La Vall de Cortiella és la part de terme més allunyada de la vila tot mirant a sud-oest. La propietat del mas d’en Mestre -amb una masada amb capella i cementiri— ocupa la part més gran i important de la vall. Durant el segle XIX va ser la residencia del general carlí Josep Anton Mestre. En el primer terç de la passada centúria els amos del mas d’en Mestre vivien a Alforja. A la casa ara del Josep M. Borràs.
Al temps de la collita llogaven plegadores alforgenques. La Maria Juncosa una veïna de carrer de l’edat del meu pare — m’explicava que es quedaven a dormir “allà dalt” i que la colla, tot plegant avellanes, cantava aquests quartets:
A la vall de Cortiella no hi volem anar mai més, com que no tenen rellotge, no sabem mai l’hora que és
L’oncle Pere Freixes (el Pere Boter) em deia que en la primera dècada del segle passat (XX) es deia missa a la capellà del mas d’en Mestre cada diumenge. Que ell, com a escolà, acompanyava el capellà que anava a cavall d’un ruquet. Així feien les vora tres hores de camí, passant per l’ermita de Puigcerver. Assistien a la celebració habitants dels masos de la vall, la qual cosa era motiu de trobada i de festa. Pel que fa a celebrant i escolà, dinaven al mas i retornaven al caient de la tarda. Actualment, però, els propietaris del mas d’en Mestre han anat a menys, els seus masos satèl·lits han passat a mans d’altres propietaris.
Cal dir que la Vall de Cortiella, més que una partida de terme, és un extens territori, un despoblat, agregat a la vila d’Alforja des de la donació que es féu a Ramon de Ganagot. El fons de la seva vall és enclotat en mig de terres pissarroses per on circulen les aigües del riu Cortiella. A la vora del riu s’aplegaren una colla de masos i masets. Jo recordo algú d’Alforja que hi tenia terres pròpies i que, a la llarga, les va vendre als del poble veí: Porrera ja que els terrenys els eren més avantatjosos per la proximitat de la vila prioratina.
Durant algunes centúries varen tenir un gran interès econòmic les mines de galena argentífera
En aquesta contrada, el nostre terme arriba a mitja hora de Porrera, mentre que pel camí de ferra-dura que era l’única forma d’arribar-hi fins no fa gai-res anys es necessitaven dues-tres hores de caminada. Durant algunes centúries varen tenir un gran interès econòmic les mines de galena argentífera, que hi resta-ren obertes fins a bona part del segle XX. Avui les extenses galeries excavades a la muntanya estan completament inundades d’aigua. Molt a prop de les antigues oficines de la mina (avui li diuen mas Blau) encara és possible veure restes de l’equipament que s’utilitzava per l’extracció del mineral.
En mig de tanta solitud destaca les noves plantades de vinya del també nou celler Mas del Botó
Molts dels antics masos com l’antany anomenat mas del Vicari estan convertits en ruïnes. Quant als conreus la majoria avellaner han anat esdevenint erms. Encara que en mig de tanta solitud destaquem les noves plantades de vinya del també nou celler Mas del Botó.
El mas va ser restaurat el 2007 però conserva els “cubs” de maons, lloc on antigament fermentava la verema trepitjada
En terres reestructurades i adaptades per a aquesta varietat de cultiu, talment com se sol fer ara al Priorat s’aixecava l’empresa dels germans Llauradó. El mas va ser restaurat el 2007 però conserva els “cups” de maons, lloc on antigament fermentava la verema trepitjada. Els seus principals vins són: Mas del Botó i Ganagot, tots dos sota la denominació d’origen Tarragona i dins de la marca productes d’Alforja.
Josep Sànchez Moragues
Nota: La Vall de Cortiella està incluida dins de la Candidatura Priorat-Montsant-Siurana a patrimoni de la UNESCO que es presentà a Madrid per ser avaluada tècnicament pel Grup de Traball sobre Patrimonio Mundial.
