Neveres de gel d’Alforja: La Nevera del Toribio

Neveres de gel d’Alforja: La Nevera del Toribio

by -
1 3201
Nevera del Toribio

Neveres d’Alforja: La Nevera del Toribio

Retornats a casa, decidírem anar a la recerca de la nevera del Toribio. Dic recerca, perquè és desapareguda del tot. Segons els vells del poble, era molt a prop del mateix coll d’Alforja. Agafàrem el cotxe i ens hi arribàrem. Entre la plaça del Coll -un gran replà on hi deixaven les mercaderies forestals a port de camió (fusta, llenya, feixos de pi per als forns de pa, carbó….) -i la pista de terra dita “carretera de Puigcerver”, resta una estreta faixa de bosc allargassada besant el camí vell de Cornudella cap al sud-est mirant Alforja, que pertanyia al Toribio Borràs. És on diuen que hi havia el pou de neu.

nevera-toribio-04
Camí de Puigcerver

A la pàgina 117 del seu llibre: Neveres pre-Industrials (Pous de Neu) al Camp de Tarragona (1987). El Ramon expressa així el resultat de la nostra recerca:

Coneguda com la nevera del «Toríbio». Les coordenades geogràfiques són 03. 27′ 00″ – 45. 65′ 00″, i les de la vila, que ja hem vist abans diverses vegades, 03. 30′ 20″ – 45. 64′ 15″. Les altituds respectives són 620 m i 374 m. La nevera és sota el Molló, a uns tres quilòmetres i quart a l’ONO de la vila i a una mica més de mig quilòmetre a l’ESE del coll d’Alforja, a poca distància i sota la pista que va del coll a l’ermita de Puigcerver, potser a mig quilòmetre de la línia imaginària que separa el terme d’Alforja del d’Arbolí, dintre un bosc d’alzines i pins, encarat a sol ixent.

…va ser abocada al pou una bona quantitat de porcs que s’havien mort de pesta

És entre la part superior del barranc del Llobregat o el de les Comes, a no gaire distància del mas d’En Sarobé. Pel sector, hi ha algunes fonts. No queda de la nevera res més que una lleugera depressió coberta d’esbarzers. Uns quants anys enrere, va ser abocada al pou una bona quantitat de porcs que s’havien mort de pesta quan el veïnat va protestar per la mala olor que arribava al poble, ho van tapar tot amb terra i pedres. La màquina de remoure terra va esborrar així tot vestigi de la nevera del «Toríbio». Josep Sànchez Moragues ens va acompanyar al lloc on havia estat.

Notes complementaries del llibre ja esmentat

• A l’Arxiu de Reus compten amb documents relacionats amb Alforja i el comerç de la neu: cartes, contractes d’arrendament i àpoques. Van del 1619 al 1766.

• El 1619 ja hi ha existència documentada d’un dels pous de la nostra vila. Quan Jaume Casador, d’Alforja, arrenda un pou de gel per un període que va del 25 de juny al 28 d’octubre, diada de Sant lluc. En contractes posteriors figuren inscrits noms d’alforgencs: Miquel i Mariana Valls, viuda Cabrera, Gabriel Cabrer, Josep Aleu i Freixes, Francesc Castelló, Pere Ribas, Joan Llaberia… les neveres esmentades als contractes sempre són referenciades a la partida de les Obagues: Miquel i Mariana Valls, d’Alforja, van arrendar per 130 lliures, per cinc anys, (1722-1727), a Pere Joan Llagostera de Tarragona i Jeroni Jaumar de Reus, el pou de posar glaç dit la Nevera a la partida de les Obagues, d’Alforja, amb les basses, l’aigua per a omplir-les i altres emprius perquè ambdós -especialitzats en el tràfic de la neu i el glaç- l’explotessin a llur conveniència. (Sembla, pels detalls del contracte, que el document fa referència al pou encara avui visible, si bé que enderrocat, conegut per la Nevera del Metge)

• El primer contracte que s’ha pogut examinar de proveïment de neu i glaç és del 1610. És aplicat a la vila de Reus i la neu i el glaç pot procedir dels pous de Montblanc o de Cervera, o de Santes Creus, de Prades o de la Pineda (Escaladei), o de Santa Coloma (pàg. 53). La qual cosa vol dir que el comerç de neu o gel ja era anterior a l’any esmentat i que aleshores s’anava establint i regulant. Al llarg del temps, però, de Reus, Alforja en fou el tercer proveïdor en importància després de Prades i Vilaverd. Cal fer notar que durant la centúria del 1700 la ciutat tenia 17000 habitants i el seu consum anual de gel era de 60.000 kgs. de neu. En la mateixa època, Tarragona tenia uns 8.500 habitants i de maig del 1783 a l’abril del 1784 consta que la ciutat havia gastat 27000 kgs de neu.

• El preu del transport tenia una gran incidència sobre el preu de la neu posada a casa. El 1700 una carga de neu (120 kgs) duta a Reus des de Prades, valia 40 sous i el cost del tragí era de 20 sous la carga. Així, el 50 % passava a ser despeses de transport. Per tant, si tenim en compte que Alforja és només a la meitat entre Reus i Prades -sis hores per l’antic camí de ferradura- cal suposar que els ports es reduïen a la meitat, la qual cosa devia fer més rendibles les neveres per als nevaters d’Alforja. • Prades té tres pous de neu reconeguts, amb la possibilitat que se n’hi trobi un altre. Alforja quatre, i si es confirma el pou de la partida de les Neveres, cinc.

• Pascual Madoz al seu “Diccionario geogréifico-estadístico de España y sus posesiones de ultramar” (1845-1850) no parla de cap dels pous de neu en cap dels pobles d’aquesta comarca que en van tenir, tret d’Alforja: “molínos de harína, de aceite y varíos pozos de nieve”. Això vol dir, sembla, que el comerç de la neu i el glaç ja s’havia extingit pertot en aquesta zona, però que potser hi havia encara alguna activitat a Alforja. Cal tenir en compte que transcorregut el primer quart del segle XIX el consum de glaç o neu havia baixat, a causa de la guerra del Francès i de les guerres carlines i del malestar general que havien produït per tot el país. Més tard, l’arribada del gel artificial cap al 1870 va significar el cop de gràcia per al comerç del glaç natural.

• Segur que l’antic comerç no s’acabà en sec, però si que la competència l’anà extingint progressivament. Cosa que va anar passant als altres llocs. Se sap que a la Sierra de Espuria (Múrcia), per exemple, tenien pous Múrcia, Cartagena, Totana, Lorca i algunes altres poblacions de la zona des del final del segle XVI. Van treballar fins cap al 1924, quan es va establir una fàbrica de gel a Totana. Per últim, vull insistir en la importància que té el llibre del Ramon Amigó “Neveres pre-industrials (pous de neu) al Camp de Tarragona” (Edicions del Centre de Lectura de Reus, 1987) per a tots aquells interessats de conèixer la història sòcioeconòmica del nostre entorn comarcal ja que, a més, està amanit d’una colla de curioses dades geogràfiques. De les 28 neveres que s’hi estudien, dues corresponen a Arbolí:

• La nevera de les Guixeres del Daniel, situada a 765 m. d’altitud, a un km. del poble i a cosa de 600 m. del Mas d’en Xetxo, i de la qual només en resta un clot d’uns 7-8 m. de diàmetre ocupat per uns esbarzers.

• La nevera del “Susagno” o mas del Sord, a 845 m. d’altitud, a uns 2 km. d’Arbolí, sota del mas -també sota l’actual carretera que va al campament militar de “Castillejos” -a la partida dels Cingles d’Arbolí, ben pròxima a la part alta dels penyassegats que cauen damunt les Guilletes d’Alforja. En queda el cilindre sense cúpula, però està esventrat el cantó ENE allà on probablement hi havia l’entrada horizontal. Té un diàmetre de cap a 6 m. i una altura de 6-7 m. fins al fons ple de pedres i terra on creix una alzina. Com molt bé sabem els d’Alforja, els cingles d’Arbolí són, juntament amb els de la Mussara, on primer quatlla la neu entre tot el nostre entorn muntanyenc visible. I acabo: L’acta municipal d’Alforja del 23 de juliol de 1775 diu que Francesc Castelló, que té un pou a Alforja, també en té un al terme d’Arbolí. No s’hi especifica, però, si és el de les Guixeres o el del mas del “Susagno”. De tota manera n’és una mostra més de l’evident importància que va tenir al nostre poble, durant més de dos-cents anys, l’emmagatzament i la comercialització de la neu i el gel.

Josep Sànchez Moragues

Josep Sànchez i Moragues
Escriptor de diferents llibres de poesia i d’assaig sobre el poble d’Alforja. Guardonat en diferents premis Literaris. Ha participat activament en les diverses revistes periòdiques que s’han editat a Alforja.

1 COMMENT

Respon a Salvem la Nevera del Ginoteta - alforjastark.com Cancel reply