Dimarts, maig 17, 2022
spot_img
HomePatrimoniLes creus d’Alforja

Les creus d’Alforja

spot_img
- Advertisement -

Alforja, com qualsevol altre poble antic que es preui, està ple de creus, el principal símbol de la religió cristiana. Un total d’11 són els monuments d’aquest  tipus que compren aquesta relació encara que pot ser que se’ns n’escapi algun. Moltes d’elles es relacionen amb una antiga tradició lligada al santuari Puigcerver el qual no es pot albirar des del nucli antic d’Alforja. Per aquesta raó quan avançant pels més importants camins de la vall arribaves a un punt des d’on era possible veure’l, se senyalitzava amb una creu. Responent també a una antiga dita que deia:  “qui Puigcerver veu, una salve li deu”.

Creu de Pedra o del Terme

És una creu de terme, però popularment se l’anomena, La creu de Pedra, per a diferenciar-la de la resta de creus (antigament de ferro). És de pedra esculpida, d’estil gòtic tardà i encimbellada sobre tres esglaons i un pedestal. Data de 1622  i s’explica que servia per fer-hi la benedicció dels camps i desitjar bones collites. Va ser trencada durant la guerra Civil del 1936. Als anys cinquanta es va reemplaçar per una altra finançada per la família Rivas, imitant la que havia estat destruïda. En el braç vertical si pot llegir la frase de l’evangeli segons Joan: “Quan jo sigui alçat per damunt la terra tot ho atrauré a mi” (S. Joan, XII, 32)

És una creu de terme, però popularment se l’anomena, La creu de Pedra, per a diferenciar-la de la resta de creus.
És una creu de terme, però popularment se l’anomena, La creu de Pedra, per a diferenciar-la de la resta de creus.

El lloc assenyala un important encreuament de camins. D’aquí partia el camí dels Comellars i el ja desaparegut de la Pedregosa en direcció als Fontanals. Continuava el de sant Antoni, i on més endavant es bifurca, primer amb el de Puigcerver,  i més endavant amb el de Cornudella i el de Porrera. Fins fa uns 150 anys era l’únic pas per a comunicar-se entre el Priorat nord i camp de Tarragona a través el coll d’Alforja o el coll de Cortiella. Per aquesta raó una capelleta uns 100 metres més endavant assenyala el lloc on existia antigament un burot: un burot, lloc on un antic Funcionari Municipal s’encarregava de cobrar els drets d’entrada de certs articles, tot i que durant molts va quedar en oblit aquesta funció i es va considerar que era únicament la capella de sant Antoni petit.

Creu del camí de Puigcerver

És una petita creu de ferro col·locada dalt de tot del ribàs a mà esquerra indicant el lloc on comença l’antic camí de Puigcerver o de les processons. Aquest  itinerari ha sigut utilitzat des de sempre pels veïns del poble per a les processons al santuari. És un camí llarg de més d’una hora i mitja que transcórrer per llocs d’exuberant vegetació. Està assenyalat amb creus que servien de guia al pelegrí.

És una petita creu de ferro col·locada dalt de tot del ribàs a mà esquerra indicant el lloc on comença l’antic camí de Puigcerver o de les processons.

La creu de la capelleta

Una petita creu de ferro amb la inscripció “Salve Regina” col·locada a l’interior d’una capelleta de pedra a un costat del camí de Puigcerver als obacs de la Serra del Fullat. Entre la pujada del forn del Patró i el coll de la Creu. En el pal vertical apareix la data 1863. La creu original estava una mica més avall a l’antic senderó en una capella que encara es conserva, fou traslladada aquí a a mitjans de segle XX quan es va fer el nou camí per a carros.

Una petita creu de ferro amb la inscripció “Salve Regina” col·locada a l’interior d’una capelleta de pedra a un costat del camí de Puigcerver

Assenyala el punt del camí des d’on es comença a veure el santuari de Puigcerver. També es diu capelleta de la SALVE, ja que aquí era costum evocar a la Verge amb una salve.  Responent així a l’antiga tradició (explicada anteriorment) de posar creus en els punts del terme des d’on es podia distingir el santuari de Puigcerver, ja que del redós del poble no es veu, i respon a la dita “qui Puigcerver veu, una salve li deu”.

La Creu de Formatge

Just al coll que separa Les Valls i la vall d’Alforja hi ha la creu de Formatge per això aquest es denomina el coll de la Creu. S’assenta sobre un sòlid pedestal de pedra de tres graons. Format per un cos rectangular també de pedra calcària i en total mesura uns tres metres d’altura. Per la festa del 5 d’agost els romeus que pujaven a l’ermita es concentraven al peu de la creu a esperar als més ressagats. A partir d’aquí formaven en processó fins al santuari. D’aquí el mot de creu de formatge amb el qual se la coneix popularment. Antigament, el conjunt estava rematat amb una creu de ferro i posseïa una rica decoració. Ateses a aquestes característiques hem de suposar que va ser col·locada durant el segle XVIII. Tot el conjunt va ser destrossat durant la Guerra.

Just al coll que separa Les Valls i la vall d’Alforja hi ha la creu de Formatge per això aquest es denomina el coll de la Creu.

La creu que existeix en l’actualitat hi és des de l’any 1991. És de pedra esculpida, obra de l’escultor local Josep Rull. El nou fust és de secció quadrada i posseeix inscrit a la pedra el nom “Creu de Formatge”, l’any 1991, i la firma de l’escultor. En un dels seus laterals hi ha esculpit un ram de raïm. Està rematada amb decoracions al braç i a la part superior del pal. A la part davantera (encarada a l’ermita) apareix la imatge de Crist crucificat amb la mirada aixecada en direcció al santuari i damunt  la inscripció INRI a la part superior.

Reposa damunt una base formada per dos caps de querubins que uneixen les seves ales. Potser una referència als dos querubins que guardaven L’arca de l’aliança  col·locats un davant de l’altre units per les seves ales, on es guardaven, entre altres coses, les taules de la llei en el temple de Salomó a Jerusalem (dissenyada seguint instruccions del mateix Yahveh). A la part posterior apareix de menor format una imatge de la verge Maria en aquest cas la verge de Puigcerver amb el nen Jesús als seus braços. Damunt d’aquesta, expandint les seves ales en ambdós braços de la creu, hi ha esculpit un altre àngel. Aquest no pot ser altre que l’arcàngel Gabriel qui se li apareix el sisè mes d’embaràs per anunciar-li que serà la mare de Jesús. Un episodi conegut en l’àmbit cristià com: l’anunciació.

Creu del coll de la Salve

A un costat esquerre de l’antic camí de les mines o de les Guilletes. Indica el coll de la Salve a 526 m d’altitud i marca el desviament a la Grallera i el Cingle. Ja al segle XIX existia col·locada damunt un petit pedestal una bonica creu esculpida en pedra. Com a tal tindria uns 30×50 cm i en el seu conjunt, contant la base no sobrepassava un metro d’altura. Durant les guerres carlistes va ser enderrocada i tirada a terra patint alguns desperfectes.  El Josep Fusté i el grup de joves que el seguien van reunir els diners necessaris per comprar una creu de ferro fos. Es va col·locar sobre un petit pedestal de roca i ciment l’any 1963.

A un costat esquerre de l’antic camí de les mines o de les Guilletes. Indica el coll de la Salve a 526 m d’altitud i marca el desviament a la Grallera i el Cingle.

De totes les creus col·locades en el terme d’Alforja per a senyalitzar el lloc des d’on es visualitza Puigcerver la més important és la del coll de la Salve, just abans d’endinsar-nos en el  racó de les Guilletes. Com ja se sap aquestes creus van ser col·locades en diferents llocs del terme i quasi sempre al costat d’un camí seguint l’antiga dita o tradició: “Qui a Puigcerver veu, una salve li deu”, encara que en l’actualitat el creixement del bosc ens impedeix veure el santuari des de l’altura en què està situada la creu. Ens atrevim a dir que és la més important, en primer lloc, ha donat nom a un accident geomorfològic: El coll de la Salve encara que al mateix indret també se’l coneix com el coll del Peiró. En segon lloc, perquè a finals del segle XIX i principis del XX,  aquesta zona segurament era molt freqüentada per minaires i adoquiners que anaven o venien dels seus respectius llocs de treball.

Creu de sant Antoni

Antigament, ocupava un l’espai més rellevant en mig de l’esplanada adjunta a l’ermita de sant Antoni. Segurament es va traslladar després de les afectacions causades per l’aiguat de 1994. Aquesta crescuda va canviar significativament aquest entorn, la font va quedar completament sepultada davall la terra que va arrossegar l’aigua, però impressionaven sobretot els metres de plaça que l’aigua s’havia endut i amb ells, dos dels plataners més grans, quedant ara l’ermita pràcticament arran del barranc.

Antigament, ocupava un l’espai més rellevant en mig de l’esplanada adjunta a l’ermita de sant Antoni. Segurament es va traslladar després de les afectacions causades per l’aiguat de 1994.

Actualment, es troba a un costat de l’esplanada de l’ermita de sant Antoni, bastant oblidada i mig amagada per la vegetació. La creu és de pedra tallada i posseeix una decoració molt sòbria que representa al sol. En pal vertical i el patibulum (horitzontal) hi ha gravades en baix relleu la inscripció: “Christus vincit, regnat, impera” llegenda utilitzada per primera vegada el 1230 durant el regnat de Lluís IX en el revers d’una moneda.

Creu de Sant Sebastià

L’antic emmurallat que antany feia de la vila un recinte quasi inexpugnable, es va acabar  d’enderrocar al segle XIX després de les guerres carlistes. Una de les tantes entrades a aquest recinte era la porta de sant Sebastià. Aquesta entrada conduïa al que es coneixia també com Raval de sant Sebastià i a partir d’aquest a l’antic camí de l’Aleixar. La importància d’aquest accés assenyala l’existència d’un antic pont per sobre del barranc de les Creus actualment ocult per les obres de remodelació del llit fluvial. Segons la tradició al XVIII durant una de les epidèmies de la pesta que van assolar la vila, sant Sebastià va salvar de la mort a molts veïns, i com a tribut a aquest fet van col·locar en aquest lloc una capella amb la seva imatge. L’actual creu de ferro d’origen medieval, posada en una fornícula en una cantonada marca l’emplaçament on podria haver estat aquesta capella.

L’actual creu de ferro d’origen medieval, posada en una fornícula en una cantonada marca l’emplaçament on podria haver estat aquesta capella.

La creu de la Miranda

La Miranda és el cim més elevat de Puigcerver, 813 metres i situat a un mig quilòmetre del santuari per la part de ponent. Es diu així per la magnífica panoràmica que té, en dies clars es pot albirar des de la costa de Tarragona, al delta de l’Ebre i fins a les serralades Pirinenques. Entremig del pessebre i la caseta trobem la creu de la Miranda o millor dit el que queda d’ella, el pal vertical (també denominat arbre) i el travesser. Actualment, la creu s’assenta sobre una sòlida base col·locada l’any 1992.

Actualment, la creu s’assenta sobre una sòlida base col·locada l’any 1992.

La creu original va ser posada l’any 1913 durant les festes constantinianes celebrades a l’ermita el 5 d’agost d’aquell any, però no hi ha cap referència a l’autor de la creu. “En una base de metro de diàmetro, que sirve de pie, se levanta una sencilla pero hermosa cruz de hierro de tres metros de altura con uno de travesaño. Es de un tubo de cuatro centímetros cuadrados con adornos en el centro y en los remates. En el pie, que es de material, hay grabados con azulejos los dos años 313 – 1913” . Segons sembla, la creu original, va ser rescatada oportunament i guardada durant la Guerra (tal com sabem que va passar amb l’original creu de formatge). I que una vegada acabat el conflicte es reparen els seus possibles desperfectes i es recol·loca en el seu emplaçament a la cima de la Miranda. En fotografies fetes entre els anys 1968 i 1969 es pot apreciar que amb prou feines existia una base i que ja els ornaments per aquesta data començaren a desaparèixer. A partir d’aquí la creu va continuar a poc a poc perdent tots els seus ornaments originals fins a quedar-se tal com la veiem avui, sense ells.

La Creueta

A l’entrada del poble, just on s’intercepta l’avinguda de Catalunya amb la Carretera C-242. Una petita creu de ferro, col·locada actualment dalt de tot del mur. Segurament aquest no va ser el seu emplaçament original.  Ens recorda uns tristos fets, on van ser afusellats sense judici previ i sense permetre’ls assistència religiosa un total de 28 voluntaris l’any 1874 durant la tercera guerra Carlista. Per aquesta raó el lloc se’l coneix, encara que cada vegada menys, amb el nom de “la creueta”.

Els successos van ser de tanta envergadura i van causar tal commoció, que es va creure preferible eliminar cap referència rememorant el fet. Donant lloc, al que es coneix com: la maledicció del dia de Sant Jordi. Durant més de 50 anys el nom de Jordi, dels més comuns a Catalunya, no va ser emprat per anomenar a cap nadó nascut en el terme d’Alforja. Encara en l’actualitat és contraproduent dur a terme celebracions ostentoses el dia 23 d’abril (sant Jordi) i fins no fa gaire, no estaven permeses cap tipus de garlandes penjant dels balcons que no fossin negres en senyal de dol.

La creu de Sant Magí

Un altre d’aquests punts des d’on s’albirava Puigcerver és l’antiga capella de sant Magí, al camí del mateix nom. Antigament per aquest camí s’hi enfilaven molts dels nostres pagesos per a poder complir amb les seves habituals feines de tros. La capella de sant Magí es troba uns 200 metres de la carretera de Cornudella, al costat dret del camí. Està excavada en una gran roca i  aproximadament a uns 2 metres d’altura sobre el nivell del sòl. Té 40 per 50 amb una profunditat que no sobrepassa els 15 cm. El moment exacte de quan es va erigir aquesta capella es desconeix. Tampoc es coneix el perquè de l’advocació a aquest sant patró de Tarragona, ni quan, exactament, es va col·locar la primera imatge de sant Magí. L’any 62 un grup de gent del poble va tenir la iniciativa de restituir la imatge del sant, segurament malmesa durant la guerra Civil. La imatge es va mantenir intacta durant molt temps, almenys deu anys, encara que no es pot precisar quan va desaparèixer. És molt possible que no resistís les inclemències de l’aigua, el sol i el vent, ja que estava quasi al ras.

Un altre d’aquests punts des d’on s’albirava Puigcerver és l’antiga capella de sant Magí, al camí del mateix nom.

Per aquest motiu la Junta de Puigcerver va tenir la idea de revitalitzar el lloc, però van preferir col·locar un element de més durada en comptes d’una altra imatge de terracota. La creu va ser dissenyada basant-se en un patró molt antic denominat “Fleuree Cross” o creu florida en la qual els braços acaben en flor (Generalment la flor de llis) que fa referència a la verge Maria. Va ser forjada i donada pel nostre ferrer local, Eloi Jasans, qui ha heretat l’ofici del seu avi Joan i del Narcís, l’últim manyà del poble. El rebló (remache) utilitzat, és molt antic, i pertanyia a la forja del Josep Raull, l’altre antic ferrer del poble. La nova creu va ser col·locada l’any 2021 i paral·lelament es reacondicionà i es netejà el camí, amb la qual cosa no serà molt difícil apropar-te fins a aquest punt distant no més d’1 km d’Alforja, i si et ve de gust resar una salve a Puigcerver. Tal com posa a la placa commemorativa dissenyada per l’artista local Josep Maria Àvila i Mariné.

Les creus del calvari

Entre el barranc de les Creus i la carretera està situada la partida dita “de les Creus” un emplaçament alt des del qual es té una bona vista del poble. Aquesta partida deu el seu nom a l’existència, antigament, dalt de tot del turó d’un calvari conformat per tres creus al que s’acudia en processó per setmana Santa. No queda cap referència del seu aspecte, però suposem que havien de ser de fusta. A principis del segle XIX per culpa de la proliferació de moltes epidèmies i pestes les autoritats decidiren traslladar fins aquí el cementiri. En aquella època un lloc a extramurs als afores del poble i apartat del nucli urbà.

A principis del segle XIX per culpa de la proliferació de moltes epidèmies i pestes les autoritats decidiren traslladar fins aquí el cementiri.

El nou cementiri s’inaugurà l’11 de novembre de 1821 durant la festa del patrocini de Nostra Senyora. La construcció de la fàbrica Valira posteriorment modificà definitivament tot l’entorn fent impossible determinar exactament el lloc on estaven situades. La futura construcció, aquí, d’un nou centre comercial podria ser una oportunitat per a assenyalar i rescatar, d’alguna manera, aquest significatiu indret lligat a la història del nostre poble. Com a mínim “Les Creus” hauria de ser el nom de l’anunciat centre comercial.

Rogelio Portal Tejo

- Advertisement -
Rogelio Portal
Llicenciat en Disseny Gràfic en 1996 en l'Institut Superior de Disseny de l'Havana (ISDI). Desenvolupa la seva labor per a multitud de clients, tant en l'àmbit de la fotografia com en el del disseny a través del seu estudi Assumptes de Disseny. Des del 2006 viu a Alforja.
spot_img
RELATED ARTICLES
- Advertisment -spot_img

ÚLTIMES NOTÍCIES

RUTES A PEU PER ALFORJA

DESTACADES

Uso de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de nostra política de cookies, Fes clic a l'enllaç per a major informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies