La Santantonà de Forcall

La Santantonà de Forcall

La Santantonà de Forcall (15 – 17 de gener), encara que no és l’única, és sense dubtes la més significativa i rellevant de totes les festes de Sant Antoni a la comarca d’Els Ports. Gira entorn al foc, com a símbol de purificació i renovació, i els seus orígens cal buscar-los en cultes antiquíssims oferts a divinitats de la fecunditat de les dones, dels ramats i de les collites.

En la Roma clàssica aquestes ritus  van desembocar en diferents commemoracions com les Lupercalies o les Feriae Sementivaes entre altres, als nostres dies han arribat procedents de la societats medievals cristianitzats i transformats. Als déus pagans els converteixen en dimonis i al seu lloc col·loquen sants reconeguts per l’església:  Sant Antoni i Sant Pau, sense canviar les dates, seguint una recomanació del Papa Gregori Magne

La representació d’un arbre (maio o maig en català) té un paper molt important en tota l’escenificació. El procés de cristianització ha convertit aquest arbre en la barraca (o cova) on vivia el Sant, a la que els dimonis calaran foc al final de la nit. L’adoració dels arbres és una tradició que també ha sobreviscut des de temps immemorials adoptant diferents maneres en infinitat de llocs de tota Europa, amb la intenció (segons J. Frazer) d’atreure les benediccions que el seu esperit pot atorgar.

La Santantonà de Forcall

Dues tasques prèvies són indispensables per a muntar la Barraca forcallana. El dia del Maio, (26 de desembre) dia en que Majoralia i Santantonada van al bosc a tallar els set pins que formaran la seva estructura, i el El dia de la Pastada de la Rotlleta. En aquesta segona data els homes surten al bosc a tallar les branques que vestiran la Barraca, mentre les dones elaboren les pastes típiques. És l’únic que fam les dones durant els tres dies de festes, però val la pena tastar-les, i a més a més estan fetes en “El forn de la Vila de Forcall”: el forn de llenya en funcionament més antic d’Europa, amb data 1246.

A partir de les 9.30 de la nit del divendres 15 de gener té lloc “La Santantonada”, una desfilada que escenifica la vida de Sant Antoni Abat. “Són capturats, emmanillats, vexats, colpejats, temptats, arrossegats i conduïts fins a la profunditat del foc i les tenebres per la malèfica turba. Els dolors i sofriments patits pels condemnats desperten en els espectadors sentiments d’empatia, tan propis dels humans. Però en moltes ocasions les actituds i accions dels sants són pròpies dels mateixos esbirros de Satanàs. Els espectadors queden torbats, malmeses les seues creences, no entenen com uns pares del cristianisme sucumbeixen al poder de l’Infern”. ( santantonada.com )

Sant Antoni i Sant Pau

Sant Antoni, va abrigat amb una sotana marró i un gran barret marró d’ala ampla, i la cara enfarinada. “Porta un collar de mandarines com rosari que el públic, especialment el més jove intentarà furtar durant el seu calvari, i una creu amb la què beneeix el públic i espanta Botargues i altres personatges”.santantonada.com ) Al seu costat va Sant Pau vestit amb les mateixes peces portant en les seves mans “els Evangelis”.

“Els dos sants són els personatges més importants de la Santantonà de Forcall, van lligats amb una corda i representen el bé i l’etern a l’altra banda de la corda, va el Despullat, representant el mal junt amb tot el seguici infernal: Botargues, Filoseta, i Cremallers, els dimonis intenten cremar els sants sense aconseguir-ho”.

El Despullat, la Filoseta i els Botargues

El Despullat és el cap de tots els personatges infernals, el seu nom prové dels antics luperci que corrien despullats, ara l’única cosa que porta nua és la cara. Va estirant la corda per tal de conduir Sant Antoni i Sant Pau a la barraca. “De tant en tant, es desfà de la corda i s’enfila a algun balcó, assalta dones i homes porta la cara descoberta i enfarinada i amb un barret roig del qual pengen bufetes de porc inflades (símbol de fertilitat), també porta una corretja de campanetes i cascavells”. santantonada.com )

La Filoseta és l’únic personatge femení d’aquesta celebració, encara que sempre és interpretat per un home transvestit. “Destaquen els seus malucs i pits exageradament grans. La seva funció és temptar a Sant Antoni i Sant Pau, els assetja i els provoca durant tota la cercavila fins a la porta de la Barraca. Fa cabrioles i moviments estranys, no deixa de provocar el públic amb qui és barreja freqüentment. Porta un tocat d’on també pengen diverses bufetes de porc i les mans ocupades: amb una branca de pi envoltada en cànem i coets, que simula la filosa, i a l’altra el fus; durant tota la volta no deixa de filar”. ( santantonada.com )

Les Botargues. Els que (segons la tradició cristiana), avui se’ns pinten com malvats dimonis (daemones) són en realitat esperits tel·lúrics o genis del bosc, éssers trapelles i transgressors, vinculats a la renovació primaveral i, per tant benèfics pels humans. Es significatiu com el poble obviant el mot de dimonis a preferit el de botargues, molt menys malèfic. Apropan-nos a lo que anys enrera foren: “petites divinitats sorolloses i maleseres que van amb la cara tapada armant gresca per tot arreu, golpejant la terra amb fuets, per a desperta-la del dormiment hivernal i atropellant a qui es posa per devant, magrejant a les dones, i empinant-se pels balcons, despertant pasions i anuciant el bon temps”. (Amat Bellés i Roig)

Els Majorals tenen el paper d’anar darrere dels sants i davant del darrer Cremaller, durant la cercavila les seves cases estan obertes i allí les Majoralesses ofereixen un avituallament líquid i sòlid a la desfilada. Els Cremallers són els dos personatges encarregats de portar el foc durant tota la desfilada. Un encapçala la cercavila, obrint pas a la resta de la Santantonà, l’altre és el darrer personatge, i tanca la representació. “Arribats tots a la plaça Major per tercera vegada, els cremallers se situen a la vora de la Barraca i li boten foc. En aquest moment es dóna l’apoteosi del foc i la lluita final entre els sants i tota la legió de Botargues, Despullat, Filoseta…” ( santantonada.com )

Una vegada conclosa tota la representació, qui pugui intentarà travessar per sota el foc la barraca de costat a costat, seguint els passos de Sant Antoni i la colla infernal. Això només és possible fins que les flames del foc ho permetin i només uns quants privilegiats ho podran aconseguir. Potser per això es millor ser preveure-ho i passar-lo abans de la crema, donar 3 voltes al maio i demanar un desig.

Processó dels Matxos

“Minuts després de passat l’èxtasi del foc i l’apoteosi de les representacions paganes del Sant Antoni forcallà; i quan les darreres flames estan transformant troncs i branques en brases i cendra és moment per iniciar els actes amb marcades arrels religioses. Davant l’Ajuntament comencen a aparèixer cavalleries i una legió d’animals de totes les espècies. Persones i animals es preparen per a la Processó dels Matxos. Aquestos animals van guarnits amb unes precioses mantes i cabestres que són autèntics tresors familiars i que s’han dissenyat, dibuixat i brodat per a aquesta finalitat”. ( santantonada.com )

“Arribats enfront de l’església el mossèn del poble beneirà a cadascun dels animalets que formen la processó. La desfilada torna a la plaça i des d’allí van cap a la casa del primer Majoral on les Majoralesses amb impol·luts davantals lliuraran com a obsequi una coqueta de mitja lliura als respectius amos de cada animal beneit”.

La Processó de Sant Antoni Abat

La jornada del dissabte dedicada al Sant s’inicia a les 8.00 h amb la desfilada dels gaiters i els tamboriners. Minuts després d’acabada la Missa en honor a Sant Antoni Abat, els fidels s’organitzen per ofrenar la processó a Sant Antoni. “Surten nombroses atxes, guions, banderes. També surt el pas del Sant portat per quatre voluntaris. Tanca el seguici el clero que al mig de la plaça resa una oració. Aquest acte també té la seva melodia tradicional, gaiters i tabalers s’encarreguen de posar música i acompanyar tota la Processó”.

Tota aquesta mescla d’elements ens permeten a cadascú a assistir, diguem-ho d’alguna manera, a una festa diferent. Per a molts és simplement una representació hagiogràfica (que narra la vida dels sants), per altres  també  representen tradicions rituals ancestrals que perduren malgrat els contratemps.

En el cas de Forcall assistim a una representació en la qual es treballa sense descans pel rescat i reconstrucció de la trama i l’escenografia. Això li dóna notorietat però porta aparellada la massificació, la qual cosa pot convertir al públic en un simple espectador. Esperem que no en un espectador incòmode com en el cas de la dansa dels morts de Verger on difícilment pots moure’t del teu lloc mentres passa el seguici. Aquí de moment encara pots ser una víctima de les trapelleries d’algun botargue o pots arrencar una de les mandarines que pengen del rosari de Sant Antoni. Esperem que tot continuï així per molts anys.

Rogelio Portal

 

NO COMMENTS

Leave a Reply