Les pintures rupestres de l’abric de Gallicant

Les pintures rupestres de l’abric de Gallicant

by -
0 3718
Pintures de l’Abric de Gallicant, estiu any 2000. Foto: Carles X. Cabós.

Si el lloc en qüestió és encara avui desconegut per a la majoria, molt més desconeguda és la història del seu descobriment, l’any 1985 per Miquel S. Jassans i Antoni Sarobé, tots dos d’Alforja, durant la recerca d’un company desaparegut a la muntanya. 

Corria l’any 1985 quan dos afeccionats a l’arqueologia del poble d’Alforja, en una sortida per la Vall del riu Siurana, gairebé en el límit del terme municipal de Cornudella de Montsant (Siurana) amb el d’Arbolí, van descobrir una cavitat a la roca, d’uns 10 m d’amplada, 8 m de fondària i 5 m d’altura, on hi havia el que semblaven restes de pintures a les parets.

Es tractava de les que posteriorment serien conegudes com les pintures rupestres de l’abric de Gallicant. El descobriment aleshores va passar gairebé desapercebut, i fins tres anys després no va sortir a la llum publica. L’anunci es va produïr el mes de maig de 1988, després d’una conferència del prehistoriador, arqueòleg i especialista en manifestacions rupestres Ramon Viñas al Centre de Lectura de Reus, quan un dels assistents els va comunicar l’existència de les pintures. Es tractava de Miquel Salvadó Jassans, una de les persones que tres anys abans va descobrir-les, juntament amb Antoni Sarobé i el Hilari Aragonès.

Aquell mateix estiu, Ramon Viñas va acompanyar Miquel S. Jassans a veure el conjunt. En aquesta visita es va comprovar l’autenticitat de les pintures i es realitzaren les primeres fotografies. Posteriorment va informar al Servei d’Arqueologia de l’existència de les pintures i ell mateix es va fer càrrec del treball de documentació  dins el “Projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya” portat a terme pel Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat.

“Va ser un d’aquells dies que vam sortir a buscar al Josep Fusté quan vam trobar les pintures rupestres de l’abric de Gallicant” 

Miquel Salvadó Jassans, el descobridor de les pintures.

Miquel Salvadó Jassans
Miquel Salvadó Jassans, el descobridor de les pintures.

El motiu de l’expedició a aquesta zona de les Muntanyes de Prades no era precisament per plaer. Cercaven l’excursionista i pedagog Josep Fusté, que havia desaparegut feia dies a la muntanya. “Quan tenia poc més de cinquanta anys, un dia que nevà de valent i havent quedat amb Quim Balcells d’anar a la muntanya, a l’hora convinguda no va aparèixer cosa estranya perquè sempre era puntualíssim. En no fer cap ni saber on era, se’l començà a buscar per totes les muntanyes de Prades que és sempre on anava quan nevava. Va ser un d’aquells dies que vam sortir a buscar-lo quan vam trobar les pintures” explica Miquel S. Jassans.

Havien estat altres vegades per la zona, tot i que no la coneixien en profunditat. “Es van fer brigades de gent del poble i també forastera i es van anant lligant caps. El dia abans d’anar-se’n va tornar diversos objectes que li havien deixat: màquina fotogràfica, llibres. Això donà a pensar que va anar a morir de manera voluntària a la muntanya”.

Respecte a la descoberta de les pintures, Miquel S. Jassans descriu el moment precís:

Nosaltres anàvem per buscar a l’interior de la cova Porta-Lloret i en intentar baixar pel cingle amb una corda, aquesta se’ns escapà de les mans i lliscà cingles avall. En haver de desistir cercàrem pels entorns i ens adonàrem que sota un recinglall i havia una bauma força gran. Ens hi encaminàrem i jo portava un bastó prou llarg a les mans. La bauma era àmplia i havia estat habitada en altre temps no molt llunyà, perquè encara es conservaven les restes dels murs i un pilar que sostenia les bigues. Jo vaig enlairar el bastó que duia en posició de llançar un venable i vaig dir :- Això és un lloc ideal per caçar i haver-hi pintures rupestres.- Em vaig girar i vaig veure a la paret restes de pintures roges. L’indret s’assemblava a l’emplaçament que tenen les pintures de la bauma del Polvorí de la Sénia”. De seguida va tenir consciència de la importància de la troballa, “perquè en aquelles latituds no hi havien massa mostres de pintures parietals. No ho vam dir a gaire gent per por que no les destruïssin.”

“Em vaig girar i vaig veure a la paret restes de pintures roges…” De seguida va tenir consciència de la importància de la troballa.

josep-fuste-grifoll
La recerca de Josep Fusté no va tenir un final feliç

Desgraciadament i com ja es sospitava, la recerca de Josep Fusté no va tenir un final feliç: “El seu cos el va trobar un soldat de Castillejos fent maniobres a la Devesa d’Arbolí al cap de sis mesos. On es trobà hi ha un monòlit recordatori. A la casa on visqué hi ha una placa i les escoles públiques d’Alforja duen el seu nom. El quinze de gener de cada any, es celebra un acte commemoratiu dalt de la Devesa d’Arbolí”.

En Miquel el recorda amb molt d’afecte: “Fusté m’ensenyà a estimar la muntanya, la cultura, la llengua i la pàtria, Catalunya. D’ell em ve la meva afecció a l’arqueologia”.

Fusté m’ensenyà a estimar la muntanya, la cultura, la llengua i la pàtria. D’ell em ve la meva afecció a l’arqueologia”.

Aquesta afecció, posteriorment el va portar a matricular-se a la Universitat d’Història de Barcelona, on es va diplomar en arqueologia hispànica. Actualment és també llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i membre de la Societat d’Onomàstica.

Un tresor en vies d’extinció

Segons el Departament de Cultura de la Generalitat, les pintures rupestres de l’abric de Gallicant es troben en vies de desaparició. A l’exterior hi ha un mur de pedra seca que el tanca i a l’interior restes de pilars construïts amb pedra i fang. Degut a les construccions fetes per l’home, les pintures ja es trobaven en un estat de conservació molt deficient l’any 1988, quan Ramon Viñas i Miquel S. Jassans les visiten. A més,  tampoc ajuda l’orientació poc assolellada, que afavoreix la presència de liquens.

Els arqueòlegs i experts en art rupestre consideren que ara per ara, l’agent més destructor d’aquest patrimoni és l’ésser humà. Davant la falta d’inversions per protegir-lo i conservar-lo, una opinió que té el consens de la comunitat científica és que el millor que es pot fer per preservar els abrics d’art rupestre de les muntanyes de Prades és no dir on són.

Pintures de l’Abric de Gallicant, estiu any 2000. Foto: Carles X. Cabós.
Pintures de l’Abric de Gallicant, estiu any 2000. Foto: Carles X. Cabós.

Les pintures estan situades a l’interior d’una plataforma natural d’1 m d’altura i una petita coveta de secció semicircular que prolonga l’abric en 3,5 m més, amb una altura mitjana d’1 m. Es van documentar 18 elements pictòrics d’estil esquemàtic i abstracte. Es tracta de dos grups de restes de pintures rupestres de l’edat del bronze. Són a la meitat dreta de la paret del fons i per sobre del nivell de la boca de la petita coveta.

El primer grup, el més important, és al fons i a l’esquerra de la coveta, entre 1,1 i 1,75 m del sòl, i ocupa una àrea d’uns 80 x 80 cm. Entre d’altres, es distingeix una figura humana que ha perdut el cap i gran part de les extremitats, i d’altres traços que podrien haver representat una altra figura humana o animal. La major part dels altres motius són de difícil interpretació. El segon grup pictòric, situat entre 1 i 1,2 m d’altura, a la part dreta de la coveta (paret sud) i a 3,1 m del grup anterior, es distingeixen representats tres motius no identificables.

Les figures presenten diferències tècniques (digitació, traç simple i tinta plana) i cromàtiques (vermell, vermell-castany, castany-vermellós, ataronjat-vermellós i vermellós). L’abric de Gallicant va passar a formar part,  l’any 1998, del conjunt de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica catalogat com a Patrimoni Mundial Cultural de la UNESCO.

Carles X. Cabós

NO COMMENTS

Leave a Reply