La Festa Major de Reus: Una festa d’interès nacional

La Festa Major de Reus: Una festa d’interès nacional

by -
0 3304

Tota festa és important per a la comunitat que la celebra. Ho són les festes familiars que celebren els ritus de pas i ho són les que apleguen, d’any en any, una colla d’amics o les persones que treballen en una mateixa empresa.

Hi ha festes d’àmbit local i n’hi ha que caracteritzen un territori. L’octubre de 2006, el Departament de Cultura de la Generalitat creà el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya, on es poden inscriure aquestes celebracions. Entre aquestes festes, n’hi ha que mereixen un reconeixement especial, per l’arrelament i el valor que tenen per al col·lectiu humà que les viu, però també per la rellevància que tenen en un àmbit superior com a representatives d’un part del territori o del conjunt del país –encara que, malauradament, l’ordenament jurídic actual limita aquest concepte a l’àmbit de la comunitat autònoma. D’aquesta forma, es concreten categories com la de festa popular d’interès cultural, la de festes tradicionals d’interès nacional o la de festes patrimonials d’interès nacional. També es poden declarar com a part d’aquest patrimoni festiu manifestacions concretes que formen part d’una festa.

Sant Pere supera amb escreix els requisits per ser considerada com a festa patrimonial d’interès nacional.

El 2001, la Festa Major de Reus fou declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional. Aquesta declaració fou conseqüència d’un procés iniciat per diverses entitats ciutadanes amb la col·laboració de l’Ajuntament que tenia com a objectiu més concret la declaració específica de la Tronada com a bé cultural. El fet que la legislació no contemplava prou bé aleshores els elements festius, féu derivar la proposta cap al reconeixement del conjunt de la festa. Amb l’actual normativa, aquestes declaracions s’han de revisar. Podem considerar que la festa de Sant Pere supera amb escreix els requisits per ser considerada com a festa patrimonial d’interès nacional.

La festa és més que centenària. Sant Pere és el titular de la parròquia des de fa vuit segles i la celebració del 29 de juny és ben documentada des de l’edat mitjana. Però si ens volem centrar estrictament en el model de festa tradicional que ha arribat fins als nostres dies, podem afirmar que apareix documentat ja al segle xvii.

Salvador-Palomar-07

En aquest moment apareixen documentats els gegants, la mulassa i l’àliga, que amb els balls i danses que aporten les confraries d’ofici o gremis, constitueixen el nucli del seguici festiu que ha acompanyat, des de fa més de tres segles, el consistori reusenc en els seus desplaçaments rituals durant la festa. La tronada, com a forma d’ús civil de la pólvora, es consolida a la segona meitat del segle xvii i s’ha mantingut amb continuïtat fins al present. Els nanos són posteriors, del segle xviii, però compleixen amb escreix el centenar d’anys –a què fa referència la normativa– de presència continuada als nostres carrers durant la festa.

Continuïtat en el ritual festiu al llarg del temps

Tanmateix, allò que convé destacar quant al valor patrimonial de la Festa Major reusenca és la continuïtat en el ritual festiu al llarg del temps, un ritual que inclou no només la sortida dels elements festius al carrer, sinó un conjunt de costums i pautes que es repeteixen per costum any rere any:

Salvador-Palomar-00

– L’anunci de la festa, i de la sortida dels gegants i la mulassa, amb un toc de campanes.

– L’encesa de la teiera ubicada a la paret del campanar en el moment que el consistori acudeix a l’ofici de completes, testimoni de les antigues lluminàries.

– Les maces que precedeixen al consistori, de començaments del segle xviii, moment en què Reus rebé el títol de ciutat.

– L’ofici de completes, celebrat la vetlla de la diada del sant de forma solemne. Quan les autoritats municipals són al temple i la clerecia és situada al presbiteri, es procedeix a la singular cerimònia de les tres claus. El sagrari que conté la imatge de sant Pere, el tanquen tres panys de diferents claus i per poder extreure-la cal obrir-los tots tres. Reunir les claus per treure la imatge del sant implica iniciar la festa amb l’acord entre l’estament eclesiàstic i el polític.

– El retorn de completes, un dels punts àlgids de la festa, amb el senyal ritual que fa l’alcalde, amb el mocador, per que s’encengui la tronada.

Salvador-Palomar-01

– El consistori assisteix també en corporació a l’ofici del 29 de juny, precedit del seguici. Fins a mitjan segle xx, la missa solemne en honor a sant Pere tenia lloc el matí de la diada. En el moment de la consagració, s’encenia la tronada i a l’acabar ballaven els gegants, la mulassa i els nanos. Posteriorment, l’ofici se celebra a la tarda, però la tronada i l’exhibició de lluïment dels elements festius al Mercadal es conserva el migdia de la diada. En aquest punt, convé recordar que, en els períodes històrics en que el laïcisme impregna la societat reusenca, el ritual es manté, per bé que amb poca o nul·la presència de representants municipals als actes religiosos, fins i tot, en la celebració de festes majors laiques. L’exemple paradigmàtic és la reconversió de Sant Pere en «festa popular del 29 de juny» després de la Revolució de Setembre (1868), amb un programa que en essència manté el mateix esquema. I amb una Vitxeta republicana amb gorra frígia!

– La professó, a la tarda, que segueix un recorregut pels carrers del nucli antic que no ha variat substancialment des del segle xvii. L’esclat festiu de màxima intensitat es produeix al pas de la professó pel Mercadal i no pas, a diferència del que succeeix en altres poblacions, en el moment que la imatge retorna al temple.

El seguici festiu reusenc està integrat, a més dels ja esmentats, per un conjunt d’entremesos històrics i de nova creació, com els bastoners, el balls de gitanes, de Mossèn Joan de Vic, de prims, de cercolets, de valencians, de cavallets, de galeres… Quant els elements de nova creació hem d’esmentar el gegant Carrasclet, el drac, el lleó, la víbria, el basilisc… en un procès de dinamització de la festa. El ball de diables, present a les festes reusenques amb continuïtat des del 1771, s’ha incorporat al seguici de la Festa Major en els últims anys del segle xx.

Aquesta diversitat de balls i danses s’acompanya de diverses formacions musicals, bàsicament, colles de grallers. Reus una de les poques ciutats catalanes que mantingué ininterrompudament la presència de grallers a la Festa Major, al marge del fet casteller, acompanyant els gegants.

En conclusió, tot i la riquesa de components del seguici festiu reusenc, el fet que desctaca singularment a la Festa Major reusenca és l’existència d’una seqüència ritual que s’inicia la vetlla de Sant Pere i s’acaba al final de la diada, on encaixen tot un seguit de demostracions festives d’antiga tradició o de nova creació. Un model secular de festa que pot servir de referència més enllà de l’àmbit local.

Salvador Palomar

Nota: Conèixer la festa és una forma de començar a viure la ciutat. Descobriu la Festa Major de Reus a l’espai de la Pl. de la Llibertat del Museu de Reus. De dimarts a dissabte, de 10 a 2 (matins) i de 5 a 8 (tardes). Aquests dies de Festa Major, l’entrada és lliure a totes les sales del museu.

 

 

 

Salvador Palomar
Reus, Baix Camp, 1956. Etnòleg i dinamitzador cultural. Fou membre fundador, el 1980, de l’entitat Carrutxa. Ha estudiat i publicat gran quantitat d’estudis. També ha coordinat campanyes d’investigació i actuacions sobre el patrimoni etnològic i la memòria oral al Baix Camp i el Priorat.

NO COMMENTS

Leave a Reply