Perquè Ganagot i no Gavalgando

Perquè Ganagot i no Gavalgando

by -
0 520

Durant els festejos pels 850 anys d’Alforja es va desvetllar una placa per commemorar la data i honrar la memòria del primer senyor d’aquest lloc. Per a sorpresa de molts com a cognom del nostre insigne personatge figurava i encara figura Gavalgando en lloc del més conegut i acceptat per tots Ganagot.

Els fets van suscitar certa polèmica, aplacada ja pels anys i la poca visibilitat del lloc en què va ser col·locada la placa. Les causes perquè això ocorregués es deuen al fet que els qui es van encarregar de la confecció de la mateixa van acceptar rotundament les conclusions i perquisicions aportades per Mn. Isidre Saludes publicades en l’informatiu d’Alforja Núm. 61 (abril-juny) de 2008 amb el títol: Ganagot o Gavalgando? En el seu article publicat també en aquesta revista s’afirma concloentment que és Gavalgando i no Ganagot el cognom del nostre primer senyor.

ramon de gavalgando

Quines són les nostres fonts

La primera font on se cita aquest nom és l’Índex Vell (redactat el 1678) on s’ofereix un extracte del document original de donació del lloc d’Alforja. Aquí s’esmenta Ganagod (i de vegades Ganalgot) encara que en qualsevol cas tots els que el mencionen afirmen que es tracta d’un document molt mal conservat “tot trencat i d’espedaçat” del qual poc es pot concloure.

La segona font a la que ens atenim és la molt esmentada “Còpia de privilegis i ordinacions de la vila i terme d’Alforge” un fulletó publicat en el 1701 pel sindic de la vila del que es conserven, que sapiguem, un parell d’exemlars. D’entre els 8 documents que recull un és una versió en llatí del document de donació del lloc d’Alforja. En el seu article Isidre Saludes afirma haver tingut accés (fa 40 anys) a una còpia a partir del qual va fer una traducció al català. A aquest document  també s’hi refereix Cortiella en el seu llibre “Història d’Alforja” encara que citant al Dr. Josep Ma. Font i Rius (“Cartas de Población y Franquícia de Cataluña” Vol I.) Tots dos sense cap dubte afirmen que en aquesta publicació d’enorme transcendència pel nostre poble es nomena a Ramon de Gavalgando (Raimundus Gavalgandi) com l’afavorit per aquesta donació.

No obstant això existeix una tercera font (de la qual Isidre Saludes no fa referència)  “El arxiepiscopologi de la santa Església Metropolitana de Tarragona” escrita pel cronista Josep Blanch (1620-1672) en el 1666 i editat posteriorment en 1951 i 1985. Aquí se cita simplement Ganagot (vol. I pag 92 i 93). Raó  per la qual tants, incloent-hi al mateix Cortiella en el seu llibre “Història d’Alforja” inclinen les seves preferències a aquesta última denominació: Ganagot. Aquesta font publicada 30 anys abans de la publicació de: “Còpia de privilegis i ordinacions de la vila i terme d’Alforge” invalida una premisa de Mn. Isidre Saludes en el mencionat article: “El vocable Ganagod, referit al fundador d’Alforja, només el trobem en documents posteriors al segle XVIII”

Gavalgando únicament pot explicar-se com una llatinització o castellanització posterior a partir del cognom original

Una cosa que pel que sembla Mn. Isidre Saludes passà per alt és que en el XVII i el XVIII el llatí era encara preponderant en molts àmbits i en àrees urbanes sobretot el castellà es va imposar en les altes esferes i  va guanyar molt terreny al català més propi de l’àmbit oral i familiar. Miquel Jassans, el nostre més reconegut investigador en la seva imprescindible obra “Noms de lloc i de persona d’Alforja i Cortiella” afirma i reafirma que Gavalgando únicament pot explicar-se com una llatinització o castellanització posterior a partir del cognom original. Segons el mateix autor i aquesta mateixa font (pàg. 150) el cognom Ganagot o Ganalgot i llatinitzat Ganagualdi o Ganaguldus  es trobava àmpliament estès a la Catalunya vella  i “procedia d’un llinatge germànic que trobem ben documentat en els segles X i XI en el Cartulari de Sant Cugat”. 

Tanta incertesa fa que una gran majoria d’escriptors es refereixen cautelosament al nostre primer senyor com Ramón de Ganagot o Gavalgando ja sigui per no veure “suficients elements de judici per acceptar definitivament cap de les dues versions” o perquè simplement ambdues són el mateix. Per descomptat a l’hora de fer una placa commemorativa no és qüestió d’usar les dues una miqueta per evitar ambigüitats.  I si ja hi havia una anterior amb el cognon Ganagot:  perquè no fer-ne una segona amb l’altre nom de Gavalgando?, devien de pensar els qui es van encarregar de dur a terme aquesta tasca. Perquè com tots coneixen ja existeix una primera  placa de ceràmica col·locada en 1958  per commemorar els 800 anys de la fundació d’Alforja.

Ramon de Ganagot-01

Una placa que segons sembla tampoc va estar exempta de polèmica, ja que incloïa el canvi de nom d’un estret carreró conegut fins llavors com carrer de Managot  a partir de llavors Ganagot. Pel que sembla el nom de Managot  es devia a la seva forma de mànega:  estret en el seu inici (el carrer de la Font) i bastant més ampli en el seu final el qual toca al castell. El canvi d’una simple consonant amb prou feines es notarà potser van pensar en aquest cas els promotors d’aquella celebració, encara que en el 1950 no era cosa d’anar protestant molt.

En qualsevol cas ara com ara ens correspon veure el costat positiu: els qui desitgin en l’actualitat recordar al nostre primer senyor tenen ara dos llocs per fer-ho i pots escollir segons els seus coneixements d’història fins i tot segons les seves preferències.

Rogelio Portal

Rogelio Portal
Llicenciat en Disseny Gràfic en 1996 en l'Institut Superior de Disseny de l'Havana (ISDI). Desenvolupa la seva labor per a multitud de clients, tant en l'àmbit de la fotografia com en el del disseny a través del seu estudi Assumptes de Disseny. Des del 2006 viu a Alforja.