Qui va decapitar el monument de Josep Taverna?

Qui va decapitar el monument de Josep Taverna?

by -
0 266

No sóc fill d’Alforja, sinó de Barcelona, però tinc vincles amb el vostre poble. Un cosí germà meu, l’Enric Taverna, és fill d’un alforgenc, en Miquel Taverna (crec que era de Can Miquel Correu). I, sobretot, el meu pare, Josep Andreu Ferré (mestre i advocat, mort el 1986), i jo mateix, de molt petit, vàrem ser deixebles d’aquell home bo, generós i extraordinari que es deia Josep Taverna Martínez. En efecte, el meu pare, que era de Nulles i de petit va passar a viure al Pla de Cabra (avui de Sta. Maria) va ser deixeble seu quan el Sr. Josep va ocupar plaça de mestre al Pla. I com que el Sr. Josep va considerar que el meu pare havia d’estudiar tant sí com no, se’l va emportar a Alforja i li va seguir fent classes. Així ho tinc entès.

El meu pare li va professar tota la vida adoració, respecte i amor filials, així que quan jo vaig néixer el Sr. Taverna va ser el meu padrí

El meu pare li va professar tota la vida adoració, respecte i amor filials, així que quan jo vaig néixer el Sr. Taverna va ser el meu padrí. Quan vivia a Barcelona, venia a casa amb freqüència, i ell i la senyora Pepita dinaven amb nosaltres sovint i, sens falta, cada Nadal. I com que jo (que ara tinc 69 anys) de petit era més aviat malaltís, passant amb freqüència unes amigdalitis que a còpia de febrades em deixaven molt afeblit, vaig començar a anar tard a escola; als 6 o 7 anys, crec. Llavors, el meu pare es va posar d’acord amb el senyor Josep perquè aquells anys vingués a casa a fer-me classe. No érem rics, però jo vaig tenir el luxe insòlit de disfrutar del que pomposament podríem anomenar un preceptor.

josep_taverna-2

Quan el senyor Josep passava la porta de casa, jo me li tirava als braços; i quan ell s’asseia, obria la petaca, feia una cigarreta amb els seus dits amples i esgrogueïts pel tabac, i començava a explicar-me coses, s’obria davant meu un món que cada dia era més nou i extraordinari. Si em portava a passejar al zoològic, jo em convertia en un savi que podia explicar fil per randa com vivia, quan era lliure, qualsevol d’aquells animals.

Si en el nostre camí es creuava una formiga, calia prendre cura de no aixafar-la, i el senyor Josep aprofitava per introduir-me a la vida social d’aquests animalons tal i com si jo haguera entrat al formiguer. Si se n’anava la llum, amb la flama de l’espelma em feia un curset de física fent rotar una espiral de paper clavada en una punxa, per efecte del calor ascendent. I molt més. Quan per fi vaig anar a escola, durant tres o quatre anys m’hi avorria, perquè totes les coses, noves per als meus condeixebles,  que explicaven els mestres … jo ja ho sabia! Pràcticament vivia de rendes.

Bust de Josep Taverna

Avui he estat a Alforja i he volgut seguir les pistes que resten al poble del Mestre Taverna. He vist el carrer que el poble li té dedicat; l’Ateneu, que molt amablement m’ha ensenyat un dels seus membres. No he trobat la seu dels Amics d’Alforja, associació a la qual ell va dedicar tants esforços (a la Biblioteca hi deu haver llibres donats pel meu pare i per mí, perquè el Sr. Josep en demanava a tothom amb una constància absoluta). Però he anat al Parc … i m’ha caigut l’ànima als peus.

Però he anat al Parc … i m’ha caigut l’ànima als peus. Com és possible que del monument que li fou dedicat  n’hagi desaparegut el bust del Sr. Josep

Com és possible que del monument que li fou dedicat (avui en un racó ben poc visible del parc) n’hagi desaparegut el bust del Sr. Josep, i que la placa que hi havia estigui ratllada i malmesa fins al punt de fer-la indesxifrable? Com és possible que el monument s’hagi convertit en un munt de pedres anònim? Qui o quines persones van poder perpetrar un fet així?

josep_taverna-3
El retrat fou fet del natural. Va ser col·locat en el Parc Amics d’Alforja l’any 1964 sobre un pedestal que també servia com a font.

Entenc que el vandalisme sigui un problema, però si d’un cop de roc un  brètol trenca un fanal o un vidre d’un edifici públic, ben segur que l’Ajuntament ho adobarà. I és tan difícil restituir el bust  o, almenys, tornar-hi a posar una placa que recordi a qui deu Alforja aquell parc i tantes altres coses?. Vivim en la memòria dels que ens segueixen. Tot i que ja em consta que Alforja el recorda d’altres maneres, trobo indigne que no hagi conservat  el seu record en un lloc tan significatiu.

Vivim en la memòria dels que ens segueixen… trobo indigne que no hagi conservat  el seu record en un lloc tan significatiu

I em permeto suggerir-vos, encara que sigui foraster, que juntament amb les altres entitats del teixit associatiu d’Alforja preneu la iniciativa de la manera que us sembli més adient per tal que l’Ajuntament posi remei a aquesta mancança. Si feu una recollida de signatures, compteu amb la meva. Podeu donar a aquest correu, inspirat només per l’afecte, l’agraïment i la tendresa que em porta  el record del senyor Josep, i també per  l’article de Teresina Àvila que s’ha publicat en motiu del cinquantenari de la seva mort, el destí que us sembli més convenient.

Xavier Andreu Rami

Nota: El monument al mestre Taverna de l’escultor Salvador Jassans  va ser víctima d’una acció vandàlica que va ocasionar graus danys al conjunt. En l’actualitat i després de moltes peripècies el bust es troba sa i a bon resguard a mans de la família de l’escultor en qualitat de cuidadors fins que es doni continuïtat  a un projecte de re-col·locació. En breu publicarem tota la història amb la major quantitat de detalls que ens sigui possible

alforjastark
Alforja Stark és una plataforma digital col·laborativa per a la difusió d’informació relacionada amb el municipi d’Alforja, el seu entorn i els seus habitants, que manté un especial interès a a promoure l’art, la cultura, el turisme i el desenvolupament econòmic en aquesta zona.