Magda Salvadó Martí: pregonera Festa Major 2019

Magda Salvadó Martí: pregonera Festa Major 2019

by -
0 312

BON VESPRE A TOTHOM:

Alcalde i membres de la corporació de l’Ajuntament d’Alforja, autoritats presents, veïns i veïnes, i tothom que treballa al servei del poble perquè aquesta Festa Major sigui possible.

Sóc, però no sé ben bé perquè hi sóc, m’imagino que és pel que he treballat per Alforja en el diferents àmbits, que he destinat la meva vida amb temps, amb vocació i amb il·lusió, pels altres i pel poble. Abans de res explicar-vos que he triat per aquest acte, la Plaça de Dalt, perquè és la intersecció dels espais on jo em moc i dono vida a les meves activitats: l’Església, l’Ateneu, el Casal, els porxos i tota la plaça. Enguany hem celebrat els 25 anys de les Puntaires. Quan la Teresa Pellisa em va dir que volia fer un curset de punta de coixí, he de reconèixer que m’hi vaig apuntar per l’amistat que teníem. Quan vaig veure la feina que significava i el que em costava vaig pensar: “Magda, faràs poca punta de coixí”, però mira: ja fa 25 anys que ressonen els boixets.

Quan la Teresa Pellisa em va dir que volia fer un curset de punta de coixí, he de reconèixer que m’hi vaig apuntar per l’amistat que teníem

Ha estat fàcil continuar la melodia, la Teresa, va deixar uns bons fonaments. Hem format una gran família les que hi hem participat; si alguna ho ha hagut de deixar perquè el coixí ja li pesava o no veia prou bé la punta o per sacsejades que et dóna la vida, com la que hem viscut en aquests dies… quan hem hagut de necessitar-les, per les trobades o per qualsevol cosa, sempre han sigut a prop. Fins inclús enguany hem augmentat la família. Hem sigut àvies de dos nens!!!!

Teresa Pellisa
Ha estat fàcil continuar la melodia, la Teresa, va deixar uns bons fonaments.

Cada setmana ens trobem i a més de continuar la labor, posar agulles, triar nous models de puntes, estar expectants a les noves maneres de fer o nous colors o les textures, cada setmana continuem una gran amistat compartint les coses que la vida ens va preparant.

…la gent d’Alforja sou molt generosos; crec que si deixéssim una guardiola a la plaça, s’ompliria igual

Però rient rient, encara fa molts més anys que porto a terme l’activitat de la Lliga contra el Càncer: ni més ni menys que 52 anys. Segueix sent una tasca fàcil, molt fàcil perquè la gent d’Alforja sou molt generosos en aquest aspecte; crec que si deixéssim una guardiola a la plaça, s’ompliria igual. Quan vaig començar fa 52 anys no podíem pensar pas que aquesta lluita duraria tants anys i que seria cada vegada més intensa. Nosaltres no som especialistes, el que volem es contribuir a que es pugui destinar més esforços i més diners a lluitar contra la malaltia.

Magda Salvado Mart-1
…cada setmana continuem una gran amistat compartint les coses que la vida ens va preparant.

Una de les sorpreses durant aquests anys va ser l’any 2001 quan es va fer el canvi de pessetes a euros que, mira com som els alforjencs i alforgenques que pensàvem que la gent enlloc de 1000 pessetes tirarien 5 euros, el que van fer va ser tirar el bitllet i un euro per fer les 1000 pessetes. La meva feina és organitzativa, tot el demés ho fan les dones que col·laboren, venen a la plaça, seuen a la taula, envesteixen als que passen amb la guardiola, participen i destinen una estona del diumenge de juny a aquesta causa.

I entre mig dels 52 anys del Càncer i els 25 de les puntaires hi ha la catequesis

I entre mig dels 52 anys del Càncer i els 25 de les puntaires hi ha la catequesis. Quan fas un arròs o prepares qualsevol acte està clar, que no saps com sortirà, si agradarà a tothom…en canvi a la catequesi saps perfectament com acabarà: amb rialles i una festa!!. Després de dos anys de setmana rere setmana iniciant als infants a la vida cristiana, podem gaudir de la Festa de la Comunió. Els avis contents perquè ho han pogut veure, els pares perquè han organitzat una festa com la que volien les criatures i la canalla, feliços perquè tot són regals. He tingut molta feina preparant les jornades i la canalla puja molt diferent a fa uns anys però sempre ha sigut molt gratificant: per exemple, quan algun nen em deia: “al meu pare o a la meva mare també els hi vas fer catequesi tu!!”

Magda-Nolla-15
… em considero una persona creient i fer catequesis és la meva manera de poder transmetre la fe …

A dia d’avui em sap greu no haver escrit mai un llibre d’anècdotes de les mil explicacions que m’han fet la canalla. Un dia l’Òscar, em va preguntar quan cobrava i jo li vaig contestar: quan us porteu malament una senalla d’enrabiades i quan us porteu bé un sac de satisfacció i aleshores em va dir: “doncs ja cobres prou”. I la Montserrat, sempre em deia que si el feia enfadar em diria una cosa molt grossa i un dia que estava molt enfadat li vaig dir:” doncs digues-la” i llavors em va dir: “Paia”.

A dia d’avui em sap greu no haver escrit mai un llibre d’anècdotes de les mil explicacions que m’han fet la canalla

També el Jordi, que no estava mai quiet, que no seia mai però sempre col·laborava en tot, la setmana que va morir el Franco va arribar a la catequesi es va seure i jo li vaig dir: “que no et trobes bé ?” i em va contestar: “és clar que sí”, però no es movia, vaig mirar que no tingués febre però no en tenia i li vaig dir: “doncs què et passa Jordi ?” i em va contestar: “a tu et sembla que m’he de passejar avui que és el dia que canvia la història?”

Jo, no sé si els hi hauré aportat molt amb la meva manera de fer i de ser, aquest munt d’hores a la sala i a l’abadia, però em considero una persona creient i és la meva manera de poder transmetre la fe. De fet, a vegades penso que si fa tants anys que faig catequesi es perquè no hi ha relleu; en aquesta època que ens toca, viure la vida i les prioritats de la gent han canviat, però, si us animeu, ja ho sabeu. Cobrareu un sac de satisfacció!!!!

Magda-Nolla-21
…a vegades penso que si fa tants anys que faig catequesi es perquè no hi ha relleu …

També, el compromís amb els, m’han portat a col·laborar junt amb la Rosa Mª i fer servei al Casal dels Avis. És molt satisfactori veure’ls-hi la careta, que miren amb ulls d’agraïment esperant que els hi diguis alguna cosa. Els avis et fan sentir que serveixes per portar-los-hi una mica d’alegria junt amb la gent que s’hi deixa la pell treballant cada dia. Suposo que si gaudeixo tant de dedicar una part de la meva vida als altres, és perquè sempre m’he envoltat de gent que ho feia, començant pel Josep Fusté, a la merceria de la Núria Ramonet i el Pep Ferran que feia d’enllaç en totes les meves activitats.

Els avis et fan sentir que serveixes per portar-los-hi una mica d’alegria junt amb la gent que s’hi deixa la pell treballant cada dia

Fins aquí el meu recorregut en les activitats, actes, esdeveniments, compromís que he tingut i tinc amb el poble. El meu és aquest però penso també en tota la gent que des de les diferents entitats, grups, associacions, individualment amb les seves propostes i compromisos, fan d’Alforja un poble inquiet i viu. I sobretot fan poble.

Tot això ho faig perquè crec que Alforja és tot. He viscut tota a vida aquí, el mateix carrer, quasi bé els mateixos veïns, les mateixes amistats; aquí he format una família que segueix volent ser del poble. El Joan que em va ajudar i em va animar en tot, els fills i filles que m’han donat suport, els néts: El Pau que ha vingut d’Anglaterra per estar al meu costat, la Júlia que sempre la tinc més a prop, la Berta que m’ha preparat la projecció i la petita, la Clàudia, que ja reparteix aigües el dia de les trobades de puntaires.
També la jove que em posa guapa i els gendres que sempre estan a punt pel que convingui. La família de Riudecanyes i Botarell, les Tresines, la família de Reus i en especial la meva fillola: La Montserrat…

…quan em van dir de fer el pregó se’m va fer un nus a l’estómac i vaig estar uns dies sense poder menjar …

Per casa meva han passat gent de tota mena i de totes ideologies, per donar el crit, per xerrar, perquè els hi guardi les claus de casa seva i per diferents motius que han fet que estimi més aquest poble i la seva gent. Per això quan em van dir de fer el pregó se’m va fer un nus a l’estómac i vaig estar uns dies sense poder menjar (encara que no es noti), pensant en tot el que podria dir i no dir, em vaig posar seriosa, per això posem-nos seriosos. Sr. Alcalde, volia demanar-li un favor; si pot manar a la brigada local que tenen tants cotxes i tanta maquinària si podrien trobar enmig de tantes eines, unes ulleres.
Espera…no cal, que veig que la regidora de festes en porta unes, que em deixi les seves que siguent de xica jove, hi veuré més bé. Ara sí…

A veure… podria parlar de política, però he pensat que em podrien fer una moció de censura i no acabaria el pregó. També podria parlar de coses del poble però l’Antonio Pujals en sap molt més, fins hi tot el nom de cada pedra i no vull fer-lo enfadar. I si digués alguna cosa del campanar?? Però…no Sr. Calatayud (alcalde de les Borges) a que si que sap que és el millor de la comarca ?? Doncs si ho saben els de les Borges, ja no hi ha res a dir.

Magda-Nolla-14
A veure… podria parlar de política, però he pensat que em podrien fer una moció de censura i no acabaria el pregó

De què podria parlar?? Doncs mira, fent un repàs als lideratges del poble me’n he adonat que a l’Ajuntament hi ha un home, a l’Església un home, a la Cooperativa un home, a l’Ateneu un home, a l’Ampa un home, els diables, diablons i tot l’infern sencer, un home; qui mana tocar el tabal, un home; qui porta tots els esports (pàdel, córrer, futbol, campus…) és clar…un home. Fins arribar a la coral que hi trobem un home i una dona.

Aquí vaig reflexionar i vaig pensar… ja ho tinc: he de parlar de les dones. Perquè on tenim les dones d’aquest poble? Doncs a tot arreu! És clar que… tornem a repassar. Fixeu-vos que en tots els Ajuntaments tenen secretàries, menys l’Ajuntament del Guiamets, que tenen un home, però com que és d’Alforja ja ens està bé. Mireu…quants alcaldes hi ha aquí?? 4/5 festes majors d’estiu, festes majors d’hivern, patacos, arrossos, inauguracions… no tenen temps a fer res de la burocràcia de l’Ajuntament, per això la que remena les cireres és la Secretària…UNA DONA.

 …vull i desitjo que la dona estigui en completa igualtat amb l’home, que hi tingui un paper més rellevant

Per altre banda els Plens… abans de fer el ple, qualsevol Alcalde escolta les sugerències de la seva dona, que li explica quin carrer s’ha d’empavimentar perquè s´hi deix les sabates cada vegada que hi passa o la problemàtica dels gats i gossos, la neteja dels carrers…així que…qui li soluciona el ple? DUES DONES

Seguim amb la cope: al davant hi ha un home, però les que quadren els comptes i fan la caixa són dones. A l’ampa hi ha un president però està envoltat de dones i mireu qui porta la direcció de l’escola i de la llar d’infants, dues dones!. Qui va al davant de la nostra salut? (Tema important!) Una farmacèutica i una metgessa, dues dones. I de la colla gegantera? Per cert! Felicitar-los pels seus 25 anys… Ara també hi ha una dona. I quants anys fa que tenim una associació de dones?

I així podria continuar. A les activitats que jo porto al davant, estic envoltada de dones en primera, en segona i en tercera línia, per això us animo des de l’experiència a posar-vos a primera línia fins inclús dins l’àmbit de l’església que jo em moc, vull i desitjo que la dona estigui en completa igualtat amb l’home, que hi tingui un paper més rellevant.

Magda Salvado Mart-2
Ja veieu, s’ha demostrat que una dona pot fer dues coses alhora, fer el ridícul i el pregó de la Festa Major.

Us animo a empoderar-vos, a fer-vos visibles, tingueu l’edat que tingueu. Feu actes com han fet els Joves, treballant amb diferents organitzacions i ajudant a tothom, des de qualsevol àmbit, per poder continuar i construir l’Alforja del futur. Dir-vos que em sento molt orgullosa d’afegir-me a la llista de gent que ha fet el pregó de la Festa Major senzillament per ser la Magda, la Magda que continuarà fent poble.

Gràcies, gratitud és un sentiment positiu que ara experimento. La Gratitud reforça els llaços socials ja que lliga als individus per les seves accions i reforça el sentiment de pertinença: pertànyer a la societat d’Alforja.

Bona Festa Major, però no compteu menjar els canelons de la mare, perquè entre el gimnàs, el jugar a les cartes i organitzar el món a la plaça de les monges no tenim temps de fer-los. Millor que els compreu. I el vermut, ja sabeu que no podem anar a cal Flanxo, però sempre ens quedarà el vermut que demà paga l’Ajuntament.

Ja veieu, s’ha demostrat que una dona pot fer dues coses alhora, fer el ridícul i el pregó de la Festa Major.

Visca Alforja,
visca Catalunya i
llibertat presos polítics i exiliats.

Magda Salvadó Martí
Setembre de 2019

alforjastark
Alforja Stark és una plataforma digital col·laborativa per a la difusió d’informació relacionada amb el municipi d’Alforja, el seu entorn i els seus habitants, que manté un especial interès a a promoure l’art, la cultura, el turisme i el desenvolupament econòmic en aquesta zona.