Miquel Jassans: 50 anys de pintura

Miquel Jassans: 50 anys de pintura

by -
3 5307

Tot va començar ara fa cinquanta anys, oficialment. Fou quan, per primera vegada va presentar al públic la seva obra pictòrica: era l’abril de 1964, al Centre de Lectura de Reus. Aquí, Miquel  Jassans iniciava una complexa activitat pública que el consolidarà com a sòlid artista plàstic i com un personatge dinamitzador, actiu directa i indirectament, del món cultural del Baix Camp tarragoní.

Per transmetre la sensació que en un moment determinat produeixen en mi la quietud i el silenci d’un recer, em deixo seduir pels efectes plàstics de la llum, dels colors, de les estructures.

Miquel  Jassans és, abans de tot, pintor. Essencialment. El centenar llarg de crítiques que les seves obres han generat, les desenes d’introduccions en els catàlegs de les exposicions individuals i el llibre que Isabel Saludes i Jaume Soler li van escriure ja destaquen quasi totes les connotacions de la seva pintura. Jo ara, aquí, només vull destacar alguns trets característics, per altra banda, crec que poc insistits. Tots en parlar de la seva pintura, parlen del color. Però ens cal donar una pas més profund. El mateix artista ja ens va dir: “És bàsic captar l’esperit d’allò que es vol representar. Per transmetre la sensació que en un moment determinat produeixen en mi la quietud i el silenci d’un recer, em deixo seduir pels efectes plàstics de la llum, dels colors, de les estructures…”

miquel-jassans09
Miquel Jassans és, abans de tot, pintor

En primer lloc destaca la llum. I sabem que els dos pintors que més admira, són Joaquim Mir i Vincent van Gogh. Ja s’ha subratllat diverses vegades la seva coincidència amb plantejaments del més gran paisatgista català. Coincidències que les provoquen el fet de pintar els mateixos paisatges del Baix Camp i l’anàlisi de l’obra del singular i genial pintor barceloní.

El 1967 realitza un viatge a París on coneix directament l’obra de Vincent van Gogh. Li va causar una fascinació com mai li havia provocat cap altre pintor. L’artista holandès ha estat el millor intèrpret de la Provença francesa; ha estat qui ha sabut copsar i transmetre de manera més subtil i poètica la llum d’aquesta zona mediterrània. Li va fascinar la llum i el gruix de la pintura aplicat de forma directa i violenta. Ell ho farà de manera semblant moltes vegades. L’any 2006, en una carta oberta que li vaig enviar deia que ell ens donava una bona lliçó de pintura perquè ser pintor és arrancar del color harmonies i matisos els més subtils i nous possibles. I que això ell ho feia amb aquesta immersió prèvia en la llum del paisatge.

És per tot això que té més sentit del que en un primer moment pugui semblar la sèrie, de petites mesures, intitulada “Netejant la paleta. Els meus colors”. Te el sentit perquè evidencia que per al pintor solament val el color, que no tenen rellevància els temes ni les teories. En aquesta pràctica de fer una petita obra amb les restes de colors de la paleta, en acabar una obra o una llarga sessió de treball, coincideix amb altres gran artistes, com Anglada Camarassa o Joaquim Mir; però, a diferencia d’ells, no vol realitzar a corre cuita una obra semblant a les altres seves sinó que en elles el paisatge recorre un innegable camí des de la realitat a la imaginació. Sí, ja sé que aquest camí el recórrer en la majoria dels seus paisatges, però en aquestes petites peces el fet es fa més evident.

“A la complexitat de la textura i als vibrants acords cromàtics s’uneix un rigor compositiu que va de la gran panoràmica als límits d’una humil casa rural”

miquel-jassans04
..paisatges rics en matèria i dotats d’un ordre rigorós en la jerarquia dels valors plàstics incorporats.

Arran la mostra que Miquel S. Jassans va fer a la Sala Vayreda de Barcelona, el febrer de 1974, Angel Marsà va escriure: “…paisatges rics en matèria i dotats d’un ordre rigorós en la jerarquia dels valors plàstics incorporats. A la complexitat de la textura i als vibrants acords cromàtics s’uneix un rigor compositiu que va de la gran panoràmica als límits d’una humil casa rural. Igualment important per al pintor en la seva indeclinable condició de mons tancats i coherents, conclusos en si mateix”. Angel Marsà, per la seva condició de pintor, per la seva condició d’home forjat en diversos camps de la cultura, introduïa, amb freqüència, certes consideracions que altres crítics eren in capaços d’introduir en les seves cròniques.

Aquí, en aquesta reflexió sobre l’obra de Miquel S. Jassans, aporta dues consideracions noves que en realitat corren paral·leles: rigor compositiu que va de la panoràmica del paisatge a la definició d’una cabana de pastor. Primera: que el tema no te cap importància per aquest pintor, a qui li representa el mateix afrontar- se a un gran paisatge que a una senzilla construcció: l’únic que compta és la jerarquia de valors plàstics. Valors que van lligats, també, al rigor compositiu. Segona, el veterà crític assenyalava tot i que de manera indirecta –i ningú més ho ha fet- que totes les obres de Miquel S. Jassans tenen una impecable construcció compositiva que només trobem en els grans artistes.

Jaume Soler, en el seu capítol del llibre, ja esmentat, sobre el pintor, ens documenta un fet que llegit de pressa pot semblar anecdòtic, però que després d’una breu reflexió és essencial per allò que acabo de dir: “Diu que tracta de fer entendre als deixebles la relació existent entre la geometria i la concepció artística. El que significa, en una obra figurativa de qualitat, la seva estructuració geomètrica en el sentit formal, que la pugui vertebrar. El Jassans professor creu en l’estructura separada de l’anècdota i el valor tonal. Aquesta interrelació art-geometria no és gratuïta, diu, ja que la totalitat de l’univers, des de l’àtom al microcosmos, és un teixit geomètric del qual l’home no pot quedar al marge. Ara bé, així com l’univers ens amaga aquesta estructura, l’obra d’art, l’obra subtil i intel·ligent, també ha de dissimular aquesta geometria abstracta, que només ha de ser vertebradora de l’obra d’art”. Certament: geometria i, en certes ocasions l’ajut del color, ens evidencien una trajectòria impecable vers la construcció de l’obra pictòrica. Miquel S. Jassans ens dóna una lliçó magistral en aquest punt.

… en el cinquantenari de la seva aparició pública, crec que és imprescindible remarcar el vessant d’home del món de la cultura, subratllar la seva plural activitat en tots els camps …

miquel-jassans08
“Diu que tracta de fer entendre als deixebles la relació existent entre la geometria i la concepció artística”

Miquel  Jassans és, primerament, bàsicament, pintor. Però ara, en el cinquantenari de la seva aparició pública, crec que és imprescindible remarcar el vessant d’home del món de la cultura, subratllar la seva plural activitat en tots els camps des dels que mitjançant l’estètica i el coneixement es pot arribar a la sensibilitat i als sentiments del proïsme. Ja fa molts anys Octavi Fullat va escriure: “En Miquel Jassans és d’un poblet del Camp de Tarragona, no està mixtificat. No l’importen els “ismes”, l’interessen els homes i llur benestar, el benestar relatiu i absolut. En Miquel és neguitós, inquiet, insatisfet, no n’està de content del que l’envolta, tot això el llença a pintar, a dir coses amb el pinzell”.

Octavi Fullat, el filòsof i pedagog amic, va escriure aquesta reflexió quan tot just començava a pintar. Ara hi afegiria que aquest descontent anímic l’empeny a dir coses mitjançant l’escriptura, a través de la fotografia, amb la música, impulsant el teatre i la gastronomia, creant grups d’excursionisme…Miquel S. Jassans digué que la pintura -llavors només havia pintat- era el que l’ajudava a comunicar emocions als altres; i que la relació i convivència amb les altres persones era el que més l’interessava. En aquesta afirmació de l’artista hi trobem la clau del seu comportament: ell no pinta amb el primer objectiu d’arribar a ser un pintor famós arreu –tot i que no rebutjaria ser-ho- sinó que el mou i provoca la possibilitat de comunicar emocions als altres.

L’activa presencia de l’artista a Alforja i les seves rodalies no era pas per mirar endins sinó per aprofundir i projectar enfora.

És per això que conscient de la seva sensibilitat i coneixent les seves capacitats, organitzatives per una part, intel·lectuals per altra, ha anat ampliant el camp dels seus llenguatges expressius i els ressorts de comunicació. A Alforja ha creat i ha donat suport a revistes, sessions de teatre, grups excursionistes que alhora vetllaven per la cultura del territori i per la llengua; va possibilitar que els grups de la nova cançó actuessin, més d’una vegada, en el Baix Camp. Josep M. Cadena subratllà que l’activa presencia de l’artista a Alforja i les seves rodalies no era pas per mirar endins sinó per aprofundir i projectar enfora. Així doncs, tota aquesta activitat es centrava al seu entorn, perquè ell estava convençut que dinamitzant l’entorn es dinamitzava el país. L’any 2006 vaig prologar-li una mostra de gran impacte a La Torre Vella de Salou que s’intitulava “Arrelats a la terra”. Ell també creu, com jo, que només es pot arribar a ser universal si s’és molt localista.

miquel-jassans20
Ha anat ampliant el camp dels seus llenguatges expressius i els ressorts de comunicació.

Miquel  Jassans ha desenvolupat una amplia labor literària que es pot classificar en tres grans apartats: el primer d’ells dedicat als topònims i estudis d’arqueologia; el segon, novel·les de fonamentació històrica que ens submergeixen en el món dels càtars i en el món de la comunitat jueva alforgetana; el tercer apartat, novel·les d’estructura lliure: “Diari d’un artista” que tal vegada sigui el de major interès per a ell, doncs li serveix per fer públics nombrosos aspectes de la professió artística, de la gent que tomba entorn de l’art, de la difícil situació que es troba l’artista amb ell mateix. Vivències.

Miquel S. Jassans és un artista singular: convençut de que la cultura és el suport d’un país

I no vull tancar aquesta divagació entorn el món de Miquel S. Jassans sense fer esment a la “Cançó de bressol per a l’Abril”, una gravació que recull vuit breus melodies que cantava l’artista per a la seva neta i que Ekaterina Kàtcheff va arranjar i transcriure al pentagrama alhora que les interpretava al piano.

Miquel S. Jassans és un artista singular: convençut de que la cultura és el suport d’un país, ell, des d’una sensibilitat extrema lluita per desvetllar misteris històrics, per fer entendre la passió dels artistes per la seva obra i per desvetllar consciència i compromís social.

Francesc Miralles

miquel-jassans18
Miquel Jassans ha desenvolupat una amplia labor literària que es pot classificar en tres grans apartats

Dades Biogràfiques:

Miquel S. Jassans (Alforja, 1937), és llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, diplomat en Arqueologia Hispànica i membre de la Societat d’Onomàstica. Artista pintor i professor d’art, ha exposat en diverses ciutats de Catalunya, França i Alemanya. Conjumina el seu temps pintant, fent arqueologia i fotografi a. Té obra a col·leccions de l’Estat espanyol, França, Alemanya, els Estats Units, el Canadà i el Japó; i també al fons d’art de l’Abadia de Montserrat i de l’Institut d’Estudis
Catalans. Va realitzar la seva primera exposició al Centre de Lectura l’any 1964.

Exposicions individuals

2008 MUSEU D’ART I HISTÒRIA DE REUS. Visions Estel·lars. 2007 Sala SANT ROC de Valls. Visions Estel·lars. 2006 TORRE VELLA DE SALOU. Arrelats a la terra. 2004 ESPAI DOGA, Abrera. – Sala SANT ROC de Valls.
2002 Galeria KREIL, Munic, Alemanya. Sala SANT ROC de Valls. 2001 FOC GALERI, Barcelona. 2002 EL PALAUET. Galeria d’Art, Tortosa. 1998 MAITE MUÑOZ, Barcelona. – HOLIDAY IN CROWNE PLAZA, Tolosa de Llenguadoc,
França. 1996 Galeria FOGA 2, Barcelona. – LES VOLTES DE CAN BAS, Capellades. RACÓ D’ART, Olot. 1994 Galeria FOGA 2, Barcelona, Trenta anys de pintura. – INSEC. Universitat de Bordeus,
França. – VOLBANK, Lindenberg, Aemanya. 1993 Galeria EFHÈMERES, Capvern, França. 1992 Galeria FOGA 2, Barcelona. – CERAP. Riudoms. 1989 Galeria FOGA 2, Barcelona. 1986 Exposició junt amb el seu germà l’escultor Jassans, a WETZLAR, Alemanya. 1984 SANT PAULUS CENTER, Ludwisburg, Alemanya. 1983 Galeria FOGA 2, Barcelona. – Sala d’Art ZEUS, Tarragona. 1979 Sala d’art GALERA, Reus. – Galeria FOGA 2, Barcelona. – La PINACOTECA de Sabadell.
– Galeria FOGA 1, Salou. – CENTRE DEL COMERÇ, Tortosa. 1978 Galeria FOGA 2, Barcelona. – PIC GALERIA, Vilanova i la Geltrú. – Galeria FOGA 1,
Salou. 1977 Sala LLORENS, Barcelona. – Galeria CONTRAST, Reus. – Galeria FOGA 1, Salou. 1975 Sala ANQUIN’S 2, Reus. 1971 Galeria PSQUAL FORT, Tarragona. 1970 Sala VAIREDA, Barcelona. 1965 Sala GAUDI, Reus. – Sala JAIMES, Barcelona. 1964 Primera exposició al CENTRE DE LECTURA, de Reus.

 

miquel-jassans05

Exposicions col·lectives

2014 Des de 1965 col·lectiva d’Artistes Alforgencs. Des de 1984 junt amb Jassans escultor i Isabel Saludes organitzen l’Àgora de les Arts i amb els assistents una exposició temàtica.
2000 Salou amb ulls d’artista. Torre Vella de Salou 1999 Salon de la Tour du Crieu, França. 1994 CERAP. Junt amb la seva filla Estela. 1993 Set artistes homenatgen a Joan Miró, Ateneu d’Alforja. 1987 II Saló de tardor, sala Joan Rebull de Reus.
1985 Col·lectiva FOGA 2. Barcelona – Homenatge a Leon Tolstoi, Castell d’Escornalbou. 1984 Haus der Kunts, Múnic, Alemanya. Participa cada any fins el 2002. ¬ Art al Priorat,
Falset, junt amb l’escultor J. Rull. 1982 Salon d’Automne, Marsella, França. 1978 Col·ectiva a Rasquera, Ribera d’Ebre. 1977 Homenatge al Centre Excursionista de Catalunya. Saló del Tinell, Barcelona.

Han escrit sobre la seva obra en catàlegs i articles
Jordi Agràs, Ramon Amigó, J. Amiguet, M. Aritzeta, Natàlia Borbonès, Josep Ma Cadena, Teresa Clavé, Ester del Campo, A. Correig, J. Corredor Mateos, A. Domènech, Anna Donato, G. Èvole, O. Fullat, Francesc Galí, Xavier Garcia, F. Gonzalez Cirer, F. Gutierrez, F. Lienze, Tina Llac, Rafael Manzano, Angel Marsà, Josep Ma Martí, Raquel Medina, Francesc Miralles, Empar Pont i Albert, C. Rodriguez Aguilera, Assumpta Rosés, Isabel Saludes, Jaume Soler, Soler, Domènec, Josep Vallès

Publicacions

Geografia comarcal de Catalunya, Vol. VII ¬ Revista GOYA, No 139 i 140. – Dicionari RAFOLS. ¬ Centenari del Centre Escursionista de Catalunya. ¬ Miquel S. Jassans pintor, per Isabel Saludes i Jaume Soler 1992. ¬ Maestros de la pintura y escultura Catalana. Vol. VI. Per F. Miralles. ¬ Fons d’Art de l’Institut d’Estudis Catalans, (1995 – 2000). Entre el cel i la terra, per Josep Santesmases, Arola Editors, 2013. ¬ Homenots del sud (Tercera sèrie) per Xavier Garcia ¬ Arola Editors 2013. Canço de bressol per a l’Abril. Música i textos, Miquel S. Jassans, escriptori i arranjaments Ekaterina Katcheff. Edicions de l’ Ateneu, No 63. 2014.

Col·leccions

Té obra a col·leccions de Catalunya, Espanya, Alemanya, França, Estats Units i Japó. També al Fons d’art de l’Abadia de Montserrat, al fons d’art de l’Institut d’Estudis Catalans, al fons del diari Avui, de l’Ajuntament de Valls i de l’Ajuntament de Salou.

Francesc Miralles
Format a la Universitat de Barcelona, en fou molts anys professor. Treballà a Ediciones Destino i fou director de l’Escola Massana de Barcelona. Va ser designat primer director del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA)

3 COMMENTS

Leave a Reply