Neveres de gel d’Alforja: La Nevera del Ginoteta

Neveres de gel d’Alforja: La Nevera del Ginoteta

by -
0 3448

Com a part d’un projecte amb el qual es pretén rescatar i donar a conèixer al públic un dels nostres més preuats patrimonis: els pous de gel o neveres, iniciem una sèrie de 4 articles on parlem de cadascuna d’elles. Ens sembla oportú aprofitar el treball de Josep Sànchez Moragues publicat a la revista local “Vent de Serè” 1998. Un treball que a la vegada es nodreix de la recerca duta a terme sobre aquest tema per Ramon Amigó i Anglès i recollida en el volum “Neveres pre-industrials (Pous de neu) al Camp de Tarragona”(1987) llibre que certifica l’existència de trenta-set pous de neu, quatre d’ells al terme d’Alforja: Nevera del Metge, Nevera de Ginoteta, Nevera del Paí i Nevera del Toribio. Josep Sànchez Moragues li va fer de guia a Ramon Amigó al seu pas per Alforja, aquest detall també apareix relatat en els articles. (Redacció)

La Nevera del Ginoteta

El Ramon ja tenia els antecedents que he explicat i que jo havia obtingut per boca de la Concepció. Quan hi arribàrem, el sol donava de ple al portal de la caseta que, a través dels baixos, introdueix a la nevera. Fora del canal de la riera i a recer de la paret encarada a llevant, ens reférem del fred que se’ns havia tirat a sobre. En ser a la boca d’extracció del pou els ulls del Ramon guaitant per la finestra espurnejaven sota de les ulleres com expressant la joia immensa de l’erudit investigador i estudiós nat que ha fet una gran troballa.

Quan veié la nevera amb unes dimensions tan notables i en un estat de conservació tan perfecte la va batejar amb el nom de “la catedral del gel”.

Quan veié la nevera amb unes dimensions tan notables i en un estat de conservació tan perfecte la va batejar amb el nom de “la catedral del gel”. Després, sortírem a l’exterior de la caseta per tal d’observar la cúpula per la part de fora i mesurar-ne la fondària des del forat de càrrega. Fetes les fotografies adients, retornàrem a cercar alivi a recer de la caseta.

 

Asseguts a ple sol, conversàrem sobre el tema. Ell em preguntà el promig anual de dies que solia nevar al nostre terme. Evidentment, són pocs. Li estranyava un pou tan gran en un lloc on no hi havia aigua a tocar, contràriament al que s’esdevenia a la nevera del Metge. Jo li vaig explicar que a uns cinquanta metres més amunt hi havia una bassa seca, la de la Concepció, i que abans de fraccionar la finca entre els germans, bassa i nevera eren de la mateixa propietat. Una bassa que tot seguit ens vindria a l’abast tot anant a la nevera del Paí. Pujant pel tros de la Concepció férem cap a la bassa esmentada.

Ací tens la bassa, Ramon. Però és seca. Així, com emmagatzemar-hi aigua per a produir-hi gel?.

Els pagesos, Josep, sempre han estat llestos i imaginatius, dins dels modestos mitjans de què han disposat. Doncs mira: parets de calç i pedra, solera d’argila i un rec de teules provinent de les sobreeixidures de la bassa del tros veí.

És ben cert que sempre ens hem hagut d’espavilar. Perquè ara penso que si cercaren aquests obacs per a construir-hi les neveres és perquè es fixaren abans que, en temps de freds rigorosos, als llocs ombrívols o bé on el sol només entra d’esquitllentes, no hi desglaça en tot el dia.

Veus com véns a la meva….

I tot plegat explica a les clares perquè en una cota relativament baixa hi fessin un pou de neu tan gran…. Perquè hi devien entaforar, a més de la neu possible, el gel que hi baixaven d’aqueixa bassa i el que hi pujaven de la riera…. ja que la nevera es troba situada al bell mig. I de glaçar, sí que glaça molts dies!.

Hipotèticament, almenys, ja havíem trobat on els nevaters, de part d’hivern, es podien proveir per anar omplint la gran nevera del Ginoteta. A la pàgina 115 del llibre ja esmentat, el Ramon en fa la descripció del Quadre 1, la qual em sembla transcriure quasi íntegra ja que és en l’estat en què es troba encara avui desitjo que per molts anys!- després de més de dotze hiverns de la nostra visita.

Nevera del Ginoteta: Dades d’interès del llibre de Ramon Amigó

 Neveres pre-industrials (Pous de neu) al Camp de Tarragona (1987). Edicions del Centre de Lectura, 1987

Altitud sobre el nivell del mar: 385 metres 

Situació: És a la partida de les Obagues, a l’O de la vila d’Alforja entremig de conreus d’avellaners, en una vessant amargenat.  

nevera-ginoteta-alforja

Descripció: El pou es conserva en un bon estat. Té un diàmetre estimat de 9/10 metres i una profunditat mesurada de 10 metres dels del cim de la cúpula. És de pedra seca, amb algun bocí de paret tan blanc i polit que sembla que hagués estat arrebossat. La cúpula és de rajola, recoberta de terra per fora. Té un forat de càrrega circular, de 156 cm. de diàmetre. Una heura l’aprofita per entrar al pou i quedar-s’hi penjada. Adossada al cantó S del pou hi ha la caseta del Ginoteta, bastant gran, amb baixos i un pis. Al fons dels baixos hi ha l’entrada al pou, a un nivell superior al de l’entrada, hi ha una finestra rectangular cegada amb la terra acumulada a l’exterior del pou. El gruix de les parets és de 160 cm. I a l’altre extrem, diametralment oposat, hi ha una altra obertura, que dóna a l’exterior, amb aspecte de tramuja de càrrega. 

La proximitat de la riera havia de fer possible d’emmagatzemar-hi glaç.

Pots donar un petit pas i sumar la teva firma a aquesta campanya en change.org

Des d’AlforjaStark volem convidar a tothom que desitgi col·laborar en aquesta iniciativa a donar un petit pas i sumar la seva firma a aquesta campanya en change.org Oportunament quan s’hagin obtingut un nombre considerable de firmes estendrem una petició formal d’intervenció per a deturar remeiar el problema a les instàncies corresponents: Ajuntament d’Alforja, Consell Comarcal, Diputació de Tarragona, i Generalitat. etc

Firma la petició

Nota: No està permès l’accés a les Neveres d’Alforja ja que aquestes  es troben en terrenys privats i pot existir el risc per a la integritat física de les persones.

Josep Sànchez i Moragues
Escriptor de diferents llibres de poesia i d’assaig sobre el poble d’Alforja. Guardonat en diferents premis Literaris. Ha participat activament en les diverses revistes periòdiques que s’han editat a Alforja.

NO COMMENTS

Leave a Reply