La font del Teix

La font del Teix

by -
0 321

La font del Teix està situada a la falda nord de la serra del Mirador ja fora del terme municipal d’Alforja, encara que en ser terres tan properes sempre han estat vinculades a Alforja. Actualment són molt pocs els que la visiten, no obstant això en temps passats va ser molt freqüentada per caçadors, pastors o boletaires els qui amb les seves referències la feien molt present en la resta de convilatans.

Es respira una màgia ancestral

Hi ha dues maneres d’accedir a ella, la primera és anar-hi directament recorrent una pista de carro oberta fa forces anys per a extreure llenya del bosc. Parteix del coll d’Alforja i serpenteja pla per tota la vessant nord de la serra del Mirador. El problema d’aquesta ruta és que cal travessar una finca privada. L’altra forma d’accedir a ella és recórrer l’itinerari que ens condueix fins al cim del Mirador i transcorre per la carena de la serra d’igual nom des del coll de Cortiella fins al coll d’Alforja. També es travessen finques privades però fa moltíssims anys era una antiga carrerada real. Una vegada arribat al coll del Miquel Vicent abandonarem aquesta sendera i baixarem per la vora del barranc Fondo fins a topar amb la pista de carro just on hi ha una bassa metàl·lica. Seguint la pista uns 100 metres a la dreta trobarem la font del Teix. Aquest itinerari està explicat a la Ruta 4 del projecte RUTES I CAMINS D’ALFORJA. Però no s’inclou l’accés a la font perquè el propietari no ho va permetre.

_I8B3502
En aquest lloc, no car dir-ho, es respira una màgia ancestral i el culpable d’això és aquest mil·lenari espècimen que regeix i controla els designis d’aquest enclavament.

Un gran toll d’aigua en el camí delata l’existència de la font al costat esquerre del camí encara que lo més interessant ho trobaràs superant un desnivell d’uns 2 metres just per on aguaita un conducte d’aigua. T’endinsaràs en una petita teixeda coronada per un d’enormes proporcions, segurament el més antic i, que és qui dóna nom a la font. Al costat dels teixos altres espècies com el grèvol i alzines conformen un equilibrat ecosistema. El silenci i la tranquil·litat solament l’interromp el murmuri de l’aigua o repic d’un picot garser gros. En el sòl és possible apreciar el pas d’algun porc senglar i d’algun cabirol dels que vénen a servir-se del preuat líquid. En aquest lloc, no car dir-ho, es respira una màgia ancestral i el culpable d’això és aquest mil·lenari espècimen que regeix i controla els designis d’aquest enclavament.

Si encara et queden dubtes de l’excepcionalitat d’aquesta raconada que tal si et dic que en els anys 50 el botànic Barceloní Oriol de Bolòs i Capdevila va trobar aquí una espècie d’orquídia que no s’han trobat en cap lloc més enllà del Pirineus. No obstant això no tot són flors si tenim en compte que el propietari, suposadament amb la finalitat de trobar aigua, va danyar considerablement amb maquinària d’excavació la fisonomia del terreny deixant visibles senyals.

El Teix un arbre totèmic

Des del Paleolític fins als nostres dies el Teix europeu o Taxus Baccata ha jugat un paper significatiu per a l’home. Segons algunes recerques sobre art rupestre a França i al nord d’Espanya les nombroses figures en les quals es dibuixa un ram esquemàtic corresponen amb una representació d’aquest arbre”. D’igual manera la decoració en forma de doble fulla esquemàtica present en la ceràmica campaniforme pot ser que també simbolitzi les branques del Teix.

En la cultura cèltica per la seva extraordinària longevitat (poden superar els mil anys de vida) i perquè la seva fusta és gairebé *imputrescible va ser considerat com a símbol de la immortalitat i la supervivència. Amb les seves rames s’elaboraven els bastons dels mags i els caps tribals. Una antiga llegenda explica que l’Óssa Major, l’Óssa Menor i tots els animals del firmament van pujar des de la Terra a lloms d’una fletxa disparada amb un arc de teix. Els millors arcs anglesos (longbow) també estaven construïts amb la fusta d’aquest arbre. Fins i tot és probable que el nom llatí del teix, taxus, es relacioni amb toxon, el nom grec de l’arc.

El fruit de l’arbre femella és comestible, però els sucs extrets de la saba, de les fulles, o de la seva escorça contenen un potent verí per als humans, no per als animals. Aquest verí s’emprava des de molt antic per untar la punta de les fletxes. També s’explica que els guerrers àsturs portaven entre les seves pertinences branquetes de teix preparades per ser ingerides i evitar d’aquesta forma caure presoners dels romans. En l’actualitat el Teix és emprat en la medicina i com a planta ornamental a causa de la seva fascinant aparença.

El texu (s’anomena així a Astúries)

A Astúries des de temps immemorials el Teix s’ha considerat un tòtem i a la seva vora s’efectuaven festes, assemblees, reunions i ritus pagans. La cristianització també s’ha valgut d’aquesta espècie per perpetuar els seus interessos, per això no és estrany trobar-los al costat d’una ermita, una església o un cementiri. Encara perdura en aquelles terres el vell costum de plantar un Teix al costat de la casa per garantir protecció. El costum de “tirar los tejos” té el seu origen aquí: “recorda que en les viles i llogarets els mossos, rondaven a les mosses als peus de la seva finestra o a la porta de la casa, i el jove que la pretenia exposava amb cançons el seu amor a la noia, i si ella acceptava llançava sobre el noi llavors de teix, amb la qual cosa quedava assentada una relació de festeig i podia rondar-la”

font-del-Teix
T’endinsaràs en una petita teixeda coronada per un d’enormes proporcions, segurament el més antic i, que és qui dóna nom a la font.

La importància d’aquest arbre pels asturians també la puc fer constatar amb una anècdota familiar. El meu besavi Paulino Tejo emigrà d’Astúries a Cuba a principis de segle XX no obstant això a Pintueles, el poble on va néixer, ningú recorda a algú amb el cognom Tejo. Això ens indueix a pensar que com a tants, el meu besavi al començament de la seva nova vida va preferir, per alguna raó, canviar el seu cognom i en aquest cas com era habitual va pensar en alguna cosa al que se sentia lligat espiritualment: un Teix. Va donar inici d’aquesta forma a una nova estirp amb la qual segurament se sentia més a gust.

Una espècie en perill d’extinció

Però a pesar de la seva la sacralitat adquirida a través dels segles, els boscos del que una vegada va ser una espècie d’àmplia distribució a Europa han quedat reduïts a pràcticament res, relegats per arbres més moderns com els pins, alzines i faig. A Catalunya segons els resultats d’un inventari realitzat pel Centre Tecnològic i Forestal (CTFC) “s’han inventariat 230 hectàrees amb presència de teixos, de les quals en 186 s’observen peus junts i solament en 64 la densitat és elevada” A causa de la seva bellesa, valor científic i ecològic i interès de conservació, diferents entitats catalanes van decidir emprendre mesures per preservar les últimes teixedes catalanes. Aquesta és l’ànima i el motiu del projecte LIFE Taxus un programa encarregat de localitzar els nuclis de teixeda en el territori català.

Els teixals d’Alforja

En el nostre municipi no existeixen com a tal àrees a les que puguem denominar *teixals encara que si ens atenim als criteris utilitzats actualment per a identificar-les, hi ha dues localitats molt pròximes a ser considerades com a tal. Segons el naturalista Hilari Aragonès la primera es troba al bosc de la Vila i compren una àrea que abasta des de la caseta del carboneret fins a les immediacions del Mas d’en Roy. Si ascendim pel pas del carboneret el qual parteix just darrere de la caseta de l’Evaristo és possible trobar més exemplars. Molt a prop de la font de la Menuda també podràs trobar alguns dels exemplars més vells encara que fora ja del nostre terme municipal. La ruta 5 del Projecte RUTES I CAMINS D’ALFORJA t’indica com arribar fins a la font de la Menuda.

caseta-evarist-2
Si ascendim pel pas del carboneret el qual parteix just darrere de la caseta de l’Evaristo és possible trobar més exemplars

La segona està molt prop de la font del Teix cap a l’esquerra de la carena de la serra del Mirador des d’una mica abans del coll del Miquel Vicent fins al barranc Fondo. La ruta 4 del Projecte RUTES I CAMINS D’ALFORJA li passa pel seu costat.  Et recomanem que visitis aquest lloc tenint en compte que et trobaràs davant una espècie en perill d’extinció.

Rogelio Portal
Llicenciat en Disseny Gràfic en 1996 en l'Institut Superior de Disseny de l'Havana (ISDI). Desenvolupa la seva labor per a multitud de clients, tant en l'àmbit de la fotografia com en el del disseny a través del seu estudi Assumptes de Disseny. Des del 2006 viu a Alforja.

NO COMMENTS

Leave a Reply