La repressió franquista a Alforja

La repressió franquista a Alforja

by -
0 562

Com varem comentar a l’article de la Metodologia de la repressió franquista, aquesta fou articulada de manera legal a partir d’un seguit de lleis impulsades pel nou règim, basades en tribunals, judicis i consells de guerra, normalment ja després del final de la Guerra Civil, a banda dels crims fora de la legalitat que van ocórrer majoritàriament durant el conflicte bèl·lic. Per articular un anàlisi de la repressió franquista al municipi, ho hem desglossat en 4  apartats: Els investigats, Els empresonats, Els exiliats i Les depuracions.

1 – Els investigats

Hem realitzat un buidatge de la Causa General d’Alforja[1], buscant tots els noms que apareixien a la investigació, i hem pogut comprovar com 66 alforgencs foren investigats en algun moment per la maquinaria franquista. Dins d’aquesta llista hem pogut comprovar com moltes de les persones que hi apareixen patiren els efectes de la repressió. En total, dels 66 noms que hi hem trobat, 38 en patiren els efectes, a més de 3 morts al front que també foren investigats (Anton Fusté Ferré, Joan Huguet Ciuret i Josep Abelló Juanpere). Els 66 investigats representen un 3,85% de la població d’Alforja (respecte els 1.712 del 1936). Aquests 38 afectats els dividim en 11 alforgencs que s’hagueren d’exiliar, 21 empresonats trobats a les llistes de Josep Recasens[2], i 7 empresonats més (d’un total de 21) trobats a la correspondència municipal consultada[3], la Llista de reparació jurídica de víctimes del franquisme[4] i la història oral que ens donaren les persones entrevistades.

La Causa General fou efectiva per les intencions repressives de la dictadura, que combinades amb les denúncies anònimes dels veïns, majoritàriament per enveges com ens diu Manent[5], foren els artífexs de la repressió, anomenada redempció en terminologia franquista.

En aquesta s’investigaren varis aspectes dels alforgencs que hi surten, com l’afiliació política i/o sindical, en quins òrgans de govern estigueren (Ajuntament i/o Comitè Revolucionari), i fins i tot la seva ubicació en el moment de la investigació. Tot i així, també ens apareixen noms de persones sobre les quals no es dóna cap informació del per què hi surten, pel que podem suposar que apareixen arrel de denúncies anònimes, cosa molt freqüent ja no sols al municipi, sinó a tot l’Estat fruit de les ganes de revenja.

També hem de dir que en aquesta llista d’investigats hi figuren els dos únics afusellats del municipi: Gregori Lafuente Ivanzo i Francesc Grau Castelló. El primer ja havia sigut assassinat per les ordes franquistes abans de l’inici de la investigació, i tot i així surt esmentat en les fitxes d’aquesta. El segon, Francesc Grau, també fou afusellat pocs mesos abans de l’inici de la investigació. A ambdós se’ls acusava de participar en els assassinats del poble, i a Grau Castelló també de ser membre del Comitè Revolucionari.

A banda d’aquests dos afusellats, també trobem esmentats a 3 alforgencs que moriren al front, com hem dit en línies més amunt. Com veiem, la Causa General fou un gran mecanisme, sense pietat, per la repressió de la població, doncs moltes vegades, com ens diu Irene Abad: «… si el titular de l’expedient moria o no se li trobaven béns per confiscar, eren les dones o els seus familiars més directes els encarregats de pagar, o bé amb diners o bé amb propietats, el dany civil que s’atribuïa als seus marits»[6]. Així doncs, tot i ser persones que ja havien perdut la vida amb anterioritat, la maquinària repressiva deuria caure damunt els familiars d’aquests, com per exemple sabem que Nicolás Lafuente Ivanzo, germà de Gregori Lafuente, fou empresonat sense aparèixer a la Causa General, probablement podria ser fruit d’alguna denúncia anònima o d’aquesta repressió dirigida als familiars. També el germà de Francesc Grau patí represàlies en forma de multes i exigències econòmiques per part del consistori municipal (acta del 23 de setembre de 1939)[7]. Hem trobat però casos oposats, com el d’Anton Àvila, que fou secretari de l’Ajuntament republicà i se’l nomenà altre cop el 17 de maig de 1943[8] arrel de la dimissió del que havia sigut secretari fins al moment, tot i que sols ocupà el càrrec durant dues setmanes, quan es nomenà a un membre de FET y de las JONS per al càrrec. Un altre cas curiós és el de Josep Salvadó Riqué, el qual, el dia 27 d’abril de 1940, segons les actes municipals[9], el consistori decideix demanar-li que arregli els marges del seu tros, els quals deuen estar malmesos pels incidents de la guerra, però si més no és curiós veure que és a la única persona a qui se l’hi demana tal feina, amenaçant-lo amb una multa si es negava, doncs el treball de Vila va ser encomanat als considerats desafectes al règim.

L’estudi de la Causa General ens ha aportat una idea dels fets que varen passar durant el període bèl·lic al municipi, com també les accions o el paper desenvolupat per aquests en dit període. Però també fins a quin nivell es tenia controlada a la població i a la gent considerada desafecte per al règim i a la seva supervivència. Val a dir, i que hem trobat curiós, que no surt cap nom de dona entre els investigats, com si el règim no hagués considerat important el seu paper en l’espai públic.

Si analitzem les dades trobades sobre l’afiliació política dels investigats, veiem que tan sols de 13 no en sabem res o no en tenien en constància (això no vol dir que no fossin simpatitzants de cap partit o sindicat). Seguint amb l’anàlisi, veiem que 12 dels investigats pertanyien a la CNT, que és l’afiliació més nombrosa en la investigació (ja que al maig de 1937 es contaven 153 sindicats)[10]. Seguidament trobem al PSUC amb 11 (3 dels quals també de la UGT), Acció Catalana amb 10 (2 dels quals també de la UGT), ERC amb 9 (també 2 membres de la UGT), Estat Català amb 4, Izquierda Republicana amb 2 i la UGT amb un total de 7. Un 18,46% dels investigats pertanyia doncs a la CNT, seguida del 16,92% que tenia el PSUC. Aquestes dades no podem deixar de trobar-les curioses, doncs teòricament la tendència al camp català, i en concret al Baix Camp, eren els pensaments d’ERC[11], i a Alforja es veu un petit domini anarquista i comunista, almenys entre els investigats pel Règim, cosa que no vol dir que la tendència es repeteixi al poble. A més, també observem que dels investigats, 15 formaren part de l’Ajuntament durant la República, i 8 més formaren part del Comitè, i sols 1 estigué en els dos òrgans: Josep Juanpere Crivillé, el qual s’exilià al final de la guerra. Hem pogut veure que alguns d’aquests noms investigats només ho van ser per formar part dels òrgans de govern, tan sols per aquest motiu, ja que no se’ls anomena en cap dels crims ni se’ls acusa de res en les declaracions preses per la investigació efectuada per la Causa General.

DOC_3

2 – Els empresonats

Al parlar dels empresonats, hem de donar les gràcies primer de tot a Josep Recasens, per ser pioner amb el profund estudi que va realitzar sobre l’abast de la repressió, ja no sols al Baix Camp, sinó a moltes de les comarques de la província de Tarragona, formant una gran font d’informació per als interessats en el tema i en el seu estudi. Gràcies doncs al seu llibre: La repressió franquista a la comarca del Baix Camp. Exclosa la ciutat de Reus (1939-1950), on surt una llista d’empresonats alforgencs. I sobretot gràcies al bon treball de documentació que va realitzar l’autor, atès quehem pogut saber que els alforgencs empresonats, sempre segons ell, foren 34[12] i inclús hem pogut saber arrel d’aquesta investigació el lloc on se’ls destinà en les seves penes, quin tipus de sentència tingueren i les dates dels judicis, empresonaments i llibertats. Tot i així, amb la nostra investigació hem pogut allargar aquesta llista, com hem comentat més amunt, fins a 55 empresonats: de 2 ens n’informaren la gent del poble (i també surten referenciats a la Causa General), 6 els trobàrem a la Llista de reparació jurídica de víctimes del franquisme[13], i els 13 restants estan referits a la correspondència municipal[14]. Aquests 55 empresonats representen el 3,21% de la població municipal, respecte el cens del 1936. A més, val a dir que alguns alforgencs ens han confirmat els noms que hem trobat i inclús alguns ens afirmen que encara n’hi ha algun més, però malauradament no en tenim la informació ni les dades suficients[15].

El fet que d’aquests 55 empresonats, sols en surtin referenciats 28 a la Causa General, ens pot indicar l’alt grau de denúncies que va haver-hi al municipi, com ens comentava Manent i hem esmentat amb anterioritat. Aquestes denúncies constituïen un gran ajut per la maquinària repressiva del Règim, i es podien presentar tant als comandaments de la Guàrdia Civil com a les delegacions locals de FET y de las JONS, la qual col·laborava amb la justícia franquista. Una d’aquestes denúncies o acusacions és la que patí Victorià Llorach (veure document 1), el qual acabà empresonat segurament arrel d’aquesta denúncia i de la seva suposada participació en els actes a la rereguarda.

Segons les dades que hem trobat entre la Causa General, el llibre de Solé i Sabaté i un annex del llibre de Pere Anguera[16], podem desglossar els empresonats, tant els que sortien documentats com els que no. Així doncs, trobem que a la presó barcelonina de La Model hi ingressaren 10 alforgencs a complir la seva sentència, a la presó tarragonina de Pilats 12 vilatans, i patiren diversos trasllats durant la condemna un total de 9. Dels que no sortien documentats, de 8 no en sabem la seva destinació, però sabem gràcies a les referències de la correspondència municipal que Esteve Olivé Robert estava reclòs a Alzira[17] i Josep Balcells Guiu a la Model[18]; 5 d’ells estigueren al camp de concentració de Reus, Joan Franquet al camp de Deusto (Bilbao) (veure document 2)[19] i Antoni Vilavert al de Santoña (Santander)[20]. Val a esmentar que hi ha dos casos d’empresonats però per poc temps: Salvador Aguiló estigué 2 dies pres i l’absolgué el Consell de Guerra, i Anton Besora hi estigué 11 dies i també tingué la mateixa sort. En canvi, Francesc Grau estigué a la Model abans de ser afusellat al Camp de la Bota el dia 18 de maig de 1940, i Gregori Lafuente estigué a la presó tarragonina de Pilats abans de ser afusellat el dia 27 de juliol de 1939. A més, hem trobat el cas d’un altre mort durant l’etapa de la repressió, Josep Aliaga López, el qual no podem comptabilitzar potser com a represaliat directe, però sabem que se l’assassinà com acusat de maqui per part de les milícies de FET, al trobar-se’l menjant fruits d’un hort que no era el seu, en el mas on s’amagava. Aquest home fou assassinat el dia 6 de juny de 1943 i enterrat a la fosa comuna del poble[21] (veure document 3)[22].

Dels que patiren diversos trasllats, veiem que la majoria iniciaren la seva reclusió a la presó de Reus o de Tarragona, abans de passar a d’altres, generalment a La Model. També veiem dos casos de desterraments, el de Jaume Saludes a Saragossa i el de Miquel Borràs a l’Hospitalet de Llobregat. També hi hagué dos alforgencs que hagueren de participar amb el que es coneixia com Servei Nacional de Regions devastades i reparacions; un tipus de confinament a treballs forçats per a reconstruir els desperfectes ocasionats per la Guerra Civil. Josep Anguera estigué destinat a Terol i Joan Llopis a Belchite.

El fet de patir diversos trasllats era quelcom negatiu per als presos, doncs les condicions del trasllat eren dures pels afectats, agreujant les dures condicions de les que es disposava a les presons franquistes, on hi havia una superpoblació de reclusos els primers anys de dictadura, fet que feia brotar malalties vàries, s’evidenciava la malnutrició, i molts presos moriren degut a aquestes dures condicions.

També podem saber l’afiliació d’alguns dels presos alforgencs, tot i que d’un total de 17 no en tenim dades o no tenien afiliació política evidenciada. L’afiliació política més castigada fou l’anarquista, amb 8 empresonats de la CNT, seguida per ERC amb 5 empresonats. També trobem 3 empresonats del PSUC, 2 de Izquierda Republicana, 1 d’Estat Català i 2 d’Acció Catalana (1 dels quals també era d’UGT). Com veiem, hi havia una majoria, encara que poc clara, d’afiliats a la CNT entre els presos alforgencs, tendència que es repeteix a la Causa General.

Sobre les presons i també els camps de concentració, hem de comentar les dures condicions que tingueren i que ja hem esmentat, sobretot en els primers anys de la dictadura. Abans però, hem de dir que les lleis penals republicanes seran anul·lades pel decret del 22 de novembre de 1936, que restableix el reglament de presons anterior a la II República (reglament del 14 de novembre de 1930)[23]. Aquestes presons podrien ser titllades de veritables inferns, doncs prenent com a exemple la Model de Barcelona, on sabem que va arribar a haver-hi 13.000 reclusos al setembre de 1939, amb una població mitja d’entre 8.000 i 10.000 presoners durant els primers anys de postguerra (estem parlant d’una presó habilitada per a 1.000 persones), i on per exemple es va patir la sarna el 1940 i el ‘poll verd’ el 1941[24]. Aquestes grans aglomeracions de gent es van reproduir a molts centres penitenciaris de l’Estat, una aglomeració que esdevenia malaltissa i un veritable infern pels reclusos, sense tenir en compte els aspectes marginals als que estaven sotmesos i a la manca d’higiene, sanitat i alimentació. No era sols una repressió de llibertat, sinó també de salut tant física com mental.

Women_pleading_with_Rebels_for_Lives_of_Prisioners,_Constantina,_Seville_-_Google_Art_Project

3 – Els exiliats

A causa de la guerra, la derrota republicana i les accions dutes a terme a la rereguarda, o simplement la defensa d’unes idees contràries a les dels vencedors del conflicte, molts republicans, tant espanyols com catalans, tingueren que iniciar el camí de l’exili. Un exili forçós que portaria a molts refugiats a Sud-Amèrica, la Unió Soviètica o a França, entre d’altres llocs. Els refugiats que anirien a França, a més, haurien de patir la invasió nazi i els confinaments de la platja d’Argelers, i molts d’ells acabarien morint al camp de concentració de Mauthausen.

La població d’Alforja no seria una excepció i sabem que almenys 20 persones emprengueren aquest camí. Aquestes dades ens les proporcionà Manent amb el seu llibre: La Guerra Civil i la repressió de 1939 a 62 pobles del Camp de Tarragona[25].A més, hem pogut corroborar aquestes dades a partir de la informació que ens han brindat vilatans, com Miquel Serra Sarobé. Més endavant, hem pogut trobar, almenys, un exiliat més, del qual no se’n tenia constància en investigacions anteriors: Xavier Martí Vilella[26], qui va fugir a França i va estar al camp d’Argelers. Així doncs, veiem que foren 21 vilatans els que hagueren de marxar forçosament de casa seva, el que representa un 1,21% de a població, un percentatge potser baix, però significatiu, ja que encara que sols fossin una vintena els exiliats, aquests existiren i és una mostra del que hagueren de patir els represaliats pel franquisme.

D’aquests 21 exiliats, més de la meitat, 12 en surten referits a la Causa General, per tant sembla ser que no s’equivocaren en emprendre aquest camí, ja que possiblement haurien acabat empresonats o quelcom similar dins de la repressió que s’efectuaria els anys següents. Altre cop, gràcies a la investigació duta a terme, hem pogut esbrinar les afiliacions d’alguns d’aquests alforgencs i hem trobat que 3 d’ells estigueren enrolats al PSUC, 3 ho foren de la CNT, 3 a Acció Catalana i 2 d’aquests compartiren militància també amb la UGT, concretament un alforgenc del PSUC i un altre d’Acció Catalana. És, si més no, estrany trobar a algú d’Acció Catalana afiliat al sindicat de la UGT, doncs les idees liberals d’Acció semblen no concordar amb les socialistes d’UGT, però en un context com el d’un municipi rural podríem trobar una certa normalitat en aquest fet per a mantenir una seguretat i uns interessos personals, a més de tenir present que una cosa era el partit i l’altre el sindicat, doncs la sindicació era obligatòria a l’Espanya republicana des de 1936. També a dins dels exiliats hi trobem una dona, Justínia Salvadó Llauradó, la qual fou membre de la CNT; és aquesta la única dona alforgenca de la qual tenim referències que emprengués el camí de l’exili, tot i que sabem que n’hi hagué més que participaren en la vida política del municipi en temps republicans.

També tenim el cas de Josep Juanpere, el qual a banda de sortir referit al llibre de Manent com a exiliat, també hem trobat un document dins de la correspondència municipal[27] on surt el seu nom dins d’una relació d’alforgencs que havien d’ingressar al camp de concentració de Reus, per la qual cosa podem suposar que Josep emprengué el camí de l’exili abans d’ingressar al camp reusenc.

Per contra, no hem trobat informació política de 12 dels exiliats, però podem suposar que donaren suport a alguns dels partits republicans, o almenys dugueren a terme actes de defensa de la República durant la guerra o el període democràtic, com per exemple Salvador Aguiló, qui surt acusat a la Causa General de participar en les detencions i els assassinats dels Estivill o la participació de Domingo Alcaide en la detenció de Josep Saludes, tot i que aquest sabem que va ser membre de la CNT.

jordi-olive15

4 – Les depuracions

El règim, a banda de la repressió efectuada mitjançant la Causa General i els empresonaments i afusellaments, també inicià una repressió administrativa i funcionarial[28]. Així, tots els funcionaris civils, tant si depenien de l’Estat, de l’administració provincial com de la municipal, van ser obligats a presentar davant el Juzgado Militar Especial de Depuración de Funcionarios Civiles una declaració jurada sobre les seves activitats abans i després del 18 de juliol de 1936 per obrir-los un expedient personal sense la resolució positiva del qual no es podien reintegrar als seus llocs de treball[29]. S’iniciava així una depuració, tant de funcionaris com de mestres.

Sabem que a Alforja aquestes depuracions funcionarials no afectaren als membres de l’Ajuntament, tal com hem trobat a l’acta de 26 de novembre de 1939[30] on no es depura cap dels funcionaris municipals, i segurament aquest fet també fou influït per l’exili o desaparició de les autoritats republicanes abans de l’ocupació de la vila el 15 de gener, tal com s’esmenta a la Causa General. Tot i així, segons l’esmentada acta municipal, tant el secretari interí, l’auxiliar de secretaria, com l’agutzil i l’enterramorts, no patiran cap depuració. Aquest fet no deixa de cridar-nos l’atenció perquè no solia ser freqüent que els funcionaris municipals es salvessin de les depuracions, però es pot arribar a entendre en una localitat com Alforja, amb pocs habitants i, per tant, falta de gent per ocupar els càrrecs. Tot i així, hem trobat que l’Ajuntament buscava una persona pel càrrec de brossaire el 12 d’octubre de 1939[31], fet que ens indica que possiblement l’antic brossaire hagués estat depurat, tot i que també hauria pogut deixar la feina o haver marxat del poble.

En canvi, però, sembla ser que aquestes depuracions sí que afectaren a l’àmbit educatiu del municipi, doncs hem trobat a la web del Ministeri de Cultura i Esports que 5 dels mestres que hi havia a Alforja foren depurats del seu lloc de feina[32], per no trobar-se dins de les condicions que imposaven des del govern franquista, que buscava una educació nacional on els mestres no haguessin donat suport a la República ni participat en actes polítics. D’aquests 5 mestres, trobem el cas de Fernando Baró Nolla, el qual va ser nomenat secretari desprès de l’ocupació franquista el 20 de gener de 1939[33], càrrec que sembla que ocupà momentàniament fins al 23 de setembre de 1939 amb la constitució definitiva de l’equip consistorial, quan dimiteix del secretariat municipal per a reincorporar-se a l’escola, abans de que es dugués a terme la seva depuració el 1942, any en que es depuraren tots els mestres alforgencs segons la font consultada. Tanmateix, Joaquim Puig ens afirma que Baró Nolla no tornà a exercir com a mestre al municipi, tot i les evidències que trobem a l’acta municipal corresponent[34]. Aquestes depuracions foren un fet que segurament causà un fort trasbals al municipi per la falta de professorat, encara que sabem que hi havia una escola privada independent de la nacional, per la conversa que vàrem tenir amb Maria Just, però que aquesta estava més freqüentada per nens amb més possibilitats econòmiques que la majoria dels vilatans, tot i que el mestre que la dirigia solia fer excepcions alhora d’acceptar alumnes que no poguessin assistir-hi[35].

Fins aquí l’anàlisi que vàrem fer sobre l’abast de la repressió franquista al poble d’Alforja, on com hem pogut llegir no vàrem ser exempts de cap dels àmbits que dita repressió va abastir a les vides d’aquelles persones contemporànies i que en varen patir les conseqüències. Aquesta ‘redempció’, com l’anomenaren les autoritats, ha sigut estudiada en àmbit nacional i analitzada per moltíssims experts, però el que no s’ha fet mai és acabar amb aquest debat interminable sobre la memòria històrica. Des d’aquí esperem haver contribuït, almenys d’alguna manera, a mantenir viva aquesta memòria alforgenca.

Per als interessats, en el següent enllaç podreu veure les relacions de represaliats:
Relació de represaliats pel franquisme a Alforja.
Andreu Serra i Garriga

 

[1]                      AHNM, Archivo Histórico Nacional de Madrid, Causa general de Tarragona, Pieza principal, nº 87 Alforja, Caja 1447, Exp. 2. Consulta en línia a: http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/show/4238077 [16/05/2019].

[2]                            RECASENS LLORT, Josep, La repressió franquista a la Comarca del Baix Camp. Exclosa la ciutat de Reus (1939-1950),Reus: Associació d’estudis reusencs, 2005: pp. 57-76.

[3]                      ACBC, Arxiu Comarcal del Baix Camp, Ajuntament d’Alforja, (CUI-1710).

[4]                      ANC, Arxiu Nacional de Catalunya, ”Llista de reparació jurídica de víctimes del franquisme: darrera actualització el 01/06/2919”, Barcelona, 2019. Consulta en línia a: http://anc.gencat.cat/ca/detall/noticia/La-llista-de-reparacio-juridica-de-victimes-del-franquisme-en-dades-obertes [11/06/2019].

[5]                      MANENT, Albert, La Guerra Civil i la repressió de 1939 a 62 pobles del Camp de Tarragona, Valls: Cossetània Edicions, 2006: p. 38 [El Tinter, 64]

[6]          ABAD, Irene, «La repressió franquista sobre les dones republicanes», TRILLA, Pere (coord.), El Franquisme a Catalunya (1939-1977). Volum 5. La repressió franquista (1938-1977), Barcelona: Edicions 62, Volum 5, 2007: p. 152.

[7]                      ACBC, Arxiu Comarcal del Baix Camp, Ajuntament d’Alforja, (CUI-380).

[8]                      ACBC, Arxiu Comarcal del Baix Camp, Ajuntament d’Alforja, (CUI-386).

[9]                      ACBC, Arxiu Comarcal del Baix Camp, Ajuntament d’Alforja, (CUI-380).

[10]                    BUIGUES VILLAR, Juan Carlos, «El pleno regional de Sindicatos, Secciones y Colectividades de campesinos de la CNT de Catalunya de Mayo del 1937», V.V.A.A., Revolució i guerra civil: recerques a l’Arxiu Històric Nacional de Salamanca (S.G.C.), Tarragona: Departament d’Història Contemporània, 1983: p. 116 [Quaderns d’Història Contemporània].

[11]                    SOLÉ I SABATÉ, Josep M., La repressió franquista a Catalunya 1938-1953, Barcelona: Edicions 62, 1985: p. 145. [Catalunya sota el franquisme, 1].

[12]                            RECASENS LLORT, Josep, La repressió franquista a la Comarca del Baix Camp. Exclosa (…), ob. cit. nota 2: pp. 57-76.

[13]                    ANC, Arxiu Nacional de Catalunya, ”Llista de reparació jurídica de víctimes del franquisme (…), ob. cit. nota 86. Consulta en línia a: http://anc.gencat.cat/ca/detall/noticia/La-llista-de-reparacio-juridica-de-victimes-del-franquisme-en-dades-obertes [11/06/2019].

[14]                    ACBC, Arxiu Comarcal del Baix Camp, Ajuntament d’Alforja, (CUI-1710).

[15]                    Entrevista a Joaquim Puig el 26 d’agost de 2019.

[16]                    ANGUERA, Pere, «Apèndix documental. IV Relación de individuos vecinos de la presente; ausentes y presentes que estan comprendidos en la ley de responsabilidades políticas del 9 de febrero de 1939 (dins de Els segles XVIII-XX)»,CORTIELLA, Francesc, ANGUERA, Pere, Història d’Alforja, Alforja: Edicions de l’Ajuntament d’Alforja, 1986: pp. 250-257.

[17]                    ACBC, Arxiu Comarcal del Baix Camp, Ajuntament d’Alforja, (CUI-1710).

[18]                    ACBC, Arxiu Comarcal del Baix Camp, Ajuntament d’Alforja, (CUI-108).

[19]                    ACBC, Arxiu Comarcal del Baix Camp, Ajuntament d’Alforja, (CUI-1710).

[20]                    ACBC, Arxiu Comarcal del Baix Camp, Ajuntament d’Alforja, (CUI-1710).

[21]           Conversa anònima al juny de 2019. Des d’aquí volem denunciar la destrucció de la fosa comuna del cementiri municipal, la qual existia ja abans del conflicte bèl·lic, i que ens els últims anys ha estat eliminada sense fer cap exercici de memòria, el qual és necessari sempre.

[22]                    Extret del llibre de defuncions de l’Ajuntament d’Alforja.

[23]                    SOLÉ I SABATÉ, Josep M., La repressió franquista a Catalunya (…), ob. cit. nota 11: p. 67.

[24]                    Ibídem: p. 70.

[25]                    MANENT, Albert, La Guerra Civil i la repressió de 1939 a 62 pobles (…), ob. cit. nota 5: p. 40.

[26]                    Conversa amb Gerard Salvat el 27 d’agost de 2019.

[27]                    ACBC, Arxiu Comarcal del Baix Camp, Ajuntament d’Alforja, (CUI-1710).

[28]                    SÀNCHEZ I CERVELLÓ, Josep, «Metodologia de la repressió franquista 1938-1947)», SÀNCHEZ CERVELLÓ, Josep (coord.). La província de Tarragona durant el franquisme (1939-1976). Política, societat i cultura, Tarragona: Cercle d’Estudis Històrics i Socials “Guillem Oliver” del Camp de Tarragona, 1996: p. 15.

[29]                    http://www.memoria.cat/mestres/content/el-proc%C3%A9s-de-depuraci%C3%B3-franquista-catalunya [17/06/2019].

[30]                    ACBC, Arxiu Comarcal del Baix Camp, Ajuntament d’Alforja, (CUI-380).

[31]                    ACBC, Arxiu Comarcal del Baix Camp, Ajuntament d’Alforja, (CUI-380).

[32]                    MCYD, Ministerio de Cultura y Deportes del Gobierno de España, Victimas de la Guerra Civil y represaliados del franquismo. Consulta en línia a: http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/buscadorAvanzado.form?apellidos=&nombreAlias=&Submit=Buscar&d-3602157-p=1&nucleopob=Alforja&signatura=&idarchivo=&profesion=  [17/06/2019].

[33]                    ACBC, Arxiu Comarcal del Baix Camp, Ajuntament d’Alforja, (CUI-379).

[34]                    Entrevista a Joaquim Puig el 26 d’agost de 2019.

[35]                    Entrevista a Maria Just el 9 de juny de 2019.