La llegenda del Vell Cabrés a Mascabrers

La llegenda del Vell Cabrés a Mascabrers

by -
0 400

L’any 1924, Ventura Gassol va escriure l’obra teatral “La Cançó del Vell Cabrés”. Un poema dramàtic en tres actes que parla d’una fosca llegenda negra inspirada possiblement en crims reals que se situen al despoblat de Mascabrers. Pertanyent al municipi de l’Aleixar i ubicat al sector septentrional del terme. El despoblat de Mascabrers, va ser abandonat definitivament al començament del segle XX encara que durant molts anys algunes famílies hi vivien durant l’època d’arreplegar les collites. Per a la construcció el 2001 de la nova carretera entre Vilaplana i la Selva es van enderrocar algunes de les poques parets que quedaven en peu deixant únicament visible un pou. Ben visible a la banda dreta de la carretera una mica abans d’arribar al coll de la Batalla.

pou de mascabrers 01
El pou ben visible a la banda dreta de la carretera una mica abans d’arribar al coll de la Batalla.

Segons informació recopilada per Albert Manet les primeres referències del poblat daten del segle XIV. Constava d’un sol carrer i una placeta, amb una dotzena de cases. En mig d’aquell únic carrer hi ha un curiós pou d’aigua de 12 m de fondària coronat amb una mena de caputxa. S’accedia a través d’una petita porta i cada casa tenia una clau per extreure aigua. El forn d’ús comunitari era el de Cal Garriga. A Mascasbrers abundava el cognom Anguera a causa que una filla del Vell Cabrers es va casar amb un mosso del mas de l’Anguera i van tenir 9 fills.

En mig d’aquell únic carrer hi ha un curiós pou d’aigua de 12 m de fondària coronat amb una mena de caputxa

Mascabrers no tenia festa major pròpia, ja que se celebrava la de l’Aleixar, encara que també acudien a la de Vilaplana, que era el nucli de població més proper. Era costum que les noies, per anar de festa major o a les processons, portessin una caputxa i si marxaven de nit portessin un fanal per il·luminar el camí. Era costum a l’Aleixar que no es comencés la missa primera si no havien arribat els de Mascabrers. Segons sembla Vilaplana va estar durant molt de temps intentant annexionar Mascabrers; el 1877 va reclamar oficialment el terme, encara que sense èxit.

Mascabrers en 1918
El despoblat de Mascabrers, va ser abandonat definitivament al començament del segle XX encara que durant molts anys algunes famílies hi vivien durant l’època d’arreplegar les collites.

La llegenda del Vell Cabrés

Al marge de la llegenda, és cert que queda constància d’haver-se produït en la petita localitat com a mínim dos crims terribles un del 1861 i l’altre del 1928En el primer d’aquests successos la víctima va ser una jova molt guapa i es diu que quan la van enterrar, en el taüt no van poder doblegar un braç lo qual va ser interpretat com que demanava justícia. En cap d’aquests casos es va poder trobar a qui o els qui els cometeren. Segurament ambdós referents varen donar peu a la creació de la terrible llegenda.

La llegenda en qüestió gira en torn del bandoler amb el sobrenom del Vell Cabrés i de la masada on habitava i que a més a més era un freqüentat hostal. La tradició oral explica que per a  molts dels qui s’atreviren a hostejar-se en la morada va ser aquella la seva última nit en aquest món. Després de ser desposseïts dels seus béns el vell Cabrés els llançava vius al mencionat pou. Les donzelles després de violades corrien la mateixa sort. Una vegada llançats al buit unes fulles tallants ben esmolades, col·locades a les parets, s’encarregaven de completar la feina. Com que en la major part dels casos es tractava de forasters que anaven de pas tardaren molt temps en adonar-se d’aquestes horribles morts.

… quan el rellotge s’aproxima a mitjanit l’aigua del pou es torna insípida, adquireix una tonalitat vermellosa i puja fins a la petita porteta brotant com una font

Segons aquesta llegenda, la nit de Tots Sants, s’escolten crits que provenen del pou, son los del vell Cabrés condemnat a viure a l’infern. Tot seguit quan el rellotge s’aproxima a mitjanit l’aigua del pou es torna insípida, adquireix una tonalitat vermellosa i puja fins a la petita porteta brotant com una font. És  la sang dels assassinats pel vell Cabrés que encara clamen venjança. L’espectacle, segons narracions orals que van passar-se de boca a orella, és dantesc i ningú dels que ho han intentat no s’han quedat per a explicar com acaba. No obstant això molts dels que s’apropen al de matí següent han pogut apreciar restes del líquid vermellós en una petita pica incrustada a l’interior del pou.

pou de mascabrers 02
… molts dels que s’apropen al de matí següent han pogut apreciar restes del líquid vermellós en una petita pica incrustada a l’interior del pou.

Ventura i Gassol va escriure el 1924  la seva obra inspirant-se en aquesta llegenda i centra la història en la masia del Vell Cabrés, que havia estat molt de temps tancada i arrossegant aquesta llegenda negra. La trama relata que un jove matrimoni, Anselm i Maria, arriben a la casa i l’obren de nou, però el fantasma del Vell Cabrés es deixa sentir: del pou d’aigua surten veus i per Tots Sants l’aigua es torna vermella com la sang i puja fins a la vora. Maria té por i vol abandonar la masia, però Anselm, que és besnét del Vell Cabrés, vol lluitar contra el malefici. Una cançó que canten els captaires que passen pel poblat recordant les aventures del Vell Cabrés, està a punt de provocar la marxa de la masia. Finalment, Maria queda embarassada: amb aquest fet la gent creu que desapareixeran tots els maleficis i així la història té un final feliç.

Finalment, Maria queda embarassada: amb aquest fet la gent creu que desapareixeran tots els maleficis …

Les llegendes d’hostals i/ cuiner/barbers que assassinen als seus hostes són molt antigues, els seus orígens van més enllà que uns simples fets reals. Tenen en comú un fet: ens acullen en moments de debilitat, en el nostre cas els hostals ens acullen per a dormir i per això entrem en la seva morada. Existeixen en qualsevol racó de la geografia d’Europa nombrosos exemples semblants com és el cas de L’Hostal Cremat al Berguedà una llegenda molt similar que també gira entorn a un pou encara que en aquest cas els hostes acabaven a l’olla.

Aquesta és la cançó que interpreten els captaires i que porta de nou la malaventura al lloc:

“A la muntanya de Prades, si hi havia dos hostals.
Nou portes tenen obertes, totes nou al camí ral:
Mas Cabrés dalt de la serra, Mas del Frare a baix del pla.
La verge de Siurana aidi al pobre vianant,
que la negra nit l’atrapa, per aquells foscos topants.

Si als quatre camins arriba, no gaire més lluny irà;
les mules se li deturen, amb el cap esperitat.
Dalt del coll de la batalla, un tió encès ha brandat:
les mules se li deturen, amb el cap esperitat.
Veuen una manta negra, amb dos punyals encreuats

La Verge de Siurana, aidi al pobre vianant
Que la negra nit l’atrapa, per aquells foscos topants.
Si no hi deixava les unces, prou hi deixava la sang:
Li fan dir missa negra, si s’escau ser capellà,
I si n’era una donzella, l’honra havia de deixar.

Tots els crims que els dos vells feien, el pou els ha d’ocultar.
Quan aquells dos vells morien, la Verge els va castigar:
Que s’hi senten nit i dia, com hi criden malaurats,
I aquell pou que no es sabia, on devia anar a parar
Ara és ple d’una aigua morta, tèrbola i roja de sang.
Per morta i fonda que sigui, s’hi aviva un cop cada any.

La diada assenyalada, la diada de Tots Sants,
munta l’aigua a flor de terra, tèrbola i roja de sang
i s’hi senten nit i dia com hi criden malaurats,
el vell Cabrés i el del frare que a l’infern deuen cremar.
Per tot el comtat de Prades, la veu s’ha anat escampant.

La casa ha quedat deserta, Mas Cabrés abandonat.
Ai del qui gosi tornar-hi! Ni la Verge li valdrà.
Serà condemnat en vida, que és la pena de més dany.
La verge de Siurana no vulgui mai perdonar
el vell Cabrés i el del Frare que a l’infern deuen cremar”

Rogelio Portal Tejo

Rogelio Portal
Llicenciat en Disseny Gràfic en 1996 en l'Institut Superior de Disseny de l'Havana (ISDI). Desenvolupa la seva labor per a multitud de clients, tant en l'àmbit de la fotografia com en el del disseny a través del seu estudi Assumptes de Disseny. Des del 2006 viu a Alforja.