Preludi de la Festa Major d’Alforja

Preludi de la Festa Major d’Alforja

by -
0 386

Pel matí t’aixeques nerviós, encara que estiguis cansat, doncs durant tot el mes de setembre la recollida de les avellanes dóna molta feina a la majoria de famílies. Ja fa dies que tot el que fas i penses volta entorn de la pròxima Festa Major d’Alforja. Uns dies abans ja han portat de fora els “palcos” (llotges) i les cadires de fusta plegables i fins i tot el piano, per poder anar preparant com cal la sala del “Quim”, encara que va haver-hi algun any en que vàrem tenir un envelat en un altre lloc, com el de la plaça del Castell. Això donava la sensació d’una festa amb més opulència. Els comentaris sobre l’orquestra que vindrà per la Festa Major eren el tema de cada dia entre la gent del poble.

banda-taverna-alforja
Els comentaris sobre l’orquestra que vindrà per la Festa Major eren el tema de cada dia entre la gent del poble.

Normalment els joves estrenaven un vestit cada dos o tres anys, en canvi els grans o feien quan es podia

El tret de sortida el donava el senyor Cantenys, el sastre. Aquest senyor pujava de Reus un mes abans a prendre les mides per confeccionar els vestits. Normalment els joves estrenaven un vestit cada dos o tres anys, en canvi els grans o feien quan es podia o si m’apreteu massa, quan les mides de la vestimenta quedaven estretes pel greix de la persona o bé la tela que s’havia encongit. Eren temps de teixits dolents i pesats. Si pels homes la vestimenta la feien els sastres de Reus- ja fos el Cantenys o d’altres- en canvi per les dones les sastresses eren d’Alforja. Qui no recorda les germanes de “Cal Jildo” o la Papeta Jassans, que vestien a la majoria de jovenetes i grans, amb vestits preciosos, arribant alguns a ser fastuosos vestits de nit.

Qui no recorda les germanes de “Cal Jildo” o la Papeta Jassans, que vestien a la majoria de jovenetes i grans, amb vestits preciosos.

Pels anys quaranta venien al nostre poble les millors orquestres de Catalunya com La Filarmònica de Barcelona, Marfil, Planes de Martorell, Gran Casino, Ramon Evaristo i Els Bohemis (d’aquesta el nostre veí Josep Saludes “Balet” en formà part). Més tard en els anys cinquanta vingueren: Els Verds de Mataró, Pizarro i la Costa Brava.

Els Verds de Mataro
Pels anys quaranta i cinquanta venien al nostre poble les millors orquestres de Catalunya com Els Verds de Mataró.

Durant alguns anys el jovent del poble també vam organitzar les festes majors. Es feia una Junta de Festes i el jovent durant uns dies feien d’empresaris

Quan la collita d’avellanes era dolenta ens havíem de conformar amb orquestres més mòdiques com la nostra Selecta, acompanyada amb cantants de la categoria de Jorge Sepúlveda, Rina Seli o les Germanes Rosell. El patrocinador del ball era l’inoblidable Pepolla. Durant alguns anys el jovent del poble també vam organitzar les festes majors. Es feia una Junta de Festes i el jovent durant uns dies feien d’empresaris: contractar l’orquestra, llogar “palcos”, cadires, tenir cura del bar, etc. Pot semblar estrany però hi havia alguns anys en que teníem dues sales de ball per poder triar: la sala del “Quim” i la sala de la “Rabassada” on avui dia hi ha la Cooperativa Agrícola. La veritat però, és que la competència de dues sales de ball no va donar bon resultat, érem poca gent per tant ball, perquè s’ha de tenir en compte que també hi havia la Sala Parroquial. Des de feia temps el poble estava dividit en dos. La majoria anàvem al cinema-ball amb concerts inclosos i uns altres anaven a una altra festa paral·lela, amb sessions de sardanes tarda i nit, amenitzades per grans cobles com la Salvetana, donant concerts amb el Quartet Orpheus i també vetllades culturals amb la rapsoda Maria Ribas, vinculada a Cal Batllet, que ens delectava amb els seus recitals de poemes.

selecta
Quan la collita d’avellanes era dolenta ens havíem de conformar amb orquestres més mòdiques com la nostra Selecta

Dies abans de la Festa major, molts joves feien ” la picorella”, uns posant la mà al calaix i la majoria “pispant” uns quilos d’avellanes

Al meu davant tinc un programa de la Festa Major de l’any 1950 i me n’adono que té un format més petit que els d’ara i està imprès en blanc i negre, tot ell ple d’anuncis de comerciants de Reus i d’Alforja i el principal és el de la farmàcia Miranda de Reus. Per cert que amb els anuncis es pot comprovar que Reus disposava de pocs telèfons, només tenien tres dígits i en els anuncis d’Alforja ni tan sols i consten. Tret d’això, el mateix. Repic de campanes en honor de Sant Miquel i el somni de comprar-se una ràdio que continua siguent la diferència entre la propaganda i la religió, ja que la primera es basa en realitzar el que desitges en aquest món i la religió promet el que desitges en l’altra.

Però seguim que ara no és el moment de profunditzar. Dies abans de la Festa major, molts joves feien “la picorella”, uns posant la mà al calaix, si a casa hi havia una botiga i la majoria “pispant” uns quilos d’avellanes de casa seva i portar-los a corre-cuita al comprador més pròxim el qual te les pagava religiosament. D’aquesta manera no tenien de donar comptes a ningú del malgastament que poguessin fer, com anar a Reus la vigília de la festa, el dia vint-i-vuit a la tarda a comprar-te una corbata, que era el que es deia a casa, però en realitat on s’anava era a donar una volta per les cases de “barrets”.

La Festa Major, era la gran festa i la millor alegria era un bon dinar amb tota la família d’aquí i si podia ser també amb els de fora

Eren temps en que la “globalització” no existia, no hi havia coca-cola ni grans superfícies, ni cotxes particulars, la gent anava a Reus a comprar amb l’autocar de La Hispània. Per tant la Festa Major, era la gran festa i la millor alegria era un bon dinar amb tota la família d’aquí i si podia ser també amb els de fora. Un dinar diferent de tot l’any que generalment era: sopa de “brosses” i un bon rostit de bou acompanyat de rebosteria casolana. Els carnissers que eren els meus pares, havien de canviar la carn de porc i de corder per la de bou. Recordo que tres dies abans de la Festa Major, el dia vint-i-set, tots els xiquets del poble anaven darrere el bou quan el portaven al “matadero” (escorxador) que estava situat en el lloc on ara hi ha les escales de la Casa de Cultura. Allí el meu pare “l’Isidro” i el Josep Masdeu “el Rei”, el sacrificaven amb un cop de mall al cap i amb el pati ple de gent, com si estesin en presència d’una execució pública. Després també a la vista de tots era esquarterat allí mateix. Al dia següent les mestresses de casa ja podien passar per la carnisseria a comprar-lo i fer-lo rostit per la Festa Major.

 

Foto: Jordi Olivé Salvadó / Fototeca Municipal, Reus
Recordo que tres dies abans de la Festa Major, el dia vint-i-set, tots els xiquets del poble anaven darrere el bou quan el portaven al “matadero” (escorxador) que estava situat en el lloc on ara hi ha les escales de la Casa de Cultura. Foto: Jordi Olivé Salvadó

A nosaltres els joves el que ens importava eren les jovenetes que venien a compartir les festes amb nosaltres.

Per acabar el preludi de la Festa Major de la meitat del segle XX, sempre recordaré que al mig dia del 28 anàvem a esperar el cotxe de línia que venia de Reus, per veure qui arribava a passar les festes entre nosaltres, normalment els que baixaven de l’autocar eren familiars convidats a gaudir de les festes amb la gent del poble, però a nosaltres els joves el que ens importava eren les jovenetes que venien a compartir les festes amb nosaltres.

festa-major

Eren noies precioses, cares noves que portaven il·lusió, aires nous que el temps després ja es cuidava d’aplacar per retrobar-nos en la realitat, doncs el que teníem a casa era millor que el que buscàvem. Però com tota regla té les seves excepcions, si més no ho podeu preguntar al meu amic l’Anton Aragonès, quan la Pepita Gil va baixar de l’autobús, preciosa com una princesa, amb el seu maletí, que possiblement encara deu guardar.

David Bonet (Informatiu d’Alforja)

David Bonet
David Bonet Soci fundador de la fàbrica d'embotits BON DRIA S.L. i de les carnisseries- xarcuteries de Reus BONET I FILLS, S.L. que també engloben una granja de corders. Els seus escrits ens han deixat constància d'allò que va ser testimoni.

NO COMMENTS

Leave a Reply