La història de l’estepa populifòlia oblidada d’Alforja

La història de l’estepa populifòlia oblidada d’Alforja

by -
0 714
 

Les expedicions botàniques

Quan parlem d’expedicions botàniques sovint ens venen a la memòria alguns afamats naturalistes com Pius Font i Quer, un referent català del segle XX, químic i farmacèutic, que entre el seu llegat va donar nom (i cognom) a algunes plantes noves per a la ciència, com el Limonium fontqueri, l’Arenaria fontqueri i la Biscutella fontqueri, entre moltes altres. La seva seqüela ha estat continuada per altres naturalistes de renom, ja pròpiament botànics de professió, com Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Darrere de la visió romàntica que tenim dels descobriments botànics fets en el passat hi hagut sempre una gran dosi d’estudi, treball i dedicació, elements clau per qualsevol avenç tecnològic o científic.

Pius Font i Quer (1888-1964)
Quan parlem d’expedicions botàniques sovint ens venen a la memòria alguns afamats naturalistes com Pius Font i Quer, un referent català del segle XX.

Avui dia la Botànica, com a disciplina acadèmica, queda lluny d’aquelles expedicions finançades per filàntrops i que tenien com a principal l’objectiu el progrés de la societat i el coneixement de les plantes, per als seus possibles usos farmacològics. O potser no tan lluny? De fet, les grans multinacionals del sector farmacèutic estan invertint en recerca aplicada, amb l’esperança de trobar substàncies d’origen vegetal que obrin nous mercats en la cura de determinades malalties. En aquesta cerca tan lloable, quin paper hi juga la nostra societat? Coneixem les plantes del nostre entorn? Sabem identificar-les? Sabem quines són les seves propietats medicinals o altres usos? En quin moment s’ha abandonat el coneixement dels herbolaris i ens hem oblidat de les plantes remeieres?

La Catalunya rural, la que sobreviu a la industrialització i al turisme massificat, i que reconeix el valor del paisatge, de la natura, de les tradicions, no pot permetre que el desconeixement d’aquest patrimoni sigui còmplice de la seva destrucció.

És ineludible protegir el nostre patrimoni, com a poble i com a cultura. La Catalunya rural, la Catalunya que encara sobreviu a la industrialització i al turisme massificat, la Catalunya que reconeix el valor del paisatge, de la natura, de les tradicions, de l’arrelament al territori, no pot permetre que el desconeixement d’aquest patrimoni sigui còmplice de la seva destrucció. No només a nivell botànic. També és necessari donar a conèixer el patrimoni geològic, hidrològic, faunístic, etnològic, des d’una perspectiva propera i amb un sentiment de pertinença que només perdura a la Catalunya rural, i que ha de ser motiu d’orgull i identitat.

El patrimoni natural d’Alforja

Alforja és molt més que un municipi del Baix Camp. És un poble farcit d’història i curiositats, extraordinàriament divers i ric en molts aspectes. Els seus minerals, el seu relleu, els seus rius i rieres, el seu clima tan mediterrani i, com no, les seves plantes. Si mireu les muntanyes d’Aforja, i la seva continuació cap a Riudecols, Duesaigües, Pradell, Colldejou, hi trobareu unes similituds que donen aquesta identitat tan singular a les serres del Baix Camp. Hi trobem una sèrie d’estrats, o colors de la roca, que van del blanc als cims d’origen calcari, passant pel vermell dels gresos i acabant als grisos dels codolars del fons de les valls. Nombrosos topònims del nostre territori en són un fidel reflex d’aquesta varietat geològica: Mont-roig, Muntanya Blanca, Riudecols (riu de còdols), Coll del Guix, l’Areny, l’Argentera,…

los crosos
A Alforja hi trobem una sèrie d’estrats, o colors de la roca, que van del blanc als cims d’origen calcari, passant pel vermell dels gresos i acabant als grisos dels codolars del fons de les valls.
 

Aquesta riquesa en minerals té un reflex directe en la biodiversitat. Algunes plantes només poden sobreviure en sòls de natura silícica, és a dir, allà on no arriben les sals de calci i magnesi tan típiques de la muntanya baixa. Aquest sòl silícic és característic de les muntanyes de Prades, Alforja i Riudecols, doncs hi afloren formacions de granit que no són gens habituals a les nostres contrades. Aquest granit, sovint envellit, i l’orientació de les serres d’Alforja, algunes d’elles força humides i fresques, han permès la presència de plantes molts escasses al conjunt del territori, i fins i tot rares a nivell de Catalunya. Aquest és el cas de l’estepa populifòlia (Cistus populifolius).

La troballa de l’estepa populifòlia

A partir d’aquest punt inicio el relat en primera persona, i justament és perquè la troballa no hauria estat possible sense un grup de PERSONES, que de forma voluntària i altruista van dedicar caps de setmana sencers a buscar una planta que durant dècades havíem tingut davant dels nassos, i que només la tenacitat i l’esperit aventurer van fer possible retrobar. Des d’aquí el meu agraïment a la gent guapa d’Alforja (Hilari, Pep i Mª Jesús) i a l’altra gent guapa que hi ha col·laborat amb el mateix entusiasme (Marie, Magdalena, Alfons, Josep Mª i Andreu).

Joan Ramon Mendo Escoda
Des d’aquí el meu agraïment a la gent guapa d’Alforja (Hilari, Pep i Mª Jesús) i a l’altra gent guapa que hi ha col·laborat amb el mateix entusiasme (Marie, Magdalena, Alfons, Josep Mª i Andreu). Foto: Pep

Hem de retrocedir a l’any 2009, quan es va fer públic el projecte de construcció d’un parc eòlic a l’entorn de Puigcerver, just a sobre del Vedat del Pany. No semblava una bona idea, ja que la vall on neix la Riera de Les Irles beu directament de les carenes que separen el Baix Camp i el Priorat. A l’altra banda, la Vall de Cortiella, un paratge singular que pertany al terme d’Alforja i per on s’hi escola el mestral que defuig de les planes prioratines. Un lloc, sens dubte, ventós. Calia, doncs, plantejar-se la protecció de l’entorn de Puigcerver i quina millor manera que fer-hi una visita.

I tot sol vaig fer un inventari de boix grèvol al Vedat del Pany. Un arbre protegit per la normativa vigent, tot i que sense cap figura de protecció del seu hàbitat.
I tot sol vaig fer un inventari de boix grèvol al Vedat del Pany. Un arbre protegit per la normativa vigent, tot i que sense cap figura de protecció del seu hàbitat.

Vaig dedicar alguns dies a cercar plantes que poguessin servir d’escut davant d’un projecte absurd de generació d’electricitat a un lloc allunyat de qualsevol ciutat, poble o infraestructura que necessiti consumir aquesta energia renovable. Era la única manera de frenar-ho. I tot sol vaig fer un inventari de boix grèvol al Vedat del Pany, un recull modest de tots els peus que eren visibles des del camí que va del Mas de la Coixa fins sota de Puigcerver. Un arbre protegit per la normativa vigent, tot i que sense cap figura de protecció del seu hàbitat, que es considera d’interès comunitari i molt rar a nivell de Catalunya. Aquell inventari va servir de ben poc. O potser no…

Va ser al GR-7 on hi vaig veure una planta estranya, una mena d’estepa que no era com les altres estepes que farceixen el camí, les omnipresents estepes negres, blanques i borreres.

 

estepa populifòlia
Va ser al GR-7 on hi vaig veure una planta estranya, una mena d’estepa que no era com les altres estepes que farceixen el camí, les omnipresents estepes negres, blanques i borreres.

A banda del Vedat del Pany també vaig dedicar unes hores a seguir el GR-7 des de Puigcerver i baixar camp a través fins a Les Irles, doncs no hi havia connexió entre el camí del Vedat del Pany i el GR-7. Va ser al GR-7 on hi vaig veure una planta estranya, una mena d’estepa que no era com les altres estepes que farceixen el camí, les omnipresents estepes negres, blanques i borreres. Vaig adreçar la consulta a un bon coneixedor de plantes i fongs, l’Ernest Gatell, i ens va quedar el dubte si era Cistus laurifolius o Cistus populifolius, sense massa referents doncs no havia estat mai citada en aquella zona. El projecte eòlic va ser autoritzat, amb declaració d’impacte ambiental favorable tot i que amb moltes objeccions ambientals. La seva construcció va quedar aturada per la desaparició de les primes a les renovables.

I no va ser fins a finals de 2019 que el Director General d’Energia i Mines, l’infame Pere Palacín, va decidir ressuscitar aquell antic projecte eòlic… amb totes les autoritzacions caducades

I no va ser fins a finals de 2019 que el Director General d’Energia i Mines, l’infame Pere Palacín, va decidir ressuscitar aquell antic projecte eòlic i donar carta verda als Ajuntaments de Riudecols i Duesaigües per a tirar endavant la seva construcció (amb totes les autoritzacions caducades). Les obres d’obertura de camins varen començar el mes d’Agost de 2020. Qüestions legals a banda, vaig anar a buscar aquella planta que havia vist al GR-7, i novament la vaig trobar exactament al mateix lloc on la recordava, deu anys més tard. Efectivament, era l’estepa populifòlia. Problema: un sol peu no era suficient per argumentar la protecció de l’hàbitat i aturar les obres. Calia trobar-ne moltes més. Intuïció o ciència?

zones amb presencia de Cistus populifolius
Ningú podien imaginar que entre el Vedat del Pany i la Vall de Cortiella hi havia la població més nombrosa a Catalunya d’aquesta espècie.

Mig i mig. Coneixent l’orientació del terreny i tipus de substrat hi havia força probabilitats de trobar-la al vessant nord del GR-7 al terme d’Alforja, i després de dos o tres intents infructuosos, amb l’ajuda dels expedicionaris d’Alforja, Reus i Almoster, vàrem anar trobant un rera l’altre centenars de peus d’estepa populifòlia. Ningú, ni tan sols els cercles acadèmics especialitzats en plantes amenaçades, podien imaginar que entre el Vedat del Pany i la Vall de Cortiella hi havia la població més nombrosa a Catalunya d’aquesta espècie. A tocar del GR-7, a tocar dels camins per on passen cada dia els Agents Rurals.

Davant dels nassos de tothom, completament desprotegida. Patrimoni de la Catalunya rural, element identitari d’Alforja, ara sí.

Davant dels nassos de tothom, completament desprotegida. Patrimoni de la Catalunya rural, element identitari d’Alforja, ara sí. Aquesta és només la primera d’una sèrie de troballes que podrien desencadenar que tant el Vedat del Pany com la Vall de Cortiella fossin declarades Reserves Naturals Parcials. A títol personal n’he informat a Llorenç Saez de la UAB, un dels màxims experts en flora amenaçada de Catalunya, amb qui confio plenament. Ara la pilota es troba a la teulada del Departament de Territori. Espero que el Director General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Ferran Miralles, faci la feina per la qual cobra un sou més que suculent, i pari d’una punyetera vegada les obres que estan destruint l’entorn de Puigcerver i, subsidiàriament, preservi l’hàbitat de l’estepa populifòlia d’Alforja i Riudecols.

Joan Ramon Mendo Escoda
Químic, bioquímic, naturalista i pensador.