La celebració cristiana del Nadal

La celebració cristiana del Nadal

by -
0 521

Podríem dir que la commemoració cristiana del naixement de Crist arrela en la celebració del renaixement –o el triomf– del sol, el Natalis Solis Invicti romà, que el cristianisme converteix en el Natalis Domini Jesu Christi. Al segle IV, en el concili de Nicea, amb  la cristianització de l’Imperi romà, es va fixar la data del naixement de Jesús en el 25 de desembre, atenent a la celebració solar, tot i que ni el dia ni el mes del naixement de Jesús es coneixia. De fet, els primers cristians van dubtar sobre quin dia havien de commemorar el naixement de Jesús, que durant un temps se celebrà el 6 de gener.

La celebració cristiana del Nadal es pot connectar al culte a Mitra, una divinitat solar d’origen persa, introduït a l’Imperi romà al segle primer abans de Crist.

La celebració cristiana del Nadal es pot connectar al culte a Mitra, una divinitat solar d’origen persa, introduït a l’Imperi romà al segle primer abans de Crist i que perdura fins al segle IV, en competència amb el cristianisme. Les figures de Jesús i d’aquesta divinitat persa presenten semblances, com el fet d’haver nascut de mare verge, haver estat adorat pels pastors poc després del seu naixement o ser un enllaç entre déu –Ahura Mazda, entre els perses– i la humanitat, redimint-la amb el seu sacrifici. El naixement de Mitra se celebrava el 25 de desembre i era conegut com a déu del sol i de la llum. El mitraisme es representa amb una creu dins un cercle, que simbolitza el sol.

solinvictus
La celebració cristiana del Nadal es pot connectar al culte a Mitra, una divinitat solar d’origen persa, introduït a l’Imperi romà al segle primer abans de Crist.

Cal tenir en compte aquest caire commemoratiu per a entendre que, des d’un primer moment, la celebració tradicional del Nadal incorpora components pagans. Les demostracions d’alegria pel naixement del redemptor, la reunió de la família, els excessos en el menjar i el beure, els regals, connecten, sinó en el fons que els justifica, en les formes de celebració amb les saturnals romanes, les festes de desembre de disbauxa i carnestoltes.

El Nadal cristià, el laic i el consumista,  barreja signes cristians i pagans amb personatges fantàstics de recent creació…

Han passat més de 1.600 anys i la nostra celebració es troba impregnada pel cristianisme, tot i la pervivència de creences, ritus i costums de la religiositat pagana. Però encara, la festa actual, entre el Nadal cristià, el laic i el consumista,  barreja signes cristians i pagans amb personatges fantàstics de recent creació, que pouen a la vegada tant de referents cristians com pagans.

En aquest context, les tradicions nadalenques que reflecteixen la importància de la llum són  prou significatives: en aquesta època, per exemple, omplim les nits de llum amb la il·luminació excepcional dels carrers. La llum ha estat sempre una necessitat i un signe de festa. En el temps que els carrers de les viles eren foscos cada nit –abans de la il·luminació diària amb gas o electricitat– les lluminàries eren el primer senyal de festa. I Nadal és la gran festa de l’any, en un moment en què les nits són més llargues.

Però el simbolisme de la llum també es fa present en la litúrgia: Crist és la llum de la redempció que ve a treure la humanitat de les tenebres on es trobava des del pecat original. O en les representacions del teatre popular nadalenc, amb el contrast entre la terra i l’infern.

En l’actualitat, associem les llums de Nadal a la promoció comercial, i per això l’enllumenat s’activa unes quantes setmanes abans del 25 de desembre

En l’actualitat, associem les llums de Nadal a la promoció comercial. Les il·luminacions criden al consum, diuen, i per això l’enllumenat s’activa unes quantes setmanes abans del 25 de desembre. El cert és que la llum ha estat, de sempre, un component essencial de la festa. Sense llum, abans de generalitzar-se l’enllumenat públic diari –elèctric, en algunes ciutats, anteriorment, de gas– les nits als nuclis urbans eren d’absoluta foscor i hom havia de sortir al carrer amb un fanal. Encendre les teieres o graelles era una necessitat, però també un signe de festa.

Les il·luminacions nadalenques són, així, una forma actual –que també trobem en altres celebracions– de les antigues lluminàries excepcionals de les grans diades. I tenen també un especial significat en aquestes nit, les més llargues de l’any.

nadal-alforja-2
La recentment estrenada il·luminació de nadal dels carrers d’Alforja eludeix directament a la compra de regals per al dia de reis

Altres costums vinculats a la llum els trobem en pràctiques que han arribat, fa més o menys temps, al nostre país, procedents d’altres tradicions, com en el cas de l’arbre de Nadal, pròpia dels països del nord d’Europa on l’arbre –generalment, un avet o altra conífera de fulla perenne– simbolitzava la connexió entre la terra i el cel. La il·luminació de l’arbre nadalenc, amb l’encesa d’espelmes, forma part dels rituals de la nit de Nadal en alguns països. No menys significativa és la cerimònia d’encesa de les llums –elèctriques– de l’arbre, en altres. En definitiva, l’arbre nadalenc ha estat un arbre il·luminat i amb guarniments –boles, garlandes– que reflecteixen la llum.

La il·luminació de l’arbre nadalenc, amb l’encesa d’espelmes, forma part dels rituals de la nit de Nadal en alguns països

L’encesa d’espelmes, per guarnir la casa, la taula en els àpats nadalencs, o com a part de costums específiques –com les corones d’advent, en alguns països europeus, amb quatre espelmes, una per cada diumenge del periode– és ben pròpia d’aquests dies. Això, sense oblidar totes les tradicions del cicle hivernal que, des d’aquests dies tenen el foc de combustió com a protagonista, fogueres de Nadal i torxes amb manats d’herbes aromàtiques com l’espígol, la nit de Nadal –la Fia-Faia– o la nit de Reis, per exemple.

bon-nadal-8
L’arbre de Nadal generalment, un avet o altra conífera de fulla perenne simbolitzava la connexió entre la terra i el cel.

Altres costums vinculats a la llum els trobem en pràctiques que han arribat, al nostre país, procedents d’altres tradicions, com en el cas de l’arbre de Nadal

Del sol als enllumenats, de la llum al foc, treballat els costums del cicle nadalenc ens permet apropar-nos a l’arquitectura i a la distribució del temps en forma de calendari, al paper del sol i el significat de la llum en diferents mitologies i a la cultura cristiana, a les formes d’il·luminació dels carrers… En definitiva, a copsar l’evolució de la nostra societat i les metalitats col·lectives a partir del canvi en les condicions de vida de les persones.

Salvador Palomar / Ezequiel Gort

Notes d’una xerrada del Salvador Palomar amb Ezequiel Gort, organitzada pel Centre de Recursos Pedagògics del Baix Camp, el  4 de desmembre de 2013. Publicades originalmente en la La Teiera

NO COMMENTS

Leave a Reply