La roca de la bruixeta de Vinebre

La roca de la bruixeta de Vinebre

by -
1 4547

La roca de la bruixeta de Vinebre ja no és lo que era. I no parlo del que era quan el turonet l’utilitzava una bruixota per des d’allí entonar els seus conjurs, parlo de com estava fins fa cosa d’un any, abans d’enfonsar-se víctima de les inclemències del temps.

Però era una història que es veia venir malgrat alguns intents per reforçar la base, amb el temps el sòl i la pluja havien fet de les seves afeblint la base que sostenia el monument. Fa ara aproximadament un any, un dels dos enormes monòlits que componien el conegut monument, va caure. Privant així a Vinebre d’un lloc característic.

Una famosa fetillera des d’aquell turonet va entonar un malefici contra la vila.

El conjunt a La Torre es coneix com La pedra de la Bruixeta encara que els de Vinebre l’anomenen: La roca Badada. Potser per allò d’oblidar una terrible llegenda que explica que molts anys enrere una famosa fetillera des del cim d’aquell turonet va entonar un malefici contra els habitants de la vila, però Déu apiadant-se dels vilatans, va deixar caure aquesta enorme roca amb una gran escletxa que la partí pel mig i aixafà a la bruixa.

Un camí asfaltat entre Vinebre i La torre condueix fins a una esplanada molt prop del cim on és possible aparcar. Des de l’alt del cim la vista és esplèndida i únicament s’entela davant la visió de la propera central nuclear d’Ascó. Vist des de lluny és cert que es pot comparar amb un pit de dona, hi ha fins a un poema local que ho descriu així:

SONET A LA BRUIXETA

Més enllà del temps ja era ta figura,
feta pel vent i el sol – de fang i roca…
Estesa a terra el teu cos provoca
al Tormo excels que de tu en té cura.

Bruixeta arcaica, n’ets donzella pura.
El teu pit fèrtil ensenyant-lo evoca
la dolça llet sensual que a la boca
del rieral rellisca i no s’atura.

El llamp traspassa el teu mugró de terra,
d’esquivesa t’inunda el tro que aterra
i et besuqueja el vent tot enfollit…
Així nasqué el teu passat, Bruixeta,
llegenda eterna que sols té per meta
rebre el bes del Tormo, el teu marit.

Retalls Vells

El pensament popular ha convertit el lloc en escenari suposat d’aquelarres.

És aquesta morfologia estranya (en forma de pit) la que segons s’explica al llibre “Les Bruixes Catalanes” el pensament popular ha convertit el lloc en escenari suposat d’aquelarres. Tot i que també s’ha comentat que allà va viure fa temps una anciana “sàvia”, potser una curandera local.

Segons la mateixa publicació sembla que el lloc ha estat escenari, en diversos moments de la història, de rituals de caràcter solar, estretament vinculats amb el solstici d’estiu i la nit de Sant Joan. Segons ens van explicar al poble, encara no fa gaires anys, era costum acudir a aquest paratge, el matí de Sant Joan, per a rebre, a través de l’escletxa de la roca, els primers raigs del sol. Segons es creia, això atorgava especial fortuna durant la resta de l’any al qui primer ho aconseguís.

La nit de Sant Joan acudien parelles que tenien problemes de fertilitat.

A més, també recorden que aquesta pedra va servir com a gegantí llit natural per a algunes parelles que, tenien problemes de fertilitat, i desitjaven procrear. Sembla que també, el moment més indicat pel coit era el de l’aparició dels primers raigs solars el matí de Sant Joan.

És molt comú trobar la denominació “de la bruixa” associats a casa o cova per designar dòlmens, i construccions megalítiques que a la pràctica, eren llocs de culte i exercien funcions de temple, a més de que ocasionalment també eren llocs d’enterrament.

Em ve a la ment el dolmen “La casa de la bruja” o “Chabola de La Hechicera” molt prop d’Elvillar a la província Alabesa, descobert el 1935 i en l’actualitat un dels dòlmens més importants d’Euskadi. Posseeix una càmera formada per 9 lloses que descriuen una figura poligonal.  La vigília de les festes, entorn a la verge d’agost, se celebra aquí un aquelarre amb un boc, i bruixes.

El més probable és que el qualificatiu “de la bruixa” i la seva relació amb aquelarres  sigui en tots aquests casos un afegit modern imposat precisament per l’església preocupada sempre per allunyar a les seves ovelles del camí del mal. Com ocorre amb els denominats “ponts del diable” referint-se als aqüeductes romans. Tot el que no venia descrit a la Bíblia i desafiava la comprensió de l’església havia de ser obra del maligne.

Pot haver estat perfectament, fa moltíssims anys un lloc de culte dels nostres avantpassats.

Possiblement igual que les prehistòriques construccions megalítiques, el nostre conjunt megalític La roca de la bruixeta malgrat multitud de llegendes, pot haver estat perfectament fa moltíssims anys  un lloc de culte dels nostres avantpassats.  Deixant a banda llegendes i teories lo que està clar és que Vinebre ha perdut un dels seus referents sense que ningú hagi actuat a temps i això resulta molt lamentable.

Rogelio Portal

Rogelio Portal
Llicenciat en Disseny Gràfic en 1996 en l'Institut Superior de Disseny de l'Havana (ISDI). Desenvolupa la seva labor per a multitud de clients, tant en l'àmbit de la fotografia com en el del disseny a través del seu estudi Assumptes de Disseny. Des del 2006 viu a Alforja.

1 COMMENT

  1. Heu posat un escrit, sonet, a la pedra de la Bruixeta del terme de La Torre que vaig escriure fa una munatanya d’anys. Gràcies. Anton.-11-11-15

Respon a Anònim Cancel reply