Les Benes d’Alforja i el mas d’en Baget – El Racó de...

Les Benes d’Alforja i el mas d’en Baget – El Racó de les Guilletes

by -
0 165

nunc habitatori mansi de les Benes termini dalfurgie

(AHAT. M.N. de Cornudella1378, fol. 92. « Vobis petro Fort ma[n]si de les Benes » (AHAT. MN d’Alforja, 1495) « del mas dit de les benes del present terme” (AHAT. Alforja. Llibre de desposoris, 21,2,1600).

D’aquesta manera estricta, fèiem l’entrada d’aquesta quadra o partida del terme d’Alforja, en el recull onomàstic que vàrem fer de la vila l’any 1991.

Intuíem on es trobava aquesta quadra anomenada les Benes, però no disposàvem de cap document que ho acredités o que ens indiqués on es podia trobar. Ara amb noves aportacions arxivístiques, i noves dates, podem assegurar que les Benes era l’espai conegut actualment com el Racó de les Guilletes.

Mirador del Pla de l'Agustec-06
El Racó de les Guilletes des del Mirador del Pla de l’Agustenc

Un altre fet que corrobora la seva situació, és que la morfologia del terreny s’escau amb la descripció etimològica que proposa  Joan Coromines en l’Onomàsticon quan parla de les Benes. El mestre diu que ha de venir del cèltic Benna en el sentit de cove, cistella, ventre d’un carro, cosa que en la nostra geografia, el nom es troba per a designar una conca d’un riu, una coma i el coll entre muntanyes. La conca d’un riu és semblant a un cove gran i el coll de muntanya en el sentit de perfil còncau que dibuixen les dues vessant en constituir el coll.

Coma les Bienes és una fondalada de la vall de Boí, encerclada pel pic homònim i la Punta alta de Serradell. El coll de les Benes prop d’Os de Balaguer reflecteix el perfil de concavitat. A França el camió banyera, per la seva estructura l’anomenen Benne, com també a altres ginys capaços de contenir runa en el seu interior còncau i també atribueixen la seva etimologia al cèltic.

A Itàlia hi ha la Comune de Benna que és una localitat del Piamonte a la província de Biella de poc més de mil habitants. Quan parlen de l’etimologia del seu poblet diuen, que: “Altri lo collegano alla voce celtica benna, cesta o campana di paglia”.

Les Benes d’Alforja, és una fondalada que té la forma d’un gran cove o circ encerclat per la mola de l’Escolà, el bosc de la Vila, el mas d’en Rei i el pla de la Mola. En aquest indret s’aiguabarregen la rasa de l’Esquerrer i el riu del Bosc de la Vila. Aquest hidrònim en els segles XVII, XVIII i XIX, prenia el nom de riu de Mas d’en Fort i avui de manera simplificada, l’anomenen el Riu.

Aquest indret avui està completament deshabitat, però encara es poden trobar entre la boscúria les runes dels masos de l’Aragonès, Mas Nou o el del Cama, que en temps pretèrits tenien altres denominacions. El 1741 es parlava del mas del Riquer i que també va ser conegut com a mas del Brunet. El llinatge Martí els segles XVIII i XIX el trobem vinculat al Mas Nou documentat alguna vegada com a mas de la Nou i sovint Manou i el mas d’en Baget, que actualment és l’únic que encara està habitat i que és el que ens ha servit de fil conductor, per poder esbrinar la localització d’aquesta quadra o partida.

Mas den Cama-02
… el mas d’en Cama també conegut com “El Palacio” segurament per les seves generoses proporcions o perquè aquí segons s’explica s’hi amagava el general Prim.

Hem pogut establir l’emplaçament de les Benes, mitjançant uns quants documents dels manuals notarials d’Escornalbou, les publicacions de la Col·lecció de Pergamins de l’Aleixar i la del Liber Iudeorum nº90 de l’Aleixar.

Tenim que en un manual notarial de finals del s. XIV anomena un Jacobo Ermemir que era de les Benes terme d’Alforja i en un pergamí de l’Aleixar  del 1375, diu que un Jacme Ermemir viu al mas Tuixà, això ens indica que aquest mas estava ubicat a les Benes. Ens calia situar aquest mas Tuixà, del qual ningú en té record perquè el nom s’havia perdut.

En aquells segles XIII i XIV diversos llinatges els trobem com habitants de les Benes i deduïm que vivien al mas Tuixà.  En el Liber Iudeorum de l’Aleixar anotem : “1436. Guillem Vilar de les Benes i Berengarona vidua d’Arnau Ocelló habitant d’Alforja” o “1347 Quod ego Petrus Serra filius Arnaldi Serra et uxor Ferraria habitatores de les benes termini de Alfurgia”. Aquest mas havia de tenir una certa envergadura i importància al territori, molt superior als masos que hem esmentat, que eren petites edificacions, segurament posteriors, o almenys  molt més modestes. Al segle XVè la denominació de mas Tuixà desapareix dels documents, que és l’únic anotat com de les Benes. Si sabem que el riu del Bosc de la Vila durant tres segles l’anomenen riu del mas d’en Fort i que els Fort els documenten com, habitants del Mas, aquest mas havia de ser per força el mas Tuixà, un lloc important per una família notable i per tant situat on s’havia anomenat les Benes.

La família més destacada que senyorejà per les Benes van ser els Fort, ja hem vist que un Pere Fort hi habitava el 1495 i durant uns tres segles donaren nom al torrent que davalla de les Guilletes, avui dit el Riu  o Riu del bosc de la Vila, que voreja pel mas d’en Baget. El 1613, trobem un Guillem Fort Batlle de la vila i  el 1637 Cosme Fort n’era el notari, que junt amb el seu germà Isidre, els nomenaren Ciutadans Honrats de Barcelona.

En l’actualitat l’únic mas rellevant a la vora del riu del Bosc de la Vila, és aquest mas d’en Baget habilitat com a granja escola i casa de colònies.

mas-baget
La construcció és de factura medieval i aparença defensiva, i, gairebé bessona de la Torre Regina, aquesta situada a un parell de quilòmetres riba avall …

Es tracta d’una estructura de planta rectangular d’uns 14X12 metres i una dotzena d’alçada, amb teulada a quatre vessants. Conserva una portalada amb arc de mig punt, on s’observa que les set dovelles centrals són posteriors a les laterals i en la dovella que culmina l’arcada, hi ha la data de 1702. A la segona planta hi ha quatre finestrals i en la superior sota barbacana, onze obertures amb arc de mig punt. Segurament que quan col·locaren les dovelles també referen els quatre finestrals de la segona planta, perquè tenen l’aparença de correspondre a l’estil constructiu del segle XVII.

Les altres tres façanes són escasses d’obertures i de dimensions reduïdes. La construcció és de factura medieval i aparença defensiva, i, gairebé bessona de la Torre Regina, aquesta situada a un parell de quilòmetres riba avall, del dit riu del Bosc de la Vila en terme de l’Aleixar. La Torre Regina està documentada mantes vegades ja a principis del segle XIVè a l’igual que el mas Tuixà, per tant les edificacions eren contemporànies, per això deduïm que el mas Tuixà ha de ser l’actual mas d’en Baget, que de manera popular també l’anomenen la Torre.

Mas den Baget-07
… les set dovelles centrals són posteriors a les laterals i en la dovella que culmina l’arcada, hi ha la data de 1702.

La primera vegada que trobem documentat a Alforja el cognom Baget, és el 1790 com a procedent de l’Aleixar i la primera vegada que s’anomena el mas com d’en Baget és el 1795 on en una anotació d’un llibre de comptes on diu: “La xica del mas den Baget”. El darrer Fort que tenim documentat és del 1744 i desapareixen d’Alforja segurament per aquell meitat de segle XVIIIè. El mas Tuixà que tenien els Fort, segurament el vengueren als Baget de l’Aleixar.

Si filem prim, el mas Tuixà, després dels Fort, i actualment d’en Baget, no s’escauria dins al recinte del racó de les Guilletes, perquè és just en sortir del cercle tancat, per tant orogràficament no estaria dins la bena, però degut a la seva imponent massa constructiva i situació estratègica, allí on la fondalada s’obre a les Esplanes, podria tractar-se d’un edifici de refugi i defensa de la quadra de les Benes, en aquells convulsos primers temps del repoblament cristià. Les Benes allunyades d’Alforja, l’Aleixar i Vilaplana, i tractant-se d’un pas natural per enfilar-se des del Camp als cingles de la Mussara, els calia protecció. Per tant, per proximitat i afinitat estratègica, devia formar part de la partida de les Benes, partida avui anomenada, Racó de les Guilletes.

Miquel S. Jassans

 

El mas d’en Baget a WIKILOC

Powered by Wikiloc

 

Documentació:

Manuals notarials de Riudecanyes (Baronia d’Escornalbou) Arxiu Històric de l’Arquebisbat de Tarragona anys 1271-72, Caixa1 Nº1 – MN. 1300, caixa 1 Nº7 – MN. 1305-1306, Caixa 1 Nº 11 –  MN. 1316-1317 Caixa1 Nº15 – Mn. 1337-1338, Caixa 2 Nº 20 – MN.1351 Caixa 28 Nº188.

Manual Notarial dels anys 1497-1498 Volum en quart sense paginar. Nº57  Poboleda (AHAT)

Col·lecció de pergamins de l’Aleixar. Segles XIII al XV. Per Jordi RIUS JOVÉ i Hector FORT ROBERT. Centre d’Estudis Comarcal Josep Iglésies de Reus 1995.

Liber Iudeorum Nº 90. Estudi i edició, per Teresa ALEXANDRE I SEGURA. Fundació Noguera. Acta Notariorum Cataloniae. Barcelona, 2004.

Noms de lloc i de persona d’Alforja i Cortiella, per Miquel S. JASSANS. Centre d’Estudis Comarcal Josep Iglésies. Reus 1991,

Onomasticon Cataloniae, els noms de lloc i de persona de totes les terres de llengua catalana, per Joan COROMINES. Curial edicions catalanes Caixa d’estalvis i de pensions de Barcelona <<La Caixa>> Barcelona 1997.

Miquel Salvadó Jassans
(Alforja, 1937), és llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, diplomat en Arqueologia Hispànica i membre de la Societat d’Onomàstica. Artista pintor i professor d’art, ha exposat en diverses ciutats de Catalunya i és autor de diversos llibres.