Aixopluc: The Campboards proyet (Porrera) – OE House (Alforja)

Aixopluc: The Campboards proyet (Porrera) – OE House (Alforja)

by -
0 574

Un projecte d’arquitectura efímera i endògena pretén retornar la vitalitat a un coster del Priorat que anys enrere va tenir-hi empeltada vinya. El passat el testimonien alguns ceps bords i les muntanyes de caràcter mediterrani que l’envolten, on la dèria del pagès encara manté la viticultura. S’intueix també al mas abandonat d’accés a la finca de les Escomelles, a Porrera. L’edifici enrunat data del 1888, just abans que la fil·loxera ho arrasés tot i desencadenés la primera crisi econòmica del Priorat.

The Campboards és un treball de l’estudi d’arquitectura Aixopluc, una contribució genuïna que pretén dignificar la vida rural al Priorat…

The Campboards és un treball de maduresa de l’estudi d’arquitectura Aixopluc, liderat pel reusenc David Tàpias. Una contribució genuïna que pretén dignificar la vida rural al Priorat, una comarca propera en distància física i emocional. És un espai minúscul però d’hospitalitat àmplia. Una cabanya de fusta, pedra, acer i vidre, d’intervenció mínima, que situa tothom que la visita en un atzucac d’emocions. “Sense restriccions, només possibilitats”, com el despatx d’arquitectes defineix el seu esperit de treball. Casa no és el lloc, sinó les emocions que s’hi viuen a dins, hem llegit sovint. I amb aquesta tessitura, The Campboards acull el visitant. Hi ha de ser convidat. I fer-hi una contribució. Podrà destriar d’entre tota l’abundància que li proporciona el paisatge tel·lúric que l’envolta.

Fotògrafs, artesans, músics, il·lustradors i periodistes han sigut els primers a aixoplugar-se a The Campboards. El refugi permet estar-s’hi hores, dies, setmanes. I, a través de la seva disciplina, cadascú hi ha vessat les emocions de viure amb l’essencial, com no s’està acostumat. The Campboards és la comunió del visitant amb l’ecosistema, un contracte de respecte mutu. I un agraïment infinit en forma de manifestació artística, tan diversa com qui la viu.

aixopluc-2

“Créixer com arbre. A la seva ombra / aixoplugar algú que / també se sentí sol, sola / com tu, com jo”.

Viatge sensorial als orígens. Qualsevol oda a la terra es queda curta, perquè en l’austeritat i el sacrifici també hi ha acollida. Immers en la ruralitat, resseguint els camins d’històries, tradicions i costums, neixen inquietuds vitals. Les meves són paraules observades, percebudes i sentides: (T) terra, territori, terreny, (H) hedònic, heroic, home, (E) energia, emoció, esforç, (C) camins, canvi, calefacció, (A) autenticitat, ambigüitat, abella, (M) modèstia, maduresa, mobiliari, (P) prudència, pressentiment, prototip, (B) bellesa, buit, bosc, (O) omnipresent, oblit, ocell, (A) astúcia, amabilitat, arbre, (R) racons, riu, rius, (D) dolor, diumenge, dona, (S) sensibilitat, silenci, sàlvia. Escenari efímer però d’arrels profundes. Montserrat Abelló ho diria millor: “Créixer com arbre. A la seva ombra / aixoplugar algú que / també se sentí sol, sola / com tu, com jo”.

RUTH TROYANO / ara.cat

OE House (Alforja)

L’estudi Aixopluc, liderat pel reusenc David Tàpias és també l’autor d’una moderna construcció al nostre poble: l’OE house vivenda de la família Oleguer ubicada al carrer de sant Antoni.
El 2014 l’Home dels Nassos  li va dedicar una endevinalla:
Una capseta de vidre blanca que s’obre i no es tanca amb una Boleta a dins. Què és?
La Jungla de Cristal del Gari!!!

Aixopluc-Alforja-1

A continuació hem posat uns textos de la web dels arquitectes que il·lustren el procés de treball.
“La seva primera comanda va ser que la planta baixa hauria de ser la seva casa d’estiu, i el primer pis hauria de ser la seva caserna d’hivern. En lloc de tenir dues propietats separades en diferents climes, un per a l’hivern i un altre per a l’estiu, que és bastant comú al nostre país, tindrien els dos en un sol lloc. Un damunt de l’altre
.

Aixopluc-Alforja-3

La segona demanda va ser que volien un mas, la típica casa de camp catalana, similar a les pròximes. La tercera demanda, que va arribar una mica més tard, va ser que la casa hauria d’estar el més enfora de la xarxa com fos possible. Preferien gastar diners en les qualitats climàtiques de la seva llar que a enriquir a les grans companyies que controlen el negoci de l’energia.

Aixopluc-Alforja-2

Es va pensar que totes les solucions de disseny facilitaven el procés de construcció, eliminant material en lloc d’agregar capes de material. L’única sofisticació era gran, grans finestres, portes grans, sostres alts, grans ombres, grans porxos, grans voltes, gran llum, gran aire.

Les dues condicions de vida molt diferents exigien diferents sistemes de construcció per a tots dos pisos, amb una estructura d’acer molt lleugera com a marc principal per a aquests. Des de solucions totalment estandarditzades pel sostre de la planta baixa fins a una volta catalana feta a mesura per al primer pis.”

www.aixopluc.net

Ruth Troyano
Periodista especialitzada en enoturisme i enocomunicació. Autora de Vi·Moments·Persones. Té una experiència àmplia en mitjans i gabinets de comunicació. Compagina els dos mons que més l’apassionen: el del vi i la gastronomia amb el de la comunicació i les xarxes socials. http://www.ruthtroyano.cat/

NO COMMENTS

Leave a Reply