La junta de Puigcerver i el manteniment de l’ermita

La junta de Puigcerver i el manteniment de l’ermita

by -
1 2155

L’acció humana portada a cap per un col·lectiu o agrupació social necessita una intendència. La formen aquells membres o ciutadans que es responsabilitzen per agafar les tasques essencials -més o menys anònimes o bé que es veuen poc -les quals però, són del tot imprescindibles per a què les activitats de qualsevol entitat del teixit associatiu arribin a bon terme. Jo, d’aquestes activitats en dic “la intendència”.

Circumscrivint-me pel que fa a Puigcerver, en els vuit segles que porta d’existència, ha d’haver estat necessària -la intendència- tant en l’àmbit religiós com en el cívic. Segurament que la mossada més forta d’aquesta acció l’ha duta a terme la Junta d’Obres —actualment la junta de Puigcerver, vull dir els homes i dones que en formaren part, n’han format —o en formen actualment, és clar. Abans, però, d’endinsar-me en el tema vull fer un Intent d’aproximació a la sociologia a través de l’anècdota.

junta-de-puigcerver-006
La junta de Puigcerver són un grapat d’homes i dones de poble sorgits de L’ASSOCIACIÓ AMICS DE L’ERMITA DE PUIGCERVER

Puigcerver no representa pas per a tothom la mateixa cosa. Si més no, exactament.

Puigcerver no representa pas per a tothom la mateixa cosa. Si més no, exactament. Per a uns és el santuari de la Mare de Déu, i no gaire més. Per a d’altres és el binomi muntanya i Marededéu. I encara per a uns tercers, es bàsicament la muntanya…(amb tot, no m’atreveixo a pontificar que “res més”). A casa meva es va respirar l’ambient de religiositat de l’època, però sense arribar al fanatisme o simplement a la beateria. Devoció a nivell primari, doncs. La mare m’explicava que en unes pregàries per aconseguir la pluja” la dona del Cinto Parret cantava:

“Mare de Déu de Puigcervcer / doneu-nos aigua que ens convé / per a regar la Coma i el Mas d’en Sarobé I i el Mas d’en Roig també convé”

… tot esmentant les tres propietats més importants que tenia la casa. En canvi, la Serapita, la família de la qual no tenia ni un pam de terra —ni un avellaner per a fer-hi la migdiada- entonava:

“Marededéu que plogui / sol i vent i aigua no”

Quan alguns de la processó, indignats, preguntaren a la Serapita “per què ho dius això?”, ella els contestà que el seu fill era jornaler i que si de cas plovia, no treballava i que si no treballava, no cobrava. Ignoro si en aquella ocasió va ploure. La meva fe em fa pensar que sí. Que la Mare de Déu de Puigcerver de l’Antònia de Cal Parret i la Marededéu de la Seràpita van fer un pacte perquè plogués durant la nit. Així, no es va perdre cap jornal i se’n beneficiarien les dues famílies. La Mare de Déu és clement i la natura sol ser molt sàvia.

junta-de-puigcerver-003
L’actual Junta de Puigcerver la integren: Mn. Joan Àguila (Rector), Miquel Vilella (President), Aurora Balcells (Sot-presidenta), Maria Mariné (Tresorera), Antoni Camprubí (Secretari), Rogelio Portal (Vocal / Promoció), Antonio Marín (Vocal), i Montse Vilella (Vocal)

I en aquells homes que s’havien aplicat en una tasca poc brillant i molt abnegada, se’ls multiplicà la feina habitual de manera inimaginable

En el 1953 ens va tocar l’àrdua tasca d’organizar la coronació de la Mare de Déu de Puigcerver. La Junta era formada per Anton Àvila Huguet, Josep Mariné Salvadó, Agustí Mariné Montseny, Sebastià Porqueres Barberà, Josep Sánchez Moragues i Jacint Serra Huguet. La presidia Mn. Albert Espolet i Cabré, aleshores rector de la parròquia. Jo n’era el secretari… En tota celebració espectacular, darrere hi ha lletra petita, amb el sentit positiu de l’expressió. Es tractava de preparar la festa de la Coronació de la Mare de Déu de Puigcerver i la benedicció del nou altar. I en aquells homes que s’havien aplicat —com els qui els havien precedit en tal comesa- en una tasca poc brillant i molt abnegada, se’ls multiplicà la feina habitual de manera inimaginable: distribuir el voluntariat per a l’arranjament del camí -que ocupà força jornals, el rehabilitament de l’ermitatge —bàsicament material de construcció- i el trasllat de les peces per a bastir el nou altar, i també el rústec mobiliari per a la cel·la dels capellans i el de les dependències per a pelegrins o romeus… si tenim en consideració que tot el transport es feia amb animals de càrrega pel camí de ferradura és obvi allò que la qual cosa representà.

Quant a la cosa interna de la Junta, en certes qüestions va haver-hi tibantors entre membres i president.

A més, com es tractava de fer una celebració que fos propagada als quatre vents, es feren cartes a tot alforgenc de fora vila (calia cercar llurs adreces), escriure els sobres, posar els segells; escriure les actes al llibre que portava el secretari, recollir diners en metàl·lic (passant a tomb de poble), controlar les aportacions altruistes de joies, monedes de plata, pedres precioses per a bastir-ne el treball d’orfebreria de la futura corona… i un munt d’afers a afegir que havien de passar per les mans de la Junta de Puigcerver i el seu President (programes, invitacions oficials, una ressenya històrica de Puigcerver editada en fascicles que sortien periòdicament i calia fer arribar a totes les cases de la vila i trametre-les als col·laboradors de fora…) Quant a la cosa interna de la Junta, en certes qüestions va haver-hi tibantors entre membres i president. Quan se li mostrà desacord en casos concrets, ens va dir, irritat, que ell era el president i nosaltres només la Junta d’Obres. I ens vam sentir un poc menystinguts perquè havíem col·laborat en molts afers que no tenien res a veure amb totxos o ciment. Mossèn Albert va fer molt per l’Església local, però era fort de caràcter. Recordem-lo per tot allò bo que va fer i que reposi en la pau del Senyor.

Em sembla que és just de reconèixer la dedicació desinteressada de tots aquells que passaren, han passat o passen actualment per la Junta de Puigcerver

Anant més enllà de les efemèrides i celebracions, em sembla que es just de reconèixer la dedicació desinteressada de tots aquells que passaren, han passat per la Junta de Puigcerver. Per suposat estenc també el meu reconeixament a qui la integren en l’actualitat:  Mn. Joan Àguila (Rector), Miquel Vilella (President), Aurora Balcells (Sot-presidenta), Maria Mariné (Tresorera), Antoni Camprubí (Secretari), Rogelio Portal (Vocal / Promoció), Antonio Marín (Vocal), i Montse Vilella (Vocal)

junta-de-puigcerver-007Un grapat d’homes i dones de poble sorgits de  L’ASSOCIACIÓ AMICS DE L’ERMITA DE PUIGCERVER a la qual tots estan convidats com una manera de col·laborar amb el manteniment del casal. Actualment és molt senzill fer-te soci des de qualsevol racó del món omplint aquest formulari online. Els nostres avantpassats ens llegaren un ermitatge que en l’època que es construí havia de ser fruit d’un esforç extraordinari. En aquelles condicions tan dures, només unes voluntats de ferro devien ser capaços d’ aconseguir-ho, avui tampoc estem exempts de nous reptes, i això fa necessari recaptar suports i fons.

El manteniment de Puigcerver ha estat el malson de totes les juntes, malgrat els donatius de particulars i les subvencions

rifa-puigcerver
Comprant números de la rifa col·laboraràs íntegrament amb el manteniment del santuari

També cal tenir en compte la col·laboració dels pobles de l’entorn i, sobretot, una menció honorífica per a Riudecols. I després de tants florits elogis, voldria reblar el clau posant-hi uns grans de pebre: Correm uns temps en què aquell voluntarietat que he alabat va a la minva. En general, li costa més a la gent d’agafar compromisos. El manteniment de Puigcerver ha estat el malson de totes les juntes. Malgrat els donatius de particulars i les subvencions oficials, la conservació i la millora del gran casalici de cada dia seran més costoses.

Actualment cal fer treballar el cap i cercar la inventiva per a canviar moltes coses, si volem mantenir “forts i ferms els murs de Puigcerver” tal com deia el poeta fa quasi setanta anys: “Tant de bo que sorgeixin solucions viables, però que les novetats no desencantin els esperits”

Josep Sànchez i Moragues

Josep Sànchez i Moragues
Escriptor de diferents llibres de poesia i d’assaig sobre el poble d’Alforja. Guardonat en diferents premis Literaris. Ha participat activament en les diverses revistes periòdiques que s’han editat a Alforja.

1 COMMENT

  1. […] És associatiu de mena. Cooperativa, Ateneu Cultural Josep Taverna, Associaciò de Dones, Junta de Puigcerver, Grup de joves. Si practica el futbol, l’excursionisme, el ballet, si fa teatre, cant coral, hi […]

Leave a Reply