L’Home dels Nassos 2012

L’Home dels Nassos 2012

by -
0 2011

Benvolguts alforgetans,
ben volgudes alforgetanes…
els uns tant menjacapellans,
les altres tant arromenga sotanes.

La fi del món era anunciada
com a cosa segura fa deu dies enrera,
fins al punt que jo patia per la desfilada
i per no poder-vos aviar la meva xerrera.

Res s’ha complert, tot i que aquesta vegada
prou feina ha tingut per arribat aquí,
no em queda un euro ni per mal de morir
ja que fins i tot jo pateixo la retallada.

Començaria parlant de la crisi i l’atur,
aquest monstre que ens vol atemorir,
però a Alforja, qui ho havia de dir!
tenim recursos per sortir de l’embut.

La gran solució ve de Las Vegas – Ca l’Aleu,
on gràcies al donatiu del nostre generós bisbat,
i als calés que l’Ajuntament hi haurà posat,
tindreu feina i “pasta” més que no en voldreu.

Ruletes russes i bingos, nit i dia beneiran a Dèu.
En aquest casino dirigit pel Niño,
bitlles catalanes i cartes que t’endinyo…
haurien de completar l’oferta d’òci que hi feu.

Però l’oferta no seria completa
Sense un gran centre de shoping comarcal,
noves botigues per un comerç com cal
i obres i reformes pel mon del paleta.

Així, perquè els jugadors puguin deixar els nens,
es millorarà el servei de Xiqui-Parc de l’Ateneu Cultural
que darrerament és la seva activitat principal
i diuen que bastant més rentrable que cuidar bens.

Ho remataran amb instal·lacions per la tercera edat,
on als vespres, els socis jaius amb moral
podran buidar els paps, parlant del bé i del mal,
o continuar la migdiada de l’entrada fins al terrat.

També, la muntinacional del Cal Flanxo,
de russos, alemanys, anglesos i altra gent,
haurà d’aixecar deu pisos més el seu invent
per donar loteria, calçotets i un xic de ranxo.
Podeu, tanmateix, aprofitar Ca les Navasses
per fer-la sucursal d’hivern dels “Mojitos Calientes”
A tots us quedaria a quatre passes
no com al ras a Sant Antoni, on hi tremolen “los clientes”.

A baix a Cal Narcís: “Santa Cecilia Instrument Musical”,
Cursets de música i sobretot afinació
per amenitzar la terrassa de xuxes de la del Corral…
no em negareu que no és una bona solució.

A Cal Pere Milagro, ara que rescataran la Caixa,
el sr. Alcalde hi posarà un “Center” d’ordinadors.
De dependent: el sr. Mariné amb faixa,
que segur que n’hi coloca més d’un i més de dos.

I és que amb l’èxit de les nostres empreses
de pinsos, drogueria i altres llepolies
ja no necessitarem les moltes canongies
que l’antic alcalde repartia a mans esteses.

Queda encara què posem a Cal Lloà,
on no estaria de més una drogueria,
però hi ha tants candidats que no sé cap on dacantar
per a saber a qui donar la llicència d’aquesta “porreria”.

No cal dir que en el pla de reorganització urbana
que aquest “Pool” empresarial comportarà,
alguna cosa haureu d’enviar a l’Habana
o no ho podreu aguantar.

Així, i havent rebut un requeriment del Magí i el Samblai
perquè aquest any portèssim discurs i rua a les Parcel·les,
nosaltres us propossem conviar-ho. Ai quin esglai!
Per a enviar-los altres dues bagatel·les.

Doneu-li al Magí Tut, tururut… tres-cents rals de subvenció
i que prengui cap a les Barqueres, el Sagrat Cor del Mercadal.
Hi poden anar ell i el Samblai en manifestació
i fer-hi una festassa, amb un estriptis descomunal.

I per fer-los-hi funcionar els Bars de les Associacions
també li doneu llicència a la germana de la Vanessa,
que només amb el Parc i el gimnàs s’aburreix pels racons
i la gerra no està mai plena fins que vessa.

Fem ara un salt de lo local al món mundial,
on sempre l’Home del Nassos també ha tingut tirada.
Cal repassar alguns dels grans sidrals
que per aquestes dates són a tota portada.

Mireu bé com de plena està la lluna!
Acompanyada de galàxies estelades,
d’allí rebrem la felicitat a cabaçades
i podrem cantar en català: la lluna, la pruna.

Lligarem els gossos amb llonganisses,
a Europa ens faran reverències,
arreu ensumaran les nostres essècies…
segons diuen el Mas, i el Duran de les misses.

No hi farà res que el Rajoy malvat,
el Wert, el Gallardon i altres galifardeus…
ens vulguin aprimar com a fideus
perquè quan més putegen, més l’han cagat.

Tant com el nostre Papa, el 16 dels Benets,
Que ens ha fotut el pessebre enlaire.
Ni bou, ni mula, ni àngel penjat a l’escaire.
Potser també el Vaticà resultarà una casa de barrets.

I si no de barrets, potser de la senyoreta Pepis.
El Benet també ens diu que els reis no venen de l’orient
sinò de l’andalusa Tartessos, i això que a l’occident.
I és que al final resultarà… que els reis també eren del Betis!

Ja res és com era, entre els micos que semblen humans,
la monarquia ja no cau, només el rei ensopega,
les infantes que no carden, amb el marit que tot ho manega,
i un “Ansar” que ja s’hi veu substituint el mata-elefants.

La “poli” casca a l’honrat i qui roba són els bancs.
Despediu-vos de la educació, despediu la sanitat.
Procureu no queixar-vos, procureu fer bondat
i si voleu independitzar-vos, amenacen amb els tancs.

Per si o per no, i perquè aneu avançant feina
us proposo que junt cantem una cançó
que potser serà millor que començar esmolar l’eina.
La dedicarem al ministre Wert, l’espanyolitzador.

No es tracte de res de nou que els més grans no sapigueu.
La cantaveu a “l’Escuela Nacional” tal com us he dit
i segur que serà de l’agrat dels del Santiago Bernabeu
que com el ministre són grans seguidors del “Madrit”.

“Dos i dos són cuatro, cuatro i dos són seis…. seis i dos són ocho i ocho dieciseis”

I com que fa fred i això s’enreda, cal anar acabant,
us diré que el 2013 pitjor que ara no serà
i l’any que ens espera segur que us portarà…
pau, calés, salut i força pel del davant.

No patiu que l’Home del Nassos tornarà.
I encara que li rebentin un ull, el nassot mantindrà.
Tranquils doncs i podeu anar a dormir.
Bona nit, sigueu bons i no feu dir.

Ah… Hi m’ho deixava! Unes notes finals de la crònica rosa local:
L’Home del Nassos sap de part certa que el Marsal de Cal Oleguer i la Pubilla de Cal Fonso ja són parella.
Però la Diana i al Gemma no ho són… I el Moragues i el Santi Bausa, tampoc!

L’Home dels Nassos 2012

L'Home dels Nassos és un personatge mitològic català que té tants nassos com dies queden perquè s'acabi l'any. Només se'l pot veure, però, el trenta-u de desembre o cap d'any.

NO COMMENTS

Leave a Reply