Excursió a la cova del Rufino

Excursió a la cova del Rufino

by -
3 3721
Entrada de la cova del Rufino

Les coves del Rufino i el seu entorn més proper constitueixen un dels llocs del nostre terme que més interès desperta des del punt de vista prehistòric, ja que va ser moltíssims anys enrere, el lloc d’assentament d’una població que amb tota seguretat podríem considerar molt nombrosa. En el següent article et brindem unes orientacions per dur a terme la seva exploració.

Cingle Blanc
El cingle Blanc i el Grau de l’Embut

Encara que geogràficament pertanyen al municipi d’Arbolí, és Alforja i la seva vall on a través del temps han estat vinculades aquestes cavitats i els seus habitants. Una vall amb la qual s’interactuava i on trobaven provisions, però una vall a la que temien i per tant de la que calia protegir-se. Ja sigui davant l’arribada de forasters, animals perillosos o davant inclemències del temps com la crescuda dels rius.

Com bé afirma Miquel S. Jassans la proximitat a recursos minerals també va jugar un paper determinant en l’assentament. Un assentament que es va perllongar, segons els estudis, durant més de 2500 anys, des del neolític arribant fins i tot a coexistir (pel tipus de materials trobats), amb els colons romans.

La primera visita, amb finalitats d’investigació, de la que és té constància és la realitzada el 1929 pel reusenc Salvador Vilaseca Anguera, qui va considerar la riquesa arqueològica de la zona de vital importància en les seves recerques. El conegut arqueòleg va catalogar alfabèticament un total de 15 cavitats amb les lletres de la A a la N.

Aquestes visites les va repetir posteriorment el 1932 i finalment el 1973 en companyia, entre d’altres, de Josep Fusté, l’escultor Josep Jassans i l’arqueòleg Salvador Jassans. Els estudis sobre aquestes i altres cavitats conegudes com les Coves del Cingle Blanc d’Arbolí apareixen publicades en nombrosos articles i en el llibre “Reus i el seu entorn en la prehistòria”.

Des del punt de vista de l’espeleologia, les coves també desperten l’interès de diversos grups. Durant el 1979 el GES explora totes les cavitats del Cingle Blanc, publicant els resultats el 1980 a la revista Sota Terra 1, atorgant-li a la cova del Rufino un recorregut de 270 m i 23 metres de fondària. El 1982 tornen novament i aconsegueixen comunicar mitjançant estretes esquerdes cinc cavitats properes entre si: La Cova del Rufino, l’Avenc del Roc, l’Avenc del Rat Penat, l’Avenc dels Molons, i l’Avenc del Tronc. La nova topografia dóna en total 430 metres de recorregut i 28 de fondària.

L’itinerari a peu des d’Alforja

L’itinerari a peu des d’Alforja s’inicia emprenent el Camí d’Arbolí després d’haver traspassat el pont de la Balcella. Aquest antic camí transcorre en la seva primera part encaixonat entre marges fins a arribar a la carretera de Cornudella. Una vegada traspassada aquesta i després d’avançar uns 50 metres, just al costat d’unes granges de porcs, un senderó a l’esquerra s’enfila camp obert cap al Cingle.

El camí ascendeix constantment oferint unes privilegiades vistes d’Alforja i de la vall, sempre encarat cap a la paret del cingle on s’ubiquen les coves. Alguns trams d’empedrat, des de qui sap quan, ens donen una idea de la gran importància d’aquest pas en altres temps.

ruta-cova-del-rufino

Actualment el transit de motos posa en perill la conservació d’un trajecte per on antany desfilaven mules i persones. Però aquest no és l’únic perill, l’extracció de pedra a la coneguda com La Pedrera dels Crosos, la qual es pot apreciar en la seva aterridora totalitat a mesura que s’ascendeix, també conspira activament en la destrucció d’aquest paratge. El panorama és desolador quan s’observa el molt a prop que va estar de destruir unes escales amb esglaons excavats en la mateixa roca vermella del cingle.

Una mica més amunt, havent arribat a la base del cingle, just on el camí empedrat gira bruscament a la dreta rumb al Grau de l’Embut i la cima del cingle, el deixem per agafar un corriol a l’esquerra semi ocult en l’espessa vegetació, està senyalat amb un amuntegament de pedres (fites), ho pots veure a la foto.

cova-del-rufino-221
On el camí empedrat gira bruscament a la dreta el deixem per agafar un corriol a l’esquerra.

El camí està recentment netejat gràcies a l’activitat dels escaladors que aprofiten els grans blocs de pedra per a practicar el seu esport. En alguns casos han construït una plataforma horitzontal de pedra on col·loquen el matalàs.

Al cap d’uns 50 metres, trobem unes fites a la dreta que obviarem, ja que es dirigeixen a l’avenc dels Ossos. Caldrà seguir pel corriol paral·lel al cingle durant un centenar de metres on ens desviarem a la dreta per un senderó que s’enfila en diagonal cap al cingle, arribarem a un pla format per antigues terrasses de conreu. A partir d’aquí seguirem el corriol que surt per l’esquerra del pla, aquest guanya alçada suaument fins a arribar a la base d’un fort pendent. La disposició de les pedres ens indueix a pensar que antigament això va ser una escala d’accés, remuntant el pendent farem cap a la boca de la cova del Rufino.

Exploració de la cova del Rufino

cova-del-rufino-300
Entrada principal de la cova del Rufino

La cova del Rufino no és una cavitat de desenvolupament horitzontal com les formades per les aigües subterrànies. És un sistema de galeries a diferents nivells comunicades per esquerdes i conductes una miqueta difícils, i en molts casos mig obstruïdes per blocs que s’han desprès del sostre. El Sistema en total suma 430 però jo que he estat espeleòleg sé del que és capaç aquesta subespècie humana per sumar metres o unir dues galeries.

Així i tot, qualsevol persona que s’ho proposi (fins i tot nens majors de 7 anys) amb l’ajuda d’aquestes orientacions hauria de ser capaç de dur a terme els itineraris proposats en el sentit descrit si compta amb els mitjans d’il·luminació necessaris.

La boca d’un metre d’ample per 2 d’altura, dóna pas a una galeria descendent que arriba a assolir uns 20 metres d’alçada de sostre. Després de 14 metres de recorregut, aquesta gira 90 graus al S donant pas a un ampli saló de 20 m de llarg per 5 d’amplitud la Galeria principal en el qual és possible trobar algun rat-penat provinent d’una gran colònia que existeix molt més endins.

coves-del-rufino-mapa

Aquest saló té diverses continuacions, la primera és una esquerda poc visible i mig obstruïda per un gran bloc, que permet l’accés a la galeria del Roc ascendent de característiques similars a la de l’entrada de la cova. Després de 20 metres és molt difícil continuar. Segons els espeleòlegs passa per la base del pou de l’avenc del Roc i comunica amb la galeria de l’entrada. Aquesta comunicació no ha estat comprovada i l’entrada de l’avenc del Roc està perduda entre la vegetació.

Recorregut interior (en color vermell)

La segona sortida dóna pas a un petit saló però la deixarem doncs, és per aquí per on tornarem si duem a terme el recorregut  interior identificat en el mapa amb el color vermell. Continuem cap al sud per la galeria principal fins que sembla quedar tancada per un amuntegament de blocs. Continuarem avançant primer per sobre d’aquests, més endavant passant per un pas inferior entre blocs arribarem a una galeria perpendicular marcada en el mapa amb el punt 3. Si avancem en direcció nord, arribarem immediatament a la gran sala allargada en sentit N-S. De l’extrem d’aquesta surt una galeria entre blocs que arriba de nou a la galeria principal, el punt 2.

Recorregut exterior (en color verd)

Situant-nos en el punt 3 avançarem entre blocs en direcció sud fins a trobar a l’esquerra un pas estret que ens conduirà a la Sala Quadrada. Primerament un pou inclinat dóna accés a una saleta inferior a la que no és necessari baixar. Just al costat un estret passadís primer ascendent i després descendent ens comunica amb la sala del tobogan (10×4 m). Gairebé a la meitat d’aquesta galeria una fractura fortament inclinada en la seva paret N, forma un canal ascendent que permet arribar pel seu costat superior a un extrem de la gran esquerda amb més de 10 metres d’alçada i tancada per forts pendents de blocs per ambdós extrems (punt 4).

Si remuntem els blocs pel costat sud (a l’esquerra) s’assoleix un conducte ascendent entre blocs molt inestables que connecta amb l’avenc del tronc o de l’alzina. Encara que es pot fer, no recomanem aquest recorregut, qui desitgi visitar aquesta part de la cova li recomanem fer-ho entrant directament per la boca del tronc. A aquestes galeries posteriorment els hi dedicarem un altre article.

A partir del punt 4 primer descendim i després ascendirem fins a una petita sala on hi ha un pou de -10m que comunica en caiguda lliure amb la galeria principal abans descrita, millor ni apropar-nos. Pocs metres més endavant i a rastres se surt a l’exterior per la boca de l’avenc del Rat Penat, situat a 12 metres al SO de la boca principal de la cova del Rufino.

Descarrega en PDF el MAPA DE LA COVA DEL RUFINO

Fitxa tècnica

Recorregut des del Parc fins a la boca de la cova: 4 Km
Desnivell aproximat: 400 m (Sobre el nivell del mar 732 m)
Durada fins a la boca de la cova: 45 minuts
Desenvolupament lineal de la cova: 430 m (incluent l’avenc del Tronc)
Desnivell de la cova: 28 m
Dificultat a la cova: Alta
Material per l’exploració de la cova: il·luminació i casc
Nota: Es recomana durant l’exploració dels recorreguts dins de la cova portar aigua i algun aliment lleuger
Fitxa espeleològica: Espeleo-Index
Descarrega en PDF el MAPA DE LA COVA DEL RUFINO

Pròximament les indicacions per explorar l’avenc del Tronc i el Cingle Blanc fins al coll.

Una vegada visitada la cova del Rufino i després d’haver retrocedit 100 metres fins al camí d’Arbolí per on hem pujat, encara hi ha l’opció de continuar pujant una mica més pel Grau o portell de l’Embut fins al cim del cingle Blanc per gaudir de les vistes de tota la vall d’Alforja.

Recentment els excursionistes d’Alforja han fet accessible el trajecte netejat trams on no hi eren, unint camins vells i mig perduts amb senderons oberts pels escaladors fins a arribar ben a la vora de la pedrera del Coll. Una ruta amb raconades ben boniques, que explicarem ben aviat conjuntament amb les indicacions per explorar l’avenc del Tronc.

Rogelio Portal

Rogelio Portal
Llicenciat en Disseny Gràfic en 1996 en l'Institut Superior de Disseny de l'Havana (ISDI). Desenvolupa la seva labor per a multitud de clients, tant en l'àmbit de la fotografia com en el del disseny a través del seu estudi Assumptes de Disseny. Des del 2006 viu a Alforja.

3 COMMENTS

Leave a Reply