El simbolisme de la llum al solsticio d’hivern

El simbolisme de la llum al solsticio d’hivern

by -
0 1061
Foto Laia Solanellas
L’efecte, d’una estètica sorprenent, es pot observar des d’una cantonada de la plaça del Mercadal el mateix dia del solstici, que es pot ampliar més o menys als dies immediats. Foto Laia Solanellas

A Reus, un fet curiós assenyala l’arribada de l’hivern. La llum del sol, que en aquest moment de l’any es mou en el cel força baix respecte a la línia de l’horitzó, travessa dos dels finestrals del campanar reusenc. L’efecte, d’una estètica sorprenent, es pot observar des d’una cantonada de la plaça del Mercadal, un indret que ha canviat ben poc en la geografia urbana des de fa centenars d’anys. Per això el costum d’observar l’esdeveniment –el mateix dia del solstici, que es pot ampliar més o menys als dies immediats, segons els anys– ha arrelat des de fa molts anys entre la població.

A Reus un fet curiós assenyala l’arribada de l’hivern: la llum del sol travessa dos dels finestrals del campanar reusenc

Solstici-reus-2
La llum del sol travessa dos dels finestrals del campanar reusenc. Foto Laia Solanellas

«Al dia 21 de Desembre, o sia de Sant Tomàs, a las nou del matí, alguns vehins anavan a aquell porxo a presenciar un fenómeno natural que sols se presenta una vegada al any. Lo sol arriba aquell dia al Solstici de hivern, y naix tant a la part del S.E. que a las nou del matí passan los seus raigs per l’espay del finestral del segon pis de la torre de la parròquia de Sant Pere, sota la campana de las horas. L’espectacle dura sols uns minuts. Cap més dia de l’any se ofereix, perquè la sortida del sol ja s’efectua més cap al nort. Recordo que cuan noy, tots los anys el dia aquell per presenciar des lo porxo del Cafè, com lo sol passa per sota la campana, arribava tart a estudi.» (Text de Josep Güell i Mercader que té més de cent anys)

Al dia 21 de desembre a les nou del matí, alguns vehins anavan a aquell porxo a presenciar un fenòmen natural que sols es presenta una vegada al any

No coneixem si el fet és fruit d’una planficació prèvia en la construcció de la torre de la prioral reusenca o ho és de la casualitat. Certament, aquest no és l’únic edifici on es poden observar, en determinats moments de l’any, fets curiosos. El cas de la Seu de Mallorca –durant el solstici d’hivern,  els primers raigs del sol penetren per l’oculus major i surten per l’altra rosassa– ens pot servir d’exemple.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

La llum del sol travessant la Seu de Mallorca. Fotografia del blog de la Societat Balear de Matemàtiques

Però, més que especular sobre la intencionalitat dels constructors, el pas de la llum del sol pels finestrals del campanar ens pot servir com a motivació per a treballar el significat cultural de la llum en aquest moment del solstici.

Un significat ben arrelat a la nostra tradició, ja que la commemoració, per part del cristianisme, del 25 de desembre com a data del naixement de Jesús arrenca amb la constatació, des de temps remots, del fet que aquestes nits de començaments d’hivern són les més llargues de l’any i que, a partir d’aquesta data, les hores de llum comencen a augmentar. Nadal és,  per tant, la festa del naixement del sol, del triomf de la llum sobre la foscor, un simbolisme ancestral que és prou present en la litúrgia i la tradició nadalenca.

Referències en la literatura popular

En la literatura popular hi ha molts refranys que fan referència al creixement del dia, amb l’arribada de l’hivern. Per exemple:

«Per Santa Llúcia, creix el dia un pas de puça.
Per Nadal, un pas de pardal.»

En l’actualitat, això no és cert perquè per Santa Llúcia, el 13 de desembre, les hores de llum encara minven. «Per Santa Llúcia, un pas de puça» té la seva explicació en el fet que, abans de la reforma gregoriana (1582), el calendari julià deixava sense resoldre un excés anual d’11 minuts i 4 segons, que feia que el 13 de desembre s’hagués anat acostant al solstici d’hivern. En canvi, sí que podem dir:

«Per Nadal, un pas de pardal.
Per Sant Esteve, un pas de llebre»

ja que, al 25 i 26 de desembre, les hores de llum comencen a augmentar. I encara podríem continuar amb altres festes assenyalades del cicle hivernal:

«Per Any Nou, un pas de bou./ Per Reis, un pas d’anyell./ Per Sant Julià, un pas de ca./ Per Sant Antoni, un pas de dimoni./ Per Sant Sebastià, un pas de marrà./ Per la Candelera, una hora entera./ Per Sant Blai, un pas de cavall.»

I altres variants que podem trobar en els reculls de folklore. Tot plegat ens porta a considerar la gran importància que ha tingut i té l’organització del temps en les societats humanes. Els calendaris són sistemes de distribució del temps que agafen com a unitat el dia, que s’agrupa segons les llunacions (els mesos), les fases de la lluna (les setmanes) o el cicle solar (els anys). I podem considerar com un mateix periode de temps es comptabilitza diferent segons el calendari cultural que fem servir. O com ha evolucionat el calendari cristià.

Quant a la llum, és evident que les hores de llum solar aniran en augment fins al moment de l’arribada de l’estiu. Així, la veu popular afirma:

«Sant Joan l’escurça (el dia) i el Nen Jesús (Nadal) l’allarga. Entre Jesús i Joan parteixen l’any». Efectivament, Sant Joan és la festa del solstici d’estiu i la nit de Sant Joan i la nit de Nadal assenyalen dues fites claus en el calendari festiu: «De Sant Joan a Nadal, mig any cabal».

Salvador Palomar / Ezequiel Gort

Notes d’una xerrada del Salvador Palomar amb Ezequiel Gort, organitzada pel Centre de Recursos Pedagògics del Baix Camp, el  4 de desmembre de 2013. Publicades originalmente en la La Teiera

Ezequiel Gort
Un dels estudiosos que coneix millor el Reus medieval i que, en la seva extensa obra de recerca, ha tractat també el Priorat. A aquesta activitat intel·lectual, cal afegir 21 anys com a arxiver municipal de Reus.

NO COMMENTS

Leave a Reply