L’Aleixar: un gran desconegut del Baix Camp que té molt per oferir

L’Aleixar: un gran desconegut del Baix Camp que té molt per oferir

by -
0 4521

L’Aleixar… Què puc dir de l’Aleixar. Primer de tot, que és el meu poble, on vaig néixer i on he viscut tota la meva vida. Un poble i un paisatge que m’estimo i on sento que pertanyo. Ara, aquests sentiments no ofusquen la meva ment i no deixo de veure les seves imperfeccions i les de la seva gent, jo el primer.

L’Aleixar és un poble antic amb una història  llarga darrere seu. La referència escrita més antiga data del 1184

Podríem dir que l’Aleixar és un poble antic, un poble amb una història ja llarga darrere seu lligada sempre al comtat de Prades. La referència escrita més antiga data del 1184, és la carta de donació d’Alfons rei d’Aragó a Ferran d’Aleixar qui va donar nom al topònim del poble, ja ha plogut des de llavors, encara que alguns anys no sembla que plogui massa. Ara, quan hom fa un primer passeig pels seus carrers, a simple vista no queda cap vestigi que denoti aquesta antigor, per exemple no hi ha cap resta clara de la seva muralla, això que tenim un carrer que porta per nom carrer Muralla. El tarannà de la seva gent en aquest aspecte, moltes vegades ha estat tirar endavant mirant les necessitats del present i del futur i deixar enrere el passat, aspecte que en psicologia és bo, però en historiografia potser no tant, i per deformació professional a mi, personalment, em sap greu.

Actualment, podríem dir que l’Aleixar, és un poble petit (851 h.) amb un dels termes municipals més grans del Baix Camp. La gran majoria de la gent treballa fora de la vila, no hi ha cap indústria, només algunes empreses de construcció, mecànica i alguns comerços. Abans hauríem dit que és un poble eminentment agrícola, però actualment no crec que sigui correcte dir-ho, perquè la gran majoria no viu dels seus conreus. Encara que molta gent segueixi anant al tros, són pocs els que viuen de la pagesia.

Sigui pel que sigui, l’Aleixar, és el gran desconegut del Baix Camp, o aquesta és la meva impressió. Moltes vegades, m’han preguntat, d’on ets? I quan dic de l’Aleixar, han posat cara de no saber on era, o et diuen a sí aquell poble que hi ha després de Maspujols o abans de Vilaplana. És fort sentir gent que diuen, ahir vaig anar a la parcel·la d’un amic a Maspujols, quan en veritat on van és a l’Aleixar. El nostre poble és com un diamant en brut, que té molt per oferir, però que els que hi vivim hem de saber vendre perquè la gent tingui ganes de venir.

… gràcies a la passió i a la dedicació de la Fina Anglès i Soronellas (un dels grans valors aleixarencs)  s’han donat passos importants com la Ruta Mir-Manent.

Fina Angles i Soronellas
Fina Anglès i Soronellas: un dels grans valors aleixarencs

Encara que gràcies a la passió i a la dedicació de la Fina Anglès i Soronellas (un dels grans valors aleixarencs) s’han fet alguns passos importants com la Ruta Mir-Manent, una ruta pictòrico-literària pels paisatges que van arribar al cor del poeta Marià Manent i del pintor Joaquim Mir. Manent va passar moltes temporades de la seva vida al Mas de Segimon, propietat de la seva família i va descriure el paisatge i el que el feia sentir en els seus dietaris. Mir va residir uns quants anys al poble a principis del segle XX.

Aquesta ruta ha ajudat a posar el poble en el mapa de la cultura catalana. Jo personalment, crec que ha fet que el poble conegui un pintor tan important com va ser Mir, més enllà del carrer que hi té dedicat. Però no ha estat fins aquests darrers anys, i gràcies a la ruta, que hem descobert la importància i el privilegi del fet que ell hagués immortalitzat el poble i el seu paisatge als seus quadres.

L’església parroquial de Sant Martí és l’única església de les comarques de Tarragona, que es va salvar de les destrosses de la Guerra Civil

Si es visita l’Aleixar, també és obligat visitar l’església parroquial de Sant Martí. Temple de dimensions considerables, que posseeix tres trets que el fan únic. Per un costat, és l’única església de les comarques de Tarragona, que conserva gairebé intactes els seus retaules d’estil barroc, que es van salvar de les destrosses que la majoria de temples van patir durant la Guerra Civil. Ressalta per damunt de tots l’impressionant altar major. També posseeix un orgue barroc, que si que va ser parcialment destruït durant la guerra, però restaurat als anys 80 del segle passat i que cada estiu permet gaudir dels concerts d’orgue que s’hi organitzen.

I per últim, la joia de la corona, la capella de Santa Fímbria, on es venera la relíquia de la túnica de Jesús. La capella té forma circular, coronada per una cúpula. Santa Fímbria, va estar a punt de patir un final no gaire feliç, però els coneixements de l’actual mossèn de la parròquia, Manel Maria Fuentes, el van fer sospitar que era un monument realment important, i en va encarregar un estudi que en va rebel·lar la seva importància i valor. Gràcies a això, es van engegar una sèrie d’obres de restauració, encara no finalitzades, però que de moment han permès salvar la capella i tornar a gaudir del cambril de la relíquia i de la cúpula.

És sabut que al poble hi va viure una important comunitat jueva.

L’Aleixar, també té un ric passat jueu. És sabut que al poble hi va viure una important comunitat jueva. Però aquest és un tema que està per desenvolupar, si se’n volgués treure un rèdit turístic com en treuen altres poblacions. Hi ha hagut alguns intents, però han quedat en això, intents, de donar-ho a conèixer. Ja sé que no serem ni Girona ni Besalú, però inscriure’ns a la xarxa de jueries que va crear la Generalitat, seria un primer pas, per veure que s’hi pot fer.

aleixar-07
Casa familiar de Josep Guardiola

També és interessant de conèixer o de donar a conèixer la figura de Josep Guardiola. Un indiano que en tornar d’Amèrica va donar al poble el cementiri i l’edifici del Casal Josep Guardiola, antic asil/hospital. Guardiola, ens podria posar en el mapa de les rutes indianes que existeixen per Catalunya. Un altre tema per estudiar i que ajudaria a vendre culturalment el poble. 

El Conill a les Herbes juntament amb la Ruta Mir-Manent, fan conegut fora vila el poble de l’Aleixar.

Dins de l’edifici del Casal Josep Guardiola, hi ha el Bar-Restaurant de La Societat Recreativa La Unió. Allí s’hi fa l’element, que juntament amb la Ruta Mir-Manent, fan conegut fora vila el poble de l’Aleixar. Com podem suposar, és un element que no es gaudeix solament amb la vista, que també, sinó amb el gust. S’hi serveix el conegut Conill a les Herbes. Un plat inventat per Miquel Rof, molts anys encarregat de l’establiment i que seguint el mestratge de Rof, ha perfeccionat i expandit pels quatre punts cardinals del territori la Isabel Torres, actual encarregada del local, amb l’ajuda de la seva família. No deixeu passar l’oportunitat de tastar-lo, no us en penedireu i us en llepareu els dits.

aleixar-12
Dins de l’edifici del Casal Josep Guardiola, hi ha el Bar-Restaurant de La Societat Recreativa La Unió

Però, on vertaderament, l’Aleixar té el seu tresor més preuat, és en el seu terme municipal. Tenim un entorn privilegiat, ple de racons preciosos. Des d’arbres monumentals com el Pi de les Planes o l’Alzina del Mas de Borbó, a grans mirandes si pugem al Serret del Cisa. Les antigues restes del poblet de Mascabrers, que no hauríem de deixar que es destrossés més del que està. O qualsevol dels molts camins que recorren el terme, que ens porten fins al Salt, a Vilaplana pel camí de les Planes, a Alforja pel camí dels Prats. Fins i tot tenim el privilegi de comptar amb un patrimoni megalític notable que des de fa algun temps és motiu d’estudi per un altre entusiasta de la nostra història:  Josep Pàmies Mariné en el seu blog Històries de l’Aleixar.

Tenim un entorn privilegiat, ple de racons preciosos. Des d’arbres monumentals com el Pi de les Planes o l’Alzina del Mas de Borbó, a grans mirandes si pugem al Serret del Cisa

Estem perdent un temps preciós per poder organitzar rutes pel nostre terme, Curses de BTT o corrent. Un recurs aquest últim, el de l’esport, que han utilitzat molts poblets per donar-se un nom i ser coneguts i una cosa porta a l’altra, potser primer la gent vindrà per fer un dia d’esport, però al mateix temps descobriran alguna cosa interessant del nostre poble que els farà tornar i llavors és quan les possibilitats augmenten.

san-blai-13
El dissabte dia 4 de febrer a l’ermita de Sant Blai, si el temps ho permet, se celebrarà missa i es beneiran els fruits que porta la gent. (Si el temps no ho permet es farà a l’església)

Jo crec que els pobles petits, en aquests moments, l’única manera de fer-se coneguts i tenir un atractiu que els beneficiï, com he dit, passa pel turisme cultural, de natura o esportiu, i l’Aleixar, no va curt de cap d’aquestes coses. Però ens hi hauríem de posar, ja, perquè el tren passa, sí, però pot passar de llarg i quedar-nos a l’estació quan els altres ja han marxat. I molts ja han marxat, s’han espavilat i ens han passat la mà per la cara. L’Aleixar no es pot permetre continuar sent el gran desconegut, el diamant en brut.

El dissabte dia 4 de febrer a l’ermita de Sant Blai, si el temps ho permet, se celebrarà missa i es beneiran els fruits que porta la gent

Aprofito, per convidar els lectors d’Alforja Stark que es deixin caure per l’Aleixar aquest pròxim cap de setmana, perquè celebrem la Festa Major de Sant Blai. Aprofiteu el dissabte dia 4 per acostar-vos a l’ermita de Sant Blai on se celebrarà missa i es beneiran els fruits que la gent portarà i si el temps ho permet, els que els agradi podran ballar sardanes i també gaudir d’un dels racons més bonics del poble.

Jordi Vallverdú Bartolomé

NO COMMENTS

Leave a Reply