Josep Fusté, Salvador Vilaseca i la història del crani del Cingle

Josep Fusté, Salvador Vilaseca i la història del crani del Cingle

by -
0 3874

Un dels personatges amb els quals Josep Fusté va tenir una veritable amistat, jo diria fins i tot devoció, va ser el doctor Salvador Vilaseca. Aquest fet té la seva explicació per molts alforgencs coneguda i és que el pare del Fusté, va haver de ser internat a l’Institut Pere Mata de Reus degut als forts desequilibris mentals. Per aquells anys, el Dr.Vilaseca era el director d’aquest centre psiquiàtric i amb Josep Fusté van haver de tenir una relació diguem-ne de metge – fill de pacient, que amb el temps, esdevindria una bona amistat.

josep-fuste-grifoll
Josep Fusté

Aquesta amistat era profunda, i ve corroborada per la fluida correspondència que mantingueren a través dels anys i que s’intensificà en les dècades dels anys seixanta-setanta. La correspondència té bàsicament dues constants: La preocupació de la salut, o els tràmits que feia el doctor perquè la mare pogués cobrar una pensió i la més extensa, la de les troballes arqueològiques al terme d’Alforja i les Coves del Cingle Blanc o Coves del Rufino.

El Fusté li oferia al Dr. Vilaseca les troballes que feia al Cingle Blanc

La cosa més a mà que el Fusté tenia per a correspondre l’interès que el doctor Vilaseca demostrava pels seus pares, era oferir-li les troballes que feia a les coves del cingle Blanc d’Arbolí, per la qual cosa el doctor sempre restà agraït. En diverses cartes parla de les seves descobertes que explica de manera minuciosa al Dr.Vilaseca:

salvador-vilaseca-anguera-01
Dr. Salvador Vilaseca

” La troballa no fou res de l’altre món però la crec interessant Una olla Xata fragment amb nansa, perifèria dentada i amb fons i tot podria reconstruir-se. Un tros de ganivet molt ben treballat d’uns 7 cent. Per tres. Una destral. Un vaset xafat, no complert amb ratIletes horitzontals finíssimes i piquets, amb un compendi d’una dotzena de trossos tots amb vora i incisions. Sabeu que ho tinc a la vostra disposició com tot el resta que guardo” 

En una carta del 16 de setembre del 1962 diu:

“Tinc una sèrie de noiets entusiasmats amb la ceràmica. Jo em faig vell i cal qui em substitueixi. Són bons elements.” 

De fet Fusté, no havia previst que l’apassionament de Salvador Vilaseca per l’arqueologia la pogués transmetre a algun d’aquells noiets, i si mai ho va preveure, no havia pensat que els interessos de Vilaseca topessin amb un dels seus deixebles. El cas és, que a mi, en aquells anys, m’agafà una febre per l’arqueologia, que no pensava en altra cosa.

En una altra carta el Fusté diu:

“Fa temps que no hem anat a les coves i a fe que em reca l’anar-hi ja que aquella canalla em meregen i si no els acompanyo hi aniran sols”

La trobada del crani d’home fragmentat

I a fe que hi vaig anar sol i també amb algú altre. Amb el Xavier Pujals en una cavernositat inexplorada vam trobar les restes d’una dona i un infant nou nat i un altre dia amb el Fusté, un crani d’home fragmentat aquest últim a la cova del tronc o de la alzina. La CH seguint la classificació que va fer el mateix Dr. Vilaseca.

xavier-pujals
Amb el Xavier Pujals en una cavernositat inexplorada vam trobar les restes d’una dona i un infant nou nat i un altre dia amb el Fusté, un crani d’home fragmentat

Referint-se al crani d’home fragmentat el Fusté en una altre missiva explica:

“Com vaig dir-vos tenim un crani fragmentat, clar que aquest el trobàrem amb un company, prò no crec pas que tingui el menor recel en ensenyar-vos-el i potser tampoc en entregar-vos-el.” 

Al principi jo no tenia cap problema en fer donació al Dr. Vilaseca el que trobàvem a les coves, sinó vegeu aquest altre fragment i veiem com la troballa que havíem fet li va ser lliurada:

“Es molt fàcil que siguin parions i del mateix individu que el que va entregar-vos l’amic Salvador i Jassans”. 

Però tal com he dit a mi m’agafà una gran falera per tot aquell món de la prehistòria i aviat vaig estar gelós de les meves troballes. Les peces que havia trobat més interessants, més belles, les vaig ensenyar al doctor Vilaseca i sense consultar-ho se les va quedar. Com és natural vaig tenir un gran disgust. Ara les peces estan a les vitrines del museu de Reus. Però em sabia greu donar tot el material que jo volia estudiar i aleshores si el donava l’estudiaria un altre, publicant-ho amb el seu nom.

 L’arqueologia només em proporcionaria problemes

miquel-salvado-jassans-315
Crani d’home fragmentat

Per aquelles dates jo havia visitat el Dr.Vilaseca perquè m’ensenyés els seus coneixements, amb la intenció de col·laborar amb ell, però em va suggerir que em tragués del cap l’arqueologia, que només em proporcionaria problemes. Vist el desengany vaig matricular-me a la Universitat de Barcelona a una diplomatura d’Arqueologia Hispànica que durava tres anys. Vaig tenir els professors de més renom d’aquella facultat; Miquel Taradell, en Ripoll, Miquel de Palol.

El Fusté es trobava entre l’espasa i la paret. D’aquelles primeres cartes que comunicava al seu amic que prenia a uns nois a les coves havien passat nou anys. Març de 197I

“L’amic Salvador des d’un temps a agafat una follia de regirar coves que no pensa en altra cosa. I això no fora res, si com dieu, ens poséssim d’acord i us en fes sabedor per classificar-ho i publicar-ho”. 

Per una part el pressionava el seu amic i protector Dr. Vilaseca i per l’altre, el deixeble, amic i veí, que no volia perdre la oportunitat de tenir al seu abast un material per estudiar el què amb tanta eficàcia havia après del seu mestre Josep Fusté. En la mateixa carta més endavant diu:

“jo no sé què fer-hi i com més li’n parlo més enredat ho veig, feu vos mateix el que millor creieu però, per favor, no m’hi acabeu de complicar que ja em reca prou el que ha passat fins ara” 

cova-del-rufino-204
Cova del Rufino

Per una part el Fusté li sabia greu no poder complaure al seu protector i per l’altre no poder compartir les anades a les coves amb el seu alumne.

“Abans més d’una vegada, anàrem junts a la recerca i aquella tasca ens servia a !’ensems de distracció”. 

Això feia patir el Fusté, perquè les anades a les coves, eren un complement de la nostra amistat i de manera conjunta vibràvem d’emoció a l’hora de fer una troballa. El bon amic Fusté s’ho devia passar malament.

De fet el Fusté també es trobà amb altres casos similars, quan el Dr. li demanava que pidolés al Rector d’Alforja mossèn Joan Serra, objectes de la Parròquia, com en el cas d’una “naveta de gran valor”. També li fa fer passos per un sagrari d’Ulldemolins:

“Escriguí a Ulldemolins indagant la troballa d’aquell sagrari i encara no m’han contestat”

Vilaseca no podia sostreure’s de la seva afecció al col·leccionisme

Vilaseca no podia sostreure’s de la seva afecció al col·leccionisme i a tothora s’afanyava a arreplegar objectes pel museu de Reus i al Fusté li feia fer passos, potser compromesos, per aconseguir algunes peces. Josep Fusté va mantenir la seva fidelitat a Vilaseca fins a l’últim dia, malgrat això li costés disgustos i sacrificis.

Jo vaig acabar els meus estudis d’Arqueologia a la Universitat, que era el que en aquells anys més volia, i mai més vaig tornar a excavar a les coves. Ens havien educat i mentalitzat Havia après a fer la feina correctament anant a excavacions oficials a Sant Miquel de Vinebre o al Puig-roig del Putxet i havia vist els odis i enveges que es tenen els professionals de l’arqueologia per poder publicar i passar davant de l’altre. Era un món que no m’interessava. El vaig deixar. Ara recordo aquells anys intensos d’aventures amistat i perquè no, d’una certa rivalitat que van omplir les nostres vides.

Tots els materials que conservo estan a la disposició de qui els vulgui estudiar

Al igual que la naveta de l’església d’Alforja el crani d’home que vaig trobar junt amb el Fusté tampoc va parar en mans del doctor Vilaseca i el seu museu. Conjuntament amb tots els materials que conservo els han vist i catalogat alumnes de la Universitat Rovira iVirgili i estan a la disposició de qui els vulgui estudiar.

Miquel Salvadó Jassans
(Diplomat en Arqueologia Hispànica)
(Article publicat a Vent de Serè)

 

Fotos: Rogelio Portal

Miquel Salvadó Jassans
(Alforja, 1937), és llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, diplomat en Arqueologia Hispànica i membre de la Societat d’Onomàstica. Artista pintor i professor d’art, ha exposat en diverses ciutats de Catalunya i és autor de diversos llibres.

NO COMMENTS

Leave a Reply