Neveres de gel d’Alforja: La Nevera del Mas del Paí

Neveres de gel d’Alforja: La Nevera del Mas del Paí

by -
1 2342
Nevera del Mas del Paí

Com a part d’un projecte amb el qual es pretén rescatar i donar a conèixer al públic un dels nostres més preuats patrimonis: els pous de gel o neveres, hem iniciat una sèrie de 4 articles on parlem de cadascuna d’elles. Ens sembla oportú aprofitar el treball de Josep Sànchez Moragues publicat a la revista local “Vent de Serè” 1998. Un treball que a la vegada es nodreix de la recerca duta a terme sobre aquest tema per Ramon Amigó i Anglès i recollida en el volum “Neveres pre-industrials (Pous de neu) al Camp de Tarragona”(1987) llibre que certifica l’existència de trenta-set pous de neu, quatre d’ells al terme d’Alforja: Nevera del Metge, Nevera de Ginoteta, Nevera del Paí i Nevera del Toribio. Josep Sànchez Moragues li va fer de guia a Ramon Amigó al seu pas per Alforja, aquest detall també apareix relatat en els articles. (Redacció)

Neveres de gel: La Nevera del Mas del Paí

El masover de Mas de Paí no hi era. Malgrat això, decidírem visitar la font. Situada a uns dos-cents metres del mas i per la part més alta, en direcció al bosc. De raig força regular, molt fresca i rica en minerals, i enclavada en un marc bucòlic d’exuberant vegetació. En veure l’immens plàtan que presideix la contrada, el Ramon exclamà:

– Aquest sí que és el rei de la finca!
– La soca voreja el metre de diàmetre. I encara hi ha l’alzina que també és digna de veure. Si ens hi volem arribar
– No pas avui. Cal no desviar-nos del projecte

obages-alforja

(L’alzina del Paí és a la fi dels conreus i obre el bell alzinar que puja vertical cap al Puig de n’Eres, que voreja els vuit-cents metres, quasi a nivell de l’ermita de Puigcerver, i des del qual pot albirar-se una formosa panoràmica. És un arbre centenari amb un perímetre de l’80 m.)

Prosseguírem, camps a través, a cercar el camí de les Obagues per encarar el retorn a la vila. Encara en ple febrer, hi havia algun rotlle d’avellaners amb una bona solada d’avellanes. En Ramon m’ho comentà.

– Sí, encara n’hi arrepleguen.
– Tan tard!
– Pensa que cal plegar-les d’una en una. Ací no hi ha màquines que valguin!.
– És clar! Tan penjat i pedregós….
– No pot ser rendible de cap manera! Ara, si els amos s’acontenten de conservar-ho, tot i perdent-hi diners….
– I no hi ha alternatives?
– Potser l’ametller….
– Vols dir? Pensa, Josep, que som a més de cinc-cents metres. Per tant, en les glaçades de primavera pobres ametllons!
– En tot cas, caldria experimentar varietats de flor tardana.

Posats en alternatives econòmiques, comentàrem també el tema de les granges de porcs i els problemes dels purins. l tornant a les neveres.

– Mira, Ramon, allà a ponent en aquell repit de conreu, sota mateix del bosc, hi ha la contrada de les Neveres.
– Tan a prop i en zona obaga….
– Són tres bocins de regadiu de propietaris distints.
– Tan amunt i hi tenen aigua!
– I segura!. Tots reguen de la mateixa font. Al poble en diem les Neveres, però cadascun en particular del seu tros en diu la Nevera, en singular.
– És curiós.
– El paratge és molt obac i fred de part d’hivern. Però en primavera i estiu ells s’hi fan el recapte per al con-sum familiar. Bàsicament patates i fesols.

– És que si no fos per la pujada, tampoc és tan lluny….
– Que en el lloc hi hagi l’aigua tan segura i relativament abundant és cosa insòlita, ja que és a més de cinc-cents metres i apartat de qualsevol rasada o barranc i al peu mateix de la zona boscosa que s’enfila pronunciadament per la serra del Fullat. És, doncs, com un oasi d’aigua fresca al peu del bosc que al llarg del temps ha fet les delícies de pastors, caçadors i llenyataires, poblat de caminois i recs característics que porten l’aigua cap a les feixes de regadiu entre falgueres i maduixeres boscanes.
– El lloc sembla idoni per a haver-hi hagut una nevera…. I això del topònim mostra un rastre de possible veracitat.
– Caldrà escatir-ho entre els propietaris.

neveres-pai-06

(Em sembla d’interès fer notar que indagacions més recents fetes pel Miquel de cal Taca, convingudes amb el Ramon, han obtingut dades fiables per mitjà del Joan Coles -un propietari de les Neveres que depassa amb escreix els vuitanta anys- segons les quals hi havia una nevera, de la qual encara en resten vestigis sobre el terreny. S’hi treballa per documentar-la.)

Nevera del Mas del Paí: Dades d’interès del llibre de Ramon Amigó

“Neveres pre-industrials (Pous de neu) al Camp de Tarragona” Edicions del Centre de Lectura-Reus (1987)

Altura sobre el nivell del mar: 500 metres

Situació: Partida de les Obagues. A uns 1.625 m. A l’O-OSO de la vila d’Alforja i a cosa de 875 m.a l’OSO de la nevera del Ginoteta i a poca distància de la partida dels Fontanals, tot en terres de conreu. 

Descripció: El pou és adossat a 1/0 del mas d’en Paí i ha estat adaptat com una dependència més del mas. Les mesures li donen 550 cm. de diàmetre i uns 7 m. de fondària. A poca distància del mas hi ha la font d’en Paí, abundant, que havia de permetre l’obtenció de gel. 

Josep Sànchez Moragues.
Vent de Serè. 1998

La Nevera del Toribio

Continuarà

Josep Sànchez i Moragues
Escriptor de diferents llibres de poesia i d’assaig sobre el poble d’Alforja. Guardonat en diferents premis Literaris. Ha participat activament en les diverses revistes periòdiques que s’han editat a Alforja.

1 COMMENT

  1. […] La Nevera del Mas del Paí o de les Obagues; situada a la partida de les obagues a un km i mig de la vila té un diàmetre de 5,5 metres i 7 m de fondària, ha estat adaptada com una dependència més del mas, la seva cúpula és de rajola i no està coberta amb terra. La nevera del Metge: a uns 500 m de la vila d’Alforja a la vora dreta de la riera molt a prop de l’ermita de St. Antoni. Té uns 6/7 m de diàmetre, la profunditat mesurada és de tres metres i mig a partir de l’obertura d’entrada. No conserva la cúpula però l’estat dels seus murs de pedra és molt bo. […]

Leave a Reply