En Josep Taverna i Martínez nasqué a Alforja el 1884, fill de família camperola. Compartí la llar amb els seus dos germans Mateu i Maria.
FORMACIÓ COM A MESTRE
Ja des de jove s’havia desvetllat el seu interès per la cultura i empès per aquest afany decideix matricular-se a magisteri en qualitat de lliure, després continuarà els seus estudis a Barcelona, tot i que els harà de compartir amb el servei militar. Tot aquest afer s’esdevenia vers el 1910. Ja després d’un seguit d’anys exerceix el professorat oficial, i fou destinat a Pla de Cabra, Avinyonet,…
Més tard, el 1923, entra a Alforja fins al 1930; a la vegada que feia d’educador també era corresponsal a la “Publicitat”, al “Be Negre” a la “Vanguardia” -encara que en aquesta última hi col·laborà menys que en les altres dues-. Un cop ho hagué finit vingué a Alforja a impartir l’ensenyament amb caràcter privat, establint-se a casa d’en Miquel Saludes (Miquel Alaguer, actualment casa d’en Pere Callot).
LA SEVA TASCA A ALFORJA
Abans d’explicar el seu mètode hem de tenir en compte que escolaritzava 112 nens aplegats en una sola aula. La classe la dividia en sessions que representaven el que ara en podem dir cursos. Les classes les feia amb molta naturalitat, plenes de detalls i d’experiències; tot estava basat amb la pràctica i amb els interessos de cada nen, així, doncs, va llogar una parada sols per ensenyar als nois les feines de l’agricultura i d’altres com el treball de la fusta, de l’electre i si calien les matemàtiques. Per poder conjuminar millor la feina, dos nois més grans s’encarregaven dels més petits, i quan ja havia acabat la jornada de treball els ensenyava a ells i a d’altres que es preparaven per al batxillerat.
EN TEMPS DE LA GENERALITAT
En Josep Taverna i Martínez es trasllada a Barcelona on dirigí una de les escoles de la Generalitat, les quals foren i han estat model d’ensenyament per l’enfocament que portaven, tenint en compte l’afavoriment del nen i que pogués desenvolupar tota una sèrie de potències que porta; per a poder-ho portar a terme el professorat era escollit i competent. En aquesta època tenia la residència al Consell de Cent, 403, 3r., 2a., al mateix edifici que en Miquel Taverna.
Però heus ací que ve la guerra i decideixen d’exiliar-se a França, concretament a Marsella amb Anton Àvila i Miquel Taverna; la idea d’anar a aquesta ciutat portuària era per poder enllaçar amb una embarcació cap a Marràqueix on hi residia un nebot seu, però abans de la imminent partida çap al Nord d’Àfrica, uns policies -degut a no tenir, el mestre Taverna, la documentació en ordre- el porten a un camp de concentració. D’aquest període de l’exili no n’he pogut aconseguir més dades, ja que quedà afillat per complet i ja de tornada ací al país em conten, els qui el conegueren, que no en va voler fer cap mena de comentari.
DESPRÉS DE L’EXILI (RETORN A ALFORJA)
Passada aquesta etapa exerceix alguns anys de mestre; tenim notícia que l’últim poble fou Calella, i ja jubilat torna a Alforja amb la mateixa empenta que sempre l’havia qualificat. L’any 1955, a 71 anys d’edat comença a impulsar una sèrie d’activitats amb la mainada, com modelatge, pintura,… que cada vegada s’aniria perfeccionant; aquests treballs van ser exposats per St. Miquel, a partir d’ací sorgí la idea dels Amics. En un principi es volia abastir una sèrie de deficiències que pogués haver-hi tant a nivell d’escola, com d’Ajuntament, com de qualsevol entitat existent.
De mica en mica, s’anava estructurant i podem trobar ja, l’any 1957, que el mestre Taverna proposa un tipus de treball dels Amics amb sis divisions: 1-cultural, 2-d’embelliment, 3-religiós, 4-higiènic, 5-artístic, 6-econòmic. Ara bé, és important de tenir en compte que el que proposava dur a terme no era exclusiu dels Amics, sinó que era interessant que sorgís de tot el poble, fos de l’Ajuntament o de qualsevol altra entitat. La idea era crear una sèrie d’activitats fora del treball o sigui d’esbarjo, que a la vegada anés construint a la persona i anés embellint el poble.
CONSOLIDACIÓ DELS AMICS D’ALFORJA
Aquesta realització tenia un interès especial envers els infants i els vells, pels quals sempre havia tingut gran estimació. L’any 1961 s’aproven oficialment els Estatuts dels Amics d’Alforja presidint-ne ell la primera junta legalitzada. Enmig de la feina d’endegament de l’Entitat, el mestre Taverna tenia altres problemes a solucionar, o almenys que no podia descuidar. Ens referim a la seva salut, així, doncs, anava periòdicament Barcelona a visitar-se, fins que del juny del 1962 a l’abril del 1963 (“debido a la enfermedad del año pasado que ha aquejado al sefior presidente de esta Asociación de la que ya està curado”) s’hagué d’internar a l’Hospital Clínic aproximadament 10 mesos.
L’any 1961 s’aproven oficialment els Estatuts dels Amics d’Alforja presidint-ne ell la primera junta legalitzada
Però superat aquest entrebanc torna a la vida quotidiana, sense cap mena de dificultat; i tots els que l’envoltaren comenten que quedà força apedaçat. Fundà una Biblioteca popular que més tard serà la Biblioteca Municipal, també l’Arxiu, el Museu i l’Orfeó, D’aquest apartat podem destacar que n’era gran amant i que com a instrument tocava el clarinet Durant aquests temps visqué a la casa n. 25 del què actualment és l’Avgda. de Catalunya; però després es traslladà a la casa del doctor Lluís Fulial, avui carrer del Mercadal, 24.
No podem deixar d’anomenar l’ajuda de la seva muller la Pepita Guinovart en la tasca pedagògica i que en tot moment sempre l’esperonava, malgrat que alguns conten que tenia un caràcter un xic esquerp, quan ella morí es quedà molt sol, i després amb la sordesa s’anà fent menys participatiu. Morí el 12 de desembre de l’any 1968 a 84 anys.
Teresina Àvila i Mariné (CEA)
