Les coves del cingle blanc i la seva importància en la prehistòria...

Les coves del cingle blanc i la seva importància en la prehistòria d’Alforja

by -
3 3364

Les coves del cingle blanc d’Arbolí

Les coves del cingle blanc d’Arbolí, també conegudes com a coves del Rufino, van ser un dels conjunts més importants excavats per Salvador Vilaseca. Les ennumerà amb l’abecedari des de l’A fins a l’N, o sigui un agrupament de quinze cavitats de diferents característiques. Abrics entre quatre roques i coves de grans dimensions amb recorreguts accidentats i laberíntics. Una d’aquestes és l’ennumerada amb la lletra C i que coincideix en ser la més coneguda i la més visitada per la facilitat de la seva entrada i la sala de grans dimensions que s’hi troba a pocs metres de l’exterior. La que ofereix més complexitat, és l’ennumerada amb la lletra H. És un complex de galeries i avencs situats a diversos nivells que fan perillós el seu recorregut. Si hom coneix bé el conjunt és possible comunicar amb la cova C, després de passar per la cova CH, no cal dir que l’experiència és una aventura.

Vilaseca les ennumerà des de l’A fins a l’N, però la C o cova del Rufino és la  més coneguda per la seva importància.

En la cova C, Vilaseca hi va haver de suspendre els treballs d’excavació degut a un accident. El seu ajudant quedà atrapat per la mà entre uns blocs de pedra, continuar era massa perillós. En la cova H s’hi van fer algunes prospeccions l’any 1932, però el gros de l’excavació es va fer el 1971 junt amb Josep Fusté, l’escultor Jassans i jo mateix. Salvador Vilaseca en aquella ocasió, possiblement va fer la seva darrera excavació. Els abundants materials que proporcionà la sala d’entrada, li interessaven molt per arrodonir la publicació que estava preparant, «Reus y su entorno en la prehistoria», com també per l’aparició de restes humanes corresponents a quatre o cinc individus. En l’obra esmentada aquests materials van constar com de la cova CH, que és la que comunica les dues coves C i la H, de fet és tot un complex que forma una unitat.

Vilaseca, degut a l’avançada edat, ja no va poder tornar a les coves del Rufino. A més, l’indret era perillosíssim i els materials que van aparèixer en altres dependències d’aquest complex els hi portaven el Josep Fusté i algunes peces jo mateix, que també van sortir publicades en la seva obra. En dues ocasions, vam conèixer el perill de ben a prop. Després de la mort del Dr. Vilaseca vaig continuar anant a la cova CH i alguns fragments i peces estan dipositades al seu museu comarcal de Reus i d’altres les conservo a casa meva. Cinc d’aquestes peces que conservo seria molt poc per a sintetitzar els 2500 anys que van ser habitades aquestes coves, però sí prou significatives per fer-nos una idea de la magnitud del complex excavat per Salvador Vilaseca.

Cinc d’aquestes peces  per fer-nos una idea de la magnitud del complex excavat per Salvador Vilaseca.

miquel-salvado-jassans-319La primera (1) es tracta d’un fragment de ceràmica incisa de 170 mm de longitud i 80 mm d’amplada. Aquesta consta d’una vora i una nansa de gran bellesa, en la qual la corvatura del vas i la de la nansa formen una unitat. La decoració per la zona del coll són bandes de puntillats i ziga-zagues. Per la banda ventralluda un zig-zag compost de tres línies, per sota la inferior està resseguida amb un puntillat. En cada triangle obert en forma de V, hi ha un petit cercle amb incisions radials exteriors a mode de sol o ull. La pasta és fina i brunyida amb espàtula per ambdues parts, de color siena per l’exterior i marró fosc per l’interior.

miquel-salvado-jassans-320La segona peça (2) és un fragment de colador de forma romboïdal que amida 45 mm d’alçada per 55 d’amplada. La pasta és de color rogenc i perforada quan estava fresca mitjançant un punxó de bronze (3) de 45 mm de llarg i 3,3 mm per la part més gruixuda de secció quadrangular i bipiramidal. Una de les puntes està truncada, potser per una fragmentació posterior. Aquest punxó va ser trobat al mateix indret que el colador.

Una quarta peça (4) és un fragment de ceràmica campaniana de 60 mm d’alçada per 105 mm d’amplada. La part més interessant és la nansa, de secció bicilíndrica geminada que per la part superior es bifurca formant una circumferència.

L’últim objecte que presentem (5) és un pes tronco-piramidal de plom de 60 mm d’alçada 24×25 mm en la base inferior i 13×10 mm en la part superior on hi ha practicat un orifici circular de 6 mm de diàmetre. Segurament es tracta d’un pes de teler. Aquestes cinc peces il.lustren la vida d’una gent que habitaren a les coves però abocats a la vall d’Alforja.

cova-del-rufino-224
Es va destruir el que van ser les mines prehistòriques.

Segurament arribaren atrets pels filons de calcopirita que es trobaven baix a la vall, als primers contraforts de les cingleres on avui s’anomena «Els Crosos». No fa ni sis mesos que l’empresa que hi explota els àrids va destruir el que van ser les mines prehistòriques. Les tres primeres peces serien d’un estadi en el qual faria uns quants segles que les coves estarien habitades. La primera, una evolució de la ceràmica campaniforme la qual ens mostra el seu gran sentit estètic. El colador ens parla d’una dieta i un cuinar desenvolupat. Salvador Vilaseca insinuava que es podria tractar d’un estri per fer mató. La tercera, el punxó, suggereix la pertinença a un grup coneixedor de les tècniques de la metalúrgia.

Les peces restants ens parlen dels darrers anys d’habitatge en què els pobladors estaven immersos en el món cultural ibèric i d’un comerç d’intercanvi amb colonitzadors romans. En la vila romana de les Barqueres, al terme d’Alforja, trobem la mateixa tipologia de ceràmica campaniana que la del fragment presentat. Amb la presència dels colons romans a la vall, s’abandonaren les coves per incorporar-se a la nova civilització.

Miquel S. Jassans
(Diplomat en Arqueologia Hispànica)
(Article publicat a Vent de Serè)

Nota: Tots els els materials que conservo els han vist i catalogat alumnes de la Universitat Rovira i Virgili i estan a la dispo-sició de qui els vulgui estudiar.

Miquel Salvadó Jassans
(Alforja, 1937), és llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, diplomat en Arqueologia Hispànica i membre de la Societat d’Onomàstica. Artista pintor i professor d’art, ha exposat en diverses ciutats de Catalunya i és autor de diversos llibres.

3 COMMENTS

Respon a Excursió a la cova del Rufino - alforjastark.com Cancel reply