La cova del manco, la bauma de les estrelles, o la suka...

La cova del manco, la bauma de les estrelles, o la suka del rey David?

by -
0 2425

La cova del manco o la bauma de les estrelles, molt a prop de la Mussara, és una font de misteris d’aquells que ens fan perdre hores de son imaginant quins secrets atresora. Fins i tot trobar-la és part de la mística que l’envolta. Vàries de les persones que han deixat referència d’ella així ho plantegen: “més val que donis un tomb buscant una altra cosa, només així podràs trobar-la”. Com si es tractés d’una tradició, no va ser fins al tercer intent que la vam poder trobar. Això sí, gràcies a unes indicacions molt precises d’algú que va tenir la gentilesa d’ajudar-nos. És ben curiós, però en el nostre segon intent esmorzarem a menys de deu metres  d’ella.

Ramón Amigó la identifica com una cabana de pastors

Ramon Amigó la identifica com una cabana de pastors, encara és possible apreciar-hi restes d’excrements de cabres i ovelles, i altres petjades deixades per l’ús dels pastors i dels seus ramats temps enrere. En el seu volum “Els topònims del terme municipal i del poble de la Mussara” de l’any 1963 (pàg.38) li dedica una entrada:

“Sota mateix del Mas del Manco, en el pendís que baixa del Mas del Manró. Està formada per l’espai comprès entre el sòl inclinat del vessant i una pedra extraordinàriament gran, plana i cairejada, que en esllavissar-se pel coster va quedar sostinguda per la part més externa, com per un pilar, per altres petites roques. Amb paret de pedra seca ha estat tapada pels pastors la llarga obertura que hi havia entre la part més externa d’aquesta pedra monumental que forma el sostre i el coster, deixant només l’obertura d’una porta. Serveix per a tancar-hi bestiar”

cova-del-manco-02
“Sota mateix del Mas del Manco, en el pendís que baixa del Mas del Manró. Està formada per l’espai comprès entre el sòl inclinat del vessant i una pedra extraordinàriament gran”

Un fals dolmen anterior a l’edat del bronze

La primera vegada que el Miquel Jassans va visitar la cova ho va fer acompanyat d’un grupet d’amics entre ells la seva esposa i també d’un company de la feina l’Albert Àvila que coneixent el seu interès per l’arqueologia li havia assegurat que era un dolmen lo que anaven a veure. Cosa que tothom que la visiti pot entendre atenent a la seva estranya morfologia, i que en certa manera si assembla a les mencionades construccions megalítiques anteriors a l’edat de bronze.

cova-del-manco-01
L’enorme bloc es va desprendre de la paret del cingle caient sobre altres blocs de considerable grandària.

Encara que observant-lo detingudament és difícil pensar que aquest bloc de 9 x 7 metres i gairebé dos de gruix, pugui haver estat col·locat allí intencionadament. Sembla més raonable pensar que per alguna causa natural d’erosió o desgast circumstància casual…l’enorme bloc es va desprendre de la paret del cingle caient sobre altres blocs de considerable grandària els quals van conformar l’estructura principal. Posteriorment (ja per l’acció de l’home) van ser aixecades altres parets amb lloses verticals i petites pedres fins a conformar un recinte tancat amb unes magnífiques condicions d’habitabilitat i espai per un bon ramat.

En la novel·la “Retorn a Sefarad”  la cova del Manco esdevé un lloc secret en el qual es reunien algunes famílies jueves

Però si algú, a més dels pastors, ha tret profit de la cova del manco aquest és Miquel Salvadó Jassans a qui li serveix d’argument en la seva novel·la “Retorn a Sefarad” (Cosetania 2010). Sobretot arran del descobriment casual, per part de la seva primera esposa Teresa Pellisa, en el seu sostre d’un gran nombre de gravats, amb formes d’estels de cinc i sis puntes de diferents mesures: “es va recolzar a descansar en una gran pedra propera a l’entrada i mirant al sostre de pedra va descobrir un cel estrellat” A més d’estels, hi ha multitud de gravats de difícil interpretació.

cova-del-manco-13
La seva primera esposa Teresa Pellisa es va recolzar a descansar en una gran pedra propera a l’entrada i mirant al sostre de pedra va descobrir un cel estrellat.

El Miquel denomina en el seu llibre a la bauma com “La sukkà del rei David” si bé és cert que amb prou feines una o potser dues de les estrelles presents en el sostre de la cova posseeixen 6 puntes (hexagrama). En correspondència amb la mal anomenada “Estrella de David” la qual no es generalitza com a símbol identitari del poble d’Israel fins al segle XIX. En canvi hi ha un gran nombre d’estrelles de 5 puntes, un símbol present des de temps remots a la regió de Mesopotàmia, associat a la demonologia i la pràctica de la nicromància i l’ocultisme i posteriorment vinculat amb la tradició jueva en el segell de Salomó.

Dues de les estrelles presents en el sostre de la cova posseeixen 6 puntes, en canvi hi ha un gran nombre d’estrelles de 5 puntes

A partir d’aquest anàlisis en la seva novel·la, la cova del Manco esdevé un lloc secret en el qual es reunien algunes famílies jueves, de les moltes que existien per la zona, per dur a terme un culte. En temps en el que la repressió i fustigació al que es van veure sotmeses  feia convenient apartar-se de la vista de l’home cristià. Un recés de pau per a un poble als qui la intolerància i l’enveja havien privat dels seus llocs de culte i no els quedava més remei que la conversió o la deportació forçosa.

La bauma de les estrelles fetes per un pastor a qui li faltava un braç però li sobraven somnis

Menys enrevessada però no menys romàntica és la teoria del pastor, que malgrat possiblement faltar-li un braç va invertir part de les seves interminables hores laborals, les de més sol o les de pluges, a gravar amb la punta del seu ganivet aquells símbols al sostre de la bauma. Jo l’imagino recolzat en el sòl de la cabanya (entre les seves ovelles) contemplant davant seu tot un firmament ple d’estels de la sort pensant en totes les cruïlles que l’havien portat fins allí i en les que el portarien a una millor situació. Perquè malgrat satàniques excepcions el pentagrama com a símbol s’ha mantingut des de l’antiguitat i en gairebé la totalitat de contextos com un poderós talismà al que atribuïen les més diverses virtuts.

Rogelio Portal

Rogelio Portal
Llicenciat en Disseny Gràfic en 1996 en l'Institut Superior de Disseny de l'Havana (ISDI). Desenvolupa la seva labor per a multitud de clients, tant en l'àmbit de la fotografia com en el del disseny a través del seu estudi Assumptes de Disseny. Des del 2006 viu a Alforja.

NO COMMENTS

Leave a Reply