La Mussara, un portal a una altra dimensió i altres llegendes

La Mussara, un portal a una altra dimensió i altres llegendes

by -
0 1051
 

Per a la gran majoria, la Mussara representa una escapada cautivadora per la bellesa i l’encant dels seus paratges, les impressionants vistes o les seves evocadores ruïnes on creix la vegetació. Per a molts dels pobles que la rodegen com Alforja és el bressol d’algun conegut  i/o un familiar que de la mateixa manera que la resta, va decidir abandonar aquest antic assentament al cim de la muntanya. Un dels nostres antics camins que recorren la nostra vall rep el nom de “Camí de la Mussara”(ver ruta 7) i per descomptat ens porta fins allà.

Per algunes raons que intentarem explicar breument la Mussara a dia d’avui ocupa un lloc rellevant dins del que anomenarem “La Catalunya del misteri” i això fa que cada vegada més s’acostin al màgic promontori gent interessada o atrets per temes relacionats amb les ciències ocultes, els mons paral·lels, les antigues religions o fins i tot les aparicions d’OVNIS etc..

… per algunes raons que intentarem explicar breument La Mussara a dia d’avui ocupa un lloc rellevant dins del que anomenarem “La Catalunya del misteri”

L’origen de la Mussara es deu a un assentament o campament de caràcter militar pertanyent al valiat sarraí de Siurana, des del qual i aprofitant les característiques del territori, mantenir vigilat a l’enemic. Posteriorment i malgrat lo inapropiat d’aquest emplaçament durant diversos segles hi va malviure una població que gairebé mai va superar els 300 habitants (214 segons un recompte de 1845). Aquesta petita població va ser capaç de construir-se la seva església de la qual es conserven els seus murs, part de la seva cúpula i el seu campanar. Recents excavacions dutes a terme van ha posar en descobert en els els fonaments de l’actual església de Sant Salvador de la Mussara l’antic absis i altres elements d’una antiga església medieval Ja hem parlat aquí d’això.

plano de la Mussara
Malgrat lo inapropiat d’aquest emplaçament durant diversos segles hi va malviure una població que gairebé mai va superar els 300 habitants

Les males condicions sempre van estar relacionades amb la falta d’aigua, la qual s’emmagatzemava en una gran bassa excavada a la roca. D’aquí ve que els seus habitants rebessin el malnom de “les granotes”. En segles llunyans aquest estany s’emprà per a emmagatzemar neu, la qual venien a la plana durant l’estiu, desenvolupant així una manera de vida que desapareix amb l’arribada de l’electricitat  i el gel industrial. A partir d’aquí va sobrevenir un període de decadència que va culminar amb l’abandó definitiu del poble durant  la dècada dels cinquanta del passat segle XX.

En un article publicat per Albert Manent el 1985, es parla de les dures condicions de vida dels seus pobladors, un terreny poc fèrtil, escassetat d’aigua, difícils comunicacions, etc.

En un article publicat per Albert Manent el 1985 (El procés de despoblació a l’antic municipi de la Mussara) es parla de les dures condicions de vida, un terreny poc fèrtil, escassetat d’aigua, difícils comunicacions, una altura pròxima als mil metres, hiverns freds i nevats, i la falta permanent d’un metge entre altres, com les causes que van provocar l’èxode dels seus habitants cap a la plana.

La Mussara- 03
L’aigua s’emmagatzemava en una gran bassa excavada a la roca. D’aquí ve que els seus habitants rebessin el malnom de “les granotes”.
 

Té el seu origen en aquest poble la frase: “baixar de la Mussara” el significat de la qual és el d’ “ignorar allò que tothom sap” i que tindria el seu equivalent en espanyol en la frase “estar en la higuera”. D’altra banda uns coneguts versos de l’època ens donen una idea d’un poble del qual tots volien escapar i ningú volia venir:

 “Mare, si marit me’n dau,
no el busqueu a la Mussara,
que la boira sempre hi jau
i és cosa que no m’agrada.

Mare bacallà, bacallà,
que la tonyina va cara;
les noies de La Mussara
no es poden casar per ara.”

Una de les llegendes que es conten de la Mussara té un referent molt real i està relacionada amb el general carlista Isidre Pàmies i Bòrras conegut com Cercós i natural de la veïna Aleixar. Cercós va morir resultat d’unes ferides en combat molt prop d’aquí en una cova coneguda com a “Cova dels Carlins”.  Al cap d’uns dies i de manera clandestina el van enterrar al cementiri al costat de l’Església. La seva mort es va intentar mantenir en secret però se sabia que estava greument ferit i amagat per la zona. Sabedors de la notícia un grup de 5 voluntaris liberals van acudir amb el propòsit de trobar-lo i rematar-lo. En indagar van descobrir que havia estat enterrat i van obligar a plena nit a alguns veïns a desenterrar el cadàver.

cementerio de la mussara
Cercós va morir resultat d’unes ferides i al cap d’uns dies i de manera clandestina el van enterrar al cementiri al costat de l’Església.

Primer es van topar amb una jove, després amb el d’un nen mort, i així a un total de 6 cadàvers fins a topar finalment amb el d’una senyora gran que tenia les conques dels ulls obertes i al qual tots consideraven una bruixa. Arribats fins aquí i exhaustos per la cerca van recolzar el taüt a la paret de l’església i van resoldre a dur a terme un afusellament simbòlic. Van descarregar els seus fusells fins que va caure el taüt a terra davant l’horror i crits dels presents i en aquest moment una densa boira ho va cobrir tot. La llegenda contada per Josep Iglésies en el seu llibre Capta de Fantasies (1976) comenta que en veure allò els liberals van marxar corrent i esglaiats, per la por, conscients que cauria sobre ells una maledicció. S’explica que el cadàver de Cercós estava intencionalment amagat sota aquesta senyora a qui en altres versions més imaginatives se li atribueix cridar i maleir als qui li disparaven i a tot el poble en general.

… en veure allò els liberals van marxar corrent i esglaiats, per la por, conscients que cauria sobre ells una maledicció.

No obstant això la més esborronadora de les llegendes que ara circula per tot arreu és molt més recent i està relacionada amb la que es coneix com: “la pedra del sis” o simplement “la pedra de la Mussara”. Suposadament una porta d’entrada a un món paral•lel denominat: “la vila del 6”. La llegenda està sostinguda per una base mística-religiosa que explica van ser els guerrers musulmans i la seva màgia els qui van obrir un portal aprofitant la força tel·lúrica del lloc per a accedir a la vila del sis, considerada una avantsala a l’infern. A través d’aquest portal feien arribar als Djin: diables del desert segons la mitologia musulmana amb un aspecte no gaire diferent del nostre.

Aquests no eren necessàriament malignes i s’empraven amb diferents propòsits gràcies a les seves múltiples facultats com la d’adoptar qualsevol forma física. Podien adoptar per exemple la forma d’una làmpada i concedir desitjos al seu propietari. L’entrada a la Vila del Sis diuen està marcada per una pedra de grans dimensions molt pròxima al despoblat la qual és recomanable no tocar. Amb la certesa que en trepitjar-la tot ho veuran de color vermellós tal com hauria de ser l’inframón. Fins i tot hi ha qui amb millor sort espera topar-se amb un d’aquests éssers diabòlics rondant entre les ruïnes i demanar-li tres desitjos.

L’entrada a la Vila del Sis està marcada per una pedra de grans dimensions molt pròxima al despoblat la qual és recomanable no tocar

Aquesta llegenda es reforça arran de la misteriosa desaparició el 1992 d’Enrique Martínez Ortiz mentre buscava bolets amb uns amics. D’ell només van trobar la cistella amb alguns bolets a l’interior. La seva documentació i pertinences les va deixar en el seu cotxe i fins al moment res se sap del seu parador a pesar que es va activar un potent dispositiu de cerca. Es creu que Enrique Martínez Ortiz va passar a a aquesta altra dimensió o que concretament s’endinsà a Vila del Sis. Jo sumo la possibilitat d’haver topat amb un d’aquests genis i que estigui gaudint en un paradís del Carib.

Però va ser un dels seus companys Jorge Roberto Boluda qui anys després mentre continuava amb la cerca d’Enrique el protagonista del succés més esgarrifós. Afirma haver vist a l’interior de l’església a sis éssers semitransparents abillats amb túniques que movien grans objectes pesats. Explica que encara que va intentar parlar-los no va obtenir resposta. Els Djin dels quals parlàvem anteriorment?

enrrique-martinez-ortiz
Es creu que Enrique Martínez Ortiz va passar a una altra dimensió o que concretament s’endinsà a Vila del Sis.

Però no són un sinó diversos els casos de desaparicions inexplicables que han succeït en aquest  punt geogràfic concret, aquest és el més notable però la llista és llarga. Incloent la d’un que va estar desaparegut unes 14 hores i va tenir la sensació d’estar absent només uns minuts”. Per a rematar la jugada també es parla de possibles albiraments d’objectes volants no identificats la qual cosa també ho converteixen en un lloc de culte de la ufologia. Sumem tot això i el resultat és La Mussara en la llista dels 10 pobles més terrorífics d’Espanya. El lloc per descomptat té ganxo, i qui els hi manquen les bones idees o el talent ho volem aprofitar. Un grup musical, tot això com a reclam, va sol·licitar permís per a filmar aquí el seu vídeo d’un dels seus temes. I encara que no se’ls hi va concedir el gravaren igualment.

El lloc per descomptat té ganxo, i qui els hi manquen les bones idees o el talent ho volem aprofitar

Per suposat no falten els escriptors que localitzen la seva trama a la Mussara per a treure profit. “La bassa de les granotes” és un exemple del que ja comentàvem en aquestes pàgines. Més recentment en “Alrededor de la mente” la protagonista: Melània Furió viu estigmatitzada pels rumors d’un poble rancorós, doncs la seva mare va assassinar a Sandra Miralbell quan les dues eren nenes. Es deia que la Mussara estava maleïda … “. Tan tenebrosa imaginació o tants cursos d’Escriptura creativa (no sabem què és pitjor) va desbordar la paciència de les autoritats municipals que sense dret a rèplica es van oposar a la presentació d’un llibre amb tal argument per raons òbvies.

I perquè aquesta reacció? Doncs perquè per exemple Anton Agustench Bonet qui va néixer en el 1913 a La Mussara i la va abandonar el 1946 va deixar recollides les seves vivències en “Records de la Mussara”. I què diu de successos paranormals i de totes aquestes modernes llegendes: Doncs res de res.

musara3
Recents excavacions dutes a terme van posar en descobert l’absis i altres elements d’una antiga església medieval, als fonaments de l’actual església de Sant Salvador de la Mussara.

Però cal dir-ho, l’ajuntament de Vilaplana mai s’ha oposat a visibilitzar el lloc i emprar-lo com a atractiu turístic. Any rere any des de fa molts se celebra MussArt un esdeveniment poètic literari molt ben plantejat i amb una acceptació cada vegada més gran. Moltes rutes senderistes que conviden a recórrer el terme finalitzen al despoblat. I s’han preocupat per estudiar, rescatar i posar en valor dins de les seves possibilitats les ruïnes medievals de la seva església. Tot i això l’afluència massiva de públic (i sobretot l’atret per l’esoterisme) no és ben vista i fa que les autoritats locals de Vilaplana s’enfrontin actualment a un problema real. Respecte a això un recent article publicat a Tarragona 21 i firmat per Jaume Garcia expressava lo següent:

L’alcalde, Josep Bigorra, ha expressat  la seva preocupació i la de l’equip de govern per la presència massiva de gent els caps de setmana, ara especialment, amb l’anomenat ‘turisme esotèric’, que contribueix a donar una imatge distorsionada de La Mussara. Programes com Cuarto Milenio, a Cuatro, presentadors com Sebastià d’Arbó, a TV3 i a 8TV, i xarxes de televisions locals, més una legió d’aficionats que tenen canal a Youtube difonen aquests temes i afavoreixen que hi vingui més gent atreta per l’esoterisme, relata l’alcalde. ‘Els vídeos de fenòmens paranormals van a més’, es lamenta Bigorra. ‘Ens hem trobat casos com una persona que havia fet un llibre, no li havíem donat permís per entrar a l’església, i va demanar fer-hi una pel·lícula. No li vam concedir el permís i finalment, van gravar igualment un vídeo dins de l’església’. A Google, la frase ‘piedra de La Mussara’ té més de 35.000 entrades. Nombrosos vídeos es troben a la xarxa, alguns fets l’any passat i amb imatges de l’interior de l’església. Afirmen que la presència d’una pretesa porta a una altra dimensió, una ‘porta del sis’, fa que la gent hi desaparegui. També se cita casos de cacofonies, bruixeria, fantasmes i que s’hi han fet rituals. La xarxa està plena de relats fantasiosos que situen La Mussara com un dels epicentres a Espanya d’aquestes portes dimensionals.

Programes com Cuarto Milenio, presentadors com Sebastià d’Arbó, a TV3 i a 8TV, i xarxes de televisions locals, més una legió d’aficionats a Youtube difonen aquests temes …

leyendas de la mussara
La xarxa està plena de relats fantasiosos que situen La Mussara com un dels epicentres a Espanya d’aquestes portes dimensionals.

Sembla que són aquests els interessats en ocultisme i temes esotèrics els que estan creant una veritable maledicció per a les romàntiques ruïnes. Aquests entre altres coses lo primer que fan és endinsar-se a l’interior de l’església i el cementiri malgrat les prohibicions i advertiments. I lo segon alterar i danyar lo que encara queda en peu. A això cal sumar-li la petjada dels excursionistes, boletaires o els que fan pícnic i provoquen inevitablement un increment de la brutícia a tota la zona. La quantitat de cotxes que s’hi acumulen qualsevol cap de setmana és considerable. Ja es treballa per a evitar que aquests arribin fins al poble abandonat construint un aparcament en el refugi. També s’estudia l’opció de pagar per a aparcar, una opció que ja es fa a Siurana. Alguna cosa caldrà fer per a evitar que el turisme i els seus mals, com antany la boira espessa i persistent,  aparegui de sovint cada cap de setmana cobrint-lo tot i causant aquesta vegada sí un veritable horror.

Rogelio Portal Tejo

 
Rogelio Portal
Llicenciat en Disseny Gràfic en 1996 en l'Institut Superior de Disseny de l'Havana (ISDI). Desenvolupa la seva labor per a multitud de clients, tant en l'àmbit de la fotografia com en el del disseny a través del seu estudi Assumptes de Disseny. Des del 2006 viu a Alforja.