Parc Natural de les Muntanyes de Prades: situació actual

Parc Natural de les Muntanyes de Prades: situació actual

by -
0 3123

El president d’ERC del Camp de Tarragona i diputat de Junts pel Sí, Ferran Civit, reclamava aquesta setmana a la comissió de Territori del Parlament de Catalunya que es tiri endavant amb la creació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades i també del Montsec, «unes reivindicacions del territori llargament esperades i que ja constaven al Llibre Blanc de la Natura dels Països Catalans de l’any 1979». El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, es comprometia a tirar-ho endavant.

Civit posava sobre la taula un tema històric de la Conca de Barberà i de comarques veïnes que podrien formar part d’aquest nou Parc Natural. De fet, la darrera vegada que la Generalitat recuperava aquesta qüestió era per boca de l’anterior conseller de Territori, Santi Vila. L’antic titular del departament anunciava el febrer de 2014 la creació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades per abans que acabés el 2016. L’anunci però no es va concretar més i el departament de Territori no va arribar a parlar mai de límits ni municipis que en podrien formar part.

El diputat Ferran Civit apuntava que el conseller estaria disposat a actualitzar el projecte i a treballar-lo de baix a dalt i afegia que la declaració de Parc Natural podria ser compatible amb l’existència del PNIN de Poblet amb les seves particularitats com a zona d’especial protecció, una circumstància que es dóna a altres indrets del país com al Parc Natural del Cadí-Moixeró que comprèn el PNIN del Massís del Pedraforca.

cova-aleu-01

El mateix any que el conseller Vila rescatava el tema de l’oblit, el Paratge Natural d’Interès Nacional del Bosc de Poblet organitzava la quarta edició de les Jornades del Bosc de Poblet i les Muntanyes de Prades. La cita, que es va dur a terme el mes de novembre al Palau de l’Abat del Monestir de Poblet, va organitzar la taula rodona «El futur parc natural muntanyes de Prades i bosc de Poblet. Realitat o ficció». Aquest debat, al que es van convidar fins a onze persones, només va comptar amb cinc ponents. Dels altres sis convidats només dos van excusar la seva presència. Al llistat inicial de convidats hi havia alcaldes de municipis de la zona, tècnics, experts i responsables polítics.

Consens poc clar

Les conclusions de la taula rodona però no dibuixaven un consens total al territori sobre el Parc Natural i recullen que «la declaració de Parc Natural és acceptada majoritàriament per la població afectada, i es considera com una alternativa urgent de desenvolupament econòmic i dinamitzador del territori. No obstant això, aquest ha de ser un procés que ha d’anar acompanyat per accions pedagògiques liderades per l’administració.

D’aquesta primera conclusió se’n deriva la que s’explica a continuació: El desacord per una part de la població en crear el Parc Natural evidencia la manca d’informació per part de l’administració de la Generalitat vers la població afectada, sobre el que representa la declaració de la figura d’un Parc Natural, ja siguin les restriccions reals que comportaria la seva inclusió territorial, tant pels municipis inclosos, com pels mateixos vilatans, propietaris (agricultors, ramaders, forestals), entitats i associacions (societats de caçadors…) com les oportunitats reals i valors afegits vinculats a la declaració que es crearien en benefici de la qualitat de vida del territori (infraestructures, comunicacions, turisme, ajuts i subvencions, beneficis fiscals, cohesió territorial…)».

Se inclouen 22 municipis de cinc comarques diferents: Alcover, Alforja, Arbolí, Capafonts, Cornudella, el Vilosell, l’Albiol, l’Aleixar, la Febró, la Pobla de Cérvoles, la Riba, la Selva del Camp, l’Espluga de Francolí, Montblanc, Mont-ral, Prades, Ulldemolins, Vallclara, Vilanova de Prades, Vilaverd, Vimbodí i Vilaplana.

L’avantprojecte

Des de l’any 2006 però, que existeix un avantprojecte del Parc Natural de les Muntanyes de Prades que va fer públic el conseller Francesc Baltasar i que ja delimitava aquest parc que englobava tindria una superfície aproximada de 36.830 hectàrees i que inclou espais d’alt valor natural de 22 municipis de cinc comarques diferents: Alcover, Alforja, Arbolí, Capafonts, Cornudella, el Vilosell, l’Albiol, l’Aleixar, la Febró, la Pobla de Cérvoles, la Riba, la Selva del Camp, l’Espluga de Francolí, Montblanc, Mont-ral, Prades, Ulldemolins, Vallclara, Vilanova de Prades, Vilaverd, Vimbodí i Vilaplana. En aquells temps es parlava però del «Parc Natural de les Muntanyes de Prades i Poblet», una denominació que no va agradar als alcaldes dels municipis del Baix Camp i que va obrir un debat entre les poblacions més properes al Monestir i les de la comarca veïna.

castillejos-16

La promesa del Parc Natural s’arrossegava però des del 2001 i no va ser fins al 2006 que hi ha els primers contactes amb el territori que reclamava més diàleg per part de la Generalitat. Amb tot, els documents de l’avantprojecte, que daten del 2007, ja contemplaven la coexistència del Parc Natural amb altres figures de protecció especial com el Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet, la reserva natural del Barranc del Titllar i el Tossal de la Baltassana o la Reserva Natural parcial del Barranc de la Trinitat, entre altres.

El document a més, recollia que hi hagués punts itinerants d’atenció al públic a Ulldemolins l’Alforja i Alcover.

L’avantprojecte també posava sobre la taula una proposta d’òrgan gestor del Parc Natural que comportava la dissolució de la Junta Rectora del PNIN de Poblet, quelcom que no agradava al territori i que l’Associació d’Amics del Paratge de Poblet rebutjava del tot. El document consultat per laConcaDiari.cat també feia una proposta pel que fa als centres de gestió del Parc que els fixava als municipis de Vimbodí i Prades. A més, recollia que hi hagués punts itinerants d’atenció al públic a Ulldemolins l’Alforja i Alcover.

Joan López ( laconcadiari.cat )

Altres Autors
Gairebé qualsevol persona pot publicar gairebé qualsevol contingut en la nostra revista si, tracta un tema d’interès per a Alforja i zones limítrofes. Alforja Stark no és responsable de les opinions recollides en els continguts ni expressades pels respectius autors o participants d’aquest lloc web.

NO COMMENTS

Leave a Reply