Breu història de Siurana: les guerres passades i les actuals

Breu història de Siurana: les guerres passades i les actuals

by -
0 884

Existeixen nombroses evidències que proven l’habitabilitat de Siurana des de l’edat del bronze fins a l’edificació de les primeres defenses pels romans. No obstant això, són els àrabs els qui s’apropien del penyó de calcari fins a convertir-lo, amb el temps, en cap d’un extens valiat. L’emirat de Xibrana nom amb el qual es va conèixer, aplegava tota la muntanya, des de Vandellòs i la ratlla de l’Ebre, fins al Cogul, Vinaixa, Lilla i persuposat Albarca. Era a més frontera amb els territoris cristians del nord i defensa avançada dels regnes de Taifes de Tortosa i Lleida.

La seva estratègica posició al cim d’un conglomerat rocós a 737m convertí al petit poblat en un recinte quasi inexpugnable

siurana
Controlaven tota l’alta vall del Siurana entre els cingles de l’Arbolí i la Serra Major de Montsant.

La seva estratègica posició al cim d’un conglomerat rocós a 737 m d’altitud sobre el nivell del mar convertí al petit poblat en un recinte quasi inexpugnable. D’una banda un abrupte penya-segat des del qual controlaven tota l’alta vall del Siurana entre els cingles de l’Arbolí i la Serra Major de Montsant. De l’altra un istme vigilat per un imponent castell del que rebria el seu nom: Ksur-ul-Aina «la-fortalesa-que-defensa-l’aigua» (tradició que derivaria en la Mare de Déu de l’Aigua de la Siurana cristiana)

El walí Almira Almemoni, rendí la ciutadella després d’un llarg setge de gairebé 3 anys entre 1151 i 1154

Com bé es coneix fou l’últim reducte del walí Almira Almemoni, qui rendeix la ciutadella després d’un llarg setge de gairebé 3 anys entre 1151 i 1154. A canvi Almira i el seu sèquit obtenen un salconduit per arribar sans i estalvis a la frontera situada ja a Miravet i des d’allí fins al País Valencià. Les tropes cristianes les encapçalava Bertran de Castellet qui finalment rep a Siurana en propietat el dia vint-i-nou d’abril de l’any de l’Encarnació del Senyor de mil cent cinquanta tres (1153), secundat pels també nobles Ramon de Cervera, Albert de Castellvell, i el nostre Ramon de Ganagot qui posteriorment obtindria la baronia d’Alforja com a pagament als seus serveis. No obstant això qui va exercir veritable domini sobre la regió va ser Albert de Castellvell sobretot a partir de 1163.

Siurana-de-Prades-08
Restes de l’imponent castell del que Siurana rebre el seu nom: Ksur-ul-Aina «la-fortalesa-que-defensa-l’aigua»

La esmentades llegendes recopilades per l’escriptor Joan Amades relacionades amb la presa de la fortalesa (encara que tan sols són llegendes) ens transmeten una idea que la gesta no va ser una tasca del tot fàcil. La que explica la conquesta per la traïció d’un jueu que obre des de dins la porta de la fortalesa ja la coneixem de Toledo. La de l’acte d’immolació de la reina Abdelazia qui es precipita nua des del cim amb el seu cavall per evitar caure en mans cristianes, deixant esculpida en pedra la petja del cavall també es repeteix en varis desenllaços bèlics. El més conegut el dels genets àrabs que van saltar al buit per evitar caure presoners dels cristians quan la presa d’Alquezar a la zona nord d’Osca.

A partir d’aquests fets diverses onades de població càtara van fer de tota aquesta zona un lloc de refugi

En el 2004 van trobar dins del castell els fonaments de la mesquita que va funcionar com a total fins que les tropes cristianes sent el primer temple musulmà de Catalunya.
En el 2004 van trobar dins del castell els fonaments de la mesquita que va funcionar com a total fins que les tropes cristianes sent el primer temple musulmà de Catalunya.

A partir d’aquests fets, malgrat el seu extens territori, i de ser clau en la defensa de tota la muntanya, Siurana no creixé com en temps àrab. Exceptuant alguns increments del veïnat gràcies a l’arribada de diverses onades de població càtara que va fer de tota aquesta zona un lloc de refugi. Altres fonts no obstant això afirmen que: “en el segle XIII Siurana era una vila densament poblada que atravesava un moment de prosperitat”.

“en el segle XIII Siurana era una vila densament poblada que atravesava un moment de prosperitat”.

Però la desesperança es va imposar fins a tal punt que la seva població originària (majorment integrada per conversos, no dubtà a rebel·lar-se en protesta per la duresa dels nous senyors. Uns senyors qui se la passen de mà en mà fins que finalment serveix de base per a la creació del comtat de Prades l’any 1324 per part de Jaume II. Això implica entre d’altres la pèrdua de la capitalitat en favor de Prades. Segurament una altra de les  llegendes que envolten Siurana (la més autèntica i menys coneguda) té com a marc aquesta època: la de donya Blanca bandejada de palau i obligada a viure en una cova, una història que ja hem explicat aquí.

donya-blanca-012
Una altra de les llegendes que envolten Siurana, la més autèntica i menys coneguda, és la de donya Blanca bandejada de palau i obligada a viure en una cova…

… una altra de les famoses llegendes que envolten Siurana ès la de donya Blanca bandejada de palau i obligada a viure en una cova …

D’aquests primers segles (XII i XIII) data també la construcció de l’església de Santa Maria de Siurana aprofitant potser aquells primers anys de prosperitat. De factura romànica, i amb una sola nau coberta amb volta de canó i capçalada per un absis semicircular orientat a l’est. Se suposa que va ser construïda com afirma Ezequiel Gort i Juanpere  “sota la direcció, o en tot cas amb el probable l’ajut, de mestres de cases occitans segons palesen alguns detalls de l’obra, amb analogies respecte el romànic del Llenguadoc”. 

Siurana-de-Prades-07
De factura romànica, i amb una sola nau coberta amb volta de canó i encapçalada per un absis semicircular orientat a l’est

El  conjunt és sobri i simple en el qual destaca el timpà esculpit de la seva entrada nord on apareixen Jesús flanquejat pels vuit primers apòstols: Pere, Santiago el Major, Andreu, Joan, Felip, Bartolomeu, Tomàs i Mateo, es creu que aquest no va ser el seu emplaçament original, considerant la seva grandària i diferència de forma amb els tres arcs de mig punt que l’envolten.

La rumorologia ha volgut veure en l’escena representada en aquest timpà influxos i reminiscències herètiques, en clara al·lusió al passat càtar de la vila

La rumorologia ha volgut veure en l’escena representada en aquest timpà influxos i reminiscències herétiques, en clara al·lusió al passat càtar de la vila. Ja que efectivament la creu solament s’insinua lleugerament (en baix relleu), les mans no estan clavades i la imatge de Crist apareix representada amb els braços oberts en actitud de beneir. Però no cal deixar-se confondre, el context simbòlic és judeocristià, i les al·legories són duals o ambivalents, en correspondència amb l’època. Al·ludeixen tant al “vell Israel” el poble Triat de Yavéh com al “nou Israel” la nova comunitat cristiana.

Siurana-de-Prades-00
Es creu que aquest no va ser el seu emplaçament original, considerant la seva grandària i diferència de forma amb els tres arcs de mig punt que l’envolten.

Però anant més lluny, sabem que tots aquests elements presents en diverses religions des de temps immemorials: el lleó, la lluna, els lliris de la vall, etc. van ser reciclats pel cristianisme per fer més determinant el seu credo. El culte al Sol Invictus la religió imperant als primers segles del cristianisme, així com el seu gran festivitat del naixement el 25 de desembre són assumits sent Jesús l’encarnació terrenal del Sol Invictus.

… un dels elements presents en la decoració dels capitells de les columnes que flanquegen el pòrtic han estat interpretats com a panotxa de blat de moro …

Com detall curiós cal mencionar que un dels elements presents en la decoració dels capitells de les columnes que flanquegen el pòrtic han estat interpretats com a panotxa de blat de moro. A partir d’aquí hi ha teories que afirmen que es tracta de coneixements transmesos  als càtars pels templers als quals se’ls hi atribueix haver estat per Amèrica abans de 1494. Ja que el blat de moro (maíz) com tal va ser introduït a Europa procedent d’Amèrica al segle XV molt posterior a l’origen de l’església. No obstant això una altra font consultada afirma que la planta en qüestió és una pinya, molt  present en tota Catalunya i com a motiu decoratiu en el romànic en general.

mazorcas de maiz capitel Siurana
Miquel Guiribits afirma que la planta en qüestió és una pinya, molt present en tota Catalunya i com a motiu decoratiu en el romànic en general.

Siurana quedà només com a punt estratègic, amb el castell com a presó de nobles rebels o de reis

Amb el pas dels anys tant l’economia com el creixement de la població cauen en picat. Siurana quedà només com a punt estratègic, amb el castell com a presó de nobles rebels, o de reis presoners de la talla de Pere el Gran, Carles II d’Anjou. Fins que durant la guerra dels Segadors el 1651 i presa per les forces del Governador de Tarragona s’ordena la destrucció del castell per part de Felip IV.

Siurana-de-Prades-10
Una rèplica de la Mare de Déu de Siurana col·locada el 1980 de la talla romànica original que la tradició deia donada per Ramon Berenguer IV en la conquesta.

Però encara es viurien moments d’empenta demogràfica, i creixement la qual cosa propicia per exemple la construcció d’un altar barroc de gran qualitat a l’interior de l’església. Presideix aquest altar un petit cambril amb una imatge de la Mare de Déu de Siurana. Una rèplica col·locada el 1980 de la talla romànica original que la tradició deia donada per Ramon Berenguer IV en la conquesta. La imatge original tot i que sobreviu a la guerra de 1936 gràcies a la intervenció d’una veïna qui l’amaga a la seva casa, és sostreta el 1979 conjuntament amb panells pintats del retaule, sense que fins al moment es desconegui el seu parador.

Una vegada a l’any cada 9 de maig, es reuneixen a Siurana gent de tota la contrada en romiatges de pregària, per demanar pluges

Una vegada a l’any cada 9 de maig, sobretot en temps de sequera, es reuneixen a Siurana gent de tota la contrada en romiatges de pregària, per demanar pluges pels seus camps a la Verge denominada per aquesta raó Mare de Déu de l’Aigua. Una tradició com ja hem comentat heretada dels àrabs o qui sap si molt anterior. Va ser l’arrelament d’aquesta devoció en més de 15 pobles de la zona el que va motivar al Papa Innocent Xl l’any 1682 a instituir com a jubileu plenari l’aplec que hom celebra cada 9 de maig.

Després de la guerra civil Siurana va estar a punt de desaparèixer

Durant la guerra del francès el 1812, les tropes napoleòniques van calar foc a la vila la qual cosa minva definitivament la utilitat com a punt estratègic. En el pla econòmic l’arribada de la fil·loxera va acabar amb els cultius de raïm i va provocar la marxa de moltes famílies. S’inicia d’aquesta forma un lent però implacable procés de despoblació que fa que el 1892 comencin els tràmits d’agregació a Cornudella (que no finalitza fins al 1942) a canvi d’unes connexions en la xarxa elèctrica i del camí que mai no es compliren. Després de la guerra civil Siurana va estar a punt de desaparèixer, la majoria de cases estaven en ruïnes i l’aspecte general era desolador. Les 4 o 5 famílies que habitaven el lloc tenien com únic mode d’accés un antic camí de ferradura.

siurana-1950
Després de la guerra civil Siurana va estar a punt de desaparèixer, la majoria de cases estaven en ruïnes i l’aspecte general era desolador. Arxiu Fotogràfic Digital Cornudellenc.

Quinze anys després el 1969 s’inicia la construcció del pantà i s’obra l’actual accés des de Cornudella

Però es gràcies a l’empenta dels seus últims i poquíssims habitants que es reprèn la recuperació de Siurana. En 1952 s’obrí un accés per vehicles de quatre rodes des de Prades, s’hi portà el telèfon i la llum, així com l’aigua corrent i clavegueres. Quinze anys després el 1969 s’inicia la construcció del pantà i s’obra l’actual accés des de Cornudella. Cosa que canvia considerablement el paisatge obligant per exemple a desallotjar masies tan emblemàtiques com “El molí d’en Salvat” ( els seus últims masovers viuen actualment a Alforja) No serà fins al 1993 que es completa la pavimentació d’aquesta  pista lo qual simplificà definitivament l’accés a la vila. Avui no obstant això és el pantà la  font d’un dels seus principals conflictes motivat per un desfavorable transvasament d’aigua cap al pantà de Riudecanyes que sumat a la poca quantitat que entra manté l’envasament sense a penes superar el 30% de la seva capacitat i al riu Siurana sense a penes aigua.

moli-salvat
La construcció del pantà obligà a desallotjar masies tan emblemàtiques com “El molí d’en Salvat”

Aquests canvis en el seu moment possibiliten la recuperació gradual del nucli antic i la posada en funcionament dels serveis d’hostalatge i restauració. En l’actualitat es treballa sense descans per a culminar la consolidació de les restes del castell a la vegada que es continua condicionant per acollir l’afluència de turistes. A poc a poc la tranquil·la vila de poc més de 20 habitants s’ha convertit en un focus d’atracció internacional. Un interès multitudinari que a vegades porta emparellat situacions típiques de les zones de platges com ho és la construcció d’una terrassa de fusta sense cap tipus de llicència al costat del refugi propietat del centre Excursionista de Catalunya (CEC). Una construcció que altera i enlletgeix considerablement el paisatge i l’autenticitat d’una zona que aspira a convertir-se en patrimoni de la humanitat.

… el pantà de Siurana és la font d’un dels seus principals conflictes motivat per un desfavorable transvasament d’aigua cap al pantà de Riudecanyes …

Però aquesta és només una anècdoda davant la nova i crucial problemàtica que significa aparcar el cotxe, la qual començà a aguditzar-se a partir de 2010. Una d’aquestes millores ha estat la recent inauguració d’un nou aparcament de 250 places al que cal sumar-li el ja existent de 50 proper al castell.

Siurana-de-Prades-01
Siurana i el Priorat aspiren amb  moltes possibilitats a convertir-se en patrimoni de la humanitat.

Així i tot en dates assenyalades es donen seriosos problemes de mobilitat ocasionats per la gran quantitat de vehicles aparcats als vorals de la carretera convertida per aquesta causa a una avinguda d’un sol carril en el qual es veuen atrapats els que entren i els que surten. Al turista convencional en el cas de Siurana cal afegir-li el turisme d’escalada, un públic que generalment es mou en furgonetes o caravanes i que ja reconeix la zona com: el seu segon destí mundial” 

En dates assenyalades es donen seriosos problemes de mobilitat ocasionats per la gran quantitat de vehicles aparcats als vorals de la carretera

Els nous plans, el turístic i l’estratègic, impulsats per l’Ajuntament de Cornudella de Montsant i la Diputació de Tarragona sumats a les iniciatives dels mateixos veïns del poble, hauria de solucionar aquest i altres problemes preservant els encants i l’autenticitat d’aquest interessant racó del Priorat, tot i això no serà una tasca fàcil. Però no hauríem d’estranyar-nos que en un futur l’accés a Siurana sigui de pago i es limiti a un nombre determinat de vehicles, col·locant una barrera controlada tal com ja succeeix en llocs similars. Per a llavors i perquè no des d’ara el meu consell és aparcar lluny o arribar caminant des d’Alforja o Arbolí emprant per a això els antics camins empedrats amb els com sense dubtes sumaris a l’experiència molts atractius.

Rogelio Portal

 

Rogelio Portal
Llicenciat en Disseny Gràfic en 1996 en l'Institut Superior de Disseny de l'Havana (ISDI). Desenvolupa la seva labor per a multitud de clients, tant en l'àmbit de la fotografia com en el del disseny a través del seu estudi Assumptes de Disseny. Des del 2006 viu a Alforja.