Gemma Capella Ferrè. Alcaldessa d’Alforja ( 2009 -2011 )

Gemma Capella Ferrè. Alcaldessa d’Alforja ( 2009 -2011 )

by -
0 3163

Per la circumstància malaurada, del decés sobtat de Josep Viñas Juncosa i, després del Ple Extraordinari Municipal convocat expressament, des de el 27 de maig la Gemma Capella Ferré afronta el repte d’estar al capdavant de la política municipal d’Alforja. Es donava el cas de ser la primera dona alcaldessa del nostre poble.

A mitjan de juliol, li vaig fer arribar la meva intenció de mantenir una trobada per tal d’entrevistar-la com la nova alcaldessa d’Alforja. Varen passar uns dies i, quan ja pensava que s’havia oblidat de l’esmentada petició, vaig rebre una trucada de la Maria Teresa Martí, funcionària i ànima de l’ajuntament que em deia que l’alcaldessa em rebria a les sis de la tarda del divendres 6 d’agost a les dependències de la casa Consistorial. Puntual a la cita, el dia i hora prevista, travessava el llindar de l’ajuntament, acompanyat del meu net gran que té un esma especial per la fotografia i, al primer pis, ens esperava la Gemma Capella. Li demanem una breu sessió de fotos i, un cop sols, l’alcaldessa ha tingut la gentilesa d’acompanyar-me per les tres plantes on és realitzen unes reformes de tot punt necessàries de les dependències de l’ajuntament que, evidentment, resten obsoletes per poder desenvolupar amb comoditat les tasques d’administració i atenció a la ciutadania. Per aquesta missió s’ha reservat un estatge espaiós i diàfan. A tocar a les oficines s’han dissenyat tres despatxos pels regidors, sala de reunions, una altra estança espaiosa per donar acolliment als plens i actes oficials, el despatx de l’alcalde- (ssa) i, la última planta dedicada a l’Arxiu Municipal que ja presenta un ordre respectable seguint les instruccions de l’alcalde anterior. A totes les plantes s’hi podrà accedir amb un ascensor, està pendent de la resolució d’Urbanisme donant resposta a la demanda del grup municipal de CIU. Mentrestant no és farà res.

Agraeixo a l’alcaldessa aquest protocol que, sincerament, no me l’esperava. Abans d’encetar l’entrevista, permeteu-me un incís: sóc conscient del breu temps en que la Gemma Capella desenvolupa el seu càrrec i que, malgrat la seva experiència com a regidora, no es qüestió d’amoïnar-la amb preguntes presumptament transcendents d’assumptes que encara els ha de pair calmosament.

– Els dies previs al teu nomenament com alcaldessa, va escampar-se pel poble la brama… “d’ara què”. Aquesta és la meva primera pregunta: “ara què…”

– Jo particularment i ho faig extensiu a la resta de l’equip de govern, no vàrem tenir dubtes en cap moment. Segons el pacte amb ERC, l’alcaldia pertanyia al PSC-PM (Progrés Municipal) i, per tant, com a segona de llista, em pertocava a mi assumir la responsabilitat de posar-me al capdavant del Govern Municipal. De que s’havia de donar continuïtat al projecte iniciat al 2007 ho teníem clar, sense cap ombra de dubtes.

– Aclarit el tema suposo que no tindràs cap inconvenient de fer-me un esbós breu de la teva biografia, tan a nivell personal com el de la militància política…

– Per on començo i acabo la meva biografia…?

– Fins allà on tu em vulguis explicar…

– Tinc trenta sis anys acabats de complir, estic casada i sóc mare de dues criatures. De fet, la meva entrada a la política va esdevenir-se amb l’arribada del meu segon fill. El meu marit i jo havíem estat vivint a Reus des de l’any 1995 al 2001. Quan estava embarassada de la segona criatura, vaig trobar a faltar aquell caliu vital de les “mamàs” al poble, de relació, de trobades al parc, de xerrades…Era una vida social que, quan treballava, no vaig trobar a faltar, però amb dues criatures, obligada a deixar la feina temporalment, si que tenia un buit difícil d’omplir. Vàrem decidir de venir a viure aquí a Alforja i ens vam trobar de que el mateix any de la nostra arribada, la Llar d’Infants que estava ubicada al gimnàs de l’escola havia de traslladar-se. El Departament d’Educació no donava el seu consentiment perquè la normativa diu que el parvulari no podia estar instal·lat en el mateix edifici de l’escola de propietat municipal i que, obligatòriament, havia de canviar d’estatge. Vam tenir una trobada amb l’alcalde d’aleshores, el senyor Mariné i ens va explicar que la Llar d’Infants s’ubicaria en uns barracots al camí de Sant Antoni a tocar al camp de futbol. Ens va semblar tot correcte i va començar a funcionar amb normalitat. El primer ja any vaig entrar a formar part de l’Assemblea de l’Associació de maternals Llavors, com a membre de ple dret de la Junta, vaig viure i patir d’una forma directa les mancances que tenia la Llar d’Infants, la qual cosa m’obligava a mantenir més diàlegs amb el senyor Mariné i poder copsar la poca sensibilitat de l’alcalde amb l’esmentada Llar d’Infants i va començar la meva lluita per tal d’aconseguir recursos i el reconeixement per part de l’ajuntament de la importància que representava el funcionament eficaç i correcte de la guarderia. Conseqüència d’aquesta perseverança va ser que en Josep Viñas em proposés de presentar-me en les llistes del PSC- PM per intentar canviar la dinàmica. Així va ser com em vaig enrolar en la política municipal inclosa en les llistes de les eleccions del 2003 i després les del 2007 ocupant el segon lloc de la candidatura en que vam entrar al govern municipal amb els companys d’Esquerra Republicana.

– Ja que hem començat amb el tema de l’ensenyament, tot i ser un qüestió diferent, com estan les gestions per la construcció d’unes noves escoles que tinc entès que es volen ubicar en els terrenys a tocar al Mas del Metge…

– Aquest tema amb el projecte de nou POUM del que vàrem aprovar el segon tràmit inicial el 14 de juny, nosaltres continuem defensant aquesta posició per la ubicació de les noves escoles en els terrenys a tocar a la rotonda de la carretera…

– Aquests terrenys ja són de l’Ajuntament…?

– No, aquests terrenys encara són dels seus propietaris…

– El tema doncs, no està resolt…

– El que no està resolt és la permuta dels terrenys. Estem negociant una permuta d’aquests terrenys per unes parcel·les que la futura Urbanització dels Horts d’en Serra va haver de cedir a l’Ajuntament. El que està plantejat és una permuta de sol rústic per les esmentades parcel·les urbanitzables dels Horts d’en Serra.

– Tornem al tema personal. El fet de que, per primera vegada, una dona hagi assolit la figura d’alcaldessa d’Alforja, com ho has viscut… amb alguna mena de rebuig, de respecte, de benvinguda cordial…

– T’ho diré sincerament. Jo ho he rebut amb normalitat. Es dona la circumstància de que aquí al Baix Camp ja teníem una altra alcaldessa: la Montserrat Roca de Botarell. Ara ja en som dues. No obstant això, t’ho repeteixo que ho he viscut amb una normalitat absoluta. Els que potser no accepten el meu nomenament, ja sia per la meva joventut o pel fet de ser una dona, a mi ningú m’ho ha fet evident. Fins ara el fet de ser alcaldessa m’ha comportat felicitacions i manifestacions de suport tant de gent del poble com d’organismes oficials que, per raons del càrrec, m’he vist obligada a visitar…

– I amb l’equip de govern…

– Cap entrebanc. Més aviat he trobat una col·laboració molt sincera.

– Un tema polèmic: el projecte del POUM. En quin punt de la seva tramitació ens trobem…?

– Del POUM hem fet la segona “aprovació inicial” el 14 de juny, ja que els canvis eren força substancials a la primera aprovació inicial i un cop fetes les rectificacions pertinents i, per tal de no repetir tots els tràmits es va procedir a l’esmentada segona aprovació. Encara està obert el període d’al·legacions dels informes medi ambientals.

– Això significaria una revisió d’al·legacions que s’han presentat, abans de posar-lo en pràctica.

– Les al·legacions presentades que son entre 10 i 15 que s’han de contestar puntualment, favorable o desfavorablement i s’han de reflectir a les normes. Ja veus que les al·legacions presentades en aquesta segona fase son més aviat poques i, una vegada resoltes, s’han d’incloure en el nou pla que esperem sigui el definitiu. Hem demanat els informes corresponents als departaments d’Agricultura, Medi Ambient, Educació… i tots els departaments de la Generalitat tenen còpia del pla urbanístic i han d’emetre el seu dictamen favorable o no.

– Dedueixo un procés llarg i feixuc…

– Efectivament, molt llarg. A nosaltres ens agradaria de que, a principis del 2011, poder aconseguir l’aprovació provisional que és l’últim pas que li resta a l’ajuntament en el que fa referència al pla urbanístic. Després de l’esmentada aprovació provisional, Urbanisme de Tarragona encara té dret a rèplica que, si és favorable, seria el pas definitiu

-Com està el finançament de l’ajuntament, amb quina situació t’has trobat, les possibles solucions que es planteja l’equip de govern en un termini relativament breu…?

L’alcaldessa ha dubtat uns moments abans de respondre amb fermesa:

– Malament, però matisem, sense dramatitzar: L’hem trobat i està equilibrat. No tenim dèficit, la comptabilitat es porta al dia i els comptes estan sanejats. En aquests moments estem poc endeutats, en realitat ja no ho estàvem i tampoc ens hem endeutat més. El que si és veritat és que tenim molt poc marge de maniobrar i per emprendre nous projectes. Si vols continuar amb els números sanejats has d’anar amb molt de compte. Pràcticament tot el pressupost ordinari, l’ajuntament el distribueix per les necessitats mes peremptòries pel seu funcionament. Repeteixo: tenim poc marge per projectes i inversions.

Les obres de renovació de l’Ajuntament forma part del “Plan E” que va engegar el govern de l’Estat.

– Les dues fases que s’han fet fins ara estan dins del “Plan E” i en aquest pla també està inclosa la reforma de la sala rodona del Parc.

– Però la sala rodona ja està enllestida…

– Què dius ara! Ni molt menys. Hem acabat la primera fase. De tot el projecte presentat, encara tenim fases que s’han d’executar. Poc a poc ho anirem completant.

– Els diners que van arribar segons els projectes i pressupostos estan exhaurits…

– Això no és tan senzill com ho planteges. El reglament o la llei –ho pots escriure com vulguis- diu clarament que s’han de presentar uns projectes per un import determinat. Aprofitant una escletxa de la llei esmentada, es va incloure part del dèficit que genera la Llar d’Infants, la qual cosa és permesa, un tant per cent de despesa social i educativa. Hem executat una segona fase de les reformes de l’ajuntament i s’estan portant endavant l’eliminació de les barreres arquitectòniques de la Casa de Cultura.

– En els contactes que tens amb altres alcaldes, la qüestió econòmica és un tema recurrent del que es parla sovint…?

– Sempre. Sens dubte, és el tema fonamental de les converses. Tots els ajuntaments viuen amb angoixa la mateixa problemàtica. Amb l’excepció dels ajuntaments de Pratdip, Vandellós, Hospitalet de l’Infant que tenen la sort, – puntualitzem: “sort” relativa, ja que la majoria no voldríem tenir aquesta mena de “sort”- de comptar en el seus pressupostos les aportacions derivades de suportar les nuclears, la resta de municipis estem econòmicament amb igualtat de condicions. Jo penso que el que s’ha fet en el decurs de molts anys, concretament al final dels noranta i principis del 2000, és viure excessivament en aquesta bombolla econòmica dels impostos derivats de la construcció i quan s’ha produït l’espetec, la caiguda lliure d’aquesta activitat, arrossegant l’Impost sobre la Construcció i Instal·lacions, ningú ha trobat la solució adequada. Això ha suposat deixar d’ingressar una mitjana de 70 – 80 – 90000 euros que, evidentment, ha suposat un daltabaix important. Pensa que aquest fet té una incidència a la baixa d’un 10 a un 15% en els pressupostos dels ajuntaments. I això és molt.

– Aquesta manca d’ingressos, pot repercutir d’una manera decisiva en la distribució de les subvencions a les diferents entitats que donen un alè de vida al poble…?

– L’Ajuntament manté el seu esperit de servei i agraeix el suport de les entitats, però la situació és la que hi ha i no podrà atendre l’allau de sol·licituds i, el pressupost destinat a les entitats ens veurem obligats a retallar-lo en un 20%. L’Ajuntament ha de tenir en compte de donar suport a aquestes entitats que, per descomptat, omplen un buit amb les seves activitats però la realitat econòmica no ens ho permet.

– Els actes de la Festa Major es veuran afectats per aquesta retallada? Pots avançar-me alguna activitat programada…?

– Això ho porta la Regiduria de Cultura que ja m’han fet arribar de que la Festa Major tindrà un caire de continuïtat mantenint les tradicions habituals, sense gaires novetats.

– No deixem de banda el tema econòmic. Un altre problema greu i feixuc: CUMESA, l’empresa que explota la pedrera. Continuen sense pagar?

– Aquesta empresa va trencar el conveni que té signat amb l’Ajuntament, l’any 2007. No obstant això, nosaltres continuem amb fermesa les negociacions, fins al punt de que la última reunió la vàrem tenir al despatx del Delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona el senyor Xavier Sabaté, amb el senyor Mirarnau, posseïdor del 50% de CUMESA i l’altre 50% pertany al senyor Sorigué. Nosaltres ens vàrem reunir amb el senyor Mirarnau que es va comprometre a donar-nos una resposta a la propera tardor, afegint que ara les coses anaven malament, que la pedrera els hi resultava deficitària però que tenien projectes per tal de millorar aquesta situació i poder arribar a un acord amb l’Ajuntament, que n’eren conscients de no haver actuat bé i volien rectificar la seva actitud.

– Puntualitzem. M’has dit que ells reconeixen no haver actuat bé. Aleshores l’Ajuntament d’Alforja té tota la raó i la qüestió rau en posar-se al dia dels compromisos del conveni signat…

– Ells es ratifiquen en que la negociació que en el seu moment es va portar amb el senyor Mariné, es va fer sota pressió. Obligats per aquesta “pressió”, que no concreten en cap moment, a la que, segons ells, es van veure sotmesos, varen signar el conveni i aprofitant la primera excusa fútil a la que es van poder agafar, trencar l’esmentat conveni, tot i que ara reconeixen una actitud poc seriosa. Davant de la nostra insistència de que tots els empresaris mantenen convenis amb els ajuntaments, ells ara reclamen que sigui la Generalitat la que els imposi el “canon” corresponent a aquestes explotacions ajustat al mercat, rebutjant un conveni en que se’ls i demanava un preu excessiu per tonatge o per m3, amb el que no podien competir amb la resta del mercat.

– Aquest és el seu punt de vista com empresaris. Ara tot és deficitari, tot és pèrdua de diners, però la pedrera continua amb la seva explotació. Voldria saber el teu punt de vista com alcaldessa del municipi afectat…

– Ho tinc molt clar. El meu punt de vista es que nosaltres ens continuem empassant els seus camions, amb el soroll que provoquen i el perill que això suposa, nosaltres continuem empassant-nos la seva pols, la seva contaminació de la riera i contemplant astorats aquell forat immens que gairebé s’ha “menjat” el camí vell d’Arbolí que qualsevol dia ens caurà al damunt. Per acabar-ho d’arrodonir, el municipi sense cobrar un euro des de l’any 2007. Comptant el 2010 ja son quatre anys que no aporten cap compensació a les arques de l’ajuntament. Calculant que son 72000 euros anyals, serien uns diners que ens vindrien com oli en un llum.

– El subministrament d’aigua al poble està garantit o en cas d’una sequera com la de fa quatre anys tornaríem a tenir problemes. Com ho tenim això…?

– D’esdevenir-se una sequera com la que vàrem patir l’any 2007, tornarem a tenir problemes perquè ens abastim de cabals d’aigües amunt. Estem projectant de fer altres pous i de connectar l’aigua dels Horts d’en Serra a la del municipi ja que es dona la circumstància de que aquesta partida disposa d’un pou amb força aigua. Però en cas de repetició d’una sequera severa, afectaria a tota la vall i l’aigua que arriba al poble és, principalment de la vall d’Alforja i no en tindríem suficient perquè encara no s’ha pogut fer la connexió amb el dipòsit del CAT. Continuem treballant amb l’ajuntament de Les Borges per aconseguir el finançament necessari i fer possible aquesta connexió.

– L’aigua del Pou de la Mata està descartada?

– En un cas extrem com el que vàrem patir al 2007, l’aigua del pou de la Mata continua estan allí, a la nostra disposició i la solució seria recórrer a les cisternes pel seu trasllat. El que no volem, rotundament, és fer una despesa de mig milió d’euros en pujar aquesta aigua ja que està comprovat de que l’aigua d’aquest pou conté una quantitat elevada de nitrats. Amb aquest mig milió d’euros donaríem preferència a altres projectes a la recerca d’aigua.

– Aquests nitrats son perillosos per la salut…?

– Son nivells prohibitius per la salut que no la fan apropiada per l’ús de boca. Tornaríem al problema que ja ens va passar al 2007 en que s’havien de fer les barreges i concentracions necessàries per fer-la apta pel consum humà. Per rentar-te i altres usos domèstics, cap problema. Insalubre tan sols per l’anomenat “ús de boca”, la qual cosa ha de quedar clara.

– Al poble es viu una temença als robatoris que semblen haver agafat embranzida. El teu equip de govern s’ha plantejat de restablir la figura del sereno…? Et recordo que això anava al vostre programa electoral.

– No, rotundament. Reconec que anava al nostre programa però el cost de manteniment no el podem assumir. Representa uns 6000 euros mensuals i en les circumstàncies econòmiques que ens toca de viure, l’Ajuntament hauria de sacrificar altres serveis. El que tenim a la disposició de tots el vilatans és una relació molt fluida amb els Mossos d’Esquadra. El Sendo Martorell, regidor delegat, té un contacte gairebé diari amb els Mossos. Qualsevol incident del que tenim constància o, a l’inrevés, ens avisen o els truquem i amb pocs minuts els tenim aquí dalt. T’explicaré un exemple: fa un parell de dies ens varen avisar de que pel poble s’havia detectat la presència d’una parella sospitosa que anaven pidolant d’una manera forçada, al·legant que ho feien per ajudar al seu fill malalt. No havien passat vint minuts de la trucada que ja estaven atrapats pels Mossos dalt a la plaça del Castell. La col·laboració és molt propera i efectiva i si els demanem que facin més rondes de les necessàries, per alguna sospita d’inseguretat, sempre estan disposats.

– Com alcaldessa hi veus cap altra solució…?

– S’hauria de poder mancomunar un cos de guàrdia urbana. Això és una inquietud ben palesa als pobles de la rodalia i no cal dir al nostre. Seria factible pels pobles de Vilaplana, l’Aleixar, Maspujols, Les Borges i Alforja, de crear aquest cos de Guàrdia Urbana, de més proximitat i eficàcia. Mentre això no sigui possible, hauríem de fer un esforç plegats, per tal de conscienciar a la gent en l’hàbit de trucar al 112 en cas de qualsevol incidència sospitosa. Si que es té una tendència comprovada de trucar a l’Ajuntament i nosaltres contents, ja que tot seguit truquem al 112 al que generalment sembla que els faci respecte de telefonar en aquest número, que, per cert, el servei d’atenció acostuma a ser molt eficaç.

– Amb aquests dos mesos i escaig, quin és el teu estat d’ànim, perquè està comprovada la diferència de veure el braus des de la barrera a trobar-te al mig de la sorra de la plaça. Com veus ara les coses…

– Jo en un principi ho vaig agafar amb una recança certa, amb el sentiment de que havia de desenvolupar un càrrec que no em corresponia a mi, que li tocava en el Josep Viñas…

– Això ara ja, dissortadament, és irreversible…

– Doncs que vols que et digui… m’has de creure, és el que m’ha estat més difícil d’assumir. Altres responsabilitats no m’han creat cap dificultat. Pensa que la meva tasca com a consellera comarcal m’ha ajudat molt i em donava una certa experiència la d’haver parlat amb molts companys d’altres ajuntaments i de responsables de diferents departaments de la Generalitat i això, vulguis o no, t’acostuma a no sentir-te estranya en aquests ambients. A més amb el Josep havíem format un grup compacte de comunicació fluida, fruit de moltes converses. He tingut la convicció ferma en la continuïtat d’un projecte i les meves cabòries d’haver-me tocat el paper de posar-me al capdavant i que, sens dubte, donades les circumstàncies calia adaptar-se. Crec haver-lo aconseguit.

– Estem a tocar la Festa Major. Voldries aprofitar l’INFORMATIU per transmetre un missatge als alforgencs.

– El meu missatge al poble és el de que participem més multitudinàriament del que ja acostumem, en aquestes festes tan nostrades, que gaudim de la companyia d’uns i altres, que col·laborem plegats sense crítiques ni retrets fora de context. Gaudir de la festa, oblidar-nos per uns dies de la situació de crisi que ens toca viure, no solament a Alforja sinó arreu del país.

Voldria fer-te palès el meu agraïment personal i de l’INFORMATIU per aquesta estona que has tingut la gentilesa de dedicar-me, sense defugir de cap pregunta i només em resta desitjar-te, una bona gestió de l’Ajuntament i que la sort sigui la teva companya inseparable.                        

Gonçal Évole

“Entrevista Gemma Capella Ferrè. Alcaldessa d’Alforja ( 2009 -2011 )”
L’Informatiu Núm. 70 ( Juliol-Setembre 2010 )

 

 

Gonçal Évole
Membre fundador de l'Informatiu d'Alforja, una publicació activa durant 25 anys. Manté una intensa activitat comunicativa en diferents mitjans catalans.

NO COMMENTS

Leave a Reply