a un pàrquing als afores, guanyarien en compactació i es veuria tot en sentit general més concorregut i ajudarien a vertebrar el recorregut.

vitrum-vimbodi-41
“La coca de vidre” una recepta de la que es podria treure partit.

A l’hora de menjar el poble semblava desert i a més a més dels restaurants no hi havia cap altra opció gastronòmica, una mancança que s’hauria de tenir en compte. Sort que nosaltres ens havíem proveït prèviament de productes locals, d’entre els quals cal esmentar “La coca de vidre” una recepta de la qual es podria treure partit, amb un concurs per exemple.

La vista guiada al museu del vidre i les seves demostracions de vidre bufat ja justifiquen la visita.

Per descomptat la vista guiada al museu del vidre i les seves demostracions de vidre bufat (gratuïtes) ja justifiquen la visita. I cal sumar les exhibicions de mestres vidriers a l’aire lliure (a la bellíssima zona de les fonts del Gorg). Un veritable espectacle amb suspens inclòs, ja que pot acabar amb el trencament d’un meravellós treball de vidre uns minuts abans del final la qual cosa fa molta ràbia. – Ho sentim (esmentar el vidrier) és que les condicions climàtiques en espais a l’aire lliure són incontrolables …. doncs ja saben, un bon motiu per procurar-los un bon espai amb cadires incloses pels espectadors.

El contacontes amb la història: El vidrier i la pagesa, la llegenda del matrimoni del vidre.

Una altra de les activitats que van merèixer la nostra atenció va ser el laboratori de vidre i llum, però hi havia moltes més coses com les exposicions de pintura, o la de sifons aprofitant un espai molt ben conservat. El Taller Sons del vidre en el qual qualsevol podia crear les seves pròpies melodies a partir de fregar amb els dits la vora de les copes. O el contacontes amb la història El vidrier i la pagesa, la llegenda del matrimoni del vidre, tallers per infants i molts més que fan de la fira una destinació ideal per acudir en família. El dissabte a la nit també hi havia activitats programades però a aquestes no ens quedàrem.

El que ens semblà inexplicable és que romangués tancada l’església i l’ermita.

El que ens semblà inexplicable és que romangués tancada l’església parroquial de Sant Salvador (s. XIII) tot i que al costat de la seva entrada hi havia un “punt del recorregut selfie” i així l’hi vam fer saber al regidor de cultura. Un detall que ens ha passat per alt, i que de segur tindrem en compte en futures edicions.

vimbodi-ermita-00
“La verge dels Torrents” trobada en els canyars per un pagès el 1484.

També trobarem tancada l’ermita, tot i que durant l’estona en què vam romandre allí algunes famílies s’aproparen per a conèixer el lloc i la llegenda de “La verge dels Torrents” trobada segons aquesta explica en els canyars per un pagès el 1484.

Albirem un futur prometedor per Vitrum, no tinc cap dubte que ràpidament serà una més de les destinacions obligades dins del calendari d’esdeveniments de la província. És possible que repetim, a veure amb què ens sorprenen! I clar ens queda pendent entrat a l’ermita i a l’església.

Rogelio Portal

Rogelio Portal
Llicenciat en Disseny Gràfic en 1996 en l'Institut Superior de Disseny de l'Havana (ISDI). Desenvolupa la seva labor per a multitud de clients, tant en l'àmbit de la fotografia com en el del disseny a través del seu estudi Assumptes de Disseny. Des del 2006 viu a Alforja.

NO COMMENTS

Leave a Reply