La cova de l’Aleu i la cova Fumada

La cova de l’Aleu i la cova Fumada

by -
0 3603

La Cova de l’Aleu i la Cova Fumada són coves formades a partir del despreniment de grans blocs de la paret del Cingle Blanc d’Arbolí. Conjuntament amb les Coves del Rufino un referent per a l’estudi del nostre passat prehistòric i des de fa molts anys apareix inventariada com a jaciment dins del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic amb núm. de registre 2293 (GENCAT. Departament de Cultura).

Això es deu per descomptat a les recerques dutes a terme a partir de l’any 1935 pel Dr. Vilaseca en aquesta i altres cavitats del Cingle Blanc d’Arbolí. La troballa en aquesta ocasió de gran quantitat de restes de ceràmica en alguns casos profusament decorats, proven que va estar ocupada per les comunitats prehistòriques que sabem van habitar la zona des de fa milers d’anys.  Els resultats d’aquestes recerques apareixen recollides en el seu volum “Noves troballes prehistòriques a Arbolí” (1935).

A la Toponímia del terme i del poble d’Arbolí feta per Joan Prats Sobrepere (p.455) en una breu referència a la cova de l’Aleu diu: A les Cingles, “entre la blanca i la roja”, mirant a Alforja. “Hi feien moneda”. La referencia (sempre breu) a què la cova va ser utilitzada, en temps passats, com una fàbrica de moneda falsa, apareix en diversos llocs sense aportar més dades. Altres  fonts ( i això sembla més probable) la citen com amagatall durant passades guerres.

La Cova de l’Aleu i la Cova fumada estaven comunicades

En diverses ocasions parlant amb l’Hilari Aragonès (pare) ha sorgit el tema, que ja apareix recollit en diferents fonts: temps enrere la Cova de l’Aleu i la Cova Fumada estaven comunicades per una galeria interior.  L’Hilari Aragonès (pare) en una visita l’any 1938 junt amb el seu pare, després de penetrar uns metres per la boca Fumada li va sentir dir a aquest:  per aquí no podem passar, això està enrunat, s’ha enfonsat. Això l’obligà en aquella ocasió a buscar i localitzar les entrades superiors corresponents a la Cova de l’Aleu per a poder entrar.

hilari-haragonez
Hilari Aragonès (pare)

Malgrat la seva importància la cova de l’Aleu va quedar oblidada durant més de 40 anys, en gran mesura a causa del creixement de la vegetació. Tot hi això va continuar sent molt coneguda pels nostres conviletans, tots sabien apuntar al lloc on es trobava sense haber-la vist mai.

En el 2012 un incendi afectà la zona, destruint gran part de la vegetació. Això va possibilitar la recuperació, per part dels excursionistes d’Alforja, de part de l’antic sender que transcorre paral·lel a la paret del cingle. Van ser precisament Josep Estivill i Hilari Aragonès (fill) els qui van obrir el senderó, fins a tropar primerament amb la boca de la cova Fumada. Posteriorment gràcies a les referències d’Hilari Aragonès (pare) van retrobar les entrades superiors corresponents a la cova de l’Aleu. L’any 2014 els membres del GEB exploraren i feren la cartografia d’ambdues coves atorgant-li a la segona (Cova de l’Aleu) un desenvolupament lineal de 109 m i una profunditat de -18m.

La cova fumada

La cova fumada deu el seu nom a les seves ennegrides parets la qual cosa indica que en èpoques passades aquesta cavitat es va utilitzar durant molt temps com a cuina. Posseeix dues entrades, però és la de la dreta la que condueix a un petit saló de 4×3 m. Aquí un conducte ascendent gira cap a l’esquerra direcció NO fins a convertir-se en una estreta fumera per la qual és impossible avançar. Tot l’interior és bastant inestable, i hi ha clares evidències de l’enfonsament que va encegar la connexió amb el nivell superior (Cova de l’Aleu). El recorregut total d’aquesta cavitat només és de 25 m.

La cova de l’Aleu

La cova de l’Aleu està situada a uns 50 metres de la cova fumada seguint la paret del cingle. Compta amb 4 entrades conegudes, encara que és la més allunyada (identificada amb el número 1) la que presenta un millor accés. L’entrada és molt estreta i condueix a una galeria descendent que als 6 metres gira cap a la dreta, continuant fins a la Sala Gran a la qual es baixa per una mena d’escales fetes per la mà de l’home.

La Sala Gran és el lloc més espaiós de tota la cavitat amb 11 metres d’alçada i 10×8 d’amplada aproximada. Posseeix llum natural provinent de les obertures 2 i 3 situades a 3 i 6 m d’altura respectivament. L’obertura identificada com a número 2 sembla que és la que va ser utilitzada com a accés principal, valent-se d’una escala de fusta. La llum del migdia penetra per aquestes obertures recorrent la paret oposada i creant un ambient agradable.

En un dels extrems de la gran sala al costat d’un bloc trobarem un baixador (-1m) que ens conduirà a una segona galeria de 3,50 metres d’amplada per 10 metres d’alçada i uns 15 m de llarg. Al final d’aquesta galeria hi ha dues bifurcacions, la de l’esquerra ho fa en sentit ascendent, fins a arribar a la base del pouet que dóna a la boca número 4 mig tapada per blocs inestables. La bifurcació de la dreta (SE) descendeix uns 5 metres fins a la Sala dels graffitis.

La sala dels graffitis

Aquesta sala a la qual es pot accedir descendint un desnivell d’aproximat de 2 m d’altura presenta el sòl cobert de blocs. Tres metres més endavant hi ha un pouet de 2,80 metres de profunditat que connecta amb una galeria taponada que podria ser la que connectés amb la Cova Fumada. Aquesta connexió, si és que va existir, devia ser una esquerda per la qual amb seguretat es passava dificultosament.

En les parets d’aquesta galeria és possible observar nombroses inscripcions deixades pels qui han arribat fins aquí, sent la més antiga del 1911 i signada per: Deixebles de J. Taverna. Una d’aquestes inscripcions diu: “Jose Ma. Balcells i el seu germà no pudo pasar más”. També cal destacar-ne una, encara que no en aquesta sala, de l’Hilari Aragonès (pare) de 1938.

La gran quantitat designatures demostren que a principi del segle XX la cavitat era visitada regularment i que si alguna vegada va existir una connexió amb la cova Fumada, per aquesta època ja no era possible.

cova-del-aleu-arboli

Després d’haver unit en un plànol les dues cartografies mitjançant uns quants azimut exteriors, hem comprovat com es pot apreciar en l’anterior imatge que la connexió entre ambdues cavitats (que sosté l’Hilari Aragonès pare) té moltes probabilitats d’haver existit  tenint en compte la poca distància que existeix entre les seves galeries més pròximes (5 m).

Rogelio Portal

Rogelio Portal
Llicenciat en Disseny Gràfic en 1996 en l'Institut Superior de Disseny de l'Havana (ISDI). Desenvolupa la seva labor per a multitud de clients, tant en l'àmbit de la fotografia com en el del disseny a través del seu estudi Assumptes de Disseny. Des del 2006 viu a Alforja.

NO COMMENTS

Leave a Reply