Tres legislatures consecutives assolint la majoria absoluta el que, sens dubte, li escau un carisma especial perquè des de l’anonimat més absolut en l’actualitat sigui reconegut i acceptat com a alcalde del seu poble. Cal reconèixer que aquesta circumstància no deixa de tenir el seu mèrit i és el que m’empeny i complau a sol·licitar-li fer petar la xerrada i donar plegats una revolada per la seva trajectòria com alcalde.
-En un país on la desmemòria és una realitat poc discutible, crec oportú recordar que, en la primera entrevista que vas tenir la gentilesa de concedir-me havies aconseguit per primera vegada l’alcaldia i fóra bo rememorar la teva gran preocupació per haver-te trobat un deute acumulat de 600.000 euros i la caixa de l’ajuntament amb teranyines, la qual cosa significava no disposar de diners ni tan sols per pagar la nòmina dels funcionaris. D’immediat, segons manifestaves aleshores, vas entendre que s’havia de posar fil a l’agulla per donar-li solució aquell desencert gens afalagador. Aquella primera legislatura la vas dedicar pràcticament al sanejament de l’economia arriscant-te a imposar mesures dràstiques, com posar al dia uns impostos que havien quedat desfasats i controlar tenaçment despeses inútils. En la meva opinió, amb sacrificis personals i polítics ho vas aconseguir. La segona legislatura que hem deixat enrere, quins han estat els objectius i projectes que s’han dut a bon terme…?
-Bé com tu has dit la primera legislatura, la mesura més urgent a la que calia posar solucions, no sempre ben rebudes, per reduir el deute acumulat, la qual cosa cercant finançaments a termini fins i tot sota les pedres, miraculosament vàrem aconseguir al final de legislatura un dèficit pràcticament a zero. Amb aquest desfogament, la segona legislatura ja podíem engegar projectes i reptes absolutament necessaris pel municipi d’Alforja que restaven aturats i que havíem inclòs en el nostre programa electoral, un reguitzell de compromisos que, a poc a poc, a mesura de les nostres possibilitats hem anat complint, fins a assolir jo ho fixaria en gairebé un 80%.
Molts d’aquests projectes han finalitzat dins del termini previst, com la nova pavimentació d’alguns carrers, les baranes de protecció del pont de “Ca la Balsella”, entre d’altres Cal reconèixer que resten alguns projectes encara en fase d’execució i que aviat seran una realitat. Un dels exemples més significatius per la seva complicitat estructural i econòmica és la del conegut casalici de Ca l’Aleu a tocar a l’església. Al poble hi havia una preocupació latent pel seu estat ruïnós que amenaçava d’ensorrament el dia menys pensat.
-Per cert, com vàreu aconseguir de l’arquebisbat l’avinença per cedir la propietat a l’ajuntament perquè tinc entès que ha estat un estira-i-arronsa que ve de molt lluny…
-En realitat l’arquebisbat no ha fet cessió de la propietat a l’ajuntament. El que l’ajuntament va aconseguir és la segregació de la finca. Com sap tothom es tracta d’un recinte molt gran i l’ajuntament va segregar tot el que corresponia al cinema vell –l’anomenada Sala Parroquial-, les seves instal·lacions i l’hort o pati adjacent. Per tot plegat l’ajuntament va desembutxacar 100.000 euros per fer-se amb la part segregada en propietat. A càrrec de l’arquebisbat restava la forja i arranjament de la teulada molt malmesa i en estat ruïnós i que, segons tinc entès, li ha suposat una despesa de gairebé 180.000 euros per deixar la finca en condicions d’habitabilitat. Les obres de condicionament es troben en fase molt avançada i nosaltres tenim intenció, d’acord amb l’arquebisbat, en el decurs de la nostra Festa Major, fer una jornada de portes obertes perquè la gent comprovi les millores que s’han dut a terme, gaudeixi de les noves instal·lacions, amb la seguretat que l’arranjament de l’emblemàtic edifici és una realitat amb la confiança que ha desaparegut el perill d’ensorrament.
… en el decurs de la nostra Festa Major, farem una jornada de portes obertes perquè la gent comprovi les millores que s’han dut a terme Cal Aleu
Tenim altres projectes urbanístics en marxa que s’han acabat d’arrodonir ara i resten aprovats. El problema rau en què ens trobem que les modificacions urbanístiques són difícils de gestionar i acostumen a tenir els seus pros i contres, processos llargs d’execució i que anunciarem amb la suficient antelació. Una de les problemàtiques urbanístiques més urgents que el municipi demana és la del recinte que abans ocupava la fàbrica Valira. Ensopeguem amb una qüestió d’una complexitat singular, ja que es dóna la circumstància que el solar i les instal·lacions del que havia estat la fàbrica, resten bloquejats per una hipoteca executada per vàries entitats financeres el que fa difícil desembolicar tot el procediment legal que cal desenvolupar.
… ja se’ns ha ofert un operador fiable per instal·lar una gran superfície comercial al recinte que abans ocupava la fàbrica Valira
No obstant això, la solució més factible per l’ajuntament era aplicar la normativa del PAU -10. Aquesta cobertura legal ens ha permès transformar aquella zona considerada “industrial” en zona “verda” amb el pretext de la necessària ampliació del cementiri i nosaltres, des de l’ajuntament, ja hem engegat els procediments d’expropiació i no trigarà gaire a què els terrenys que ocupa la Valira passin a ser propietat de l’ajuntament d’Alforja. A tot això cal afegir que hi ha un projecte de transformació total d’aquest recinte ja se’ns ha ofert un operador fiable per instal·lar una gran superfície comercial que significaran un nombre indefinit de llocs de treball, tots de gent del poble. Aquesta era una qüestió primordial que creiem en vies de solució, a poc a poc, sense presses però sense donar-nos un moment de respir.
-Ens resta una…
-Tu diràs…
–El casalici de l’antic sindicat…
-Ja hi som! El tema de l’edifici del Sindicat és, amb escreix, el més complex dels que tenim a la calaixera. La problemàtica del Sindicat rau en el fet que és una propietat privada que no admet expropiació. Ja que surt a la conversa t’explico que fa precisament un parell de setmanes vaig tenir una reunió amb el representant del propietari i el que van manifestar és que volien donar un nou impuls al projecte inicial per construir un bloc de pisos, ara més espaiosos, evidentment tramitant els requisits i les llicències corresponents per tal d’engegar les obres.
Els propietaris van manifestar que volien donar un nou impuls al projecte inicial per construir un bloc de pisos al Sindicat
Des de l’ajuntament hem intentat posar en marxa un procés d’expropiació però fets els esclariments pertinents ens trobem que l’edifici resta gravat amb una hipoteca de 400.000 euros i hem d’entendre que, com ajuntament, no estem en condicions d’afrontar-nos amb aquesta despesa que a més comporta el dispendi inassequible d’enderrocar-lo, fer les obres corresponents per la seva rehabilitació, tot plegat lluny de les nostres possibilitats econòmiques.
-Fa uns dies vaig llegir una frase que literalment deia que “els alcaldes i regidors fan moltes coses que tan sols es veuen quan no es fan”. Com alcalde què opines al respecte…
Endevino en el Juanjo una certa perplexitat, medita la resposta abans d’etzibar-me:
-Compte…! Això sens dubte és una realitat. Nosaltres, i dic “nosaltres” perquè jo em considero un regidor més, desenvolupem el millor que sabem cadascú la tasca que tenim encomanada, fins i tot els regidors que són a l’oposició també fan la seva que no és altra que fiscalitzar la feina de l’equip de govern perquè, a fi de bé, s’acompleixin els acords aprovats a l’ajuntament i els que tenim la responsabilitat de govern, treballar per donar solució als problemes del dia a dia del nostre poble.
A tall d’exemple: aquest cap de setmana tenim la nostra Festa del Pataco. Aquesta festa i la fira que l’acompanya, l’hem dimensionat en una forma evidentment més d’acord amb el tarannà d’Alforja. Molta gent s’ha manifestat positivament en aquest sentit. Com recordaràs vàrem començar amb una fira de dos dies molt espectacular, massa gran per les nostres disponibilitats i que comportava una despesa prou important. L’actual l’hem reduït fent-la més íntima, més per a nosaltres i sense escarafalls lluny del nostre abast. Crec, sincerament, que és el que el poble desitjava. L’objectiu de la fira gastronòmica -el tast- al que segueix el sopar amb el plat del pataco, creiem que s’ha aconseguit plenament. Passar una vetllada agradosa, on la gent s’hi troba satisfeta. Pensa que entre avui i demà, més de seixanta persones tenen cura perquè tot funcioni correctament i cal agrair aquest voluntariat entusiasta, altruista per l’èxit que, sens dubte assolirà aquesta cita estiuenca que s’ha esdevingut tradicional. Em cal afegir que sense aquesta força que ens donen els voluntaris res d’això fóra possible.
-Tornem a les millores realitzades que ja són una realitat…
-Voldria ressaltar que en aquesta legislatura que ha quedat enrere s’ha culminat la remodelació de les escoles, folrant les parets, la redistribució de les aules d’acord amb la directora i les mestres. S’ha suprimit el barracó prefabricat que feia de menjador i s’ha inclòs en l’estructura del recinte escolar el que significa que els nens ja no han de sortir a dinar a fora. Tot un procés laboriós i feixuc fruit de la tasca incansable del fins ara regidor de cultura que inclou, reunions, planificacions, escoltar l’opinió dels docents i posar-ho en pràctica. Ens podem sentir molt satisfets d’haver aconseguit finalitzar aquest projecte que esdevenia en una de les preocupacions principals pel poble.
-Parlant d’escoles, en quina situació es troba l’escola bressol…?
-Aquest és un projecte difícil, però en fase d’execució. La primera iniciativa era trobar el lloc adequat pel seu emplaçament per tal que els pares i mares del futur poguessin deixar els infants a l’escola normal i els més petits a l’escola bressol. Ja l’hem trobat a l’avinguda Catalunya, just davant l’escola on abans hi havia el barracó –menjador. És un projecte d’una certa complexitat perquè es construirà sota la zona verda que ha quedat lliure al desaparèixer el barracó al qual fèiem referència, creant així un complex escolar evitant que entre l’escola normal i l’escola bressol tinguem una distància més que respectable. Serà una escola gran per encabir 40 infants –actualment només n’acollim 29. N’estic convençut que tindrem una escola bressol diàfana, moderna, dissenyada i assessorada per l’actual equip de mestres, d’acord amb les exigències del segle XXI.
-Una reflexió: ets conscient a creure si val la pena d’afanyar-te durant un temps de la teva vida, minvant temps al descans, l’esbarjo i la família, sovint renunciant a molts caps de setmana per participar en les activitats que el càrrec comporta. Tinc la sospita que es fa difícil entendre que hi ha gent que s’entusiasma a participar en la política municipal. Tens una resposta…?
-Això és així i ho accepto de bon grat. El que més important és formar un bon equip de persones que més o menys treballin i pensin igual. Cadascú de nosaltres assumint la seva responsabilitat en les diferents àrees d’actuació i poder culminar els projectes engegats. És evident que l’alcalde que en aquest cas sóc jo, ha de sacrificar molts caps de setmana i això, t’ho dic de veritat, per a mi no significa cap esforç. Després de dues legislatures sóc conscient el que comporta ser alcalde d’Alforja amb la nostra idiosincràsia tan especial.
Aquest cap de setmana passat, hem viscut una altra festa d’homenatge als avis amb els qui em trobo absolutament satisfet i m’agrada molt participar en el teixit associatiu del poble, compartir sensacions amb la gent, parlar del que calgui amb tothom i tot això m’enriqueix com a persona. Per tant, repeteixo, no em representa cap sacrifici. Si fos al contrari, no ho dubtis, ja hauria deixat el càrrec. He de ressaltar que tinc la sort immensa que la meva dona em fa costat i m’acompanya en tots els actes i això és molt important.
-En aquests primers vuit anys com alcalde, tinc la sospita que has mantingut el mòbil obert les 24 hores del dia els set dies de la setmana per si sona reclamant la teva presència davant qualsevol incident rellevant tot i que la trucada comenci amb un “perdona que t’amoïni aquestes hores…” T’has trobat sovint en aquesta situació…?
-Parlem-ne. No m’han trucat mai de matinada a les 4 o les 6 del matí, però sí que he rebut trucades dissabtes i diumenges de veïns amb la queixa que a la casa del costat tenien la música a tot volum o bé provocaven un xivarri poc suportable o feien activitats per les que no tenien permís i amoïnaven. El tràmit a seguir és posar-me en contacte amb els Mossos d’Esquadra ja que no sóc la persona adequada per posar ordre. Són ells els qui tenen l’autoritat per fer-ho. Que em truquin a hores intempestives no m’ha passat mai, això no vol dir que el meu telèfon el tinc sempre a disposició de qui vulgui trucar-me per una necessitat urgent que jo els pugui resoldre.
-S’ha tornat a repetir la circumstància que enguany han coincidit dues convocatòries electorals en el termini d’un mes: les generals i les municipals i, un cop més a les “generals” altres formacions polítiques van arrasar en nombre de vots, el que els donava certa eufòria guanyadora. Tanmateix un mes després se’ls hi va girar en contra com si fos un efecte “bumerang”. Els que tenim l’experiència d’una certa edat, això no ens ha agafat de sorpresa. Prou sabem que en unes eleccions “generals” o “autonòmiques” s’acostuma a votar el partit però en les municipals, lògicament més properes, el vot es lliura a la persona. Has copsat aquesta tendència que la gent del poble vota al Juanjo Garcia per atorgar-li la seva confiança…?
-Sense falsa modèstia, que no és el cas, sincerament crec que és així. Des de les primeres eleccions que em vaig presentar el 2011, fins a les de 2019, han estat tres legislatures amb majoria absoluta. No obstant això, tinc molt present que, exceptuant aquestes tres eleccions locals, la formació que encapçalo les ha perdut totes i quan dic “totes”, són “totes”, la qual cosa vol dir que la gent sap fil per randa quan vota pel Congrés, per la Generalitat i quan es vota per l’alcaldia, amb l’afegit d’atorgar-nos majoria absoluta.
… jo estava molt confiat amb aquestes eleccions del 2019 i així ho vaig transmetre a l’equip de govern que m’acompanyava i el resultat ens ha estat favorable
A nivell personal voldria deixar constància del meu agraïment més sincer a tot el poble d’Alforja. Ho valoro molt positivament. Crec que sóc una persona honesta que sempre vaig de front quan em pregunten el meu parer i qualsevol qüestió que em plantegin, si es pot fer es fa i quan no és possible també ho dic sense rodeigs ni excuses de mal pagador. També vull dir que jo estava molt confiat amb aquestes eleccions del 2019 i així ho vaig transmetre a l’equip de govern que m’acompanyava i el resultat ens ha estat favorable. No em cansaré d’agrair al poble d’ Alforja el que m’hagi renovat la seva confiança el que em dóna una enorme força interior per continuar al servei del poble.
-Jo també voldria expressar-te el meu agraïment per aquesta estona que m’has concedit i desitjar-te molta sort en aquesta legislatura que tot just ha iniciat un camí farcit d’esperances i d’incògnites.
Gonçal Évole
