Què fan a Reus amb l’aigua del riu Siurana?

Què fan a Reus amb l’aigua del riu Siurana?

by -
0 5601

Davant la nostra sorpresa per l’enfocament que es dóna a l’exposició que es va presentar el passat dimarts  14 de març a la plaça Prim de Reus: L’aigua, el camp, l’energia. Tres lluites pel territori, relacionada amb la lluita ciutadana per l’aigua a Reus als anys 70-80 vam reunir-nos amb el president d’Òmnium Baix Camp per tal de mostrar la nostra disconformitat. La seva resposta és que no canviaran res del programa previst i l’exposició es passejarà durant dos mesos per diferents llocs de Reus sense que s’hi afegeixi el nostre punt de vista. No ens van oferir res més que la possibilitat de participar, si es fes, en una taula rodona per a parlar del tema, sense data. Davant uns fets tractats amb un mínim de rigor històric, social o econòmic ens sembla oportú aportar algunes consideracions arran de l’exposició, però sobretot ens interessa fer referència a allò del que no es parla: de l’espoli al Priorat.

L’aigua: solucionada? Per a qui?

Algunes consideracions arran de l’exposició “L’aigua, el camp, l’energia: tres lluites pel territori”, març 2017.

El riu Siurana neix prop de la Febró (als Motllats – muntanyes de Prades) i desemboca al riu Ebre a tocar de Garcia. Rega, per tant tota la comarca del Priorat. Dels seus primers afluents en destaquem el riuet dels Gorgs (la Mussara i Gallicant), el barranc del Carcaix (Prades i Siurana)i el barranc de l’Argentera (Albarca i Cornudella) fins que arriba al pantà de Siurana, a Cornudella de Montsant.

El pantà de Siurana, inaugurat el 1974, és de propietat estatal (Confederación Hidrogràfica del Ebro) però ja fa anys que és gestionat per la Generalitat (Agència Catalana de l’Aigua).

El 95% de l’aigua d’aquest pantà es transvasa de conca cap a la riera de Riudecanyes i el seu pantà, gestionat aquest per una entitat privada: la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes (CRPR).

riu-siurana-01
El 95% de l’aigua del pantà de Siurana es transvasa de conca cap a la riera de Riudecanyes i el seu pantà

El 5% restant és per a l’ús ancestral de la conca natural: de la Comunitat de Regants de Cornudella (CRC), de la Comunitat de Regants de Poboleda (CRP), i per a l’aigua de boca de diversos pobles de la conca: Torroja, Poboleda, Gratallops i Porrera (TOPOGRAPO).

Si resseguim la conca del riu Siurana, aigües avall del pantà, trobem el barranc de Sant Joan (que neix a Montsant) i el riuet d’Arbolí. Poc després trobem l’assut de la Venta del Pubill, on comença el canal subterrani que permet el transvasament de conca cap a la riera de Riudecanyes, tot travessant les muntanyes de la Garranxa (Puigcerver – Porrera) fins a la capçalera de la riera de Riudecanyes, a l’est del coll de la Teixeta.

Però si seguim la conca natural del Siurana, per sota l’assut del Pubill, trobem Poboleda, Torroja i Gratallops amb el riu sec. A partir d’aquí s’hi afegeixen com a afluents el riu Montsant i el riu Cortiella. Més avall passa prop del Lloar, el Molar, Bellmunt i el Masroig, on s’afegiria l’aigua de l’Asmà, retinguda al pantà dels Guiamets, poc abans d’abocar a l’Ebre a Garcia (Ribera d’Ebre).

vall-de-cortiella-05
Si seguim la conca natural del Siurana trobem Poboleda, on s’hi afegeixen com a afluents el riu Cortiella entre altres

-Què passa però a l’Assut de la Venta del Pubill? Doncs que tota l’aigua del riu Siurana es transvasa cap a Riudecanyes i el riu es queda sec.
-A canvi de què? De res. La CRPR paga únicament la part de la gestió del pantà de Siurana que li toca, obviant cap contrapartida per l’espoli del principal recurs natural del Priorat.
-I què fa la CRPR amb l’aigua? Aquí se li perd la pista. Se sap que s’hi comercialitza. Se sap que va a la indústria. Se sap que es rega gespa generosament.
-I mentrestant, què passa al Priorat? El riu Siurana es queda sec. La comarca és espoliada del seu principal recurs natural, i el possible desenvolupament de l’economia de la zona resta hipotecada.

Tota la fruita i la verdura de les botigues i dels restaurants del Priorat s’ha d’anar a comprar a Reus

Avui al Priorat no hi pot haver cap iniciativa econòmica a causa de l’espoli d’aigua que pateix. Tota la fruita i la verdura de les botigues i dels restaurants del Priorat s’ha d’anar a comprar a Reus. No es pot fer cap reg de suport a la vinya, mentre veiem com a ple agost es rega generosament tota la gespa de Reus. La poca aigua que arriba als pobles del TOPOGRAPO no reuneix la qualitat mínimament exigida per la llei per a ser consumida a les cases. L’ACA no la potabilitza. L’aigua i tot, hem d’anar a comprar a Reus!!

riu-siurana-02
Avui al Priorat no hi pot haver cap iniciativa econòmica a causa de l’espoli d’aigua que pateix

I què sabem de l’aigua de Reus? Doncs que la ciutat ha crescut sempre espoliant l’aigua dels veïns: des de Castellvell i Almoster (al s. XIII), de la riera de la Selva, de la riera de Maspujols, de la riera d’Alforja, de la riera de Riudecanyes, i del riu Siurana i de l’Ebre (en ple segle XXI).

Sabeu que més del 90% de l’aigua que es consumeix a Reus prové d’altres conques externes?

Us han explicat quina repercussió social, econòmica i mediambiental ha significat pel Priorat l’espoli del seu principal recurs natural? Vet aquí com alguns oligarques reusencs (els grans propietaris de les accions de la CRPR), amb la connivència de les diferents administracions, s’han enriquit històricament i segueixen enriquint-se comercialitzant amb l’aigua dels altres. Aquestes són tan sols algunes de les coses que obliden els qui han organitzat aquesta exposició. Vet aquí la història mai explicada de l’aigua de Reus.

Si en voleu saber més, visiteu la pàgina de Facebook de Volem el riu siurana viu.
O visita la página web: riusiuranaviu

XARXA SUD

 

alforjastark
Alforja Stark és una plataforma digital col·laborativa per a la difusió d’informació relacionada amb el municipi d’Alforja, el seu entorn i els seus habitants, que manté un especial interès a a promoure l’art, la cultura, el turisme i el desenvolupament econòmic en aquesta zona.

NO COMMENTS

Leave a Reply