Diumenge, desembre 5, 2021
spot_img
HomeEconomia i TurismeLa festa de la verema a l’antiga: Una cerimònia pagana al celler...

La festa de la verema a l’antiga: Una cerimònia pagana al celler Mas del Botó

spot_img
- Advertisement -

La festa de la verema a l’antiga celebrada cada any al Celler Mas del Botó d’Alforja és el lloc ideal per a conèixer i experimentar lo que significa trepitjar raïm. I al mateix temps el menjar ens submergeix en una tradició màgica – pagana que es remunta als inicis del cultiu del vi en el món Hel·lènic. Aquesta antiga tradició de la qual Joan Amades ens parla extensament en el Volum IV del Costumari Català consisteix a menjar carn de cabra durant la verema, i sobretot durant el gran àpat amb què se celebrava a l’acabament dels processos de recol·lecció del raïm. Un costum que pel que sembla es feia en la majoria de pobles del mediterrani i dels quals segons l’autor se’n té constància a Tarragona.

verema antiga-06
L’activitat comença amb la recol·lecció del raïm, dut a terme pels mateixos participants i una breu explicació sobre les tècniques de cultiu ecològic.

Segon Joan Amades: Les antigues pagesies que conreaven la vinya i que criaven bestiar cabrum, reservaven les millors cabres i més grasses per a les veremes. Els marxants de bestiar de les contrades vinateres, quan s’acostava la verema, acudien a les fires de muntanya a comprar cabres, les quals vers aquest temps solien pujar de preu. Les cases que feien la vida als veremadors, que no solien ser gaires, per sopar donaven obligadament carn de cabra, i també era de rigor menjar-ne en l’àpat que hom celebrava el darrer dia de la verema a compte de l’amo i amb certa solemnitat ritual.  Aquest menjar estava tan vinculat a la verema, que es conta el cas d’una casa on, per no haver-ne donat, tot el tall de veremadors va plegar en sec. Diuen, també, que era costum d’alguns caps de colla, en contractar la lloga del raïm, posar per condició que els fossin donats fideus amb cabra.  A Mallorca hi ha caçadors que, en acostar-se les veremes, es dedicaven especialment a caçar cabres salvatges, de les que es crien pel cap de Formentor. Diu el refrany, amb referència al costum:

Pel veremar, la cabra s’ha de matar.
Verema sense cabra, com núvia sense arracada.

verema antiga-00
“Menjar cabra per veremar equival, per tant, a menjar-se la divinitat de la vinya, i es pot comptar com un de tants casos en què els creients i adoradors de religions es mengen la divinitat en àpat sacramental”

Seguint amb la lectura és el mateix Amades qui ens planteja la certesa d’endinsar-nos en un ritual iniciàtic, o almenys no es tracta d’un simple menjar:

“Molt probablement que la cabra deu recordar el déu Dionisos, divinitat de la vegetació en general, entre els pobles hel·lènics primer, i entre els romans després, venerat també per molts d’altres pobles de la vella cultura mediterrània. Una de les diverses formes animals amb què els antics se l’imaginaven era el de cabra, i la llegenda el presentava convertit en boc per escapar d’un perill. A Atenes era venerat sota l’apel·latiu de:  El de la pell de boc. Els vinaters de les planúries de Phlius, vers la tardor i quan les vinyes encara groguejaven pels pàmpols marcits dels ceps veremats, festivaven la figura de Dionisos sota la forma de boc, la qual cobrien amb fulles, daurades primer, per tal d’impetrar-ne la gràcia d’una bona collita per la verema venidora”.

verema antiga-01
En aquest cas la realització de l’exquisit plat de cabra correspon a l’Agrupació Manou/Cingle Vermell els qui pasturen el seu propi ramat de cabres per Alforja o tot el Priorat.

Menjar cabra per veremar equival, per tant, a menjar-se la divinitat de la vinya en àpat sacramental

En el món grec i romà, les bacanals eren festes en honor al déu Bacus o Dionís, en les quals es bevia sense mesura. Les sacerdotesses organitzadores de la cerimònia es deien bacants i marxaven en processó pel bosc consumint vi fins a entrar en trànsit i èxtasi místic. Amb el pas dels segles van ser admesos homes el que va fer que transcendissin fins als nostres dies com a festes en la qual mantenia un coronament sexual salvatge i desinhibit. No obstant això en els seus inicis posseïen una connotació de ritu ocultista i hermètic en la qual es buscava entrar en contacte amb el déu Pan (criatura mitològica meitat home meitat cabra) heretat de cultura orientals. Tots dos Bacus o Dionís i Pan tenien moltes similituds entre elles custodi de l’agricultura i les collites. A més del vi era molt comú l’ús de substàncies al·lucinògenes i per descomptat tal com expressa el mateix Amades la ingesta del propi déu o la seva representació:

Bacus, nom que porta en llatí el déu de la vinya, també és figurat sota la forma meitat d’home i meitat de boc. Menjar cabra per veremar equival, per tant, a menjar-se la divinitat de la vinya, i es pot comptar com un de tants casos en què els creients i adoradors de religions paganes es mengen la divinitat en àpat sacramental”.

verema antiga-02
Les bacanals en els seus inicis posseïen una connotació de ritu ocultista i hermètic en la qual es buscava entrar en contacte amb el déu Pan (criatura mitològica meitat home meitat cabra) heretat de cultura orientals.

Si fem cas al que ens explica l’autor i no veig perquè caldria posar-ho en dubte, la festa de la Verema que se celebra a Alforja és l’únic per la zona que s’até fidelment  a aquesta antiga tradició. En aquest cas la realització de l’exquisit plat de cabra correspon a l’Agrupació Manou/Cingle Vermell els qui pasturen el seu propi ramat de cabres per Alforja o tot el Priorat.  El menú també incloïa diverses varietats de formatge i altres productes d’Alforja, tot ell acompanyat dels magnífics vins del celler: Mas del Botó i Ganegot.

verema antiga-07
També en l’antiguitat ens explica Amades, cantaven recollint i trepitjant raïm, treball que sotmetien un ritme gairebé de dansa. La flauta marcava el ritme del moviment dels peus. Pel Camp de Tarragona, tot trepitjant, cantaven una cançó que descriu el procés d’elaboració del vi.

L’activitat  té lloc en les mateixes instal·lacions del celler, a la vall de Cortiella, rodejats de vinyes i muntanyes i la més absoluta tranquil·litat. Comença amb la recol·lecció del raïm, dut a terme  pels mateixos participants i una breu explicació sobre les tècniques de cultiu ecològic.  A continuació té lloc la Trepitjada del raïm en bocolls situats al pati del Celler. La qual es realitza amb els peus descalços.

Hi ha qui creu que el raïm ha d’ésser trepitjat a peu descalç, perquè el vi agafa tuf de persona, pren força del veremador i surt més fort i té una aroma millor

Pel que fa a la manera de trepitjar, Amades ens explica que hi ha dues opinions. Hi ha qui creu que el raïm ha de ser trepitjat a peu descalç, perquè el vi agafa tuf de persona, pren força del veremador i surt més fort i té una aroma millor. D’altres opinen contràriament; és a dir, creuen que el contacte amb els peus perjudica el vi, i que cal trepitjar-lo amb espardenyes. A Alforja som partidaris de la primera opció.

verema antiga-05
Aquesta última edició va contar a més a més amb la grata presència d’ Ellas Music Band

Aquesta última edició realitzada per a un reduït públic de no més de 40 persones va contar a més a més amb la grata presència d’ Ellas Music Band. Per a més informació sobre les futures edicions dirigir-se a pep@masdelboto.cat o contactar a través de la web: masdelboto.cat

Rogelio Portal Tejo

 

- Advertisement -
Rogelio Portal
Llicenciat en Disseny Gràfic en 1996 en l'Institut Superior de Disseny de l'Havana (ISDI). Desenvolupa la seva labor per a multitud de clients, tant en l'àmbit de la fotografia com en el del disseny a través del seu estudi Assumptes de Disseny. Des del 2006 viu a Alforja.
spot_img
RELATED ARTICLES
- Advertisment -spot_img

ÚLTIMES NOTÍCIES

RUTES A PEU PER ALFORJA

DESTACADES

Uso de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de nostra política de cookies, Fes clic a l'enllaç per a major informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies