Juanjo Garcia: tercera legislatura com Alcalde d’Alforja

Juanjo Garcia: tercera legislatura com Alcalde d’Alforja

by -
0 283

Tres  legislatures consecutives  assolint la  majoria absoluta el que, sens  dubte,  li  escau un carisma especial perquè des de l’anonimat més absolut  en l’actualitat sigui  reconegut i acceptat com a alcalde del seu poble.  Cal  reconèixer que  aquesta circumstància no deixa de tenir el seu mèrit i és el que m’empeny i complau a sol·licitar-li fer petar la xerrada i donar plegats una revolada per  la seva trajectòria com alcalde.

Juanjo Garcia00

-En un país on la desmemòria és una realitat poc discutible, crec oportú recordar que, en la primera entrevista que vas tenir la gentilesa de concedir-me havies aconseguit per primera vegada l’alcaldia i fóra bo rememorar la teva gran preocupació per haver-te trobat un deute acumulat de 600.000 euros i la caixa de l’ajuntament amb teranyines, la qual cosa significava no disposar de diners ni tan sols per pagar la  nòmina dels funcionaris. D’immediat, segons  manifestaves aleshores, vas entendre que s’havia de posar fil a l’agulla per donar-li solució aquell desencert gens afalagador. Aquella primera legislatura la vas dedicar pràcticament al sanejament de l’economia arriscant-te a imposar mesures  dràstiques, com posar al dia uns impostos que  havien quedat desfasats i controlar tenaçment despeses inútils. En la  meva opinió, amb sacrificis personals i polítics ho vas aconseguir. La segona legislatura que hem deixat enrere, quins han estat els objectius i projectes que s’han dut a bon terme…?

-Bé com tu has dit la primera  legislatura, la  mesura més urgent a la que calia posar solucions,  no sempre  ben rebudes, per  reduir el deute acumulat, la qual cosa cercant finançaments a termini fins i tot  sota les pedres, miraculosament vàrem aconseguir al final de legislatura un dèficit  pràcticament a zero.   Amb aquest desfogament, la segona legislatura ja podíem engegar projectes i reptes  absolutament necessaris pel municipi  d’Alforja que restaven aturats i que havíem inclòs en el nostre programa electoral, un reguitzell de compromisos que, a poc a poc, a mesura de les nostres possibilitats hem anat complint, fins a assolir jo ho fixaria en gairebé  un 80%.

Molts d’aquests projectes han finalitzat dins del termini previst, com la nova  pavimentació d’alguns carrers, les baranes de protecció del pont de “Ca la Balsella”, entre d’altres Cal  reconèixer que resten alguns projectes encara  en fase d’execució i que aviat seran una realitat. Un dels exemples més significatius per la seva complicitat estructural i econòmica és la del conegut casalici de Ca l’Aleu a tocar a l’església. Al poble hi havia una preocupació latent pel seu estat ruïnós que amenaçava d’ensorrament el dia menys pensat.

Juanjo Garcia06

-Per  cert, com vàreu aconseguir de l’arquebisbat l’avinença per cedir la propietat a l’ajuntament perquè tinc entès que ha estat un estira-i-arronsa que ve de molt lluny…

-En  realitat l’arquebisbat no ha fet cessió de la propietat  a l’ajuntament. El que l’ajuntament va aconseguir és la segregació de la finca. Com sap tothom es tracta d’un recinte molt gran i l’ajuntament  va  segregar tot el que corresponia al cinema vell –l’anomenada Sala Parroquial-, les seves instal·lacions i  l’hort o pati adjacent. Per tot plegat l’ajuntament va desembutxacar 100.000 euros per fer-se amb la part segregada en propietat. A càrrec de l’arquebisbat restava la forja i arranjament de la teulada molt   malmesa i en estat  ruïnós i que, segons tinc  entès, li ha suposat una despesa de gairebé 180.000 euros per deixar la finca en condicions d’habitabilitat. Les obres de condicionament  es  troben en fase molt avançada i nosaltres tenim intenció, d’acord amb l’arquebisbat, en el decurs de la nostra Festa  Major, fer una jornada de portes obertes perquè la gent comprovi les millores que s’han dut a terme, gaudeixi de les noves instal·lacions, amb la seguretat que l’arranjament de l’emblemàtic edifici és una  realitat amb la confiança que ha desaparegut el perill  d’ensorrament.

… en el decurs de la nostra Festa Major, farem una jornada de portes obertes perquè la gent comprovi les millores que s’han dut a terme Cal Aleu

Tenim  altres projectes urbanístics en marxa que s’han acabat d’arrodonir ara i resten aprovats. El problema rau en què ens trobem que les modificacions urbanístiques són difícils de gestionar i acostumen a tenir els seus  pros  i contres, processos llargs d’execució i que anunciarem amb la suficient antelació. Una de les problemàtiques urbanístiques més urgents que el municipi demana és la del recinte que abans ocupava la  fàbrica  Valira. Ensopeguem amb una qüestió d’una complexitat  singular, ja que  es dóna la circumstància que el solar i les instal·lacions del que havia estat la fàbrica,  resten bloquejats per una  hipoteca executada per vàries entitats financeres el que fa difícil desembolicar tot el procediment legal que cal desenvolupar.

… ja se’ns ha ofert un operador fiable per  instal·lar una gran superfície comercial al recinte que abans ocupava la fàbrica  Valira

No obstant  això, la  solució més factible per l’ajuntament  era aplicar la normativa del PAU -10. Aquesta cobertura legal ens ha permès transformar aquella zona considerada  “industrial” en zona “verda” amb el pretext de la necessària ampliació del cementiri i nosaltres, des de l’ajuntament, ja hem engegat els procediments d’expropiació i no trigarà gaire a què els  terrenys que ocupa la Valira passin  a ser propietat de l’ajuntament d’Alforja. A  tot això cal afegir que hi ha un projecte de transformació total d’aquest recinte ja se’ns ha ofert un operador fiable per  instal·lar una  gran superfície comercial que significaran un nombre indefinit de llocs de treball, tots de  gent  del poble. Aquesta era una qüestió primordial que creiem en vies de solució, a poc a poc, sense presses però sense donar-nos un moment de respir.

Juanjo Garcia08

-Ens  resta  una…

-Tu  diràs…

El  casalici de l’antic  sindicat…

-Ja  hi som!  El  tema de l’edifici del Sindicat és, amb  escreix, el més complex dels que tenim a  la calaixera. La problemàtica  del Sindicat rau en el fet que és una propietat privada que no admet expropiació.  Ja  que surt  a la conversa t’explico que fa precisament un parell de setmanes vaig  tenir una reunió  amb  el  representant del propietari i el que van manifestar és que volien donar un nou impuls al projecte  inicial per construir un bloc de pisos, ara més espaiosos, evidentment tramitant els requisits i les llicències corresponents per tal  d’engegar les obres.

Els propietaris van manifestar que volien donar un nou impuls al projecte inicial per construir un bloc de pisos al Sindicat

Des  de l’ajuntament  hem intentat posar en marxa un procés d’expropiació però fets els esclariments pertinents ens  trobem que l’edifici  resta  gravat amb una hipoteca  de 400.000 euros i hem  d’entendre que, com  ajuntament, no estem en condicions d’afrontar-nos amb aquesta despesa que a més comporta el  dispendi  inassequible d’enderrocar-lo,  fer  les obres  corresponents per la seva rehabilitació, tot plegat lluny de les nostres possibilitats econòmiques.

-Fa  uns  dies vaig llegir  una  frase que literalment deia que “els  alcaldes i regidors fan moltes coses que  tan sols es veuen quan no es fan”. Com alcalde què opines al respecte…

Endevino en el Juanjo  una  certa  perplexitat,  medita  la  resposta abans d’etzibar-me:

-Compte…!  Això sens dubte és una realitat.  Nosaltres, i dic “nosaltres” perquè  jo em considero  un regidor més,  desenvolupem  el millor que sabem cadascú la tasca que  tenim encomanada, fins i tot els  regidors que són a l’oposició també fan  la seva que no és altra que  fiscalitzar la feina de l’equip de govern perquè,  a fi  de bé,  s’acompleixin els acords  aprovats a l’ajuntament i els que  tenim la  responsabilitat de govern, treballar per donar solució als problemes del dia a dia del nostre poble.

Juanjo Garcia04

A tall d’exemple:  aquest cap de setmana tenim la nostra  Festa del Pataco.  Aquesta  festa i la fira que l’acompanya, l’hem dimensionat en una forma evidentment més d’acord amb el tarannà d’Alforja.  Molta  gent s’ha manifestat positivament en aquest sentit. Com recordaràs vàrem començar amb una fira de dos  dies molt espectacular, massa gran per les nostres disponibilitats i que comportava una despesa  prou important. L’actual l’hem reduït fent-la més íntima, més per a nosaltres i sense  escarafalls lluny del nostre abast.  Crec, sincerament, que és el que el poble desitjava. L’objectiu de la fira gastronòmica  -el tast- al que segueix el sopar amb el plat del pataco, creiem que s’ha  aconseguit plenament.  Passar una vetllada  agradosa, on la gent s’hi troba satisfeta. Pensa que entre avui i demà, més de seixanta  persones tenen cura perquè tot funcioni correctament i cal agrair aquest voluntariat entusiasta, altruista per l’èxit que, sens dubte assolirà aquesta cita estiuenca que s’ha esdevingut tradicional. Em cal afegir que  sense aquesta  força que ens donen els voluntaris  res d’això fóra  possible.

-Tornem  a les  millores realitzades que  ja  són una  realitat…

-Voldria  ressaltar que en aquesta legislatura que ha quedat enrere s’ha culminat la remodelació de les  escoles, folrant les parets, la redistribució de les aules d’acord amb la directora i les mestres. S’ha  suprimit  el barracó prefabricat que  feia de menjador i s’ha inclòs en l’estructura del recinte escolar el que significa que els  nens ja no han  de sortir a dinar a fora. Tot un procés laboriós i feixuc fruit de la  tasca incansable del fins ara regidor de cultura que inclou, reunions, planificacions, escoltar l’opinió dels  docents i posar-ho en pràctica. Ens  podem sentir molt satisfets d’haver aconseguit  finalitzar  aquest projecte que esdevenia en una  de les preocupacions principals  pel poble.

Juanjo Garcia02

-Parlant  d’escoles, en  quina  situació es troba  l’escola  bressol…?

-Aquest és un projecte difícil, però en fase d’execució. La primera iniciativa era trobar el lloc adequat  pel seu emplaçament per tal que els pares i mares del futur poguessin deixar els infants a l’escola normal i els més  petits a  l’escola  bressol. Ja l’hem  trobat  a l’avinguda Catalunya, just davant l’escola on abans  hi havia el  barracó –menjador. És un projecte d’una certa complexitat perquè es construirà sota la zona verda que ha  quedat lliure al desaparèixer el barracó al qual fèiem referència, creant així un complex  escolar evitant que entre l’escola normal i l’escola  bressol  tinguem una distància més que respectable. Serà una escola gran per encabir 40 infants –actualment només n’acollim  29. N’estic convençut que tindrem una escola  bressol diàfana, moderna, dissenyada i assessorada per l’actual equip de mestres, d’acord amb les exigències del segle  XXI.

-Una  reflexió: ets conscient a creure si val la pena d’afanyar-te  durant un temps de la teva vida, minvant  temps al descans,  l’esbarjo i la família, sovint renunciant a molts caps  de setmana per participar en les  activitats que el càrrec comporta.  Tinc la sospita que es fa difícil entendre que hi ha  gent que s’entusiasma a  participar en la política municipal.  Tens una resposta…?

-Això és  així i ho accepto de bon grat.  El que més important és  formar un bon equip de persones que  més o menys treballin i pensin igual. Cadascú  de nosaltres assumint la seva  responsabilitat en les  diferents àrees d’actuació i poder culminar els projectes engegats. És evident que l’alcalde que en aquest cas sóc jo, ha de sacrificar molts caps de setmana i això, t’ho dic de veritat, per a mi no significa  cap  esforç. Després de dues legislatures sóc conscient el que comporta ser alcalde d’Alforja amb la nostra idiosincràsia tan especial.

Aquest cap de setmana  passat, hem viscut una altra festa d’homenatge als  avis amb els qui em trobo absolutament  satisfet i m’agrada molt participar en el teixit associatiu del poble, compartir sensacions amb la gent, parlar del que calgui  amb tothom i tot això  m’enriqueix com a persona. Per  tant, repeteixo, no em representa cap sacrifici. Si fos al contrari, no ho dubtis,  ja hauria deixat el  càrrec. He  de ressaltar que  tinc la sort immensa que la meva dona em fa costat i m’acompanya en tots els actes i això és molt important.

Juanjo Garcia01

-En aquests primers  vuit anys com alcalde, tinc  la sospita que  has mantingut el mòbil obert les  24 hores del dia els set dies de la setmana per si sona reclamant la teva presència davant  qualsevol incident rellevant tot  i que la trucada comenci amb un “perdona que t’amoïni aquestes hores…” T’has  trobat  sovint en aquesta situació…?

-Parlem-ne. No m’han  trucat mai de matinada a  les 4 o les 6 del matí, però sí que he rebut trucades  dissabtes i diumenges de veïns amb la queixa que a la casa del costat tenien la música a tot volum o bé  provocaven un xivarri poc suportable o feien activitats per les que no tenien  permís i amoïnaven.  El  tràmit a seguir és posar-me  en contacte amb els Mossos d’Esquadra ja que no sóc la persona  adequada  per posar ordre. Són ells els qui tenen l’autoritat per  fer-ho. Que  em truquin a hores  intempestives no m’ha passat  mai,  això no vol dir que el meu  telèfon el  tinc sempre  a disposició de qui vulgui trucar-me per una necessitat urgent que jo els pugui resoldre.

-S’ha tornat  a repetir la circumstància que enguany han coincidit dues convocatòries electorals en el  termini  d’un  mes: les  generals i les municipals i, un cop més a les “generals”  altres  formacions  polítiques van  arrasar  en nombre de vots, el que els donava certa eufòria  guanyadora.  Tanmateix un mes després se’ls hi va girar en contra com si fos un efecte “bumerang”.  Els que tenim l’experiència d’una certa edat, això no ens ha agafat de sorpresa.  Prou  sabem que en unes eleccions “generals” o “autonòmiques”  s’acostuma  a votar  el  partit però en les municipals,  lògicament  més  properes,  el vot  es  lliura a  la persona. Has copsat aquesta  tendència que la gent del poble vota al Juanjo  Garcia  per  atorgar-li la  seva confiança…?

-Sense  falsa modèstia, que no és el cas, sincerament crec que és així. Des de les primeres eleccions que em vaig presentar el 2011, fins a les de  2019, han estat tres legislatures amb majoria  absoluta.  No obstant això, tinc molt present que, exceptuant aquestes tres eleccions locals, la formació que encapçalo les  ha perdut  totes i quan dic “totes”, són “totes”,  la qual cosa vol dir que la gent sap  fil per  randa quan vota pel Congrés,  per la Generalitat i quan  es vota per l’alcaldia,  amb l’afegit d’atorgar-nos majoria  absoluta.

Juanjo Garcia09

… jo estava molt confiat amb aquestes  eleccions del 2019 i així ho vaig  transmetre a l’equip  de govern que m’acompanyava i el resultat ens ha estat favorable

A nivell personal voldria deixar constància del  meu agraïment més sincer a tot el poble d’Alforja. Ho valoro molt  positivament. Crec que sóc una persona  honesta que sempre  vaig de front quan em pregunten el meu parer i qualsevol qüestió que em plantegin, si es pot  fer es  fa i quan no és possible  també ho dic sense  rodeigs ni excuses de mal pagador.  També vull  dir que jo estava molt confiat amb aquestes  eleccions del 2019 i  així ho vaig  transmetre a l’equip  de govern que m’acompanyava i el  resultat ens ha estat favorable.  No em cansaré d’agrair al poble  d’ Alforja el que m’hagi  renovat la  seva confiança el que em dóna una enorme  força  interior per continuar al servei del poble.

-Jo  també voldria expressar-te el  meu agraïment per aquesta estona que m’has concedit i  desitjar-te  molta  sort en  aquesta legislatura que tot just ha iniciat un camí farcit d’esperances i d’incògnites.

Gonçal  Évole