La “falangització” de la política a Alforja i la humanitat dins d’aquesta

La “falangització” de la política a Alforja i la humanitat dins d’aquesta

by -
0 227
 

Els òrgans polítics republicans van deixar d’existir amb la victòria franquista quan la Guerra Civil, i a Alforja això va passar el 15 de gener de 1939. A partir d’aquesta data, a primeres, trobem que la política local fou guiada per alforgens més afins a les idees del nou règim. Per després, i successivament, anar traspassant aquests poders cap a la secció local de FET y de las JONS. Concloem així que la introducció total de la Falange dins del consistori no fou immediata.

L’Ajuntament d’Alforja, el 6 de desembre de 1941, va acordar donar 100 pessetes a la División Azul, a instàncies del tinent d’alcalde, que era membre de FET y de las JONS. Fet que, en un principi, no resulta destacable, donat el context, però sí ho és perquè l’acta municipal on consta aquesta donació no apareix en el llibre d’actes oficial, sinó en el dors d’un document a la correspondència municipal del període 1939-1942 [Document 1]. A més, es troba escrit amb un escrit diferent a la resta del document. Deduïm així un intent d’amagar dita donació, una reticència a l’hora de fer-la, però inevitable de fer al cap i a la fi, donada la importància de les indicacions de Falange dins la política local. No podem passar per alt que controlaven els estaments polítics de l’Estat franquista i que l’afiliació n’era obligatòria i necessària si una administració o persona, com ara un ajuntament, volia obtenir permisos, favors o certs privilegis.

Els estaments controlats per falangistes s’encarregaven d’aplicar i fer valdre les polítiques econòmiques autàrquiques promogudes des del Govern central. Un dels grans pilars d’aquesta política era el racionament dels aliments, que comportà, per a la població, una llarga època de fam i moltes dificultats per a obtenir els aliments bàsics. Consegüentment a aquesta política, trobem l’aparició de l’estraperlo.

Tornant a la “falangització” dels òrgans polítics alforgencs, el 1942 es va destituir a Josep Crivillé, secretari auxiliar. En el seu lloc és nomenat Joan Baptista Serra, qui era el cap de la secció local de la Falange[1]. Destitució i nomenament que resulta el primer moviment d’acostament oficial documentat del partit únic dins de la política local, a pesar que la Falange ja era dins del consistori per mitjà de l’afiliació obligatòria esmentada.

fet-alforja
Cartell en la carretera a l’entrada del poble

El segon moviment el podríem trobar el 5 d’abril de 1943, quan el governador civil va acceptar la dimissió de l’alcalde Josep Puig i el posterior nomenament de Joan Baptista Serra com a nou alcalde[2] [Document 2]. A pesar d’aquest canvi, es mantingueren els mateixos gestors. Ressaltar que arreu de l’estat es produïren moviments en la unificació dels càrrecs del partit i de l’administració[3], quelcom ajuda a entendre que en aquest moment es comencés a anomenar «Movimiento» a FET y de las JONS, tot i que aquest canvi de nomenclatura vingué sobretot produït pel canvi de rumb a la Segona Guerra Mundial i l’intent del dictador de ‘desfeixistitzar’ el seu nou règim. A partir d’aquí. Falange ja controlarà gran part de la política de l’Estat, tot i que de iure no fos del tot així[4].

La primera acció registrada d’aquest nou gabinet al llibre d’actes és la destitució del secretari Anton Ferré el primer de maig de 1943, amb un mes sense sou i feina. Per a destituir-lo van al·ludir tenir indicis de que era responsable de manipular els preus de l’oli[5]. A primeres, podem pensar que el dit secretari va alterar els preus per a enriquir-se personalment. Ara bé, cercant en la correspondència d’aquest període trobem, dins dels documents municipals, una carta adreçada a Anton Ferré el 22 de desembre de 1941[6], on llegim:

Apreciado Antonio: Dado la enorme dificultad para adquirir aceite, para ver si era possible hacer que mis suegros pudieran hacer comprado de aceitunas, les he mandado la baja de racionamiento de aceite para el año 42. Si en algo debes intervenir y te es possible me atrevo a pedirte que hagas todo lo possible para que no les sea dificultada la adquisicion de tan necesario líquido, pues a falta de el nos encontramos en un verdadero apuro, pues figurate que llega a pagarse hasta 80pts el litro […]. Por eso te agradeceria que si es possible allanaras en la medida de tus posibilidades que mis suegros lo hicieran por nosostros [...][7].

DOC_3 i 4
… la destitució d’Anton Ferré per suposada alteració del preu de l’oli va servir per introduir un membre més del Movimiento dins del màxim òrgan polític local.
 

El contingut de la carta sembla descartar que l’alteració que Anton Ferré va fer del preu de l’oli fos per enriquir-se personalment. Més aviat sembla que ho fes per brindar una ajuda a un amic en dificultats. Recordem que el racionament dels aliments i la consegüent aparició de l’estraperlo havien dificultat molt l’adquisició dels productes alimentaris per part de la població, sobretot en els primers anys de les polítiques autàrquiques. És aquest fet, sumat a la naturalitat d’una població rural en l’ajut i la col·laboració, el que ens fa pensar que l’esmentada carta i la posterior denúncia estan relacionades. Sense tenir ara mateix exemples en mà, també pensem que no fou un fet aïllat i que amb molta probabilitat aquest es reproduí a d’altres poblacions.

Anton Ferré va presentar la seva dimissió com a secretari el 17 de maig de 1943, un càrrec que va ocupar provisionalment Anton Àvila[8], un dels investigats a la Causa General i que ja havia ocupat el càrrec de secretari durant la República i la Guerra Civil. El primer de juny de 1943 es va nomenar oficialment com a secretari interí de l’Ajuntament a Josep Mª Sans Espasa, membre de la Falange i recomanat per la seva labor al consistori de Vilanova de Prades, on havia mostrat bona conducta i afiliació al règim[9] [Document 5]. És a dir, la destitució d’Anton Ferré per suposada alteració del preu de l’oli va servir per introduir un membre més del Movimiento dins del màxim òrgan polític local. Quelcom que pren importància quan afirmem que a partir d’aquest fet tots els membres de l’Ajuntament ja eren afiliats i militants de FET y de las JONS. Un rumb que es va mantenir fins a la victòria aliada a la Segona Guerra Mundial, en què el paper de la Falange dins la política estatal va anar minvant, tot i que va continuar sent un pilar fonamental del sustent del règim franquista i del control de les polítiques locals i regionals.

Remenar arxius i descobrir documents porta a formular hipòtesis i suposicions que enriqueixen la història. Això és el que hem fet en aquest apunt. Demanem així que si algú té informació útil, no dubti en compartir-la.

Andreu Serra i Garriga


[1]     ACBC, Arxiu Comarcal del Baix Camp, Ajuntament d’Alforja, (CUI-380).

[2]     ACBC, Arxiu Comarcal del Baix Camp, Ajuntament d’Alforja, (CUI-386).

[3]                  GELONCH SOLÉ, Josep, «FET y de las JONS en el món rural català de la postguerra», Segle XX. Revista catalana d’història, nº 5, 2012: p. 98.

[4]                  El tema del control del poder per part del partit únic és extens i enrebassat, per aclariments consultar SOLÉ GELONCH, Josep: «FET y de las JONS en el món rural català de postguerra»,  o  també  THOMÀS, Joan M.: «Los estudios sobre las Falanges (FE-JONS y FET y de las JONS): revisión historiográfica y perspectivas».

[5]     ACBC, Arxiu Comarcal del Baix Camp, Ajuntament d’Alforja, (CUI-386).

[6]     No podem determinar el remitent de la dita carta, ja que només apareix la seva firma, no-identificada avui dia.

[7]     ACBC, Arxiu Comarcal del Baix Camp, Ajuntament d’Alforja, (CUI-1710).

[8]     ACBC, Arxiu Comarcal del Baix Camp, Ajuntament d’Alforja, (CUI-386).

[9]     ACBC, Arxiu Comarcal del Baix Camp, Ajuntament d’Alforja, (CUI-386).